'Porto Solea', 'Bar de Mosa', 'Campanei', o 'Cala Miloa' o 'Cala Mi Lord', 'Cala Santani'. Aquestes són algunes de les respostes que ha transcrit en un vídeo a les xarxes l'agència de màrqueting Ximbomba en col·laboració amb el compte d'Instagram Mallorca Viral, que ha demanat als turistes quins pobles han visitat, i que llança la següent pregunta als usuaris: saben pronunciar els noms d'aquests pobles? Al vídeo, en clau d'humor, les respostes que donen els entrevistats per referir-se als municipis i localitats que han visitat són especialment curioses.

"De quin segle és l'església gòtica de Sant Miquel de Campanet?" i "Quin esport practica l'exbatle Francesc Aguiló?" són algunes de les preguntes incloses a les partides de trivial de temàtica local que aquest poble fa quinze anys que organitza per les festes de Sant Victorià. Els responsables de les partides cada any s'han de buidar el cap per fer preguntes noves de les diferents categories, que van des de la història i la geografia local fins a la llengua catalana i la literatura vinculada a Campanet, els esports o altres qüestions de caire més general. La primera edició es va fer a l'interior del bar Sa Pujada, però en l'actualitat els campaneters juguen a un lloc molt més gran: la plaça de Son Bordoi. Tanmateix, però, ja ha tornada petita per acollir no només la gran quantitat de grups participants, sinó també un nombre creixent de persones que hi van a badocar, perquè la Nit de Trivial ja s'ha convertit en tot un espectacle.

Primer Deià, llavors Estellencs i després Andratx. Ara, també Esporles. Són els almenys quatre municipis de Mallorca que aquest estiu s'han vist obligats a restringir l'ús d'aigua potable de la xarxa municipal. L'Ajuntament esporlerí ha emès aquest dimecres un ban municipal que prohibeix utilitzar aigua per regar jardins, horts, arbres, zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat, a excepció del reg amb aigües depurades; netejar vials, terrasses, patis, o similars, de caràcter privat; i omplir o renovar tota mena de piscines d'ús públic o privat.

Malgrat que ha perdut un escó respecte de les eleccions generals de novembre de 2019, Vox ha guanyat vots a la meitat dels municipis de les Balears. Tot i que l'increment és de 1.093 vots, l'extrema dreta n'ha sumat més a 32 de 67 municipis de les Illes. Entre ells, Algaida, Campanet, Manacor, Inca i Santa Maria, que són considerats feus de l'esquerra i on, de fet, actualment hi ha batles i batlesses progressistes.

El Govern ha aprovat aquest dilluns un decret per millorar i garantir l'accessibilitat de totes les persones no només en els espais físics sinó també, i especialment, en els virtuals. La presidenta del Govern, Francina Armengol ha presentat a diverses entitats i col·lectius el Decret de regulació de l'accessibilitat universal en els espais d'ús públic a les Balears. En aquest sentit, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha explicat que el text pretén garantir el dret a l'accessibilitat universal de manera generalitzada, no només pensant en l'eliminació de barreres arquitectòniques.

Tots els municipis de Mallorca s'han compromès a reduir un 40% les emissions de diòxid de carboni abans de 2030, tal com obliga el Pla d'acció per a l'energia sostenible i el clima (PAESC), al qual estan adherits els 53 ajuntaments. L'illa és la regió europea amb més més adhesió al PAESC, amb una inversió d'11,7 milions d'euros per part del Consell de Mallorca.

El Consell de Mallorca mobilitzarà més de 20 milions d'euros per sufragar actuacions d'inversió de competència municipal. Segons ha informat la institució insular, les ajudes als municipis formen part d'un pla bianual i també preveuen la possibilitat que els consistoris puguin adquirir vehicles i immobles. A més, la convocatòria inclou una partida específica de 130.000 euros per a la redacció de plans d'emergència i protecció civil.

“La política municipal no és de dretes ni d’esquerres. Per asfaltar un carrer no s’ha d’ensenyar cap bandera, només aplicar el sentit comú, ja que la gent està cansada de política i vol que li resolguin els problemes del dia a dia”. Són paraules del batle de Búger, Pere Torrens, després d’haver acordat amb la Federació Socialista Mallorca (FSM) el maig del 2021 la renúncia com a militant del PSIB, juntament amb els altres tres regidors socialistes, per la qual cosa varen passar a ser no adscrits. La causa? Haver incorporat una regidora del PP –Coloma Capó– en l’equip de govern per tenir una majoria absoluta en el Consistori i deixar MÉS a l’oposició. “El PSIB no forma govern amb el PP. Mai i sota cap circumstància. Si es pacta amb el PP no serà en nom del PSIB-PSOE. Si tenim una línia vermella és aquesta”, declarava qui llavors era secretari d’Organització de la FSM, Miquel Àngel Coll.

La Mancomunitat del Pla està formada per catorze municipis, cada un amb un consistori de diferent color polític. Tots comparteixen pressupost i alguns serveis, com els socials i la recollida de residus. Ara s'ha marcat l'objectiu de crear una marca turística. Però com funciona una mancomunitat? Ha perdut el sentit en alguns indrets? Joan Cifre és gerent de la Mancomunitat del Pla des de 2018 i el seu dia a dia és la resposta a aquestes qüestions, entre d'altres.

Els 40 municipis de Mallorca i la Mancomunitat del Pla disposaran de 28.312.130,92 euros per reforçar els serveis socials bàsics i els especialitzats i fer front a les situacions de necessitat derivades del covid-19. Aquest és l'acord al qual s'ha arribat aquest divendres després que la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i el conseller de Drets Socials i president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Javier de Juan, hagin signat amb els batles una sèrie de convenis per tal que els ajuntaments puguin destinar aquestes partides als serveis socials d'Atenció Primària, segons indica el Consell de Mallorca en una nota.