L’entitat Prosocial ha expressat la seva preocupació per la polèmica sorgida aquest estiu per l’arribada de menors migrants procedents de les Canàries a les Illes Balears, després que el Govern i els consells insulars rebutjassin acollir-los. Segons l’organització, el debat s’ha convertit en una confrontació política centrada en el nombre d’infants i joves a atendre, sense tenir en compte la seva situació d’"extrema vulnerabilitat".

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha acceptat una mesura cautelar demanada pel govern de les Canàries per tal que, en un termini improrrogable de 10 dies, el govern espanyol es faci càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits actualment per la comunitat autònoma.

Fa més de mig any que les Illes Canàries pressionen sense èxit perquè la resta de comunitats autònomes acullin part dels menors immigrants que saturen els seus centres d'acollida. Davant del bloqueig de la solució estructural que plantejava el govern espanyol amb la reforma de la llei d'estrangeria per l'oposició de PP i Junts, el govern canari i el de Pedro Sánchez han optat per buscar una resposta puntual que alleugi la situació de les Canàries. En una reunió aquest dijous a Madrid, les dues administracions han acordat uns criteris de repartiment de 4.000 dels més de 5.800 menors immigrants que hi ha a l'arxipèlag canari. També s'ha abordat la situació de Ceuta i se n'hi afegiran 400 que hi ha a la ciutat autònoma en el repartiment a la resta de l'Estat, que ascendirà a 4.400 menors.

El Govern ha reconegut aquest dilluns el drama humanitari que viuen les Canàries i la necessitat d'una solució urgent, però ha insistit que "per una qüestió de capacitat" no pot acceptar nous repartiments de menors migrants. Fonts de l'Executiu autonòmic, recollides per Europa Press, han reaccionat d'aquesta manera a la proposta del portaveu del govern de les Canàries, Alfonso Cabello, que ha instat al Govern de Marga Prohens a sumar-se a la seva proposta d'un decret llei per fer un repartiment extraordinari dels menors migrants no acompanyats. D'aquesta manera, Cabello ha apuntat que si les Balears afirmen que tenen una situació de saturació, el que haurien de fer és sumar-se a la solució que s'està plantejant des de l'arxipèlag canari.

Feia només deu minuts, quinze a tot estirar, que havia nascut. Estava despullat, estirat sobre les cames de la seva mare i rodejat per una seixantena d'homes i dones subsaharians que havien travessat l'Atlàntic, utilitzant la via migratòria més perillosa del món, per arribar a les Canàries. L'escena va tenir lloc el dilluns 6, dia de Reis, en una embarcació rescatada a les costes de Lanzarote. La fotografia del moment va ser captada per un tripulant de Salvament Marítim i des de llavors s'ha viralitzat com a imatge d'esperança enmig del drama migratori.

Blanca Garcés Mascareñas és investigadora sènior del Cidob especialista en migracions. Conversem amb ella l’endemà del balanç d’arribades irregulars del 2024, que supera el del 2023 i consolida la ruta a les Canàries, una de les més perilloses, com una de les més transitades.

Gil Arias Fernández va ser número dos de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) durant vuit anys, i durant un la va dirigir de forma interina. Amb 69 anys i ja jubilat, parla sense pèls a la llengua sobre un organisme que aquest dissabte ha fet dues dècades, marcat per l'opacitat i acusat de ser còmplice de la violació dels drets humans. L'informe Frontex: el guardián descontrolado, realitzat per la Fundación por Causa el 2021, ho evidencia. Ha canviat alguna cosa des de llavors?

“Immigrant L8”. Això és el que posa a la seva làpida. Va morir el 21 de gener d'aquest any. No es coneix el seu nom, ni el seu cognom, ni la seva procedència. Un petit ram adorna la sepultura. Algú hi ha posat flors, malgrat no saber qui era. Els migrants, quan arriben a les illes Canàries, no tenen identitat. Se'ls assigna un número i una lletra.

