La Fundació Guillem Cifre de Colonya va celebrar aquest dimecres a Esment Inca l'acte anual amb les entitats amb les quals col·labora. La reunió va comptar amb la intervenció del president de Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença i de la Fundació, Josep Antoni Cifre Rodríguez, i la del responsable de Relacions Institucionals i Estalvi Ètic de Colonya, Juan José Caldés, el qual va informar de les activitats que du a terme la Fundació, exposant les principals dades de 2024 i les previsions per a aquest 2025. 

Metges del Món ha acompanyat i atès 2.421 persones en situació d'extrema vulnerabilitat a les Illes Balears. Aquestes persones han rebut un total de 15.271 intervencions socials, sanitàries, psicològiques i jurídiques. Cal destacar que de les persones ateses, el 79% eren dones en situació d'exclusió social i el 89% eren persones migrants, percentatges que reflecteixen les dificultats que encara tenen les persones a l'Arxipèlag a l'hora d'accedir als drets bàsics, especialment l'accés a la salut. Així mateix, un 41% de les persones ateses no podia accedir a la targeta sanitària i un 7% addicional, malgrat tenir targeta, es va enfrontar a barreres per disposar d'atenció mèdica. Amb tot, Metges del Món Illes Balears remarca i denuncia que l'exclusió mèdica és una realitat més que patent a l'Arxipèlag.

Els treballadors de l'associació altruista Es Refugi, que fins ara gestionava el servei d'acolliment del centre amb el mateix nom, han denunciat públicament la "discriminació" que sofriran els usuaris del centre a partir d'aquesta setmana, amb el tancament del centre.

Eroski ha presentat aquest divendres la campanya solidària promoguda juntament amb el Rotary Club Mallorca, amb l’objectiu de donar resposta a les persones que Càritas Mallorca assisteix durant l’any per a cobrir les necessitats bàsiques d’habitatge, de subministraments com aigua i llum, d’alimentació així com de salut. Aquesta iniciativa consisteix a oferir als clients d’Eroski un llapis amb 4 models distints al preu d’un euro (1,00 €). Amb el missatge Un llapis que dona una oportunitat. Enguany, la companyia espera vendre’n 15.000 unitats per cobrir necessitats bàsiques a llars amb situació extrema. 

L'equip tècnic de l'associació altruista Es Refugi ha informat aquest dijous de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) que afectarà els 17 treballadors del centre de Ca l'Ardiaca de Palma, la totalitat de la seva plantilla, i deixarà d'atendre els seus 18 residents.

“Tenir fills és un factor clau de pobresa i d’empobriment”, assegura el director de la Xarxa per a la Inclusió social EAPN-Balears, Andreu Grimalt. Hi ha factors que multipliquen aquesta vulnerabilitat, com ara ser dona i migrant. Les dades estatals de l’EAPN mostren que les famílies monoparentals doblen la taxa de pobresa de les biparentals.

Evan P. tenia 28 anys quan va morir l'11 de maig del 2024, András T. en tenia 35 el maig del 2022 i Borislava B., 33 l'1 de setembre del 2020. Els seus noms estan gravats en una de les 550 plaques amb què la Fundació Arrels recorda les persones sense llar que han mort a Barcelona. 550 en els últims nou anys. Una setantena dels quals els últims dotze mesos. Veient les edats, Anais Arizabalo fa números i s'estremeix. “És com si em morís jo, que en tinc 32, que fort”, exclama enmig del rebombori de les seves companyes del grau d'integració del Ceir Arco Villarroel. Aquest centre de formació torna a participar amb l'activitat que cada any s'organitza pels volts de Tots Sants penjant els cartells amb els noms, les edats i el lema #ningúdormintalcarrer en els punts en què les persones sense llar mortes feien vida.

250.000, aquesta és la xifra de persones que viuen en risc de pobresa a les Balears, un 20,6% de la població, un de cada cinc ciutadans, segons dades del darrer informe de la xarxa per combatre la pobresa EAPN Balears relatives al 2023. I això, malgrat una nova temporada turística de rècord i una ocupació laboral històrica. Setembre va acabar amb 638.000 afiliats a la Seguretat Social, una quantitat que no s’havia assolit mai a les Illes.

La Policia Local de Sant Josep ha detectat que particulars estan llogant els seus jardins per instal·lar-hi tendes de campanya per viure-hi o passar-hi les vacances. S'anuncien en plataformes i suposen un pas més en les fórmules que influeixen en l'emergència de l'habitatge d'Eivissa, l'illa més perjudicada de totes les Balears. La Policia ha descobert aquesta nova fórmula i fins i tot ciutadans que lloguen tendes de campanya a terrenys controlats per un fons d'inversió.

