L'Obra Cultural Balear (OCB) ha respost a les intencions de la candidata del PP al Congrés per Madrid, Cayetana Álvarez de Toledo, de prohibir l'ús de les llengües cooficials a la cambra baixa. L'entitat ha reclamat al Govern i a la presidenta, Marga Prohens, que defensin la llengua catalana, i ha demanat al PP de les Illes que desautoritzi les declaracions de la seva companya de partit.

Júlia té set anys, va néixer a Lausana i parla català, francès i castellà. Els seus pares són mallorquins i, quan va néixer, a casa varen continuar parlant català, de manera natural. “La llengua materna de la meva parella i la meva és el català. És la que sempre hem parlat a ca nostra i que parla tota la nostra família, així que per a mi no hi havia cap altra opció: és la llengua que em surt del cor i de forma més natural”, explica sa mare, Cristina Oliver.

MÉS per Mallorca ha denunciat que dia 24 d'octubre IB3 va convocar una nova borsa de redactors en què el requisit de coneixement del català es rebaixa al nivell B2 (avançat), mentre que a la borsa equivalent del 2023, durant la legislatura anterior, es demanava un C1 (nivell domini funcional). Per a la formació ecosobiranista, és una rebaixa "injustificable" en un mitjà que té per missió legal la normalització de la llengua catalana.

La Fira de l’Esport i l’Oci que se celebra a Inca és una bona ocasió per parlar d’activitat física, de salut i de les diferents maneres de gaudir del temps lliure, i també és una bona excusa per aturar-nos en dues paraules que s’assemblen molt però que tenen històries diferents: ‘esport’ i ‘deport’. Segurament la primera ens resulta familiar i l’altra ens sembla treta d’un document antic, però totes dues estan relacionades amb una activitat tan humana com passar una bona estona.

"L'altre dia varen riure's de mi i els meus amics per xerrar en mallorquí". Així comença el testimoni de Miquel Àngel Suau Morro, un jove que denuncia haver patit una situació de burla lingüística a Mallorca. Segons explica, un grup d'adolescents va començar a imitar de manera exagerada la seva manera de parlar i a fer comentaris despectius quan ell i els seus amics conversaven en mallorquí.

Andratx, com tots els nostres pobles, va ben carregat d’anècdotes lingüístiques. La que avui ens ocupa neix d’una confusió entre grafies que el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) desfà amb fonts documentals i criteri filològic. A l’entrada ‘Andratx’, el diccionari documenta l’antiga grafia Andraig des del segle XIII fins al XIX i la moderna Andratx des de començament del segle XIX. Entremig, un desfilar de variants gràfiques incorrectes, com ‘Andrayig’ i ‘Andrag’, documentades durant l’edat mitjana i moderna. Als segles XVIII i XIX hi trobam ‘Andraix’ i ‘Andrax’, mentre que ‘Andrache’, del segle XVIII, i ‘Andraxe’, documentada el 1812, són identificades com a adaptacions castellanes. Però encara ens queda una altra grafia, apareguda al segle XIX, que ens durà fins al moll de l’os de la nostra història.

Us ha passat alguna vegada que, quan algú us ha dit que havia saludat ‘a la veïna’ o que a la ràdio havien entrevistat ‘a aquella escriptora tan famosa’, us heu demanat si aquella ‘a’ hi havia de ser? La pregunta és prou freqüent i, si només tenim en compte la normativa, la resposta és senzilla: no. Hauríem de dir ‘he saludat la veïna’ o ‘han entrevistat aquella escriptora’. En castellà, en canvi, la preposició sí que seria necessària: convindria dir ‘he saludado a mi vecina’ o ‘han entrevistado a la escriptora’, i per això és fàcil pensar que, quan la feim servir en català, ens hem deixat endur per la llengua veïna.

Us ha passat mai que, mentre explicau una anècdota, no us surt la paraula que cercau? O que començau una frase amb tota la seguretat del món i, a mitjan camí, necessitau un ‘mmm’ per guanyar temps? Potser sou dels qui parlau gairebé sense aturar-vos, però també pot ser que necessiteu fer alguna pausa per ordenar les idees abans de continuar. Si haguéssiu de descriure la vostra manera de parlar, què en diríeu? I creis que hi ha alguna cosa en el vostre ritme que us distingeix de la resta?

L’Obra Cultural Balear (OCB) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) organitzen el cicle de conferències La llengua que es canta. Música i normalització lingüística (1986-2026), que ha començat aquest dijous i s'allargarà fins dissabte a Ca n’Oleo, a Palma. El cicle proposa una mirada al paper de la música com a espai de transmissió cultural, educativa i lingüística, tot coincidint amb els 40 anys de les polítiques de normalització lingüística i amb els 50 anys de Cucorba, projecte musical i educatiu vinculat a la difusió de la música en català entre infants.

Segurament tothom ha dit o ha sentit alguna vegada una frase com aquesta: “La construcció de l’edifici va durar dos anys”. Si ens hi fixam, aquesta frase té una cosa curiosa: hi ha un nom, ‘construcció’ que fa una cosa que, d’entrada, no esperaríem d’un nom: té una durada. Podem dir quant de temps va durar la construcció, podem dir que va ser ràpida o lenta i fins i tot que va ser constant. En canvi, si deim que “la construcció que hi ha al final del carrer és nova”, ja no parlam del procés de construir, sinó del resultat: l’edifici que s’ha construït. La paraula és exactament la mateixa, però el que designa és ben diferent.

