L'associació Palma XXI ha presentat aquest dimecres les seves observacions i al·legacions a l'anomenada Ordenança municipal per al foment de la convivència cívica perquè en línies generals consideren que el text té "un caràcter marcadament repressiu, en especial dirigit a persones en situació de vulnerabilitat". Per a Palma XXI, la normativa "limita o ataca" determinats drets fonamentals de la ciutadania, introdueix elements de "censura moral i no preveu adequadament la diversitat social dels habitants de Palma".

MÉS per Mallorca ha registrat aquest dilluns una proposició de llei al Parlament amb la intenció de garantir l'accés a un habitatge "digne i assequible" a les Balears i proposa restringir la compravenda a no residents, així com combatre l'especulació immobiliària. La mesura planteja la possibilitat que els municipis puguin aplicar restriccions a la compravenda d'habitatges a persones no residents, empreses o limitar l'adquisició de segones residències.

Joan Carles I ha obtingut una immunitat parcial aquest dimarts per bloquejar part del cas d'assetjament que la seva examant, Corinna, va presentar fa dos anys contra l'exmonarca davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, a Londres. La Cort només li reconeix llibertat total d'actuació mentre era rei, és a dir, fins al juny del 2014.

El gest del rei Felip VI de no aixecar-se al pas de l'espasa de Simón Bolívar en la presa de possessió de Gustavo Petro com a president de Colòmbia ha provocat un petit terratrèmol en la política espanyola en plena canícula estiuenca. A les crítiques d'Unides Podem al desaire del monarca al símbol per excel·lència de les independències llatinoamericanes, aquest dimarts s'ha sumat una defensa tancada per part de la dreta a l'actitud del cap de l'Estat. Entremig, el PSOE, visiblement incòmode amb la polèmica, intenta treure ferro a l'assumpte. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha volgut treure importància a la polèmica: "Són detalls sense massa transcendència i totalment menors en la nova etapa de relacions que s'obre amb el país llatinoamericà", ha dit.

Quan es compleixen dos anys de la fugida del rei emèrit als Emirats Àrabs, el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, es mostra convençut que Joan Carles I "morirà sense retre comptes amb la justícia" perquè "inviolable és equivalent a impune". Per això ell ja va "desistir d'investigar-lo [...] malgrat tenir elements que poguessin avalar-ho", ha afirmat aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio. Castro va ser el primer jutge que es va atrevir a imputar un membre de la Casa Reial, la infanta Cristina, i encara ara es fa creus que "un tribunal acceptés l'argumentari que no sabia res" quan era sòcia al 50% amb el seu marit, Iñaki Urdangarin, de l'empresa Aizoon, clau en la trama Nóos. A parer seu, el tribunal hauria hagut d'exclamar: "Vostè es creu que som tontos?". Però el desenllaç va ser un altre: la germana de Felip VI només va ser condemnada a una multa de 265.000 euros com a partícip a títol lucratiu, una xifra que el Tribunal Suprem va rebaixar després a 137.000.

MÉS per Mallorca ha presentat, aquest dijous, una proposició no de llei (PNL) registrada al Parlament per augmentar la fiscalització dels comptes de la Casa Reial. A través de la iniciativa, la formació també sol·licita despenalitzar els delictes d'injúries i calúmnies contra la monarquia, recuperar el palau de Marivent i fer un referèndum, entre altres qüestions.

El Senat va aprovar aquest dimecres eliminar del Codi Penal el delicte d'injúries a la Corona i ultratge a Espanya. Ho va fer arran de la proposició que va presentar Esquerra Republicana de Catalunya i Bildu, amb el suport de MÉS, Más País i Compromís. Segons va informar Europa Press, a més del vot nacionalista i de l'esquerra, la proposta també va comptar amb el vot del PSOE, tot i que en un inici es va mostrar crític amb la Proposició de Llei. Així, han votat en contra 111 senadors, entre els quals hi ha els de Vox, Ciutadans i el Partit Popular.

Felip VI fa un pas en la transparència de la monarquia espanyola, després que Joan Carles I actués amb total impunitat durant dècades com a cap de l'Estat. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un decret, consensuat amb la Casa del Rei, que habilita el Tribunal de Comptes a fiscalitzar les despeses de la institució. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha explicat en roda de premsa que es firmarà un conveni de col·laboració entre les dues institucions perquè a partir d'ara l'òrgan fiscalitzador en faci una "auditoria externa". "És un pas molt important en exemplaritat, modernització i transparència i homologa la Casa del Rei als estàndards d'altres monarquies europees", ha subratllat l'endemà que el rei fes públic un patrimoni de 2,5 milions d'euros.

El rei Felip VI ha fet públic per primera vegada el seu patrimoni personal i declara tenir 2,5 milions d'euros. N'ha informat aquest dilluns la Casa del Rei en un comunicat en què s'explica que Felip VI ha pres aquesta decisió guiat per "l'esperit de servei i compromís cívic". L'objectiu, doncs, és "complir amb el seu compromís de renovar la monarquia" i "fer-la mereixedora del respecte i la confiança dels ciutadans sota els principis d'exemplaritat, transparència, rectitud i integritat dels seus comportaments". A ningú se li escapa, però, el context, amb els múltiples escàndols que han esquitxat la monarquia amb Joan Carles I de protagonista.

