Marta Sánchez, amb Bon al·lot, va ser la guanyadora de l’onzena edició del Torneig de Dramatúrgia i serà l’encarregada de representar les Illes a l’enfrontament amb el guanyador o guanyadora de Temporada Alta. Sempre jugam amb desavantatge. Sempre jugam a fora camp. Però així són les regles. Aquesta podria haver estat una de les enverinades, càustiques i divertides al·lusions, que ni són vera ni mentida, o sí, enllestides d’humor i que podrien haver dit els dos mestres de cerimònia, Bel Albertí i Miquel Mas Fiol, els quals tornaren a pregonar la fi de la precarietat, el començament d’una nova era, l’edat daurada del teatre illenc, amb la seva corresponent i obligada dosi de glamur. Però Madò Precarietat és tossuda i en off els va tornar a cantar les quaranta. Tot just després començaren a desplegar tot un seguit de “notícies”, a les quals no posarem l’adjectiu de moda i en anglès, perquè seria una redundància, com per exemple que Tomeu Amengual definitivament es jubila i al seu lloc hi posaran Joan Carles Bestard, o que Rafel Brunet tornarà a (des)vestir-se de Tarzan, entre moltes altres, com a sucós aperitiu de la gran final.

Antonio Miguel Morales amb El temps de les agulles i Bon al·lot, de Marta Sánchez, varen ser els guanyadors de les dues semifinals de l’XI Torneig de Dramatúrgia, que, com és habitual, tindrà lloc al seu cau de sempre, el teatre Mar i Terra. Serà el dissabte que ve quan ambdós lluitaran per posar un peu a la gironina Temporada Alta, on ja han guanyat Marta Barceló i Laura Gost, i també han arribat a la gran final Bernat Molina, Sergi Baos i Xisco Rosselló. Dit això, que hauria de ser el final d’aquesta cronografia dels fets, començarem pel principi. És a dir, pels presentadors, que per a l’ocasió són dos, Bel Albertí i Miquel Mas Fiol, segons ells, perquè Produccions de Ferro no té suficient pressupost per pagar el caixet del Casta, que seria qui realment hauria agradat a Rafel Brunet. Un petit exemple de la llendera dialèctica de la parella és que tampoc no va tenir pietat amb el director de Temporada Alta quan li recordaren que a Mallorca sempre venen actors catalans i a Girona no hi ha la mateixa reciprocitat, no hi va mai cap mallorquí. Els crítics, com ha de ser, també varen tenir ració de fuet, de la mateixa manera que el Principal, tant el de Ciutat com el d’Inca, entre d’altres. La coartada era el glamur. S’ha acabat la misèria i la precarietat al teatre de les Illes, comença el segle d’or per a la dramatúrgia balear. La paròdia va funcionar. Gairebé tothom va riure de valent, menys els afectats de cos present, que no eren gaire. Tan sols dos, encara que estic segur que també varen riure, o varen fer com si ho fessin. La majoria de la nombrosa resta de damnificats es varen perdre la possibilitat de rebre en viu i en directe. Es veu que tenien coses millors a fer.

El text del guionista David Mataró ha estat el preferit del públic en la final del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que enguany ha fet la vuitena edició. En aquesta final, que ha tingut lloc al teatre Mar i Terra, de Palma, Mataró competia amb Marina Collado, que va quedar finalista després de superar la semifinal contra Agnès Llobet. 

Arriba gener i, amb ell, el Torneig de Dramatúrgia que organitza Produccions de Ferro des de ja fa set anys al teatre Mar i Terra de Palma, amb la complicitat de Cort. Els dramaturgs convidats enguany al combat són Bernat Molina, Clara Ingold, Joana Castell i Miquel Costa. El guanyador participarà en el Torneig de Dramatúrgia del festival de teatre Temporada Alta, a Girona.