La pandèmia de covid-19 va posar en evidència entre la població general una cosa que els metges sempre han tingut clara: el sistema immunitari dels humans és molt variable. ¿Com pot ser que un virus causi els símptomes d’un refredat en una persona i, en canvi, enviï a l'UCI la del costat, si l’agent infecciós és el mateix i els mecanismes bàsics de defensa del cos també?

En plenes negociacions per a la investidura a Madrid, l'expresident Carles Puigdemont se la jugarà en el seu viatge aquest dilluns a la Catalunya Nord per assistir a la Universitat Catalana d'Estiu, on coincidirà amb el president Pere Aragonès i els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra. És el primer cop que abandona Waterloo des que el juliol passat una sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li va retirar la immunitat. Ho farà en ocasió d'un homenatge pels 50 anys de la mort del músic Pau Casals, a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, que pertany administrativament al municipi de Codalet, a la comarca del Conflent.

En el seu moment, quan els tres parlamentaris estaven acusats per la comissió d'un delicte de sedició i un altre de malversació de cabals públics, el president de la cambra europea va tramitar la sol·licitud de les autoritats espanyoles per decidir si s'accedia a l'aixecament de la immunitat parlamentària. Es van complir els requisits legals per a la tramitació dels suplicatoris i el Parlament Europeu va acordar per majoria accedir a la petició realitzada per Espanya, obrint així la via per recórrer davant del Tribunal General de la UE, al qual li corresponia la decisió de confirmar o revocar la resolució del Parlament Europeu. Avui hem conegut que el Tribunal General confirma la decisió del Parlament Europeu. Contra aquesta resolució, que afecta drets fonamentals, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia de la UE per vulneració de drets fonamentals.

Com que la moral de la resistència independentista s’ha alimentat a base de les victòries jurídiques de Puigdemont a Europa, és normal que una resolució adversa com la d’avui estengui el desànim entre la gent que segueix i pateix pel president a l’exili, i que sigui rebuda com una altra flama que s’apaga. 

Hi havia dues qüestions que l'expresident Carles Puigdemont esperava resoldre aquest 2023 per aclarir el seu futur jurídic (i polític): l'abast de les euroordres -que ja es va solucionar al mes de gener- i la prevalença de la seva immunitat com a eurodiputat, la clau de volta per saber si té marge o no per tornar a Espanya sense risc de ser empresonat i jutjat pel Tribunal Suprem. Aquesta carpeta, l'última, es resol aquest dimecres 5 de juliol en primera instància al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), amb una resolució que condicionarà l'inici de la campanya electoral, almenys per a Junts per Catalunya. De fet, la plana major del partit amb la cap de llista al 23-J, Míriam Nogueras, serà aquest dimecres a Brussel·les. A continuació posem negre sobre blanc respecte als escenaris possibles, tot i que la decisió no és definitiva: tant Puigdemont, defensat per l'advocat Gonzalo Boye, com el Parlament Europeu poden recórrer la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El conflicte polític català s'ha de dilucidar dins de les vies marcades per la Constitució espanyola, complementada pels principis rectors que estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. L'estat espanyol havia d'afrontar la disputa amb els mecanismes establerts a la mateixa Constitució, que impedeix qualsevol iniciativa que propugni un referèndum unilateral per assolir la independència.