Els cursos d’assertivitat lingüística de Plataforma per la Llengua ofereixen recursos per guanyar seguretat i evitar el canvi automàtic al castellà en les converses quotidianes.

Nou cas de discriminació lingüística a un centre hospitalari de les Illes Balears. En aquesta ocasió la Policlínica Miramar ha estat l'escenari d'un nou episodi de vulneració dels drets lingüístics dels pacients acompanyats, fins i tot, d'amenaces.

El Govern ha aprovat les bases que permetran cobrir de manera excepcional llocs de feina amb persones que no tinguin el nivell de català exigit quan no hi hagi prou candidats que compleixin aquest requisit. La resolució de la Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social estableix les condicions per poder recórrer a aquest procediment, previst en la modificació de la normativa sobre l’exigència de coneixements de català en l’accés a la funció pública aprovada aquest any.

Un embarbussament és una oració que es fa difícil de pronunciar. Habitualment, els embarbussaments són usats com a jocs, sobretot per entretenir els infants amb poca cosa més que les paraules. Tots hem provat de dir, com més aviat millor, embarbussaments com ‘Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat fos despenjat es menjaria els setze fetges dels setze jutges del jutjat’, i ‘Un plat pla blanc ple de pebre negre està’. Si ens fixam en les característiques d’aquestes oracions ens trobarem amb un element compartit: la repetició d’un so. La repetició d’un so és un recurs estilístic que anomenam al·literació i que també es dona en poesia, com en aquell vers de Josep Maria de Sagarra, “Vinyes verdes vora el mar”. Però a diferència de l’al·literació, l’embarbussament consisteix en la repetició, habitualment a gran velocitat, de seqüències de sons alternants. Amb aquest sistema, la dificultat sorgeix quan apareix un so diferent però semblant. Si pensam en ‘Un plat pla blanc ple de pebre negre està’, l’error en què solem caure és arribar a ‘pebre negre’ i pronunciar ‘peble negle’ o, si ens volem prevenir, pronunciar ‘pre’ i no ‘ple’. En aquests casos la ‘l’ i la ‘r’ són consonants que es pronuncien col·locant la llengua al mateix punt de la boca, abans de les dents de dalt. En un embarbussament com ‘De genollons collia codonys, de genollons codonys collia’ el canvi d’ordre de la paraula ‘codonys’ i la semblança de la primera síl·laba amb el mot ‘collia’ pot provocar que diguem “de genollons codonys codia’” o, per la semblança de la darrera síl·laba de ‘genollons’ i ‘codonys’ dir “de genollons collons collia”. La segona de ben segur és la que farà riure la persona que ens ha desafiat a pronunciar l’embarbussament.

Quan caminau pel carrer, us fixau en la llengua dels rètols? Probablement no gaire, cosa ben normal. Si passam davant una cafeteria i hi diu ‘coffee’, segurament no som conscients que acabam de llegir una paraula en anglès. Si entram en un supermercat i veim ‘ofertas’, probablement tampoc no ens demanam per què allò està escrit en castellà. I si davant un restaurant hi trobam ‘pa amb oli’, és possible que encara hi pensem menys. Les paraules són allà, però no sempre les veim com a paraules. Amb tot, què passaria si, durant un dia, ens hi fixàssim?

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat la 40a edició dels premis 31 de Desembre, uns guardons que reconeixen iniciatives individuals i col·lectives vinculades a la promoció i l'ús del català i a la defensa de la identitat pròpia de les Illes Balears.

El català com a llengua d'acollida ha estat el tema de la tercera sessió del cicle IEC-ARA a Palma, Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem, que impulsen l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'ARA Balears.

Després dels newtons i les prunes clàudies de la setmana passada, podem continuar cercant noms propis amagats dins el vocabulari quotidià. Un cop més, només cal mirar una mica al nostre voltant. Podem posar-nos unes vambes per sortir a córrer o unes xiruques per anar d’excursió. Si en aquestes activitats ens refredam una mica i ens agafa mal de cap, potser ens haurem de prendre una aspirina. I, si el mal de cap passa i decidim sortir a sopar, potser farem servir rímel per arreglar-nos una mica més.

Aquests dies, quan tornen les classes, és fàcil que tornin també els ‘newtons’, els ‘watts’ i els ‘pascals’. Són paraules que formen part del vocabulari habitual de la ciència i que, de tan conegudes, ja no ens semblen noms de persona. Un newton és una unitat de força; un watt, una unitat de potència, i un pascal, una unitat de pressió. Quan les feim servir, difícilment pensam en Isaac Newton, James Watt i Blaise Pascal.

L’encaparrutament del conseller gonella Joan Pons Torres per declarar el menorquí i l’article salat Bé d’Interés Cultural Immaterial de Menorca (BICIM), i protegir-lo així de 'l’amenaça' del català estàndard, està a punt d’esclatar-li a les mans. Els subterfugis legals que ha cercat per tal d’imposar la seva iniciativa en contra del criteri lingüístic i acadèmic oficial d’entitats i institucions se li han girat en contra.