L'Obra Cultural Balear (OCB), l'Associació de Docents de Música de les Illes Balears (ADMIB) i l'Àrea de Didàctica de l'Expressió Musical de la UIB han proposat a la Conselleria d'Educació que La Balanguera, poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives, s'incorpori de manera explícita al currículum de Música de Primària i ESO.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha anunciat que el Govern subvencionarà el transport escolar dels centres concertats a partir d’aquest curs escolar. Enguany, la línia d'ajuts sortirà al novembre. Ho ha fet durant la presentació del curs d’Escola Catòlica, la patronal majoritària de l’ensenyament concertat a les Illes, en un acte en què el conseller s’ha desfet en elogis cap a aquest model educatiu i n’ha reivindicat el paper dins el sistema educatiu balear.

La Conselleria d'Educació i el Consell de Formentera volen construir una quarantena d’habitatges de lloguer destinats al personal docent desplaçat a l’illa. Les dues administracions varen signar un protocol per impulsar el projecte, que pretén donar resposta a un dels principals obstacles per cobrir i retenir-hi professorat de l'illa, que majoritàriament ve de fora: la dificultat per trobar un habitatge assequible i estable. Els futurs pisos s’ubicarien en uns terrenys que el Consell cedirà als Pujols. El projecte encara es troba en una fase inicial. Les administracions han de concretar les necessitats d’allotjament, l’emplaçament i les fórmules de finançament. A més, es crearà una comissió tècnica que disposarà de fins a dotze mesos per elaborar una memòria amb la diagnosi de necessitats i una proposta d’actuació. També es fa feina amb el Consell d'Eivissa per activar una projectar semblant.

L'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears (ESDIB) celebrarà aquest divendres, 25 de setembre, l’acte de graduació de la promoció 2022-2026. La cerimònia començarà a les 19.30 h a l’Auditori del Conservatori Superior de les Illes Balears, amb l’obertura de portes prevista a les 19 h. L’acte servirà per reconèixer l’alumnat que ha completat els estudis superiors de disseny a l’ESDIB, l’únic centre públic de les Illes Balears que imparteix el grau en Ensenyaments Artístics Superiors de Disseny. El centre ofereix quatre especialitats: Disseny Gràfic, Disseny d’Interiors, Disseny de Moda i Disseny de Producte.

El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, evita decantar-se entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit al CEU San Pablo, quan se li demana on estudiaria Medicina si avui hagués de triar entre les dues institucions. “Ara com ara...no ho sé”, respon Vera. El conseller argumenta que són dos projectes que es troben en moments molt diferents: “El CEU acaba de començar a les Balears i necessita maduració, i la UIB duu molts anys”.

La Formació Professional (FP) s’ha convertit en un dels grans espais de creixement de l’educació a les Balears, però també és un terreny on cada vegada guanya més pes la iniciativa privada. La demanda d’estudis professionals augmenta i, mentre la xarxa pública amplia places, professorat i cicles al ritme que pot, els centres privats aprofiten els forats que deixa una administració que necessita més temps per posar en marxa nova oferta. El resultat és que la privada ja no és un actor marginal dins l’FP. A Mallorca, de fet, ja té més presència que la xarxa concertada.

Can Arabí va intentar tornar als menjadors escolars públics de les Balears aquest curs, només tres mesos després que Salut en clausuràs cautelarment la cuina central per diversos incompliments sanitaris. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, l’empresa es va presentar als nous procediments de contractació sota una altra denominació i amb una declaració responsable en què assegurava que complia les condicions exigides per la Conselleria d’Educació per gestionar els menjadors. Una cridada anònima va alertar el departament que darrere d’aquesta nova candidatura hi havia Can Arabí. Educació va comprovar la vinculació i la va deixar fora del procediment.