Joan Carles I esquiva la justícia espanyola però no la britànica. El Tribunal Superior de Londres ha dictaminat aquest dijous que Joan Carles I no té immunitat legal a Anglaterra després de la seva abdicació i que se’l pot jutjar. Així, tira endavant el procediment obert contra ell per la demanda que va interposar la seva examant Corinna Larsen per suposat assetjament. Va ser el desembre del 2020 quan l’empresària va iniciar les accions contra Joan Carles I, sobre fets que haurien tingut lloc a partir del 2012, quan van posar fi a la seva relació. Corinna va denunciar amenaces i persecucions en què hauria estat involucrat el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). 

Els plans eren bonics sobre el paper, però la realitat sempre acaba frustrant les previsions més optimistes. Li va passar a la Moncloa la setmana passada amb l’acte per destacar el paper de Joan Carles I el 23-F i a la Fiscalia aquesta setmana quan no ha aconseguit evitar que José Manuel Villarejo sortís en llibertat provisional després de tres anys i mig en presó preventiva. Per una banda, Pedro Sánchez té una patata calenta amb la gestió dels escàndols que envolten Felip VI. La promesa de modernització de la monarquia no acaba d’arribar, aparentment bloquejada per la Zarzuela. Per l’altra, la posada en llibertat del comissari anticipa una nova temporada de tuf de clavegueres de l’Estat. Villarejo ja ha posat l’exdirector del CNI a la diana: el “lord protector de la monarquia” que, com les infantes Elena i Cristina, va vacunar-se a Abu Dhabi aprofitant una visita a l’emèrit.

La visita de Felip VI avui la planta de Seat de Martorell amb motiu del 70è aniversari de la marca després que el govern espanyol anunciés aquest dijous que posarà "a prop" del municipi la primera planta de l'Estat de bateries per al cotxe elèctric és més plàcida que les anteriors visites del monarca a Catalunya. Menys d'una cinquantena de persones han secundat les crides de l'ANC, Òmnium i els CDR a les mobilitzacions contra la seva presència. L’ANC i Òmnium Cultural han desplegat diferents pancartes en diversos ponts de l’AP-7 i l’A-2 sota el lema "Catalunya no té rei", en el marc de la campanya que impulsen contra la monarquia. El CDR del Baix Llobregat, que havia convocat a la plaça Joan Sarrats, s'ha unit després a la concentració de les entitats sobiranistes.

En el xoc obert entre monàrquics i republicans al Congrés no hi ha setmana que el PSOE, de bracet del PP i Vox –mentre Podem continua dubtant de vegades quina estratègia seguir–, s'oposin a peticions dels partits independentistes i sobiranistes de la cambra. Si bé dimarts els socialistes ja van avançar que vetarien una nova comissió d'investigació sobre la casa reial, la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha avançat aquest dijous que també s'oposaran a permetre que Felip VI comparegui a l'hemicicle pels escàndols del seu pare. "Seria inconstitucional", ha assenyalat en declaracions a la premsa poc abans d'un acte amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per anunciar el nou pla d'exhumació de fosses. Al seu parer, l'actual cap d'estat "no pot comparèixer ni ho ha de fer" perquè és una "figura neutral en política" com a "símbol de la unitat de l'Estat". Per això ha titllat de "fantasia d'ERC" la petició registrada al Congrés.

MÉS per Mallorca ha criticat que les infantes Helena i Cristina es vacunassin contra el coronavirus als Emirats Àrabs i ha acusat la casa reial espanyola de convertir la cura del covid-19 en un bé de mercat. A través d'un comunicat, el portaveu adjunt de MÉS per Mallorca al Parlament, Josep Ferrà, ha censurat que les infantes aprofitassin un viatge per visitar Joan Carles I per rebre la vacuna contra el covid-19. Ferrà ha qualificat el viatge com a "turisme de la vergonya que arriba després del turisme passional de l'emèrit per reunir-se amb les seves amants, o el turisme a paradisos fiscals per eludir imposts". "No genera sorpresa, ja que aquesta família ens hi té acostumata; ho porten al seu ADN", ha sentenciat.

El cosí llunyà de Joan Carles I Álvaro de Orleans Borbó s'ha desmarcat de la regularització de 4,3 milions d'euros a Hisenda que el rei emèrit va comunicar la setmana passada. Es tracta de diners derivats de viatges no declarats que s'haurien sufragat amb fons de la fundació Zagatka, creada per De Orleans amb l'objectiu de gestionar el seu patrimoni i ajudar la monarquia espanyola, així com altres d'europees. En un comunicat difós per la defensa jurídica del cosí de Joan Carles I, assegura que la regularització és una decisió "aliena" a ell, i apunta que és "iniciativa d'una tercera persona, un contribuent espanyol que tributa pels fons dels quals ha disposat".

El rei Joan Carles I ja s'ha vacunat contra el coronavirus als Emirats Àrabs, país on resideix des de l'agost, segons ha pogut saber El Confidencial. A més, el digital avança que les infantes Elena i Cristina també s'han vacunat a Abu Dhabi aprofitant un viatge recent per veure al seu pare. La notícia ha estat confirmada aquest dimecres per la infanta Elena en un breu comunicat del que s'ha fet ressò, entre altres, l'agència Efe. La infanta justifica la seva decisió amb l'argument de poder viatjar sovint per visitar el seu pare a Abu Dhabi: "Amb l'objecte de tenir un passaport sanitari que ens permetés fer-ho regularment, se'ns va oferir la possibilitat de vacunar-nos, i hi vam accedir", afirma. Segons la germana de Felip VI, "si no fos per aquesta circumstància, hauríem accedit a el torn de vacunació a Espanya quan ens hagués correspost".