Les festes de Sant Antoni 2025 ja són història a Pollença. Aquest matí el pi, un dels elements clau i protagonista d'aquesta celebració al municipi mallorquí s'ha tomat. Per als pollencins aquesta tradició marca el punt final a les festes de Sant Antoni i l'inici de la Quaresma.

El pi de Pollença de Sant Antoni 2025 ja ha estat coronat. Per segon any consecutiu els pollencins no han hagut d'esperar gaire per veure com un dels residents arribava a la copa del pi, amollava el confeti i baixava la senalla. A les 21.45 h Jaume Coll ha coronat el pi i ha fet esclatar la festa a Pollença.

L’exvicepresident del Govern balear, Joan Huguet Rotger, ha reivindicat aquest capvespre en l’acte institucional de la Diada de Menorca que l’illa continuï apostant per la protecció ambiental, “no només com un deure ètic sinó, també, com una estratègia de gran valor econòmic a llarg termini. Menorca –ha destacat– no és només una casa per als que l’habiten avui, sinó un llegat que hem de preservar de les generacions futures”.

Potser sigui el sentiment o l'energia que dona pertànyer a un grup i compartir una mateixa tonada, un mateix ritual. Si no és així, resulta mal d'explicar el creixement exponencial que la festa de Sant Antoni ha tingut els darrers anys entre els joves manacorins, cada cop més enganxats als punts àlgids de la jornada gran. Avui, passades les 14 h, no n'ha estat una excepció i des de la sortida de la colla de Dimonis de cas Baciner, al barri del Barracar, milers de persones han seguit el recorregut que du de la casa a la plaça del Convent, on unes 5.000 persones (físicament no n'hi caben més) esperaven l'arribada i els balls de rigor abans de pujar a la sala de plens de l'antic Ajuntament manacorí.

Famílies artanenques anaven a cercar ensaïmades i coca de Sant Antoni des de les 6.30 del matí, mentre que els que quedaven a casa encalentien la xocolata. És tradició fer una xocolatada amb el grup d'amics a cal que viu més a prop de ca l'obrer", conta l'artanenca Maribel Rosselló. De fet, hi ha gloses que secunden la tradició: "Noltros amb ànsia esperam/ arribi vostra diada/ el dematí berenam/ xocolata amb ensaïmada". Una vegada asseguts a taula i vestits amb la camisa blanca i el mocador vermell comencen a entonar gloses que sonaran pels carrers d'Artà durant tota la jornada.

Sant Antoni, patró dels animals, arriba cada any a les Illes Balears amb foguerons, dimonis, gloses i tradicions que perviuen des de fa segles. Però, què sabem realment d'aquesta celebració? Quina és la història darrere del sant i dels rituals que l’acompanyen?

La figura del dimoni ha estat sempre associada a la dolentia i la part més fosca i negativa de la realitat tant des d'un punt de vista religiós com per la cultura popular de les Illes Balears. Els infants, generació rere generació, s'han enfrontat a les festes de Sant Antoni, Sant Sebastià, correfocs o sortides dels dimonis pels municipis des de la dualitat entre la diversió i la por. Actualment, però, s'ha obert el debat de si realment els nins han de viure aquestes festes des del temor i quin paper juga la figura del dimoni en l'educació i creixement dels menors.

“Si ho penses, els dimonis, durant la festa de Sant Antoni, són com estrelles del rock. És impossible accedir a ells, i durant unes hores són el centre de tot, tots els ulls són damunt ells. És molt fàcil sentir-s’hi fascinat, especialment si ets un foraster, com deis aquí, i et trobes amb tot aquest món tan desconegut fora de l’illa”. Així explica el fotògraf Ramiro E. com va començar la seva relació amb tot un món que ha volgut retratar des d’una mirada creativa, artística i, sobretot, molt pop. Ho ha fet al documental Dimoni O’Clock, una peça de prop de vint minuts de durada que s’estrenarà aquest dijous a sa Pobla en el marc de la programació oficial de les festes de Sant Antoni del municipi. 

L'Ajuntament de sa Pobla ha fet públic aquest dimarts la programació de les festes de Sant Antoni i el cartell. Així ho ha anunciat a través d'un comunicat on ha informat que enguany les celebracions i activitats al municipi començaran aquest mateix 7 de gener i s'allargaran fins al 2 de febrer.

Els primers cants de Sant Antoni ja han arribat a Artà. Pere Pep Gil, antic obrer de Sant Antoni d'Artà, que és el primer any que no exerceix el càrrec, arenga la gent que berena de xocolata amb ensaïmades a Cas Capellà. Els primers cants han arribat una horeta abans del primer ball del domini i ja amb els carrers del municipi plens de gom a gom amb una gran expectació per l'inici de la festa.

 Hi ha paraules molt localitzades, mentre que altres expressions són genèriques d’arreu de l’illa. ARA Balears ofereix un vocabulari festiu perquè qui no està avesat a anar a missa, al portal no s’agenolli.

Les dites es transmetien de generació en generació de manera oral, però amb els canvis socials el seu ús és cada vegada més infreqüent. Aquí tens un recull de les que ens recorden la festa de Sant Antoni –també la de Sant Sebastià–, els elements de la celebració o la meteorologia del moment. Són frases fetes, la majoria extretes del Corpus de fraseologia de les Illes Balears, un treball de Bàrbara Sagrera Antich.

Participants i polítics fan balanç de la pujada del Pi de Sant Antoni després de diversos incidents ocorreguts durant la celebració. "Hem d'assenyalar alguns punts que varen tacar el final de la festa", apunta Podem en un comunicat, mentre que des de l'Ajuntament també es fa autocrítica: "Ens reunirem per valorar aquesta pujada al pi i reflexionar sobre la seva seguretat", lamenten. Al matí, la jornada va ser tranquil·la i es va desenvolupar amb normalitat, però des que el pi va arribar a la plaça Vella, la celebració es va embrutar.

Enguany la pujada al pi de Sant Antoni a Pollença ha estat una de les més complicades i també esperades. Marcada per dues calabruixades, la pujada semblava que no es faria realitat fins que, passada la mitjanit, concretament a les 00.30 hores, el pollencí Sergi Gómez va aconseguir arribar fins a dalt i obrir la bossa de confeti. És la cinquena vegada que Gómez, de 29 anys, aconseguia pujar-hi, després d'haver-ho fet el 2011, el 2013, el 2015 i el 2017.

Una vegada del pi de Sant Antoni ha arribat a la plaça Vella de Pollença, ha començat la seva tradicional pujada. Marcada per dues calabruixades, la pujada s'ha dut a terme entre tensió i passió per part dels assistents que, després de tres anys d'aturada per la pandèmia, han pogut tornar a gaudir d'aquesta festa.

"Mentre no faci un bon aiguat, no aturarem res". Així arrancaven les beneïdes més populars, vistoses i multitudinàries de Mallorca, les de Muro, que perillaven pel mal temps a l'illa. Els murers ho han tingut clar tot el matí: la celebració no s'aturava si no era per força major i és que després de dos anys d'aturada pandèmica "hi ha més ganes que mai de fer festa", explicaven hores abans de començar.

Els dimonis de Manacor tornen a ballar per Sant Antoni després de dos anys sense poder fer-ho per la pandèmia. Els dos anys anteriors les festes s'havien suspès i el 2022 només es varen fer les completes , a porta tancada i amb l'aforament limitat. En un any en què el Patronat de Sant Antoni celebrava el seu 40è aniversari. "1.089 dies després, enguany sí!", anunciava l'ajuntament del municipi per les xarxes.