El Govern té constància de l'existència d'un total de 461 immobles a les Balears que són propietat de grans tenidors i que estan buits. Així ho ha confirmat aquest dimecres el director general d'Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, durant la seva compareixença a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua del Parlament.

Un total de 4.592 habitatges llogats a les Illes Balears són propietat de megatenidors que acumulen més de 50 contractes d'arrendament en aquesta comunitat autònoma. Són prop del 21% dels 22.103 habitatges que hi ha llogats en aquesta comunitat, segons dades aportades a Civio per l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi).

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, ha allunyat aquest dimarts la possibilitat que a les Balears es redueixin de deu a cinc els habitatges en propietat per ser considerat un gran tenidor. Aquesta és una opció que la llei estatal preveu com a possible, si s'habilitassin les comunitats a establir-ho, però Marí ha afirmat que "el Govern ha estat còmode fins ara, amb les deu propietats", que ja es recollien a la normativa autonòmica. "La llei hi obre la porta i s'haurà de decidir", ha matisat.

Unides Podem ha criticat aquest dimecres el vot en contra de MÉS per Mallorca i el PSIB per reduir de deu a cinc els immobles necessaris per ser considerat un gran tenidor, segons la Llei d'habitatge autonòmica. "S'ha de ser valent en les propostes d'habitatge, i crida l'atenció que en un punt amb el qual inicialment el Govern deia que estava a favor, hi votassin en contra", ha retret el portaveu de la formació morada, Alejandro López, en una roda de premsa al Parlament.

Va ser el desembre del 2021 quan el Govern va anunciar que havia culminat l'expropiació temporal de 16 pisos de grans tenidors, després de més de dos anys d'anuncis, durant els quals es va arribar a parlar de més de 1.000 habitatges susceptibles de ser expropiats –l'exconseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, va fer públic en un ple del Parlament que el Govern disposava de 1.039 habitatges cedits per bancs i fons d'inversió per a lloguer social. La realitat a hores d'ara és que només s'han llogat tres habitatges, dos a Menorca i un a Mallorca. Així ho detalla el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, en una resposta escrita al Butlletí del Parlament del 27 de gener.

La coordinadora autonòmica de Podem a les Balears, Antònia Jover, ha anunciat aquest dissabte, en la primera jornada participativa del partit per a la confecció del seu programa electoral, que inclouran la creació d'un impost que penalitzi els habitatges buits de grans tenidors. Jover ha assenyalat que "no és ètic que a les Illes hi hagi 70.000 habitatges buits mentre hi ha gent que, fins i tot amb una feina estable, no pot permetre's un habitatge digne".

“Els habitatges desocupats inscrits en el Registre (...) poden ser objecte de cessió temporal a l’Ibavi a fi de donar resposta a la necessitat objectiva d’habitatge, sempre que es donin els requisits establerts”. Així de contundent és l’article 14 del Decret 36/2019, la norma que va entrar en vigor fa més de tres anys per regular l’expropiació temporal de pisos de grans tenidors a fi de destinar-los a lloguer social durant set anys. Després de tot aquest temps, el resultat és el següent: 16 habitatges expropiats (vuit a Menorca, cinc a Eivissa i tres a Mallorca) i zero pisos llogats.

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha desestimat el recurs de l'Associació de Promotors Immobiliaris de Balears (Proinba) contra el Decret 36/2019, de 10 de maig, pel qual es regulen els habitatges desocupats i el procediment de cessió obligatòria per part dels grans tenidors. Segons ha informat Europa Press, amb aquesta sentència, la Sala avala l'actuació del Govern amb relació a l'expropiació o cessió temporal d'ús dels habitatges desocupats de grans tenidors.

El pròxim 2 de novembre expira el termini per sol·licitar els ajuts que el Consell de Menorca posa a disposició dels propietaris que vulguin llogar el seu habitatge durant tot l’any, però a un preu inferior que el del mercat. El programa Lloguer Ètic es va engegar fa dos anys, el juny del 2019, i l’objectiu és facilitar l’accés a l’habitatge, així com promoure la sortida al mercat de lloguer d’habitatges buits a preus assequibles.

