De petit Oriol Mitjà volia ser cuiner, però recorda el dia exacte que va decidir que seria metge. Tenia 15 anys, va trencar-se el genoll en una caiguda i va entrar per primera vegada en un hospital perquè li fessin una punció per alleujar la tensió i el dolor que sentia. “Hi havia un metge gran i un metge jove i em va impressionar molt com el metge gran que em curava ensenyava al jove a fer-ho –explica Mitjà–. En aquell moment vaig decidir que volia dedicar-me a una professió que fos entendre el cos humà i guarir malalties”.