Fa uns dies, el TC va fer públic el contingut íntegre de la llarga sentència sobre la llei Celaá (Lomloe), que responia a un recurs de Vox que impugnava la totalitat d’aquesta llei de l'any 2020 –tinguem present que la llei Celaá, com en el seu moment la inefable llei Wert (Lomce), són modificacions de la llei orgànica 2/2006 d’educació (LOE)–. Entre els pronunciaments d’aquesta rellevant sentència hi ha tot un fonament jurídic (el 8è) sobre l’ús del castellà i de la resta de llengües oficials distintes del castellà que es deriva de la impugnació per part de Vox de la redacció que la llei Celaá va donar a la coneguda disposició addicional 38a de la LOE. Aquesta disposició estableix avui que la finalitat de la utilització de les llengües a l’ensenyament és la de garantir que qualsevol alumne sigui competent a nivell oral i escrit en qualsevol de les llengües oficials al final de l’etapa educativa, obviant la determinació de qualsevol percentatge.

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts al decret que implementa l’ensenyament per competències al batxillerat i que permetrà l’obtenció del títol amb un suspens si així ho autoritzen els equips docents. Aquesta normativa actualitza la llei orgànica de modificació de la Loe (Lomloe), també coneguda com a llei Celaá, i els canvis s'implementaran a partir del curs vinent (2022-2023) a primer de batxillerat i el curs següent (2023-2024) a segon. Els principals canvis són els següents:

Estem davant l’inici d’un nou curs escolar, aquell en què s’ha d’avançar en l’aplicació de la nova llei d’educació estatal, la Lomloe. Amb les angoixes que ha generat la pandèmia i les mesures de seguretat, no s’ha parlat gaire del que aquesta llei representa i dels canvis que suposa. Ja se n'encarregarà algú altre, de parlar-ne: la qüestió del pin parental que s’esgrimeix a Múrcia és una mostra d’un filó que, probablement, el PP explotarà fins a l’avorriment per desqualificar aquesta nova llei i seguir mantenint l’educació com a camp de batalla. 

Fa unes setmanes, els debats sobre la Lomloe (la llei Celaá) al Congrés van revifar el debat sobre les llengües de l'Estat en l'educació. A la polèmica s'hi suma ara una decisió del TSJC que anul·la els projectes educatius de dues escoles públiques per no garantir el paper vehicular del castellà.

El PP ha fet efectiva aquest dilluns la promesa de recórrer al Tribunal Constitucional la nova llei educativa, coneguda com a llei Celaá –pel nom de la ministra–. Continuen així amb l'estratègia de judicialitzar totes les normes de calat de l'executiu de Pedro Sánchez. Nou són els motius principals que ha donat el cap de l'oposició, Pablo Casado, per presentar el recurs davant de l'alt tribunal durant la presentació del text en un col·legi concertat de Madrid, l'Internacional J.H. Newman. Des de l'aprovació al Congrés i al Senat de la llei que la majoria de col·legis concertats de Madrid estan envoltats de llaços taronges per rebutjar el que consideren una norma "discriminatòria".

La nova llei d'educació espanyola va néixer amb l'esperit de "modernitzar" el sistema educatiu i encaminar-lo cap a un model més competencial i menys memorístic, en la línia del que han fet Portugal, Finlàndia, el Quebec o Escòcia. Ara s'ha començat a posar fil a l'agulla al que només eren orientacions i el govern espanyol ha fet arribar a les comunitats autònomes un esborrany per als nous currículums educatius, una peça clau del sistema, perquè concreta què han d'aprendre els alumnes als centres i com s'ha d'avaluar. Els dos documents, que ha avançat el diari El País, plantegen deixar enrere la divisió d'aquest currículum per assignatures i substituir-la per l'aprenentatge competencial, que s'estructuraria en vuit àmbits: competència de comunicació lingüística, matemàtica, ciència i tecnologia, digital, personal i social, ciutadana, emprenedora i de consciència i expressió culturals.

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i el conseller d'Educació, Martí March, s'han reunit aquest dijous amb l'associació Schola Libera, que representa l'escola concertada, per tractar el desenvolupament de la llei Celáa a les Illes. A la reunió hi han assistit la secretària general d'Escola Catòlica de les Illes Balears, Llúcia Salleras; el president de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament a les Illes Balears (CECEIB), Ventura Blach, i el secretari general de la Federació d'Ensenyament del sindicat USO a les Balears (FE-USO), Ismael Alonso.

"La Lomce és passat". Les primeres paraules de la ministra d'Educació, Isabel Celaá, per anunciar l'aprovació definitiva de la Lomloe, la vuitena llei d'educació de la democràcia a Espanya, són una bona prova que la raó principal de la seva aprovació és enterrar definitivament el projecte de l'exministre Ignacio Wert. La nova llei entrarà en vigor en 20 dies, després que el Senat l'hagi aprovat sense canviar ni una coma del text que el Congrés ja va validar fa un mes. El govern espanyol del PSOE i Unides Podem ha rebut el suport del PNB, Bildu i ERC per rebutjar els tres vetos del PP, Ciutadans i UPN i les 644 esmenes que ha tornat a presentar l'oposició. I de nou, el PP, Vox i Ciutadans han criticat amb duresa la llei, sobretot per l'eliminació del castellà com a llengua vehicular, el paper dels centres d'educació especial i la situació de l'escola concertada.

Un nou cop judicial al sistema d'immersió lingüística de Catalunya obliga per primera vegada totes les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà. La sentència que ha emès el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estableix que "tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata" el nou model d'ensenyament lingüístic. A la pràctica, la decisió judicial suposa que, a més de castellà, almenys una assignatura troncal més s'ha d'impartir en aquesta llengua.

