El curs 2014-2015, les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) de les Balears varen arribar al seu màxim de matriculacions, amb 19.388 alumnes. Dotze cursos després, la xifra s'ha reduït gairebé a la meitat: el 2025-2026 se'n varen registrar 10.031. Són 9.357 matrícules menys, una caiguda del 48,3% que planteja una pregunta incòmoda: què ha canviat perquè aprendre idiomes en aquests centres hagi deixat de tenir l’atractiu que tenia? La davallada no s’explica per un únic motiu. La irrupció de les aplicacions i la intel·ligència artificial, la preferència per formacions més curtes i flexibles i les dificultats per mantenir el compromís amb uns estudis exigents han transformat la manera d’aprendre llengües. Alhora, les EOI afronten el repte de fer compatibles les necessitats dels alumnes amb una formació oficial que requereix temps i dedicació. Tot en un context en què la gent jove ha perdut un cert interès per les titulacions oficials d'idiomes, segons les fonts expertes consultades.

La consellera de Salut, Manuela García, ha explicat aquest dimecres al Parlament, en resposta a la diputada del PSIB, Patrícia Gómez, un incident relacionat amb una al·lèrgia alimentària en un menjador escolar de Can Arabí al barri del Terreno, a Palma. Va ser al 2025, quan una monitora va confondre un iogurt sense lactosa amb un producte apte per a infants al·lèrgics a la proteïna de la llet de vaca i el va donar a un alumne amb aquesta al·lèrgia, que va patir una anafilaxi, és a dir, una reacció alèrgica severa. Segons ha relatat García, el menú de l'infant estava preparat i envasat de manera individual, però no incloïa les postres. Aquell dia havien arribat quatre menús sense lactosa destinats a altres quatre menús especials i la monitora va pensar que un dels iogurts que els acompanyaven era apte per a aquest alumne. La consellera ha atribuït el succés a "un error humà".

La cuina central de Can Arabí, situada a Binissalem, continuarà tancada, com a mínim, fins al juny del 2027. Així ho ha anunciat aquest dimecres la consellera de Salut, Manuela García, durant la seva compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, en què ha justificat la prolongació de la suspensió cautelar de l'activitat per les reiterades deficiències detectades a les instal·lacions. Segons ha explicat, l'empresa acumula deu queixes des del 2021 i vuit expedients sancionadors.

Pere Riutord, doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Estomatologia, s'ha convertit aquest dimecres en el primer rector de la recentment creada Universitat de Mallorca (UMAC). Riutord, nascut a Felanitx el 1960, ha pres possessió del càrrec en un acte a la seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB), en què ha rebut la medalla i el bastó rectorals de mans de la presidenta del Govern, Marga Prohens. La cerimònia ha començat amb una processó acadèmica integrada per doctors de la UMAC i d'altres institucions universitàries. Després de formalitzar la presa de possessió amb la signatura de l'acta, també han jurat el càrrec la secretària general, la doctora Pilar Tomàs, i els membres del primer equip rectoral.

Prop d'un miler d'estudiants de les Balears que varen començar estudis universitaris el curs 2025-2026 varen optar per fer-ho fora de les Illes. En concret, 992 alumnes varen sol·licitar el trasllat d'expedient a universitats d'altres comunitats autònomes, segons les dades facilitades per la UIB, que assegura que es tracta d'una xifra similar a la dels anys anteriors i que "es manté estable". Aquesta quantitat representa el 24% dels 4.129 estudiants que varen aprovar les PAU a les Balears aquell mateix curs. La UIB preveu disposar de les dades definitives del curs actual el febrer que ve.

El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural acompanya l’alumnat nouvingut en l’aprenentatge del català als centres de Secundària. Margalida Cloquell és la coordinadora de PALIC de l’IES Mossèn Alcover des de fa vuit anys. És la referent de l’alumnat d’incorporació tardana que no coneix el català, i fa feina de manera coordinada amb diversos professionals. “Quan un alumne nouvingut que no coneix el català s’incorpora al centre, es recull informació sobre les llengües que coneix, la seva escolarització prèvia i se’n valora la competència lingüística i curricular”, explica.