Els virus són uns microbis amb una gran capacitat d’adaptació, i la seva simplicitat (bàsicament són només una colla de gens dins una càpsula protectora) els fa especialment resistents. Això representa un problema per als éssers vius que compartim planeta amb ells, ja que, quan ens infecten, causen malalties, algunes mortals. Per això és important entendre els canvis que poden adquirir els virus abans no provoquin més epidèmies i pandèmies. En aquest sentit, uns investigadors de la Universitat de Glasgow han fet un descobriment preocupant: han vist com dos virus diferents que causen refredats es fusionaven i formaven un híbrid que era capaç d’escapar-se del sistema immunitari.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana, sempre que no hi hagi contraindicacions mèdiques, que els nadons s’alimentin exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d’edat. I també recomana que l’alletament es mantingui, combinat amb la introducció lenta i progressiva d’altres aliments, com a mínim fins als dos anys. Tanmateix, segons un informe presentat per aquesta organització el juny del 2021, només el 44% dels infants de fins a sis mesos s’alimenten exclusivament d’aquesta manera. I el percentatge dels que incorporen la lactància materna a partir d’aquesta edat disminueix ràpidament. De manera paral·lela, el 2012 les Nacions Unides van reconèixer el dret dels infants a gaudir de la natura com a part d’un entorn saludable. No obstant això, un nombre considerable, especialment els que viuen en entorns molt urbanitzats, tenen un contacte molt limitat amb la natura.

A la Via Làctia hi ha tants microorganismes com estels. Així descriu Roger Paredes, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias de Badalona i investigador principal en aquesta àrea a IrsiCaixa, la composició del microbioma dels humans. Milions i milions de bacteris, virus i fongs que conviuen en equilibri al nostre cos. La seva salut és indicativa de la nostra salut. La seva diversitat està relacionada amb un sistema immunitari “més capaç” de combatre malalties com el càncer o el covid-19, diu Francesc Guarner, cap de la unitat de fisiopatologia intestinal de l’Hospital Vall d’Hebron. Entre els dos investigadors han coordinat el simposi internacional The Barcelona Debates on the Human Microbiome celebrat aquesta setmana a la capital catalana.

La del covid ha estat una llarga batalla entre un virus que marcarà tota una generació i els científics que hi lluiten sense descans. El virus va respondre a una primera entrega de vacunes d’eficàcia notable generant noves variants i infectant gent prèviament vacunada o contagiada. Això en cap cas vol dir que hagin fracassat unes vacunes que continuen protegint milions de persones de les conseqüències més devastadores del virus. Però la ciència hauria de preparar-se per fer un nou pas. 

Si formes part dels milions de persones que ja s'han contagiat de covid-19, potser et demanes durant quant de temps tindràs immunitat contra el coronavirus. Al principi de la pandèmia, la majoria de la gent suposava que infectar-se tenia almenys un avantatge: estar protegit de futures trobades amb el virus. No obstant això, el virus no mostra senyals de minorar la seva propagació, les reinfeccions semblen haver-se convertit en una cosa habitual. Ja hi ha moltes persones que informen de segones o fins i tot terceres infeccions amb les noves variants.

El primer semestre del 2022 és un moment decisiu per a la batalla jurídica dels exiliats, ja que abans del mes de juny es calcula que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà sobre la immunitat de l'expresident Carles Puigdemont –i la resta d'eurodiputats de Junts– i les prejudicials que va plantejar el Tribunal Suprem al qüestionar el rebuig a l'extradició de l'exconseller Lluís Puig. És en aquest context que la defensa de Puigdemont ha rebut la darrera sentència del TJUE sobre Polònia i els Països Baixos, que afecta directament –sostenen– el que ha de decidir aviat Luxemburg. Aquest dimarts el tribunal ha precisat en quins casos l'autoritat judicial pot apreciar un risc de vulneració del dret a tenir un procés equitatiu: ha de tenir en compte si el procés d'elecció dels jutges té un impacte directe en la causa que analitza.

La corba de contagis de les Illes Balears consolida la tendència a la baixa, malgrat que les xifres d'aquest dissabte es mantenen pràcticament al nivell de divendres: s'han registrat 284 noves proves positives, una més que el dia anterior. Segons ha informat la Conselleria de Salut, la taxa de positivitat és d'un 5,75 per cent. 239 proves positives corresponen a Mallorca, 21 a Menorca, 21 a Eivissa i tres a Formentera.

