Fa unes setmanes hi va haver una manifestació històrica a Palma contra la saturació turística. Més enllà dels lemes i les reivindicacions, hi havia una idea de fons que crec que gairebé ningú no discuteix: a les Balears hi ha massa turistes. O, si més no, això és el que diria la majoria de mallorquins. Ara bé, i si qualcú afirmàs que hi han massa turistes? Hauríem d’entendre que s’ha equivocat?

Per què deim ‘abe[j]a’ i ‘ore[j]a’ si escrivim ‘abella’ i ‘orella’? La resposta més intuïtiva seria dir que, en alguns parlars, la ‘ll’ es pronuncia com una ‘i’ (que, en aquest article, representarem amb [j]). L’explicació sembla convincent, però s’ensorra tan bon punt hi cercam una mica les pessigolles.

Fa un temps vaig anar a una festa plena de gent de Manacor amb una amiga de fora poble. Un al·lot que la volia conèixer li va demanar que repetís “de quin color és el cavall blanc de sant Jaume?” Aquesta frase aparentment inofensiva és un xibòlet, una fórmula que caracteritza els membres d’un grup lingüístic perquè repeteix un so desconegut per als parlants d’una altra llengua o dialecte. Curiosament, el mot ‘xibòlet’ prové de la Bíblia, del llibre dels Jutges, en què s’explica com moriren quaranta-dos mil efraïmites per no saber pronunciar com la nostra ‘x’ la consonant inicial de la paraula, que emetien com una ‘s’, la qual cosa els diferenciava de la resta dels hebreus.

No em pensava mai que arribàs a passar, però, enguany, m’he fet del Barça (i molt!). N’he estat pendent tota la temporada i vaig celebrar el títol de la Lliga com qualsevol culer més. A ca nostra tothom va haver de veure la disputa de la Supercopa i els partits de Champions. Fins i tot, vaig arrossegar una amiga a Barcelona per veure el darrer partit de la Lliga. Va ser el primer pic –i també el darrer– que vàrem poder veure Alexia Putellas jugant al Barça i, tot i que la Lliga ja estava més que guanyada, les blaugranes varen fer molt bon partit. No vull desmerèixer en cap cas l’equip de Hansi Flick, però qui a 24 anys m’ha fet seguidora del Barça són Cata, Patri, Mapi, Pina, Kika i Alexia. Per a mi, i per a moltíssimes altres, el ‘Barça’ és el Femení, sense l’adjectiu, per defecte; és la forma no marcada, tot i que contravingui la norma.

Aquells que hem crescut amb els films d’Indiana Jones, sovint fantasiejàvem de jovenets amb cambres del tresor, amb caps daurats d’ídol, i amb preguntes i més preguntes que mai no es responien. Com era que coneixia tantes llengües? Com va arribar a aquella cambra? A quin altre film es mostrava la seva recerca sobre allò? Indiana Jones es trobava sempre envoltat de papirs antics, llibres medievals, inscripcions en pedra, que feien volar la fantasia dels joves.

El diputat de MÉS per Mallorca i Més per Menorca al Congrés, Vicenç Vidal, ha reclamat a RTVE la rectificació o l’eliminació del programa La gran aventura de la lengua española, emès en col·laboració amb la Reial Acadèmia Espanyola, per considerar que difon un relat “ultranacionalista espanyol” i “contrari a la realitat plurilingüe de l’Estat”.

Hi ha versos que entren per una orella i surten per l’altra. I n’hi ha que, un dia qualsevol, et fan aturar. L’altre dia, atrapada en un dels embossos habituals de les autopistes mallorquines, em vaig fixar en una frase de Tobogan, de Zoo: “Ell se ho va tindre que currar”. M’hi vaig fixar perquè el mateix grup, a Vull, canta: “Si ha de plorar algú, que ploren ells”. No és que el vers em grinyolàs, ni tampoc era (evidentment!) la primera vegada que el sentia. Ara bé, em va fer pensar en la vacil·lació present, encara ara, en una de les construccions més emblemàtiques de la normativa sintàctica.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha posat en marxa, coincidint amb l’inici imminent del procés de matriculació per al curs 2026-2027, una nova campanya informativa adreçada a les famílies i els equips directius dels centres educatius per recordar la importància del model lingüístic que es tria durant l’etapa educativa i sensibilitzar les famílies perquè optin per la llengua catalana.

Fa anys que tornam als mateixos exemples: el ‘lo’ neutre, els complements directes amb ‘a’, les preposicions que apareixen davant ‘que’ quan les gramàtiques insisteixen que no hi haurien de ser, etc. Els exemples són coneguts i els arguments també. De vegades, de fet, fa la impressió que la conversa lingüística catalana viu atrapada dins una mena de bucle en què sempre acabam discutint sobre les mateixes coses.

Els parlants sabem que les paraules rarament són innocents. Som plenament conscients que les empram carregades de valors i connotacions socials que hem après al llarg de la nostra experiència com a membres d’una comunitat lingüística. Per a molts de nosaltres, la paraula ‘estaca’ ja no designa únicament un pal clavat a terra i ha esdevingut, amb la cançó de Lluís Llach, un símbol de la voluntat col·lectiva de superar l’opressió. El significat social i emocional del mot ‘estaca’ va, per tant, molt més enllà del seu significat estrictament literal.