La intel·ligència artificial arriba a l'FP de les Balears amb una nova formació específica. El CIFP Politècnic de Llevant estrenarà aquest curs el curs d’especialització d’Aprenentatge Automàtic, Gestió de Dades i Entrenament, una de les principals novetats de l’oferta d’FP que ha presentat aquest dimecres el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera. No és l’única incorporació. La Conselleria amplia l’oferta amb 25 cicles formatius nous –cinc de grau bàsic, deu de grau mitjà i deu de grau superior– i dos cursos d’especialització. En total, les Balears disposaran aquest curs de 136 cicles corresponents a 24 famílies professionals.

L’arrencada del curs escolar a l’IES Llorenç Villalonga de Palma, centre escollit per implantar el nou i qüestionat Batxillerat d’Excel·lència a Mallorca, ha sumat un nou debat. El departament de Religió ha distribuït entre l’alumnat i les seves famílies un document de dues pàgines per promocionar l’assignatura en què s’afirma que aquesta serveix per "humanitzar i complementar l’aprenentatge acadèmic de l’escola pública" i que "desemmascara la fal·laç divisió de les matèries entre ciència i humanitats". El text, que també defensa que ciència i fe són "dues cares de la mateixa moneda, dues ales de l’esperit humà", ha despertat suspicàcies en la comunitat educativa pels termes en què defineix l’educació pública i la resta de disciplines acadèmiques.

La UIB oferirà a partir del novembre una nova edició de l’Especialista Universitari en Coeducació, un títol propi de 30 crèdits adreçat principalment a professionals de l’educació i de la intervenció socioeducativa. El curs, que arriba a la sisena edició, té la col·laboració de l’Institut Balear de la Dona (IB-Dona) i té un cost de 300 euros. La formació començarà el 23 de novembre i s’allargarà fins al 7 de maig de 2027. Inclou 155 hores presencials i es farà a l’edifici Sa Riera, tot i que també s’oferirà la possibilitat de seguir les classes mitjançant presencialitat virtual síncrona. La matrícula està oberta fins al 12 de novembre.

El Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit al CEU San Pablo, ha començat aquest curs la seva activitat a Mallorca amb la mirada posada a convertir-se en un referent en la formació sanitària a les Illes. El centre, que ha arrencat amb els graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia, aspira a créixer en els pròxims anys amb nous estudis i a retenir part dels alumnes que cada curs han de sortir de les Balears per cursar una carrera. El seu director comercial, Alfonso Díaz, explica en aquesta entrevista els objectius del projecte, el perfil dels primers estudiants i les perspectives de creixement del centre.

La Conselleria d’Educació va donar per bones les instal·lacions de l'escola Sagrat Cor per posar en marxa el nou cicle 0-3, tot i que el centre ha començat el curs amb les aules que han d’acollir els més petits encara sense acabar. De manera provisional, els infants han estat ubicats en un espai dividit amb mobles. Pel que fa al pati habilitat per als menuts, les educadores han decidit no utilitzar-lo a causa de l’estat en què es troba. "És apte per guardar-hi animals, no infants", asseguren fonts coneixedores de l'estat del pati.

L'inici de curs a les Balears torna a estar marcat per les deficiències en la climatització dels centres educatius. Aquest dimarts, a les 13 h, el termòmetre de l'aula del CEIP Es Puig de Lloseta s'ha enfilat fins als 30,4 °C, amb un 32% d'humitat relativa. La situació dins el col·legi ha arribat al límit de la indignació, fins al punt que el mateix director del centre, Miquel Bujosa, ha definit la situació de manera contundent: "Fa una calorada".

L’escola Sagrat Cor de Palma estrena aquest curs un nou cicle educatiu: per primera vegada, el centre acull infants de 0 a 3 anys. Però l’inici del nou cicle ha arribat abans que les instal·lacions estiguin acabades. Les aules que han d’acollir els més petits encara es troben en obres i el pati que els correspon tampoc no està, segons les famílies, en condicions d’emprar-se, amb molts infants que encara comencen a caminar. Així ho han explicat famílies del centre a l’ARA Balears, que ha pogut veure fotografies que constaten l'estat inadequat dels espais.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha posat damunt la taula les línies de negociació per al pròxim acord de millores sociolaborals dels treballadors dels centres concertats, amb l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb els docents de la xarxa pública. Vera ha defensat que durant aquesta legislatura ja s’han aplicat gairebé totes les mesures previstes en l’acord marc del 2023 i que, en alguns casos, s’han superat les previsions inicials. Entre les actuacions, ha destacat la reducció de la jornada lectiva a Secundària, que ha passat de 24 a 23 hores, com també la implantació del complement de tutoria.