La immunitat de grup contra el coronavirus no ha arribat a les Balears tot i haver superat el 70% de població diana immunitzada, i Salut veu impossible aconseguir-la, per ara, encara que el 100% dels illencs estiguin vacunats. L'aparició de les noves variants, la mutació contínua del virus i altres termes epidemiològics han convertit la immunitat de grup en un concepte que no genera cap mena de consens entre les autoritats sanitàries de les Illes Balears, l'Estat i els experts.

L’OMS va fer una crida aquesta setmana a no aplicar una tercera dosi –o dosi de reforç o de recordatori– fins que almenys el 10% de la població mundial estigui vacunada. Tot i això, països com Israel ja han començat a injectar-la als pacients immunodeprimits i a les persones majors de 60 anys, i França i Alemanya van anunciar dijous que també l’aplicaran a les persones grans i les més vulnerables. Una opció que també es planteja Espanya: la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va afirmar que “tot apunta que la tercera dosi s’haurà d’administrar” –malgrat que no va especificar si a determinats col·lectius o a la població en general–, i la secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas, va apuntar que estan estudiant posar una tercera injecció als pacients immunodeprimits, com són, per exemple, les persones trasplantades o que segueixen algun tractament contra el càncer. Però ¿realment és necessària una tercera dosi per tenir immunitat contra el covid?

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han perdut per segona vegada la immunitat parlamentària com a eurodiputats. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat aquest divendres la petició de mesures cautelars que els tres europarlamentaris de JxCat havien sol·licitat quan van recórrer el suplicatori que ja els havia deixat sense immunitat el març passat. Després de presentar aquesta denúncia a la justícia europea, però, el mateix TGUE va decidir a principis de juny retornar-los el privilegi parlamentari provisionalment a l'espera justament de resoldre sobre les cautelars. Ara el vicepresident del tribunal amb seu a Luxemburg els hi ha tornat a retirar perquè no considera "prou" acreditat el risc que puguin ser detinguts.

La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha dit aquest dimarts en el ple del Parlament que el Govern calcula que les Balears assoliran la immunitat de grup "a final d'estiu". Gómez ha respost d'aquesta manera la pregunta de la diputada del PP Núria Riera sobre el procés de vacunació. Riera ha carregat contra la gestió que l'Executiu fa de les vacunes i ha remarcat que les Illes són la comunitat amb "manco persones vacunades, la que manco vacunes ha posat de les que ha rebut i la que manco població immunitzada té", a més de retreure a la titular de Salut que encara hi hagi 140.000 vacunes a les geleres. "Diuen que el ritme de vacunació és modèlic i que el 70% de la població estarà immunitzat al juny. Però no han dit de quin any", ha ironitzat Riera.

Els eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, han celebrat aquest dijous la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de retornar-los provisionalment la immunitat parlamentària a l'espera que es resolgui el recurs que van presentar contra l'Eurocambra per haver accedit al suplicatori del Suprem. "Hem pujat un graó", ha dit l'expresident català, que ha explicat que es tracta d'un pas "molt important" perquè no té "precedents". Els tres europarlamentaris de Junts consideren que defensar els seus drets com a eurodiputats no va en contra de l'Eurocambra, sinó tot el contrari, que la "reforça", i per això esperen que no s'hi oposi.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí tornen a tenir immunitat com a membres del Parlament Europeu, però només provisionalment. El Tribunal General de la Unió Europea ha paralitzat provisionalment la decisió de l'Eurocambra de retirar-los la immunitat com a eurodiputats després que els de Junts recorreguessin la decisió a la justícia europea i, a més, demanessin mesures cautelars. El tribunal europeu no es pronuncia sobre si els eurodiputats independentistes tenen raó o no, sinó que pren aquesta mesura de manera preventiva fins que resolgui el recurs de mesures cautelars i a l'espera que l'Eurocambra presenti les seves observacions, cosa que ha de passar en les pròximes dues setmanes. És a dir, el tribunal adopta mesures cautelars abans de resoldre sobre les mateixes cautelars, cosa que en argot jurídic s'anomena mesures cautelaríssimes.