Si us demanassin on acaba Mallorca i on comença Menorca, probablement no ho dubtaríeu gaire. Hi ha una separació física evident, amb força aigua entremig, una frontera geogràfica clara i una certa sensació que una cosa queda a una banda i una altra, a l’altra. El mateix passaria si la pregunta fos una mica més petita i ens demanassin on acaba el Baix Camp i on comença el Baix Ebre. Potser el límit exacte no el tindríem tan present (els del Baix Camp i els del Baix Ebre segurament sí, és clar), però d’alguna manera hem assumit que els territoris es poden dividir: hi ha un punt a partir del qual deixam enrere un espai i entram en un altre.

Més d’un lector ens ha fet arribar comentaris sobre la imatge on es veu la presidenta del Govern i el de l’OCB parlant amistosament a l’acte de la cantada popular de La Balanguera. Al sanedrí comunicatiu de la cap de l’Executiu li va faltar temps per posar a xarxes socials la imatge on fins i tot Prohens passa la mà per l’espatlla d’Antoni Llabrés, quan cal recordar que la presidenta no ha deixat d’erosionar les exigències del català i ha obligat l’OCB a anar fins i tot als tribunals.

Els supermercats Eroski de Mallorca s'afegiran aquest divendres, 29 de maig, a la gran cantada simultània de La Balanguera impulsada per l'Obra Cultural Balear (OCB). La cadena farà sonar per megafonia l'himne de Mallorca a les 12 h i a les 20 h a tots els establiments de l'illa, amb l'objectiu de contribuir a la commemoració del centenari de l'estrena musicada del poema de Joan Alcover amb música d'Amadeu Vives.

La biologia classifica els éssers vius en regnes. Aquesta classificació no és arbitrària: descriu formes de vida amb característiques metabòliques i estructurals diferents. A partir d’aquí, la zoologia utilitza termes com ‘herbívor’, ‘carnívor’ i ‘omnívor’ per descriure condicions alimentàries. No hi ha cap judici moral en aquests mots: només descriuen adaptacions fisiològiques.

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha constatat que no garantir l'atenció sanitària en la llengua dels pacients pot posar en perill la precisió diagnòstica, la confiança entre metge i pacient i la qualitat assistencial.

Hi ha discussions lingüístiques que només interessen als filòlegs i n’hi ha d’altres que, encara que molts parlants no ho sàpiguen, apareixen constantment en converses quotidianes. Aquesta n’és una. Probablement heu sentit (o heu dit vosaltres mateixos) frases com “la sèrie ja l’he vista”, “les entrades encara no les he comprades” i “ja ens hem arreglades per sortir”. I probablement aquestes frases també conviuen, dins el vostre entorn més immediat, amb formes com ‘l’he vist’, ‘les he comprat’ i ‘ens hem arreglat’.

L'Obra Cultural Balear d’Inca celebra el dissabte, 23 de maig, a les 19 h, al claustre de Sant Domingo d’Inca, la XXVII edició dels premis de Maig, una cita que reconeix anualment la tasca de persones, entitats i col·lectius compromesos amb la llengua i cultura pròpia de les Balears. Amb aquests guardons, l’OCB d’Inca vol posar en valor la feina de persones i iniciatives que, des de diferents àmbits, contribueixen a la dinamització cultural, la defensa del patrimoni, la normalització lingüística i la preservació de les senyes d’identitat d'Inca.

Representants del Casal de Perpinyà visitaran Mallorca aquesta setmana per participar en diverses xerrades sobre la realitat social, política i lingüística de la Catalunya Nord i compartir experiències amb entitats de l’illa.

Era cap a finals de la dècada dels 80 que vaig començar a veure cotxes amb pintures metal·litzades. Eren uns colors que a ulls d’un infant d’aquella època eren una cosa fascinant. Un al·lot major que jo em digué que aquell color era “verd turquesa”, però un altre el va contradir, “és blau turquesa”. Jo no sabia què dir. Però la veritat és que no arribaven a un acord sobre si verd o si blau. Era un color a mig camí, i no en teníem una etiqueta clara. L’embull fou total quan un altre dia aparegué un altre cotxe i un tercer digué “quin rosa turquesa tan guai!”. Ja tenim la seu plena d’ous, vaig pensar. Aquell al·lot identificava l’efecte metàl·lic amb “turquesa”. Aleshores, qui té raó? Aquell qui deia “verd turquesa” o qui deia “blau turquesa”? Si cercam a la xarxa, veurem que s’usa tant verd com blau turquesa. Els gaèlics escocesos es declinen pel ‘blau turquesa’ (‘tuirc-ghorm’) i els anglesos, més pragmàtics, simplement diuen ‘turquoise’. Com pot ser que vegem el mateix, però ho identifiquem de manera diferent?

Un total de 137 professionals s’han inscrit a la primera edició del curs de català del nivell B2, impartit pel Servei de Salut en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Baleàrics. El curs, que va començar fa 15 dies, constava inicialment de seixanta places. A conseqüència de l’elevat nombre d’inscripcions, es va decidir ampliar-les fins a 137. El Servei de Salut preveu posar-ne en marxa una segona edició a l’octubre.