Qui pregunta ja respon. Quan és més necessari que mai unir els esforços i anar a l'una per afrontar els impactes de la pandèmia, i en plena emergència educativa, l’aprovació de mínims de la nova llei educativa ha generat un penós espectacle de confrontació que va del Congrés als carrers. La sobreactuació i la diversió estan servides: llaços taronges, crits de llibertat, concentracions de cotxes. Per a alguns, que hi hagi polarització i soroll en temes educatius és la cosa més normal: sempre ha estat així, és un tema de valors i ideologies, demanar construir consens o respectar la pluralitat semblaria massa naïf.

La pluja i el calabruix no ha aturat la protesta 'Stop Llei Celaá' contra la nova llei d'educació, organitzada per la plataforma Schola Libera. Més de 300 cotxes, amb una mitjana de dues i tres persones dins -segons apunten fonts de l'organització-, han provocat retencions al centre de Palma, que han durat mitja hora. S'han sumat a aquesta protesta membres del Partit Popular i de Vox. La marxa ha començat al polígon de Llevant de Palma a les 10.30 hores. Ha continuat per les Avingudes, el passeig Mallorca, Jaume III, el Born, el passeig Marítim i Avingudes.

Sembla un cas d’inversió de la realitat. Al llarg de les darreres dues setmanes, i arran del debat i l’aprovació de la Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación (Lomloe), més coneguda com a llei Celaá, la triple dreta política espanyola (PP, Cs i Vox) i la triple dreta mediàtica madrilenya (El Mundo, La Razón i Abc), amb les seves plataformes amigues, s’han llançat a fer exactament allò mateix de què abominaven quan, des de la tardor del 2017, ho feia l’independentisme català: convertir un llaç de color (taronja, en aquest cas) en símbol de protesta política, lluir-lo a les solapes, als cotxes, als balcons, fer-ne l’emblema de les manifestacions del diumenge 22 de novembre contra la reforma educativa, mobilitzar criatures per tal que omplissin de llaços taronges les façanes de col·legis privats o concertats... Fins i tot han anat més enllà instrumentalitzant infants amb discapacitat i assegurant que la llei Celaá els deixaria sense centres d’educació especial. Això ho han fet aquells que sumen una dècada llarga retraient al nacionalisme català el –desafortunat– eslògan Espanya ens roba per demagògic i fals.

Vox ha esborrat de la seva pàgina web el programa electoral de l'any 2016, en què apostava per acabar amb les escoles d'educació especial. "Acabar amb l'educació especial i disposar de suports per a una educació veritablement inclusiva", exposaven en el document electoral, recuperat per Europa Press. El portaveu del partit, Jorge Buxadé, ha intentat restar importància aquest dilluns al tema assegurant que és una qüestió "irrellevant" que estigués plasmat en el programa de fa quatre anys i ha assegurat que les paraules escrites el 2016 no representen la postura del partit. Buxadé fins i tot ha arribat a afirmar que es tracta "potser d'un error tipogràfic".

La nova llei educativa, denominada llei Celaá, aprovada aquesta setmana pel Congrés de Diputats, ha continuat generant polseguera arreu de l'Estat. Aquest cap de setmana desenes de ciutats, des de Sevilla, Santander, fins a Madrid, s'han omplert de manifestants que han protestat contra la nova normativa sota el lema "Stop Celaá" i en favor de la "llibertat d'ensenyament". A Madrid la Plataforma Més Plurals ha convocat centenars de cotxes que han col·lapsat el passeig de la Castellana en "defensa de l'educació concertada" així com de "l'educació especial" que, segons els manifestants, queda "malmesa" arran de l'aprovació de la nova normativa.

La vuitena llei d'educació tira endavant en el tràmit parlamentari després de la seva aprovació al Congrés de Diputats per 177 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís), 148 en contra (PP, Cs, Vox, Coalició Canària, la CUP, el PRC, UPN i Fòrum Astúries) i 17 abstencions (JxCat, Bildu, BNG i Terol Existeix). Ara la iniciativa legislativa s'enviarà al Senat, i després tornarà al Congrés per ser aprovada definitivament. Ara bé, la manca de consens educatiu i polític posa en risc la seva aplicació a llarg termini.

Grups bombolla, adaptació d’espais, finestres obertes perquè corri l’aire, confinament i desconfinament de grups, professors a casa o a l’escola fent classe, alumnes que van i venen segons el dia de la setmana. Un ritme frenètic. Les respostes es van construint cada dia. I el més important és assegurar que malgrat la casuística, els alumnes no es perden, i continuar acompanyant-los en el seu procés i en la millora de l’aprenentatge.

L'anunci d'un possible acord entre ERC, el PSOE i Podem per canviar la llei d'educació per blindar la immersió lingüística continua aixecant polseguera. Aquest dimecres el diputat de JxCat al Congrés, Sergi Miquel, ha avançat que no donarien suport a l'esmena presentada per ERC perquè "ni protegeix ni blinda" la immersió lingüística, ha dit en roda de premsa. Segons Miquel, el PSOE "ha marcat un gol" a ERC amb el canvi plantejat perquè "deixa en mans de l'administració educativa" establir el percentatge d'hores de classe que s'hauran de fer en una llengua o una altra.

La nova llei d'educació, la vuitena reforma del sector en democràcia, continua la tramitació legislativa. El PP, Ciutadans i Vox han presentat i defensat les seves esmenes a la totalitat per mirar de tombar el projecte del govern espanyol, la Lomloe, que consideren "antiquat" i "ideològic". Però els seus vots no han estat suficients per aturar-lo. Ara bé, aprovar la nova llei no serà pas fàcil per al govern espanyol, perquè la resta de grups també n'han criticat alguns aspectes.