El programari Llull, la nova eina de gestió educativa que ha de substituir progressivament el Gest-IB, ha tornat a protagonitzar un enfrontament entre el PSIB i el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera. El diputat socialista Carles Bona ha retret al responsable d'Educació els problemes que encara pateixen els equips directius dels centres a l'hora de dur la gestio econòmica dels centres i ha qüestionat tant la implantació del sistema com la decisió d'adaptar el programari Sèneca, que ja empra la Junta d'Andalusia. Vera, per la seva banda, ha defensat el projecte i ha atribuït les crítiques dels socialistes a una visió desfasada de la gestió educativa.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha instat nou centres educatius del centre de Palma a suspendre l’activitat lectiva a partir de les 18 h d’aquest divendres arran de la protesta convocada pel col·lectiu Blocus a la plaça d’Espanya de Palma. La petició s’ha traslladat als equips directius perquè, en exercici de la seva autonomia, decideixin si suspenen les classes. Un d'aquests centres és l'IES Joan Alcover que, en tancar a les 15 h, no estarà en marxa a l'hora de la protesta.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha reclamat a la Conselleria d'Educació i Universitats que adopti mesures urgents davant les protestes convocades a Palma els dies 30 i 31 d'octubre. L'organització sindical demana que se suspenguin preventivament les classes presencials als centres educatius que puguin quedar afectats per les concentracions si no es pot garantir la seguretat de la comunitat educativa.

"A l’aula tenim la sensació que cal estimular els alumnes tot el temps, com si haguessis d’encendre llums, perquè, si perden l’interès, és com si et fessin scroll". Guillem Ensenyat, mestre del CEIP Es Vinyet d’Andratx, descriu així una situació que s’ha fet habitual a les aules: si el docent no aconsegueix mantenir l’atenció dels infants, desconnecten. No necessàriament interrompen la classe ni es porten malament. Simplement, deixen de seguir-la.

El fet que el pare o la mare hagin estudiat en un centre escolar determinat pot afavorir l’admissió dels fills. Aquest criteri, que no té en compte una necessitat o una circumstància actual de l’alumne, sinó la relació prèvia de la família amb l’escola o l’institut, guanya presència a Mallorca. Per al curs 2026-2027, un total de 139 centres públics i concertats de l’illa el varen incloure entre els criteris de baremació, 14 més que el curs anterior, quan en varen ser 125. La comparació mostra que aquesta circumstància s’ha incorporat a més centres de les dues xarxes educatives. En els centres públics —CEIP i IES—, es passa de 60 a 68. En els concertats identificats com a CC, augmenta de 65 a 71. En total, la xifra creix de 125 a 139 centres, un increment de l’11,2% en un any.

L’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) i el teatre Principal de Palma acolliran els dies 6 i 7 de novembre les I Jornades d’Investigació Teoricopràctiques sobre l’expressió corporal en la formació de l’intèrpret. La iniciativa vol fomentar la recerca artística i pedagògica i facilitar l’intercanvi d’experiències entre professionals de les arts escèniques i de l’ensenyament superior.

El Batxillerat general continua guanyant terreny a les les Balears. Quatre cursos després de la seva implantació, aquesta modalitat ha passat de 518 alumnes el curs 2022-2023 a 1.795 aquest curs 2026-2027. Això suposa un increment del 246,5% i significa que el nombre d'estudiants s'ha multiplicat per 3,5. En només quatre anys, el sistema educatiu balear ha sumat 1.277 alumnes que cursen aquesta opció. El creixement ha estat sostingut des que la modalitat es va posar en marxa arran de l'aprovació de la LOMLOE. El primer curs hi havia 518 matriculats; el 2023-2024, la xifra va augmentar fins als 968; el 2024-2025, va arribar als 1.165, i el curs passat ja n'eren 1.402. Enguany, el total s'ha enfilat fins als 1.795, un 28% més que el curs anterior.

