L'ARA Balears ha entregat aquest dimecres els premis ARA Balears 2025 per celebrar el dotzè aniversari d'aquest mitjà de comunicació. Amb els guardons, que enguany arriben a la vuitena edició, l'ARA Balears vol reconèixer projectes i persones que milloren el món i són innovadors en àmbits com l'educació, la cultura, l'acció social, el compromís amb la llengua catalana i l'àmbit econòmic a les Illes Balears.

Més de sis dècades de lluita per la defensa de la llengua catalana han convertit l’Obra Cultural Balear (OCB) en una entitat decisiva a les Illes Balears. El jurat de l’ARA Balears li ha atorgat el premi Guillem Frontera al Compromís amb la Llengua Catalana, en la primera edició d’aquest guardó, destacant-ne entre altres qüestions la “defensa dels drets lingüístics per via judicial”, i els “més de 60 anys d’accions per garantir la sostenibilitat lingüística i cultural”, a més de “la capacitat de mobilització social en favor del català”.

Els materials de construcció també poden ser de quilòmetre zero. De fet, els productes que es fan en cadascuna de les empreses que formen Construïm, l’Associació d’Indústries Fabricants de Materials de Construcció a les Balears, ho són. Cerquen solucions sostenibles a un dels sectors amb més impacte mediambiental i social. Aposten per investigar i impulsar una nova manera de construir amb la intenció de defensar el producte local, la circularitat, el reciclatge i, sobretot, la innovació. “Per això va néixer Construïm”, assegura el vocal de l’associació Toni Garí. A més, contribueix, des de l’associacionisme d’empreses, a la necessària diversificació del model econòmic a les Illes. Per tot això, Construïm ha merescut el premi a la Iniciativa Econòmica de l’ARA Balears.

L’associació Pa i Mel treballa des de 1996 a sa Pobla amb l’objectiu de combatre l’exclusió social i fomentar la convivència entre veïns en un context de creixent diversitat cultural. L’entitat s’ha convertit en un referent en l’acollida i el suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat, especialment les famílies migrants.

Diuen els responsables del C.IN.E de Sineu que una de les coses més difícils de posar en marxa aquest Centre d’Investigació Escènica va ser aconseguir que la gent, molt especialment els polítics, entengués què era exactament això que volien fer. “Nosaltres havíem tornat a Mallorca el 2005 després d’haver fet feina a Barcelona i a Londres, i teníem molt clar que feia falta un espai així, un lloc on poder crear i investigar. Els artistes necessitam llocs on poder equivocar-nos. Però com que encara no n’hi havia cap d’aquest tipus a Mallorca, a les reunions que teníem semblava que ningú sabia de què els parlàvem. Ens demanaven si el que volíem era tenir una sala per assajar”, expliquen Marta Barceló i Biel Jordà, codirectors artístics del centre que gestionen amb Neus Ribas. El jurat del premi ARA Balears Toni Catany de Cultura ha valorat precisament les apostes per la innovació i la internacionalització que s’han fet des d’aquest espai que va ser inaugurat l’any 2016 i que de llavors ençà s’ha convertit en un dels principals epicentres de la creació escènica a les Illes.

Afavorir que els alumnes tinguin una consciència més gran sobre l’impacte de la crisi climàtica a les regions costaneres, alhora que participen activament a les diferents fases de la investigació científica marina. Aquest és l’objectiu amb què va néixer el 2018 el projecte SeCosta, creat pel Centre Oceanogràfic de les Balears i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Des que començà, ha aconseguit arribar a 55 centres i a més de 7.500 estudiants. Per tot això, la feina de SeCosta per implicar els joves en la cura de l’entorn marítim ha merescut el premi Bartomeu Picornell d’Educació concedit per l’ARA Balears. Més enllà de continuar engrescant els centres educatius illencs, SeCosta aspira a créixer més: “Ens agradaria que altres comunitats autònomes coneguin la nostra proposta, perquè és molt exportable”, assegura el doctor Gabriel Jordà, un dels coordinadors del projecte. “Si volen assessorament, ho podem assumir, però el nostre ideal és que algú d’allà agafi la gestió”, afegeix.