Si hi ha un factor que marca les probabilitats de ser pobre a Catalunya és el de l’origen. Haver nascut fora dels límits de la Unió Europea gairebé multiplica per tres el risc d’exclusió social, el terme amb què la sociologia defineix una vida marginal i amb privacions de necessitats bàsiques: el 52,7% dels estrangers no comunitaris són pobres, enfront del 20,7% dels nascuts a Espanya, segons l’informe dels indicadors socials Insocat, elaborat per la federació ECAS. I si al lloc de naixement se li afegeix el factor del gènere, la fotografia de la pobresa té nom de dona, de dona migrant.

L’últim “caprici” que s’ha fet Marisa Aledo són uns pantalons de pana blancs. Els havia vist fa temps, però va haver d’esperar a la “paga extra” per gastar-se els 20 euros que valien. “La butxaca no dona per a més”, es justifica aquesta barcelonina de 69 anys que rep una prestació no contributiva (PNC) que es perceben quan o bé no s’ha cotitzat prou anys per tenir una pensió o s'és un adult amb una gran invalidesa reconeguda. A desembre de l’any passat, uns 65.000 catalans n’eren beneficiaris. Són les prestacions més bàsiques del sistema de protecció, que fins a l'increment del 6,8% a partir d'aquest gener, suposaven menys de 500 euros al mes. L'increment donarà “aire” després de dos anys en què la inflació ho ha encarit tot, també els productes bàsics.

La reforma del subsidi d'atur continua aixecant polseguera. Primer entre l'exministra d'Economia, Nadia Calviño, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), quan la segona acusava la primera de defensar una retallada d'aquest subsidi. Salvat aquest escull, però, la discrepància va arribar al Congrés dels Diputats, fins al punt que aquest dimecres la reforma no va prosperar. Podem hi va votar en contra, cosa que ha encès encara més la tensió entre el partit lila i Sumar.

El govern espanyol ha salvat les diferències i tirarà endavant la reforma dels subsidis d'atur, vinculada a l'arribada de fons europeus antipandèmia. Després d'una jornada maratoniana de negociació, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts els canvis d'una ajuda que actualment reben 716.500 persones a tot l'Estat, segons dades del SEPE del mes d'octubre. A partir d'ara, la prestació augmenta dels 480 euros al mes actuals fins a 570 euros durant els primers sis mesos, però es reduirà a mesura que els aturats l'esgotin.

El subsidi per desocupació no es retallarà. Aquest és el principal missatge que des del ministeri de Treball es vol llançar davant les diferències sobre la reforma d'aquesta prestació amb el ministeri d'Economia. Fonts de la cartera que dirigeix Yolanda Díaz (Sumar) assumeixen que mantenen posicions diferents de les del departament de Nadia Calviño (PSOE), i acusen aquest ministeri d'obrir la porta a una reducció d'aquest subsidi. Per contra, Calviño ha afirmat aquest dijous que "el govern està alineat i l'objectiu és compartit".

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

L'ingrés mínim vital (IMV) està arribant als més vulnerables, però és una prestació que s'ha "estancat". Així ho conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en la seva segona opinió sobre la prestació publicada aquest dimecres. L'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero assenyala que el nombre de beneficiaris de l'IMV es manté en 284.000 llars, és a dir, en el 35% de les llars que podrien rebre'l (800.000 és l'objectiu que es va marcar el ministeri de la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá). A més, l'Airef torna a detectar que hi ha un gran nombre de famílies que tindrien dret a la prestació, però que no la sol·liciten (és el que en anglès s'anomena non-take-up): 470.000 famílies (58%). Tot plegat, doncs, dibuixa un escenari molt similar al de fa un any, quan l'Airef va presentar la primera opinió sobre aquesta prestació aprovada en plena pandèmia de coronavirus, el juny del 2020.

