L’assemblea de socis del Portitxol ha ratificat el projecte de reforma, que suposarà una renovació important de les instal·lacions, valorada en 10 milions d’euros, i que ha provocat tensió i enfrontament dins l’entitat. Segons alguns, es tracta d’un projecte que “redueix el model de nàutica social, perquè es fan més amarraments de grans eslores”, lamenta un soci històric com Jaume Garau. Però, segons la directiva i una altra part de socis, “conserva l’essència del club i la instal·lació no creix cap a fora”. “El 80% dels amarraments continuaran essent de menys de vuit metres”, explica el president del club palmesà, Pep Santander.

El Club Nàutic Portitxol afronta dimarts que ve una de les assemblees més decisives de la seva història recent. Els socis hauran de votar la ratificació del projecte de reforma i ampliació impulsat per la junta directiva, una iniciativa que ha provocat una forta divisió interna i que molts interpreten com una elecció entre mantenir el caràcter social i popular del club o convertir-lo en una gran infraestructura orientada a embarcacions de gran eslora. La reunió, convocada a la sala d’actes de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), arriba després de setmanes de campanya interna i d’un clima de tensió creixent entre sectors partidaris i detractors del projecte.

El 2019, un any abans que començàs la pandèmia del covid-19, els clubs nàutics varen provocar un volum de negoci d'uns 627 milions d'euros, una xifra que suposa l'1,9% del Producte Interior Brut de les Balears (PIB). A més, varen generar 3.833 llocs de feina, segons un estudi encarregat per l'Associació de Clubs Nàutics de Balears (ACNB) al Departament d'Economia i Empresa de la UIB. Els doctors Rafel Crespí, María Antonia García i Margarita Alemany han analitzat l'impacte social i econòmic d'aquests clubs a les Illes.