Mohammed Amir ens rep a la porta de ca seva donant la mà i amb un gran somriure. Té 33 anys, va arribar a Mallorca el 2019, procedent d’Algèria, a la recerca “d’una vida millor”. Llicenciat en Estadística, va començar a treballar en negre a la construcció i el camp. Va viure en una cotxeria que el propietari va habilitar com a infrahabitatge per a diverses persones en la seva mateixa situació. “Només tenia un llit. Pagava 150 euros”, rememora. Va quedar sense ingressos i va acabar al carrer. Des de fa dos anys, comparteix un pis amb dues persones més gràcies al Housing Led, un programa desenvolupat per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca en col·laboració amb les entitats Hogar Sí i Provivienda.

El nombre d'illencs que han cridat al Telèfon de l'Esperança a les Balears per sol·licitar ajuda relacionada amb temptatives suïcides continua augmentant i en els darrers quatre anys s'ha multiplicat per sis. Segons han detallat des d'aquest servei, durant els primers 11 mesos d'enguany van rebre 235 cridades per suïcidi, 48 més que l'any passat i 198 més que les que van rebre el 2019, abans de l'inici de la pandèmia.

L'Ajuntament de Maó ha presentat un pressupost per al 2024 de 45,3 milions d'euros, 4 milions d'euros més que en l'actual exercici. Es caracteritza per fomentar l'activitat econòmica, millorar la gestió de recursos naturals i la millora de l'atenció social de la ciutadania. Els comptes preveuen una gran inversió en l'educació gratuïta 0-3, a la qual el Consistori destinarà 609.756 euros, a més de la dotació rebuda per part del Govern balear i del Consell.

El Govern balear ha traslladat aquest dimarts als representants del sector lacti de Menorca els principals objectius del pla Provilac 2024, entre els quals destaca incrementar la renda ramadera del sector de boví de llet a partir del just equilibri entre el preu rebut per la llet i els costos de producció per les explotacions lleteres, inclosos els rendiments del treball i els costos socials de la producció i el benefici empresarial. El repte és millorar la rendibilitat, viabilitat i sostenibilitat, no tan sols de les explotacions de boví lleter, sinó també de la indústria i la comercialització dels productes lactis.

El Consell de Menorca ha presentat aquest dilluns un pressupost rècord de 162,5 milions d'euros per al 2024, xifra que representa un 14% més que el d'aquest exercici. El president de la institució, Adolfo Vilafranca, ha destacat el compromís de l'equip de govern per la sostenibilitat. "Els pressupostos volen ajudar-nos a combinar la preservació del territori amb el desenvolupament econòmic, social, cultural i mediambiental de l'illa, un equilibri que volem potenciar per avançar en el benestar social que requereixen els menorquins", remarca.

Ens haurem convertit en refugiats climàtics a causa de la pujada de les temperatures o la pujada del nivell de la mar? Els robots s’hauran incorporat a la vida domèstica per suplir la pèrdua de les cures familiars? Veurem mestissatges entre estrangers i residents que donin lloc a una nova identitat catalanoalemanya, per exemple? En els propers 20 anys, la societat illenca s’haurà d’enfrontar a uns reptes que condicionaran la seva forma de vida. Per analitzar com serà el futur a mitjà termini de la població balear, i evitar caure en la distopia, l’ARA Balears ha consultat una desena d’experts –en geografia, demografia i economia, entre d’altres– que projecten un escenari complicat, però optimista. Si bé sociòlegs com ara Maria Antònia Carbonero assenyalen que “les desigualtats creixeran” i que –com diu el demògraf Pere Salvà– la societat estarà “més envellida”, altres fonts acadèmiques com el geògraf Macià Blázquez apunten a una població més “mobilitzada” o, fins i tot, “autònoma”, segons la psicòloga Carmen Orte. 

El Govern balear destinarà un total de 79 milions d'euros a Menorca dels pressupostos per a 2024. Així ho ha anunciat aquest dimecres el conseller d'Economia, Antoni Costa, a la presentació de l'esborrany que ha tingut lloc a la seu del Consell, a Maó.

El Consell de Menorca invertirà 113.000 euros en la millora de les instal·lacions esportives de Sant Lluís. La iniciativa forma part d'un conveni signat entre el departament d'Esports de la màxima institució i l'ajuntament d'aquesta localitat.

Durant aquest 2023, el Centre Assessor de la Dona de Menorca ha fet 1.538 visites i ha atès 386 dones. De moment, aquest any ha obert 166 expedients nous. La majoria de les dones són ateses per més d'un tipus de maltractament. Els predominants són el maltractament físic i psicològic, el psicològic i el sexual.

La Policia Nacional ha detingut tres homes entre 41 i 62 anys per emmagatzemar i distribuir diferent material pornogràfic. La investigació policial es va donar per tancada dimarts amb la detenció d'una tercera persona.

Que la governabilitat a l'Ajuntament de Ciutadella no seria fàcil per al PP en minoria era d'esperar, i els pressupostos presentats, que arriben a la xifra de 38,9 milions d'euros, 600.000 euros més que els de l'actual exercici, han estat rebutjats pels tres partits d'esquerres a l'oposició: PSOE, PSM-Més per Menorca i Ciutadella Endavant.