Després de dos anys durs, el sector turístic s’està tornant a posar en marxa amb força a les Balears. Les reserves hoteleres, els vols que arriben i el nombre de turistes comencen a tenir xifres molt semblants al 2019, just abans que esclatàs la pandèmia. Tot i això, n’hi ha que no s’han recuperat del tot, i un exemple són les agències de viatges, que, en aquests moments, facturen entre un 60% i un 70% del que facturaven ara fa tres anys. És a dir, han perdut prop d’un 40% del seu volum de negoci. 

L'Ajuntament del Castell liquidarà aquest any la totalitat del seu deute bancari, que s'eleva a 359.955 euros. Es tracta de cinc préstecs a llarg termini amb diferents entitats bancàries, una mesura possible gràcies a l'amortització anticipada de tots els préstecs. L'actuació s'ha fet amb càrrec a una partida extraordinària de 296.000 euros que es van incorporar al pressupost de 2022, procedent del romanent de tresoreria del pressupost de l'exercici anterior.

El Govern balear té el permís judicial per mantenir l'obligatorietat del certificat covid-19 fins 28 de febrer, però "és una data límit, no vol dir que s'hagi d'esgotar", ha assegurat el portaveu de l'Executiu, Iago Negueruela, aquest dilluns després del Consell de Govern. Així, ha afirmat que aquesta mesura "es pot corregir" en funció de l'evolució de la pandèmia i de l'assessorament dels experts sanitaris. "Cada setmana analitzam si s'ha de canviar alguna cosa, i es fa amb el debat dels experts", ha remarcat.

Els apartaments turístics de les Balears varen aconseguir durant tot el 2021 una ocupació mitjana d'un 43,4% de les places (gairebé un 45% en cap de setmana) i un 55,8% dels apartaments (57,8% en cap de setmana), segons les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que ha recollit Europa Press. Aquesta xifra millora la del 2020, any marcat per l'esclat de la pandèmia de coronavirus, quan la mitjana anual d'ocupació va ser d'un 26,6% de les places, encara que queda per sota del 59,7% del 2019.

L'economia espanyola va créixer un 5% l'any 2021, el ritme més alt des del 2000, tot i que això no ha sigut suficient perquè el producte interior brut (PIB) recuperi el nivell que tenia abans de la pandèmia del covid-19. Així ho ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística, que també ha detallat que en l'últim trimestre de l'any el PIB es va desaccelerar i va créixer un 2%, menys que en el tercer trimestre, quan va créixer un 2,6%. 

La pandèmia ha incrementat el nombre de balears que ha necessitat ajuda de familiars i amics o bé d'entitats per aconseguir aliments, roba o altres béns bàsics o doblers per adquirir-los. Així ho revela l'informe Evolució de la cohesió social i conseqüències de la covid-19 a Espanya, elaborat per la Fundació Foessa i presentat aquest dimarts per Càritas. Segons l'estudi, un 9,4% dels ciutadans de les Illes va necessitar aquestes ajudes el 2020, la qual cosa suposa un augment de tres punts percentuals respecte de l'any 2019. Per altra banda, un 2,9% dels illencs va haver d'acudir a alguna entitat per demanar ajuda en aquest sentit, la qual cosa representa un descens de 2,7 punts percentuals.

Les Balears varen registrar el mes de desembre un total de 55.974 aturats, la qual cosa representa un 3% menys que el novembre (1.736 aturats menys) i un 33,63% inferior que en el mateix mes del 2020, amb 28.365 persones menys sense feina que fa un any. Segons les dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social, en la comparativa interanual, les Illes són la comunitat on la desocupació ha baixat més de tot l'Estat, seguida d'Aragó (25,86%) i Catalunya (25,81%).

Les Illes Balears crearan 394 nous llocs de feina durant les rebaixes, la xifra més baixa de tot l'Estat segons l'estudi de previsions d'Adecco. Segons han detallat en un comunicat, aquests nous contractes suposaran un augment d'un 4% dels treballadors que es contractaren l'any passat en aquest mateix període, una dada molt inferior a la mitjana estatal (7,5%). A tot l'Estat està previst que durant la campanya de rebaixes se signin un total de 176.000 contractes, i només un 0,22% seran de treballadors de les Illes Balears.

La restauració està vivint un terratrèmol a causa de la sisena onada de la pandèmia. I enmig d’aquest moviment, les reserves estan caient de manera abrupta. El cim de l’onada arriba en un dels pitjors moments en els quals podia fer acte de presència, ja que les festes de Nadal són cabdals per al sector de la restauració. Aquesta desacceleració, traduïda en cancel·lacions i escassetat de noves reserves, pot suposar llastar fins a un 20% la facturació anual dels restauradors.

La previsió de reserves per a la nit de Cap d'Any continua amb la corba negativa de cancel·lacions contínues a partir de la gran onada de la pandèmia que copeja les Illes. "Són moltes, una barbaritat", ha explicat el president de la secció de restauració de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears, Alfonso Robledo, en declaracions a Europa Press.