L’STEI ha iniciat la via judicial per reclamar que el personal docent no universitari de les Illes Balears cobri íntegrament les pagues extraordinàries i ha sol·licitat que la reclamació tingui una retroactivitat de quatre anys, amb l’abonament de les quantitats que s’haurien deixat de percebre i els interessos legals corresponents. La reclamació se centra en la composició de les dues pagues extraordinàries que rep anualment el personal docent. El sindicat considera que actualment no s’hi inclouen íntegrament determinats complements retributius que, d’acord amb la seva interpretació de la normativa vigent, n'haurien de formar part.

Antoni Vera afronta el darrer curs de la legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Universitats amb un balanç marcat per l’impuls a la concertada, els intents d’accelerar les infraestructures educatives i la irrupció de la universitat privada a les Balears. Nascut a Palma el 1973, el conseller arriba al tram final del mandat amb alguns dels principals debats educatius encara oberts i amb la voluntat de reivindicar la feina feta durant aquests tres anys.

La UIB acollirà a partir d’aquest dimecres l’exposició 50 anys de La Bressola. 50 anys sembrant futur, una mostra que repassa la trajectòria d’aquesta xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord i el seu projecte pedagògic basat en la immersió lingüística en català, la verticalitat i el treball cooperatiu. La mostra, organitzada per la Facultat d’Educació, es podrà visitar del 10 al 17 de setembre a la planta baixa del Bloc A de l’edifici Guillem Cifre de Colonya.

La comunitat educativa veu amb preocupació el pes creixent de l’escola concertada en la política educativa del Govern. La federació de famílies FAPA Mallorca en formula la crítica més contundent. El seu president, Xavier Ferriol, assegura que l’Executiu té “una línia molt marcada, que és la privatització de l’ensenyament” i posa com a exemples les noves línies concertades de Batxillerat i 0-3 i el decret de concerts, que, segons afirma, “blinda la concertada”. També denuncia que, mentre la baixada de la natalitat permet reduir línies a la pública, el Govern en crea de concertades.

Aquests dies estan en boca de tothom els desastrosos resultats obtinguts pels alumnes de l’estat espanyol a les proves PISA. És cert que la tendència fa anys que no és positiva, sinó més aviat tot el contrari; això no obstant, hi ha un tema que és especialment alarmant: la comprensió lectora. Fa anys que el sistema educatiu fa equilibris entre canvis legislatius constants, experiments pedagògics, retallades pressupostàries i digitalització forçada sense obtenir els resultats desitjats. Tota aquesta parafernàlia ha eclipsat un tema fonamental: l’escola ja no garanteix que els alumnes sàpiguen llegir i escriure. Es regalen títols i es passen alumnes de curs per maquillar una realitat esgarrifosa, que és que cada any el sistema esputa alumnes amb un títol d’ESO a la mà que no serveix per a res més que perquè el govern de torn pugui eximir-se de la responsabilitat de tenir una elevada taxa de fracàs escolar. Alumnes amb el títol d’ESO incapaços de mantenir una conversa de nivell bàsic en català; alumnes amb el títol d’ESO que no saben situar els continents damunt un mapa; alumnes amb el títol d’ESO que no saben què és un percentatge; alumnes amb el títol d’ESO que no poden enllaçar dues frases en anglès i ara, amb tots vostès, la cirereta del pastís: alumnes amb el títol d’ESO –o de batxillerat– que no entenen el que llegeixen. Malauradament, pareix a ser que el sistema ja no està pensat per formar els infants, sinó per guardar-los mentre els seus pares fan feina.