Les Balears tenen 600 projectes preparats per optar als fons europeus de recuperació, segons ha explicat aquest dimecres la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el ple del Parlament. L'Executiu balear està treballant amb els ajuntaments i els consells insulars per anar presentant les iniciatives als ministeris quan obrin les convocatòries.

La presidenta de les Balears, Francina Armengol, va destacar dijous que el principal eix i full de ruta dels pressupostos del 2021 era el Pacte per a la reactivació i diversificació econòmica i social, que ha de mobilitzar 1.520 milions d’euros entre aquest any i el que ve. De fet, la paraula “diversificació” és una de les que s’han sentit més en boca de diversos consellers, des que la pandèmia ha demostrat la debilitat d’una economia basada exclusivament en el monocultiu turístic. “No podem viure d’un sol sector, per més fort i competitiu que sigui”, va dir Armengol en el debat de política general. Però aquesta diversificació no passa per la recerca, el desenvolupament i la investigació (R+D+I). Si el 2020 el Govern balear va pressupostar dedicar-hi 25,7 milions d’euros, l’any que ve preveu retallar 4,3 milions d’euros la despesa en la partida de recerca científica, tècnica i aplicada, que quedarà en 21,4 milions, segons les dades de la web PressupostsIllesBalears.cat.

Ja fa temps que el futur dels països es pot endevinar veient quina és la seva inversió en R+D+I, és a dir, recerca, desenvolupament i innovació. A més inversió actual, més possibilitats de futur per a una economia que, si vol ser competitiva i dinàmica, ha de crear valor afegit. Doncs bé, un estudi de la Fundació Cotec basat en dades de l'exercici 2019 mostra que països com Grècia o Polònia, amb una renda per càpita inferior a l'espanyola, han superat Espanya en inversió en R+D en relació amb el PIB. La situació és especialment greu perquè l'estudi també subratlla que el diferencial amb la mitjana europea també ha augmentat i que hi ha països com Portugal que estan fent una aposta decidida per la innovació i que han eixamplat la seva distància amb l'estat espanyol.

Fa cinc anys consecutius que la inversió en R+D a Espanya creix. El 2018 es van recuperar els nivells precrisi i el 2019 la xifra va arribar a màxims històrics: 15.572 milions d'euros. Tot i això, la salut de la innovació a l'Estat amaga una altra realitat: la bretxa amb la resta d'Europa és important, fins i tot en comparació amb països amb una renda per càpita molt inferior. Per primera vegada, el 2019 Grècia i Polònia van superar l'esforç inversor espanyol en innovació pel que fa al percentatge que s'hi destina sobre el PIB. Ho remarca l'anàlisi publicada per la fundació Cotec, que també destaca com Portugal ha eixamplat l'avantatge respecte a Espanya en nivells d'inversió.

Espanya va ser un dels únics cinc països de la Unió Europea on es va reduir la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) en la dècada entre el 2007 i el 2017.

Si la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és un indicador clau de progrés i modernitat, i efectivament ho és, Espanya no ha progressat ni s'ha modernitzat en l'última dècada. Les dades fetes públiques per Eurostat per al període 2007-2017 són decebedores: dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE), només cinc països van reduir l'aportació en aquest camp crucial, entre ells Espanya. Els altres són Romania, Letònia, Irlanda, Luxemburg i Islàndia, tot i que en aquest últim cas venia de molt amunt i, per tant, és poc comparable.

El panorama de la innovació a Espanya, sobretot l'última dècada, no convida a l'optimisme. Tampoc a Catalunya. Les xifres mostren un retrocés en els temps de crisi tant en inversió pública com privada que es recupera molt dèbilment des del 2015. Així ho posen de manifest les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides pel 'think thank' Fedea. El que també revelen és l'abisme que hi ha en el sistema innovador de les diferents comunitats d'Espanya. Madrid i Catalunya superen amb escreix la resta d'autonomies, tant en nombre d'empreses que destinen recursos a la innovació com en la despesa. Però entre Madrid i Catalunya també hi ha una diferència notable. El Principat té un nombre lleugerament major de companyies innovadores i, tot i això, les de Madrid hi destinen 2.000 milions d'euros més.

Una dècada després, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya pràcticament segueix en la casella de sortida. El 2016 la inversió público-privada en recerca va suposar l’1,19% del PIB, només 0,02punts percentuals més que el 2006, segons les dades publicades ahir per l’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària. Aquests registres situen Espanya a la cua en el creixement de R+D al continent durant aquest període.