Les mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació. L’estudi revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa “sempre” i 1 “mai”, l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits —juntament amb la relació amb un dels progenitors— on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.

La Facultat d’Educació és un oasis lingüístic dins la UIB i també respecte del conjunt de la societat. Tot i això, el català també hi retrocedeix: els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà en les relacions personals i dos de cada tres creuen que la llengua es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Així ho constata el primer informe elaborat pel centre per analitzar els usos lingüístics de l’alumnat. La situació s’acosta a una diglòssia: el català manté la seva hegemonia en la docència i en les relacions amb els serveis administratius, però perd presència en els espais informals entre estudiants. El professor Ivan Solivellas, membre de la comissió de model lingüístic, resumeix la situació amb una idea clara: “El català es va residualitzant en àmbits molt específics”.

El desplegament del programari Llull, que substitueix l’anterior eina de gestió educativa a les Balears (GestIB), ha generat malestar entre els centres educatius i ha obert dubtes sobre la tramitació del contracte públic. Diversos equips directius denuncien incidències greus en el funcionament de la plataforma, especialment en la gestió econòmica, que s’hauria vist pràcticament paralitzada, i alerten també de dificultats en tasques bàsiques del dia a dia administratiu.

El Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per, entre altres mesures, impedir que docents condemnats per delictes relacionats amb menors puguin exercir. Aquesta decisió ha tingut un ressò especial a les Balears arran del cas de Miquel Roldán, un professional condemnat a un any de presó per assetjar un exalumne, que en tornar a exercir ha provocat que les famílies del CEIP Son Pisà i del CEIP Maria Antònia Salvà facin vaga per rebutjar que estigui dins una aula amb infants. Ara bé, aquesta modificació legislativa l’afectarà realment?

La legislació vigent permet que un docent condemnat per assetjament a menors continuï exercint a les aules quan ja ha acomplert la pena. És la situació actual, a l’espera que el govern d’Espanya concreti el text de la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per impedir aquests casos, amb el dubte encara obert sobre si s’aplicarà amb caràcter retroactiu. El debat s’ha accelerat arran del cas de Miquel Roldán, professor interí condemnat el 2024 a un any de presó per haver assetjat un exalumne. La llei no preveu casos com el de Roldán i ha pogut tornar a exercir.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha iniciat aquest dissabte les proves del procés selectiu d’oposicions per a l’ingrés al cos docent. Del total de 1.335 aspirants admesos, finalment s’hi han presentat 1.082 docents, que opten a una de les 630 places convocades enguany.

El procés de selecció de la direcció del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca ha quedat qüestionat després de la mort sobtada el mes d'abril del tenor Antoni Aragón, director provisional del centre i candidat al càrrec, enmig de peticions de suspensió del concurs, denúncies de possible conflicte d’interessos i crítiques a la imparcialitat del procediment.

La Conselleria d'Educació i Universitats iniciarà aquest dissabte les proves del procés selectiu d'oposicions docents a les Balears, al qual concorren finalment 1.335 aspirants admesos per optar a 630 places en el sistema educatiu públic.

Miquel Roldán, el docent interí destinat al CEIP Son Pisà, va ser condemnat el 2024 a un any de presó per un delicte d’assetjament a un menor amb qui havia mantingut relació després d’haver-ne estat professor. La sentència, a la qual ha tingut accés en primícia l’ARA Balears, considera provat que el condemnat va mantenir una conducta “persistent i reiterada” per intentar continuar el contacte amb el jove malgrat que aquest li havia demanat expressament que el deixàs en pau i l’havia blocat de xarxes socials i aplicacions.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha lamentat que la modificació de l’article de la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència (LOPIVI) per impedir que persones condemnades per delictes amb menors puguin exercir com a docents s’hagi inclòs dins una reforma més àmplia que no estarà en vigor amb vista al pròxim curs.