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge, encapçalada per Josep Marí, va fer públic el 3 de març l’inici del procés d’expropiació temporal de 56 habitatges de grans tenidors. L’anunci es va fer pràcticament dos anys després de l’entrada en vigor del Decret 36/2019, la norma que va obrir les portes a aquesta mesura. Els bancs i fons d’inversió que tinguessin cases buides durant un temps mínim de dos anys n’haurien de cedir obligatòriament l’ús a l’Executiu, que les faria servir per a lloguer social. Idò, de moment, cap d’aquests pisos s’ha llogat encara.A més, ja no són 56, sinó 25, perquè els grans tenidors ja n’han venut o llogat més de la meitat. 

El Govern ocuparà de manera urgent 26 habitatges expropiats a grans tenidors, segons ha anunciat aquest dilluns el portaveu de l'Executiu, Iago Negueruela, després de la reunió de Consell de Govern. D'aquesta manera, en un mes se citarà als bancs i fons d'inversió implicats per formalitzar la cessió obligatòria temporal. Cal recordar que, segons marca la Llei d'habitatge, els grans tenidors han de cedir a l'Executiu els habitatges que faci més de dos anys que estan buits i que no estigui previst que surtin al mercat per a compra o lloguer. Aquesta expropiació té una durada de set anys, durant els quals els bancs o fons d'inversió que siguin propietaris dels pisos expropiats rebran una compensació econòmica, que s'abonarà en un sol pagament. La mitjana d'indemnització que es pagarà als grans tenidors serà de 391 euros mensuals, uns 32.844 euros pels set anys.

Segon cara a cara entra la presidenta del Govern, Francina Armengol, i l'encara portaveu adjunt del PP, Toni Costa, en el ple del Parlament. Com sol ser habitual setmana rere setmana, la cap de l'Executiu ha tornat a recordar aquest dimarts que els populars s'han negat a formar part del Pacte de reactivació davant les crítiques de Costa a la situació econòmica de les Balears. "Fa molt de temps que els esperam a la taula i vostès s'han negat a participar-hi. Encara són a temps, els convid a treballar en positiu per aquesta terra, perquè hi ha polítiques que haurien de ser d'Estat", ha indicat Armengol, que ha tret pit de la gestió del Govern. "Hem aconseguit salvar la situació sanitària i hem fet les coses ben fetes. Ara començam a reactivar de manera segura. Som el territori més segur de la Mediterrània", ha destacat.

El Govern i l'Estat han arribat a un acord respecte del Decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge, segons ha publicat aquest dijous el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), i l'Executiu podrà sancionar els grans tenidors que no ofereixin un lloguer social com a alternativa en casos de desnonament. Ara bé, aquest apartat inclourà a partir d'ara una excepció, ja que els bancs i els fons d'inversió no seran multats si la família desnonada rebutja el lloguer social. Segons el decret, els grans tenidors estan obligats a oferir a les famílies vulnerables un lloguer que no superi el 30% dels seus ingressos, segons ha remarcat la Conselleria de Mobilitat i Habitatge en un comunicat. En cas contrari, les sancions van dels 30.001 als 90.000 euros. En cas que el gran tenidor hagi fet l'oferta i la família l'hagi rebutjada, no hi haurà cap multa. "L'acord és un aclariment pel que fa al funcionament del precepte, que ha quedat definitivament confirmat quant a la seva constitucionalitat", ha indicat la Conselleria.

El president del Grup Iberostar, Miguel Fluxà, ha criticat aquest dijous a Palma la iniciativa del Govern d'expropiar habitatges a grans propietaris per destinar-los al lloguer social i ha demanat a l'Executiu que "no es preocupi dels pisos" ni "de coses demagògiques", ha informat l'agència Efe. Segons Fluxà, l'administració pública no hauria de "preocupar-se dels pisos que no estan ocupats i donar senyals negatius al món". Pel que fa a la crisi sanitària i econòmica del covid-19, l'empresari ha defensat que Mallorca és el lloc ideal perquè resideixin de manera permanent molts de ciutadans europeus, però ha plantejat que per això són necessaris incentius com l'eliminació de l'impost de patrimoni.