La Fiscalia de les Illes Balears ha mostrat conformitat amb les noves mesures contra el covid-19 que va proposar el Govern. La mesura més important era la que feia esment a l'ampliació de l'ús del certificat covid a tots els espais de restauració. Després de la llum verda de Fiscalia, ara falta que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) hi doni el vistiplau.

L'afiliació en el sector turístic de les Balears s'ha incrementat fins a un 15,3% al novembre en termes interanuals i suma 7.455 afiliats més, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut de Turisme d'Espanya (Turespaña) i que ha recollit Europa Press. Així, el mes passat a les Illes hi havia 56.076 afiliats en hostaleria, agències de viatges i operadors turístics, 43.787 dels quals són assalariats (un 20,1% més) i 12.289 autònoms (un 1,2% més).

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha doblat el ritme de retirada d'estímuls monetaris per frenar les pujades de preus. D'aquesta manera, el Comitè Federal del Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès) –l'òrgan intern que pren les decisions sobre política monetària– ha decidit que la reducció de compres de deute, tant públic com privat, sigui de 30.000 milions de dòlars (uns 26.500 milions d'euros) mensuals fins a arribar a zero, davant dels 15.000 milions de dòlars (uns 13.300 milions d'euros) aprovats en la darrera reunió del comitè.

L'increment de contagis que hi ha hagut durant els primers deu dies de desembre ha desencadenat la reacció del Govern amb noves mesures sanitàries. Així doncs, l'Executiu demanarà al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que als locals de restauració (bars, cafès i restaurants) de 50 o més persones d'aforament sigui obligatori accedir-hi amb el certificat covid-19.

La tendència que té la bretxa entre rics i pobres a eixamplar-se és ben coneguda. La novetat és que la pandèmia ha accelerat les diferències: un any i mig després de la irrupció del covid-19 els multimilionaris tenen més diners i els pobres són encara més pobres. Les xifres que publica aquest dimarts el Laboratori de les Desigualtats Mundials, amb seu a París, en un informe coordinat pels economistes Thomas Piketty i Gabriel Zucman, són prou eloqüents: la riquesa dels més rics (51.700 persones, que representen el 0,001% de la població mundial) ha augmentat un 14% entre el 2019, abans de la pandèmia, i el 2021. La riquesa global, en canvi, només ha avançat un 1% en el mateix període. 

Unes 300 persones convocades per l'exlíder de la Resistencia Balear, Víctor Sanchez, s'han manifestat a les portes del palau de l'Almudaina, on s'ha fet l'acte central del Dia de la Constitució a escala autonòmica. L'esdeveniment commemoratiu l'encapçalaven la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo, i la presidenta del Govern, Francina Armengol. Entre altres convidats i autoritats, el nombre d'assistents ha fregat els 200 i tots –inclosos els mitjans de comunicació– han estat esbroncats a la sortida.

“Afrontar el dolor emocional”. Aquest és el principal motiu pel qual cada pic més adolescents tendeixen a autolesionar-se, segons Elisa Nadal, psicòloga del programa Regula, creat el 2018 per l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA) adreçat als menors amb problemes de desregulació emocional. Fer-se cops, tallar-se o obrir-se ferides són alguns dels mecanismes a què recorren bona part dels pacients d’entre 12 i 17 anys que acudeixen a la consulta de Regula, un 90% dels quals són nines. En prop d’un any, la xifra d’adolescents que atén el programa ha crescut amb 53, amb una mitjana de quatre casos nous al mes. La majoria pateixen “ansietat, depressió o trastorn de l’ansietat”, problemes que la pandèmia ha agreujat amb “més aïllament, més accés a les xarxes i a les noves tecnologies”, lamenta Nadal.

Les Balears van registrar durant el mes de novembre un total de 57.710 aturats, un 11,1% més que l'octubre (5.771 aturats més), però un 32,37% menys que el mateix mes del 2020 (27.620 aturats menys), segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball i Economia Social. Segons les dades que ha exposat la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, l'Arxipèlag és la comunitat on més ha pujat l'atur mensualment el novembre. Amb tot, el volum d'atur de les Illes se situa un 7,1% per sota dels nivells del 2019, any en què el novembre va haver-hi 62.143 aturats.

El Black Friday ha tingut aquest divendres un significat diferent de l’habitual a les borses de tot el món. L’anunci del blindatge europeu contra els vols provinents de Sud-àfrica i els temors sobre el potencial de la nova variant han provocat un dia de pessimisme i pèrdues als mercats. 

El Govern de les Illes fa una primera passa per regular els preus dels materials de la construcció en l'obra pública. Aquest dimarts matí s'ha anunciat que totes les noves licitacions de contractes d'Habitatge de Protecció Pública (HPP) incrementaran el preu per adaptar-se a l'encariment dels materials que fa mesos que s'està produint. Alhora, també es preveu més marge de modificació del preu del contracte en vigor, segons s'ha especificat.