Els pressupostos de la Generalitat tiren endavant, però sense l'aval per posar en marxa el pla pilot per la renda bàsica universal (RBU), després que socialistes i Junts s'hagin oposat a la votació d'aquest divendres, i es deixa en l'aire què farà el Govern d'Esquerra amb una qüestió que havia pactat amb la CUP per a la investidura de Pere Aragonès. El director de l'oficina del pla pilot és el sociòleg Sergi Raventós, que fa dècades que planteja els beneficis d'implementar una prestació sense condicions per lluitar contra la pobresa.

L'Ajuntament de Palma ha presentat aquest dilluns el nou catàleg 2023 d'ajuts i prestacions de l'àrea de Benestar Social, i ha destacat que la ciutat mallorquina, juntament amb Bilbao, és la que dona accés a més ajuts econòmics, perquè el límit d'ingressos és més elevat. "Tots els ciutadans que ingressen menys de 1.167 euros al mes tenen accés a les ajudes, molt per sobre de Sevilla o Santander, que estan en segona posició, amb el límit de 900 euros al mes", ha explicat el regidor de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.

El Consell de Govern ha autoritzat un nou decret llei que adapta la normativa de prestacions econòmiques aprovada per donar resposta a les necessitats derivades del covid-19 i la guerra d'Ucraïna, segons ha anunciat aquest dilluns la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago. A banda agrupar-les, aquest decret les ajusta a l'Ingrés Mínim Vital (IMV), que ara ja s'ha convertit en una llei i suposa canvis en la regulació d'aquestes prestacions.

"Aquest cas és un cúmul de despropòsits molt greus". El mateix Ajuntament del Prat, que és qui va concedir l'ajuda a la Mayra, admet que el que li ha passat a aquesta mare de família de 46 anys és, com a mínim, "profundament injust". El 2019 es va veure obligada a demanar una ajuda d'emergència perquè la van fer fora de l'habitació on vivia rellogada amb els seus tres fills, que aleshores tenien 14, 11 i 2 anys. "No tenia on anar", explica. El gener del 2020 l'Ajuntament del Prat els va oferir una habitació en un pis compartit. Vivien els quatre en una sola habitació en una casa on hi havia, en total, una vintena de persones vulnerables i amb situacions complexes. "La convivència era molt difícil", diu la Mayra. Poc després, la pandèmia i el confinament van allargar aquesta estada de manera obligada. La situació no era fàcil però la pitjor notícia va arribar un any després: Hisenda li va reclamar per carta 2.271 euros.

MÉS per Mallorca ha denunciat aquest dissabte que el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) està "col·lapsat" i que hi falta personal per tramitar les prestacions dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i de l'atur. Així ho ha explicat la formació en una nota.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a un subsidi per a persones que s'han quedat sense feina i han exhaurit qualsevol altra prestació durant la pandèmia. Ho ha anunciat la ministra d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, en roda de premsa.

Tenir un contracte a jornada completa d'una durada molt curta no farà perdre la possibilitat de cobrar la renda garantida de ciutadania (RGC). I aconseguir una feina a temps parcial sent membre d'una família nombrosa o sent un aturat de llarga durada major de 55 anys tampoc anul·larà el dret a aquesta prestació. Aquests són dos dels elements que, segons ha pogut saber l'ARA, inclourà el reglament d'aquesta llei.

La decisió del Tribunal Suprem de deixar exempt de tributació el permís de maternitat i paternitat corregeix Hisenda i permet que les persones que van rebre la prestació a partir del 2014 puguin demanar que els retornin els diners que van tributar en l'IRPF. Si és el vostre cas, us expliquem com ho heu de fer.

El candidat del PPC a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, ha introduït en precampanya algunes de les propostes que el van projectar mediàticament fins a assolir l'alcaldia de Badalona el 2011.

El nombre d'aturats amb prestació s'ha reduït un 20% el 2014 respecte al 2009, segons dades de CCOO difoses aquest dilluns. D'altra banda, els desocupats que necessiten prestacions han augmentat un 11% en aquest mateix període. En total, en acabar el 2014 hi havia 616.970 aturats menys protegits que el 2009 i 404.079 aturats més que requerien protecció.