Comença la temporada turística i amb ella arriba el Primer de Maig, un dia de reivindicació i lluita de la classe treballadora. Un moment en el qual les nostres illes comencen a estar plenes de turistes; hi ha molta feina, però, així i tot, hem d’aixecar la veu per dir que tenim un model econòmic que ens asfixia i ens expulsa. 

Més d’un centenar de persones s’han concentrat aquest divendres al passeig del Born de Palma, convocades per UGT, per protestar contra un acord estatal del sector del comerç que, segons el sindicat, podria suposar una reducció salarial i de drets per a milers de treballadors a les Illes.

L’aeroport de Palma ha registrat aquest divendres almenys una trentena de retards en els vols, coincidint amb una nova jornada de vaga del personal de terra de l’empresa Groundforce, encarregada dels serveis d’assistència en pista. Segons dades d’Aena, hi ha hagut una setzena de sortides afectades i una catorzena d’arribades a Son Sant Joan.

El grup Damm ha arribat a un acord amb els treballadors d'Agama després de setmanes de negociacions. A causa del tancament de la fàbrica a Palma, l'empresa reubicarà cinc dels 14 treballadors i els nou restants seran indemnitzats amb una quantia més gran que la inicialment apuntada. Amb tot, segons ha informat Jesús Ávila, portaveu dels treballadors d'Agama, als cinc que continuaran, se'ls mantindrà tant les condicions econòmiques, com altres elements laborals, com l'antiguitat.

L’atur continua a la baixa a les Balears en ple inici de temporada turística. L’Arxipèlag ha tancat el febrer amb 27.339 persones desocupades, un 7,03% menys que fa un any i un 2,52% menys que al gener. En paral·lel, l’afiliació a la Seguretat Social s’enfila fins als 505.280 treballadors, cosa que suposa un increment interanual de l’1,97% i un augment mensual del 2,75%.

Fa només quinze anys, els traductors no es preocupaven perquè eines com Google Translate poguessin substituir-los. “Era tan dolenta que no hi havia res a témer”, rememora Jean-François Cuennet, professional amb més de tres dècades d’experiència. “Ara sí que crec que les màquines poden afectar la meva professió”, confessa. La novetat no és tant la tecnologia com la qualitat amb què tradueix: errors menys visibles, textos més fluids i una exigència professional que esdevé imprescindible. Com recorda Antoni Oliver, expert en traducció automàtica i assistida i professor a la UOC, “des dels anys cinquanta es repeteix la idea que la traducció automàtica acabarà substituint els traductors”.

El secretari municipal de Petra, Francisco González, ha denunciat el batle del poble, Salvador Femenias, per presumpte assetjament laboral contra ell.

Les Balears han tancat el 2025 amb 101.608 persones treballadores autònomes, la xifra més elevada registrada fins ara en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). En el darrer any, el col·lectiu ha crescut amb 2.126 persones, un augment del 2,1% respecte del desembre del 2024, que confirma la tendència a l’alça del treball per compte propi a l’Arxipèlag.

L'Ajuntament de Palma, a través de PalmaActiva, ha organitzat una nova edició del Mes de l'Ocupació, que tindrà lloc del 16 de febrer al 20 de març. Enguany, hi participen 36 empreses que oferiran 1.253 llocs de feina. Igual que en les altres edicions, es duran a terme 19 jornades durant aquest període, on l'objectiu principal és posar en contacte directe empreses que cerquen personal i persones en cerca de feina.

L'atur registrat a les oficines dels serveis públics d'ocupació va baixar 1.260 persones al gener a les Balears amb relació al mes anterior (-4,3%) i amb 1.515 persones amb relació al primer mes de l'any passat (-5,13%). Així. l'Arxipèlag arrenca l'any lleugerament per sobre dels 28.000 aturats (28.045), segons dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Economia Social.

Diego té 34 anys i fa feina de fotògraf. Cobra al voltant de 1.300 euros en 12 pagues i, després de vuit anys a l’empresa, manté un contracte d’ajudant. “M’he acostumat a la precarietat”, assegura. El seu sou li permet cobrir les factures, però no li dona marge. Qualsevol despesa imprevista –una derrama, una reparació o una avaria de l’equip– el força a demanar un crèdit o a recórrer a la seva mare. No és una situació transitòria, sinó un marc estable de vida.