Més del 80% de l’alumnat de primària i de segon d’ESO de les Balears ha consolidat o està en procés de consolidar les competències en anglès, castellà, català i matemàtiques, segons els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) corresponents al curs 2025-2026. Tot i això, les dades mostren diferències entre etapes i matèries, especialment en català a segon d’ESO, on el percentatge d’alumnes que han assolit els aprenentatges o estan en procés de fer-ho és del 71,7%.

Els problemes amb Llull, el programa que ha de substituir el Gest-IB com a eina de gestió dels centres educatius de les Balears, continuen dificultant la feina dels equips directius. Mig any després que l'ARA Balears fes públic el malestar dels centres per les incidències de la plataforma, les dificultats amb la firma digital de les factures persisteixen i obliguen els directors a dedicar temps a tràmits administratius que, en teoria, haurien de ser més àgils. A més, bona part de les funcions acadèmiques que han de permetre deixar enrere el sistema anterior encara no estan operatives. Per tot plegat, els equips directius han creat un grup de WhatsApp amb el nom Sobreviure a Llull, on comparteixen els seus neguits i malestar. Educació recorda que és un programari en procés d'implantació.

Un col·legi de Palma, situat a Son Espanyolet, ha fet arribar a les famílies de Primària el llistat de material escolar per al curs 2026-2027 amb nombroses errades en la versió en castellà. S'assembla, salvant les distàncies i l'abast del problema, a aquell mític informe Trepitja del 2013, però a la inversa. El document, de 25 pàgines, inclou expressions com 'caja de acorazados', 'manilla de manubrio' i 'bolsa para llevar la ropa de repuesto de EEUU', que no corresponen, evidentment, al material que es demana a l'alumnat.

L'STEI ha denunciat que la Conselleria d’Educació i Universitats aplica reduccions salarials "indegudes" als docents que tenen reconegut un permís per guarda legal. Segons ha comprovat el sindicat en les nòmines de mestres afectats, l’Administració els descompta el sou corresponent a cinc hores setmanals, tot i que la reducció de jornada que tenen reconeguda és d’una hora diària no lectiva. L’organització sindical sosté que aquesta mesura representa, en realitat, una reducció de quatre hores setmanals de la jornada laboral, i no de cinc, com aplica la Conselleria. Per això, considera que els descomptes salarials no s’ajusten a la reducció horària que correspon als treballadors afectats.

Parlam avui amb Elisabet Femenies Mascaró (Vilafranca, 2003). Amant de les matemàtiques, va deixar el professorat bocabadat quan va triar el Batxillerat de Ciències Socials. Tanmateix, de ben petita tenia somnis i anhels que es van complint. Fa poc es va graduar amb el millor expedient de la seva promoció d’Educació Social a la Universitat de Lleida.

Hi ha nins que saben llegir, però no saben explicar què han llegit. Poden pronunciar les paraules d’un text i arribar al final de la pàgina, però quan el professor els demana què vol dir allò que acaben de llegir, la resposta no arriba. És una escena que els docents consultats per l’ARA Balears asseguren trobar cada vegada més sovint a les aules i que ajuda a entendre una dada difícil d’oblidar: les Balears han perdut 31 punts en comprensió lectora en les proves PISA, dels 472 de l’anterior edició als 441 actuals. La davallada no parla només de llibres. La comprensió lectora és la capacitat d’entendre un text, relacionar-ne la informació, fer inferències i extreure’n conclusions. I, segons els mestres i professors consultats, les dificultats comencen molt abans que un alumne tingui davant un text de PISA. Comencen quan encara no sap llegir.

Els docents de les Balears que vulguin traslladar-se a una altra comunitat autònoma podran presentar les sol·licituds del 5 al 26 de novembre, en el marc del concurs estatal de trasllats, coordinat pel Ministeri d’Educació. Hi poden participar tant els funcionaris de carrera que vulguin canviar de destinació com els funcionaris en pràctiques que encara no disposen d’una plaça definitiva, com aquells funcionaris de carrera que estan en expectativa (sense plaça en propietat). Aquest procediment es convoca en anys alterns al concurs autonòmic de trasllats i permet la mobilitat del professorat entre comunitats. Així, els docents de les Illes poden optar a una destinació fora de l’Arxipèlag, mentre que professors d’altres territoris també poden sol·licitar places a les Balears.