A la Conselleria d’Educació són habituals les reunions en què es prohibeix als assistents entrar el telèfon mòbil a la sala. Segons fonts del departament, aquesta mesura s’aplica “per evitar distraccions i mantenir un espai de feina serè”. “Especialment quan es tracta un tema sensible, per confidencialitat”, afegeix Educació. Aquesta pràctica, però, genera sorpresa i debat entre part dels agents de la comunitat educativa, que consideren inusual aquest nivell de restricció en espais institucionals de treball.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts, en una primera lectura, a l’ampliació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, vigent des del 2021. La reforma endureix els criteris per poder treballar o mantenir-se en professions, oficis i activitats que impliquin un contacte habitual amb menors. A partir d’ara, serà requisit imprescindible no tenir antecedents per delictes vinculats amb la infància per accedir a aquests llocs de treball. Amb aquesta mesura es volen evitar situacions com la del docent Miguel Roldán, condemnat per assetjament a un alumne i la incorporació del qual a un centre educatiu va generar rebuig entre les famílies.

Les famílies del CEIP Son Pisà han anunciat la desconvocatòria de la vaga que han mantingut durant set dies, que ha consistit a no dur els fills a escola per denunciar la presència al centre de Miquel Roldán, docent condemnat per assetjament. Tot i això, expliquen, la decisió no implica el final del conflicte ni de les seves reivindicacions. En el comunicat, les famílies exposen que “molt a pesar nostre i tot i haver aconseguit avui una participació del 30%, anunciam per a demà, dia 6, la desconvocatòria de la vaga general que hem mantingut durant set dies”.

El sistema educatiu de les Balears ha crescut de manera moderada en els darrers cinc cursos, però el canvi real no es troba tant en el volum d’alumnat com en la seva composició, on s'observa un increment important de les incorporacions tardanes. Entre el curs 2021-2022 i el 2025-2026, la matrícula global ha passat de 226.735 a 237.867 alumnes (+11.132, +4,9%). En paral·lel, els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) han augmentat de 52.680 a 57.725 (+5.045, +9,6%), un increment que reflecteix una diversitat creixent dins les aules.

L’assemblea de centre de l’IES Politècnic ha fet pública la seva indignació després que l’Ajuntament de Palma hagi refusat, en dues ocasions, la cessió del teatre municipal Maruja Alfaro per a l’acte de graduació de l’alumnat. Segons ha explicat la comunitat educativa, el Consistori ha al·legat manca de disponibilitat de l’espai, tot i que el centre assegura que en les dates sol·licitades no hi havia cap activitat programada. Aquesta circumstància, remarquen, genera dubtes sobre els motius reals de la negativa.

A la universitat, el treball en grup s’ha consolidat com una eina clau d’aprenentatge, en línia amb els principis del pla Bolonya. Però darrere la idea de cooperació i preparació per al món professional, s’hi amaguen tensions com desigualtats entre companys, sistemes d’avaluació diversos i una pregunta que divideix estudiants i docents: és realment just com s’avalua la feina col·lectiva?

Els tres sindicats més representatius de l’educació Infantil 0-3 a les Balears, CCOO, UGT Ensenyament i STEI, han anunciat la convocatòria d’una vaga per al pròxim 7 de maig del 2026, en el marc d’un augment de la mobilització davant la precarietat estructural que denuncien al sector. La jornada de vaga s’inscriu en un context de creixent malestar entre les treballadores de les escoletes, un col·lectiu altament feminitzat que consideren essencial per al sistema educatiu, però que, asseguren, continua patint condicions laborals insuficients.

Com ja va passar el curs passat durant aquestes mateixes dates, la pujada de la temperatura i la incidència cada cop més directe del sol fan que els problemes a l’escola d’educació Infantil de Son Boga, a Manacor, tornin a preocupar les famílies dels infants i la comunitat educativa.

Un estudi elaborat per investigadores de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE-UIB) de la UIB, amb una mostra de 457 estudiants universitaris, apunta que la comunicació oberta amb la mare té un impacte directe en la manera com els joves viuen la seva sexualitat. Segons les conclusions, quan aquest diàleg és fluid i sincer, augmenta la sensació d’autoeficàcia sexual. És a dir, la capacitat de prendre decisions, posar límits i actuar amb seguretat i autonomia. També es redueix la presència de mites i creences errònies sobre la sexualitat.

Més de dues-centes persones s’han mobilitzat aquest dimecres per reclamar la construcció d’un nou centre per al CEIPIEEM Son Serra, en una protesta convocada per l’Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) per exigir a la Conselleria d’Educació un compromís públic i calendaritzat.