Acaba l'agost amb imatges preocupants de l'allau de pasteres que arriben a les costes canàries. Conec i estimo aquelles illes més enllà dels tòpics de sol i platja. Tinc un timple –un petit instrument de corda que allí encara està ben viu– fet pel lutier Antonio Lemes a Teguise, Lanzarote. Abans de començar a escriure aquest article he tocat els acords bàsics d'una folía; em porten bons records de l'illa de La Graciosa. Els canaris són gent amable i hospitalària, però la situació objectiva de col·lapse en illes com El Hierro té un límit. Estem parlant de llocs petits i fràgils. Sobre la immigració sembla com si ja s'hagués dit tot; però alhora, veient els resultats de les suposades solucions, sembla que no se n'ha dit res definitiu. Potser va sent hora d'explorar altres perspectives per mitjà de consideracions que defugin els arguments habituals i el reguitzell de llocs comuns que porten enganxats com una paparra. Disculpin, doncs, que no segueixi el discurs mainstream. 

El plàtan de les Canàries fa dos anys que està sumit en la seva pitjor crisi. Aquest estiu la forta pujada de les temperatures n'ha impulsat la producció, justament en el moment de l'any en què hi ha menys demanda. Això ha obligat a destruir una part de la producció recent de plàtans a les illes –un fet habitual per controlar els preus i les exportacions a la Península–, però no ha aconseguit controlar els preus, cosa que ha aixecat les crítiques d'algunes entitats de productors independents.

Fa un mes que el Congrés dels Diputats va tombar una modificació legislativa per obligar les comunitats autònomes a acollir menors no acompanyats quan els territoris on arriben estiguin saturats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reprès aquest divendres la seva activitat amb una reunió amb el president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo, en què han coincidit que la solució demana convèncer el PP que surti del no a la reforma de la llei d'estrangeria. El partit conservador, però, reclama una actuació més àmplia per frenar la immigració i més recursos econòmics per a les comunitats autònomes. Trenta dies després, doncs, res no s'ha mogut i no hi ha pla B per desbloquejar la situació que es viu a les Canàries i també a Ceuta i Melilla. Mentrestant, Sánchez ha promès una partida de 50 milions d'euros a les Canàries aquest any per fer front a l'acollida, però Clavijo la troba insuficient perquè l'arribada de menors ha augmentat.

Primera trobada després de la investidura entre Salvador Illa i el president espanyol, Pedro Sánchez. No ha estat una recepció institucional al Palau de la Generalitat ni a la Moncloa, sinó que ha estat a Lanzarote, l'illa de les Canàries on Sánchez acostuma a estiuejar. L'endemà que hi arribés Illa, ja s'han deixat veure junts al Mercat Tradicional d'Haría, en què s'han fet fotografies amb vianants que els aturaven. Acompanyats de les parelles respectives, han protagonitzat una passejada que ha acaparat l'atenció mediàtica illenca.

Mai com fins en aquests primers cinc mesos del 2024 havien mort tantes persones ofegades al mar mentre intentaven arribar a territori espanyol: 33 persones cada dia o 5.054 entre gener i maig. Del total de víctimes, 154 eren dones, 50 criatures i 4.850 homes. Són unes xifres inèdites en els últims 20 anys i que el col·lectiu Caminando Fronteras ha presentat aquest dimecres com a producte de les "polítiques de la mort" de la UE. Es compti com es compti, es tracta d'una tragèdia que evidencia el fracàs de les polítiques de control de la immigració procedent del Sud global perquè, lluny de frenar el moviment, provoca més mortalitat.

Un acord a mitges. El govern espanyol i el canari han acordat aquest dimarts, finalment, la reforma parcial de la llei d'estrangeria, que ha d'activar la distribució obligatòria dels menors arribats sols per tota la geografia espanyola per evitar que recaiguin bàsicament a l'arxipèlag i Ceuta i Melilla. En aquesta foto, però, s'han despenjat les comunitats autònomes que han rebutjat afegir-se al pacte fins que no hi hagi més detalls.