Josep Marí (Sant Josep, 1959) ha agafat les regnes de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge en plena polèmica pel nou sistema tarifari del tren i el bus, i ha hagut de fer front a les reaccions de la dreta per l'expropiació d'habitatges a grans tenidors. Ara, afronta l'arribada dels fons europeus amb el projecte del tramvia a Son Espases a l'espera que sigui una realitat.

El president del PP balear, Biel Company, ha tornat a carregar contra l'expropiació temporal de 56 habitatges buits a grans tenidors i ha acusat la presidenta del Govern, Francina Armengol, de convertir les Balears "en un banc de proves de les polítiques comunistes radicals de Sánchez i Iglesias". "Expropiar és cercar excuses i falsos culpables, no és cercar una solució", ha dit el popular, a més de posar en dubte els resultats d'aquesta mesura. "Ja veurem com acaba", ha dit. "Arregli primer casa seva, perquè a l'Ibavi té un centenar d'habitatges ocupats", ha afegit.

El procés d’expropiació de 56 pisos de grans tenidors –els que en tenen deu o més– per part del Govern no ha fet més que començar. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge espera ara una ofensiva dels bancs i fons d’inversió afectats per no haver de cedir aquestes cases a l’Executiu durant set anys per a lloguer social. La resolució per començar l’expedient es va publicar al BOIB dia 4 de març, i a partir d’aquesta data hi ha un termini de 20 dies hàbils per presentar-hi al·legacions. “Supòs que veurem l’oposició més activa a partir d’ara i que hi al·legaran”, explica el director general d’Habitatge i Arquitectura,Eduardo Robsy. “A partir d’ara començarà la batalla legal, perquè intentaran que aquests habitatges no siguin expropiats o arribar a acords més satisfactoris per a ells”, afegeix, a més de destacar que “hi ha marge per arribar a enteses”.

L'expropiació temporal d'habitatges buits de grans tenidors anunciada pel Govern balear ha escandalitzat la dreta mediàtica i política, que no ha escatimat qualificatius per criticar-la. El PP, l'ABC i 13 TV han coincidit fent referència a la Veneçuela d'Hugo Chávez, encara que El Mundo, La Razón, Antena 3, Ciutadans i Vox també han carregat contra aquesta mesura que forma part de la Llei d'habitatge –aprovada l'estiu de 2018–. El president del PP balear, Biel Company, ha criticat l'expropiació d'habitatges dient que la mesura és "de l'estil de la Veneçuela chavista". L'editorial d'aquest dimecres del diari ABC ho ha concretat més, en el mateix sentit, titulant: "Chavisme a l'espanyola per expropiar pisos a les Balears". Malgrat la intensitat de les reaccions, cal recordar que l'expropiació de moment només afecta 56 habitatges que feia dos anys com a mínim que estaven buits i que durarà set anys –amb un cost d'1,8 milions d'euros, perquè els propietaris no els cedeixen de franc–. Després d'aquest temps, el Govern tornarà els pisos als propietaris, que són bancs i fons d'inversió: la llei només afecta els que tinguin més de 10 immobles.

El Govern ha comprat durant el mes de gener vuit habitatges d'empreses vinculades al Banc Sabadell mitjançant el dret de tanteig i retracte que inclou el Decret de mesures urgents en matèria d'habitatge, en vigor des del febrer del 2020. Gràcies a aquest mecanisme, l'Executiu és el comprador prioritari en operacions entre grans tenidors –propietaris de deu habitatges o més, bàsicament bancs i fons d'inversió– amb immobles procedents d’execucions hipotecàries, dació en pagament o que tinguin inquilins. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge espera adquirir-ne 75 més per aquesta via al llarg de l'any –hi ha 7,5 milions pressupostats.