Les Illes Balears han tancat el 2025 amb 19.500 llars en què tots els membres es troben a l’atur, una xifra que suposa un increment superior al 90% respecte del trimestre anterior, quan se’n comptabilitzaven 10.100. Així ho reflecteixen les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Les dades mostren que gairebé tothom fa feina a les Balears. Però la realitat és més complexa: milers de persones encadenen mesos o anys a l’atur i molts treballadors no poden sostenir un projecte de vida amb els salaris actuals. La mitjana d’afiliats a la SeguretatSocial va ser de 585.000 persones el desembre i sectors com el serveis i l’hostaleria reclamen mà d’obra. Però són precisament aquests sectors que presenten les taxes més grans d’atur. De les 29.305 persones que no tenen feina a les Illes, 22.323 són del sector serveis i 3.181 de la construcció: representen el 87% del total de desembre –dades del Ministeri de Treball iEconomia Social.

Fina Olives encara aguanta. Té 68 anys i ja és la quarta generació que manté amb vida la botiga de Can Candu, un dels negocis emblemàtics més antics de Menorca, juntament amb Ca na Genera (Ferreries) i Ca n’Hernando (Ciutadella), que, quasi 140 anys després, sobreviu als embats del comerç electrònic. Té el seu home malalt a casa, però cada matí, i cada capvespre, Fina s’apropa al nombre 38 del cèntric carrer del Ramal d’Alaior per vendre llençols, tovalloles i roba interior a una clientela tan fidel com gran. “I no només d’Alaior. Aquí ve també gent del Mercadal i del Migjorn Gran a comprar”, comenta. I això que, es queixa, els darrers canvis circulatoris impulsats per l’Ajuntament han reduït el trànsit rodat al centre i ja és més difícil que clients de fora puguin arribar i estacionar el cotxe ben a prop de la botiga. “Si troben els carrers tancats no m’ho posen gens fàcil, perquè només amb la gent d’Alaior que ve a peu em va justet”.

La Policia Nacional de Palma ha detingut dues dones acusades de regentar un restaurant amb treballadors sense papers i sense contracte, i als quals a vegades pagaven amb un plat de la carta per jornades d'entre vuit i deu hores.

La federació de Serveis Públics d'UGT Balears ha sol·licitat un pla d'inversions en la climatització i ventilació dels centres educatius perquè "no depengui de les famílies, ni del personal". Aquesta és una de les reivindicacions plantejades per l'organització sindical davant la notícia publicada aquest divendres a l'ARA Balears, en la qual s'explica que famílies i docents han finançat "de la seva butxaca" la compra de ventiladors i equips de climatització.

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha ratificat la decisió d'un jutjat social de Palma de rebutjar el trasllat laboral a l'aeroport d'Alacant, amb l'objectiu de cuidar els seus pares malalts, sol·licitat per un treballador d'Aena que fa de bomber a l'aeròdrom de Son Bonet (Marratxí).

L'atur ha baixat 10.500 persones en el tercer trimestre a les Balears fins als 41.200 aturats, un 20,3% menys que el trimestre anterior, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L’onada de calor de 16 dies que va acabar aquesta setmana ha disparat les alarmes dels sindicats. “No pot ser que la gent es jugui la vida en fer feina”, adverteix Tino Davia, secretari de Salut Laboral i Medi Ambient d’UGT Serveis Públics. Adverteix que falta “consciència” entre empresaris i institucions públiques que la temperatura extrema dels darrers anys amenaça la salut dels treballadors. “Entre els negacionistes del canvi climàtic i que els edificis no estan adaptats, perquè estan pensats per a una altra època, tenim un problema greu”, insisteix.

És dilluns i el dia ha tingut una part positiva i una de negativa per a Álex: ha pogut trobar obert el supermercat del seu barri –normalment arriba a ca seva quan ja ha tancat–, però a penes ha guanyat 25 euros per gairebé dotze hores al carrer repartint paquets. “És el dia més fluix de la setmana”, certifica. Al matí va a un local a Palma on ordena les capses, com faria qualsevol carter.