Més de 5.500 menors d’edat arribats sols a les Canàries esperen en centres d’acollida, mentre el govern espanyol ultima la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria, amb la intenció d’accelerar la distribució d’aquestes criatures a la resta de comunitats. Bàsicament, això voldrà dir que l’executiu podrà obligar els governs autonòmics a acceptar la quota de criatures que li pertoquin en un repartiment “proporcional”. Si l’any passat ja va acabar amb un rècord d’arribades a l’arxipèlag canari, aquests tres mesos i mig del 2024 han continuat amb la mateixa tònica i les arribades s’han multiplicat gairebé per cinc (490% més), segons les dades del ministeri de l’Interior. 

El 2023 ha tancat com l'any més mortífer en les rutes migratòries entre l'Àfrica i Espanya, segons els registres que es fan des de fa 18 anys. L'entitat Caminando Fronteras ha comptabilitzat la mort d'almenys 6.618 persones en l'intent d'arribar a l'Estat, de les quals 6.007 van morir de camí a les Canàries. La xifra representa un augment del 177% respecte a l'exercici anterior (2.400 persones mortes) i suposa de mitjana 18 persones mortes cada dia. L'organització alerta, a més, que té constància que fins a 84 embarcacions van desaparèixer al mig del mar sense que s'hagi recuperat cap cadàver dels ocupants. "Malgrat que les xifres són terribles, sabem que són més morts", ha indicat la directora de l'ONG, Helena Maleno, que ha denunciat un altre cop que les polítiques europees vulneren drets humans i provoquen mort.

Amb cinc exemplars n’hi hauria prou per començar el negoci. De les camelles se'n trauria llet, amb la qual també es podrien fer cosmètics i de la llana, roba. Així ho explica Guacimara Cabrera, CEO de DromeMilk Camel Bio Farm al festival gastronòmic Saborea Lanzarote, un esdeveniment on es reuneix el bo i millor dels productors i restauradors de les illes Canàries. Cabrera dirigeix l'única granja que hi ha a Espanya i anima qui vulgui començar-ne una altra perquè "la competència no els fa por", al contrari. Ells han obert camí des de Fuerteventura i són els primers productors d'aquesta preuada i nutritiva llet a l'estat, i estan disposats a ajudar els intrèpids que se sumin en aquesta aventura. Ara mateix aquesta llet és un producte amb menys producció que demanda, que ve sobretot de països com Alemanya, on és més coneguda i apreciada que aquí.

Una nova tragèdia a la ruta migratòria entre la costa oest africana i les Canàries. Entre 30 i 40 persones han mort en la travessa que feien en una piragua localitzada ahir dissabte a uns 300 quilòmetres al sud de l'illa d'El Hierro amb 15 supervivents, que van explicar que havien llençat els cadàvers dels seus companys morts al mar. L'embarcació havia salpat de Mauritània dues setmanes enrere i va ser localitzada a la deriva.

Durant la primera meitat de l'any vinent, el govern espanyol reformarà el reglament de la llei d'estrangeria perquè els ciutadans de fora de la Unió Europea que compleixin els requisits rebin el nou permís que unifica el de residència i el de feina, aprovat des del 20 de desembre pel Consell Europeu, per simplificar els tràmits burocràtics i reforçar la protecció dels drets de les persones migrants. La iniciativa pretén posar fi a la situació contradictòria d'immigrants que disposen d'autorització per viure en un país comunitari, però no per tenir una feina, cosa que els aboca a ser explotats al mercat laboral irregular.

Matinada tràgica a l'illa canària d'El Hierro: s'hi han rescatat 739 persones que hi han arribat en quatre cayucos, i Salvament Marítim i la Guàrdia Civil han confirmat que hi ha quatre morts entre els migrants, segons ha publicat l'agència Efe. Algunes persones han arribat en molt mal estat i han estat traslladades a centres hospitalaris, tot i que en algun cas no s'ha pogut fer res per salvar-los la vida. Dos dels migrants han arribat ja morts a port i dos més han mort a l'hospital.