Llum verda a la Mesa de Participació d’Educació Inclusiva i Especial de les Illes Balears. Aquest dilluns la presidenta del Govern, Marga Prohens; el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera; la Consellera de Salut, Manuela García, i la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, s'han reunit al Consolat de Mar amb representants dels sindicats, associacions de directors, famílies i patronals de la concertada, entre d'altres, per donar el tret de sortida a aquest òrgan. En acabar la reunió, Prohens ha mostrat el seu compromís a millorar l'atenció a la diversitat dels alumnes que ho necessitin i els recursos que necessiten els centres educatius per fer-hi front. També ha anunciat que Educació està revisant el decret d'Educació Inclusiva del Pacte, aprovat al Consell Escolar de les Illes Balears just abans de les eleccions del 28-M, després de mesos de tramitació i resolució d'esmenes. Quedava la seva revisió al Consell Consultiu i la validació al Consell de Govern, abans d'entrar definitivament en vigor.

Guiem és un nin de quatre anys que pateix una malaltia rara anomenada miopatia miotubolar, de la qual és l'únic cas conegut a les Balears. Per poder viure, necessita un respirador durant tot el dia i tenir monitorades les constants vitals. S'alimenta a través d'una sonda i li han d'aspirar les secrecions. A més, no pot caminar. Els seus pares, Bea Oliver i Fernando Luna, denuncien que enguany han decidit escolaritzar el seu fill al CEIP Juníper Serra i que, després de diverses reunions l'any passat amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional del Pacte, i d'insistir-hi molt, de moment no han aconseguit l'atenció que el seu fill necessita. "Ens van assegurar que dia 18 de setembre (aquest dilluns) arribaria la infermera, però no, no hi haurà ningú que cobreixi aquesta funció", asseguren. "La directora està telefonant a la Conselleria, perquè només te la informació que li donam nosaltres", afegeix Oliver.

El BOE ha publicat aquest dimarts el repartiment entre les comunitats autònomes de 571 milions d’euros, corresponents a fons de sis programes de cooperació territorial del Ministeri d’Educació i Formació Professional. El desglossament mostra que les Balears rebran prop de 16 milions.

"A 5è hi ha sis alumnes que també són sords i demanem que el deixin repetir per no ser l'únic alumne sord de l'institut nou". Aquesta és la petició que des de fa mesos llança la Raquel, la mare d'en Sergi, un nen que fa 6è de primària a l'Escola Tres Pins de Barcelona i que, en teoria, el curs que ve hauria de començar la secundària. L'escola d'en Sergi és l'únic centre d'infantil i primària de Catalunya que és bilingüe LSC –que combina la llengua oral amb la llengua de signes catalana–. Fins fa poques setmanes, el problema que denunciava la família d'en Sergi és que actualment no hi ha cap institut de Catalunya que ofereixi el model bilingüe LSC, un fet que deixava als alumnes sord-signants (que s'expressen amb llengua de signes) que acabaven la primària amb només dues opcions: continuar l'ESO en un centre ordinari o en un centre d'educació especial.

Els acords de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat estableixen que els estats treballaran per garantir que els ciutadans amb aquest perfil no siguin exclosos del sistema educatiu i se’ls ofereixi una “educació inclusiva, de qualitat, gratuïta i en igualtat de condicions amb la resta”. De la mateixa manera, determina que s’han de fer els ajustos necessaris per a ells i adoptar “mesures de suport personalitzades i efectives”. En el curs actual, a les Illes Balears hi ha 34.317 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i 7.357 necessitats educatives especials (NEE) del total de 173.000 alumnes matriculats. A més, 921 estan escolaritzats en centres d’educació especial, xifra que el model d’educació inclusiva aspira a reduir progressivament a la mínima expressió.

L'Elyon Marco Hajjaoui té autisme, epilèpsia i està cursant I3 en un centre públic ordinari. Per poder aconseguir una plaça, la família ha hagut de batallar durament, però la realitat és que l'escola "no està preparada per donar-li unes condicions dignes" al seu fill i les administracions no els ajuden a solucionar-ho, es queixa la mare del menor, Laila Hajjaoui. Quan l'Elyon va acabar l'escola bressol, la família va fer els tràmits per entrar en una escola per començar l'etapa d'educació infantil. La primera opció era un centre de Sant Vicenç de Montalt, el mateix on anirien tots els seus companys. "Per als nens com l'Elyon, els canvis sobtats i bruscos són molt complicats de gestionar. Per això, vam pensar que seria una bona opció", explica Hajjaoui. La sol·licitud va ser acceptada, però un cop van anar a inscriure el nen els deien que no constava al sistema. L'inspector del centre i el Servei d'Atenció Especial tampoc van proporcionar cap mena d'ajuda, la seva única resposta va ser que "estigués un any més a l'escola bressol o que el deixessin a casa", assegura la mare.

La família de la Níobe tenia clar que el curs vinent la seva filla havia de començar l'ESO a l'Institut Emperador Carles. Així ho havia aconsellat l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i l'equip d'educació especial del seu centre, l'Escola Pràctiques, els quals havien proporcionat informes que ho avalaven. Sobretot, perquè és on aniran 35 dels seus companys de classe, amb qui ha compartit nou anys d'escolarització, ja que el centre està adscrit i en garanteix la continuïtat. La Níobe té un trastorn de l'espectre autista (TEA), i l'entorn segur i estable –així ho asseguraven els professionals– li proporcionaria la tranquil·litat necessària per iniciar aquesta nova etapa educativa. De fet, els pares ja havien establert contactes amb l'equip educatiu del nou institut i, fins i tot, la noia l'havia visitat. Les expectatives de la família, però, es van ensorrar completament al veure la llista de l'assignació dels centres: tot i tenir una plaça reservada per a necessitats específiques, cap de les 18 que oferia l'Emperador Carles havia resultat ser per a la noia. És més, segons la família, de les 82 sol·licituds al centre, la de la Níobe és l'única que havia quedat exclosa.

Atendre la diversitat que presenta l’alumnat en el si d’una aula és una tasca complexa. Tot i així, la doctora en Psicologia i especialista en infància i adolescència, Ester Rafel, i la docent i especialista en altes capacitats Maria Sánchez Dauder es refereixen a aquesta diversitat com a "la normalitat”, en tant que “a totes les aules hi ha alumnat amb diferents maneres de ser, de fer i d’aprendre”. En paraules de les dues expertes, “l’alumnat també presenta potencialitats i limitacions”, per la qual cosa el repte per a tots els agents que intervenen en els escenaris educatius és “coordinar-se i conèixer molt bé quines són les orientacions i les respostes educatives per a cada un dels alumnes”.

Federico Waitoller ha fet classes a la UAB a través d’una beca Fulbright aquest curs. És especialista en desigualtats educatives i n’ha escrit llibres i articles, sobretot sobre educació inclusiva interseccional.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha emocionat el Senat amb la seva història: la d'un "nin que no podia veure la pissarra". L'objectiu del seu discurs era reclamar una educació inclusiva.