"Serà un homenatge a la diversitat, però també a l'amistat, a la bellesa i a la gran força de la música", explica Jordi Savall sobre la cinquena edició del Festival Jordi Savall, que se celebrarà de l'11 al 17 d'agost. El monestir de Santes Creus continuarà sent la seu central d'una programació que també s'escamparà per Montblanc i que, per primera vegada, arribarà a Valls i al Convent de les Arts d'Alcover. Com és habitual, el festival combinarà concerts de les formacions de Savall amb altres d'artistes convidats. "Em fa molta il·lusió perquè és molt divers i amb programes molt contrastats", diu Savall, que a la roda de premsa feta aquest dijous al Palau Moja de Barcelona ha recordat el component utòpic que el va dur a tirar endavant el festival. "Sense utopia no hi ha creativitat", ha dit.

El Ballet du Capitole de Tolosa i Jordi Savall capitanejant la seva formació Le Concert des Nations van protagonitzar diumenge al Liceu l’estrena d’un espectacle que recupera dos antics ballets de Christoph Willibald Gluck, Sémiramis i Don Juan. Tot i que les coreografies originals s’han perdut, les dues obres es consideren els primers ballets en el sentit estricte del terme, ja que fins aleshores, al segle XVIII, la dansa era només una forma de pantomima que acompanyava la música. 

"Cada cama que tenim a Tolosa la veureu a l'escenari", promet Beate Vollack, directora del Ballet de l'Òpera du Capitole de Tolosa. La companyia en pes, amb 35 ballarins, interpretarà dues coreografies originals sobre dos símbols de la llibertat sense cotilles, el Don Joan i la Semíramis, amb la música de Christoph Willibald von Gluck interpretada per Le Concert des Nations sota la direcció del mestre Jordi Savall. L'espectacle es podrà veure del 23 al 29 de març al Gran Teatre del Liceu, per primera vegada inclòs en el festival Dansa Metropolitana.

L'intèrpret, director i musicòleg català Jordi Savall (Igualada, 1941), que aquest dimarts ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha demanat un major reconeixement del patrimoni musical històric de l'Estat. "Tot i el creixent interès pel món de les músiques barroques, renaixentistes i medievals, no hi ha a Espanya un ple reconeixement institucional de la gran importància del nostre patrimoni històric", ha lamentat Savall en la seva primera lliçó magistral després d'haver estat investit al Conservatori Superior de Música de les Balears.

El pròxim dimarts 25 de febrer el músic Jordi Savall (Igualada, 1941) serà nomenat doctor honoris causa per la UIB, un reconeixement que rebrà per la seva vinculació amb la cultura de les Illes Balears, centrada molt especialment en dues fites: la recuperació i divulgació tant del cant de la Sibil·la com de Ramon Llull, a qui dedicà un treball que recreava la banda sonora de la seva vida. “El dia que trobes una feina que dona sentit a la teva vida estàs salvat”, assegura Savall, qui fa més de 50 anys que “dona a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit” segons el comunicat emès des de la universitat. 

¿És legítim acabar obres que un artista ha deixat incompletes, no per l’adveniment de la mort sinó perquè les circumstàncies professionals o d’inspiració així ho han disposat? ¿Caldria acabar les últimes escultures de Miquel Àngel? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantejava qui signa aquestes ratlles dijous a la tarda de camí cap a L’Auditori. El cicle El So Original acollia una nova vetllada amb Jordi Savall, aquest cop davant d’una partitura de perfectes inacabats com és la Missa en do menor de Mozart, escrita per donar gràcies pel seu casament amb la seva esposa Constanze. Inacabada per raons desconegudes o amb parts escrites i que s’han perdut, la missa és, juntament amb el Rèquiem i amb el conegut com a Kyrie de Múnic, l’obra més gran del repertori mozartià en matèria sacra: el contrapunt d’herència bachiana comparteix espai amb àries d’inspiració italiana com el Kyrie inicial, el Laudamus te o, sobretot, l’Et incarnatus est.

Ara fa un any Jordi Savall va participar telemàticament en l’acte inaugural de l’Any Tàpies a Barcelona. I aquest dimarts va tancar el cercle fent un concert al Museu Tàpies amb dedicatòria doble: a Antoni Tàpies, amb qui va compartir complicitats musicals i pictòriques, i als afectats pels aiguats al País Valencià, als quals es va destinar la recaptació, a través de Creu Roja.

Jordi Savall és incombustible. Als 83 anys no només segueix dirigint, sinó que no es cansa de crear projectes nous que entusiasmen el públic. Així va ser dimecres en el concert d’inauguració del cicle El So Original a L’Auditori de Barcelona, amb la presència, entre els assistents que omplien la sala, del president de la Generalitat, Salvador Illa. Savall va arribar amb simfonies romàntiques molt poc interpretades (excepte la celebèrrima Inacabada de Schubert), els va treure la pols i ens les va oferir interpretades amb l’estil, la formació orquestral i els instruments propis de quan van ser escrites.

Jordi Savall (Igualada, 1941) inaugura aquest dimecres, 16 d'octubre, el cicle El So Original a L'Auditori de Barcelona (19 h), amb un repertori romàntic que dona continuïtat la projecte simfònic que va engegar fa uns anys. El programa de Savall i Le Concert des Nations inclou la Simfonia núm. 8, la Inacabada (1822), de Franz Schubert; la Simfonia en sol menor, Zwickauer (1832-33), de Robert Schumann; i la Simfonia en re menor, Nullte (1869), d'Anton Bruckner.

"Alfia Bakieva, una concertino senzillament sensacional". Així la va descriure el crític de l'ARA Jaume Radigales arran del concert de Jordi Savall i Le Concert Féminin a L'Auditori el 16 de novembre de l'any passat. Els elogis podrien repetir-se aquest estiu, perquè la violinista d'origen tàrtar serà una de les protagonistes de la quarta edició del Festival Jordi Savall, que se celebrarà a Montblanc i els monestirs de Poblet i Santes Creus del 12 al 18 d'agost i que té com a eixos "la diversitat i la convivència", tal com ha explicat Savall aquest dimecres al Palau Moja de Barcelona, seu de la direcció general del Patrimoni Cultural del departament de Cultura. Bakieva tindrà doble presència al festival. El 14 d'agost, a Santes Creus, la violinista i la seva germana Aliya estaran al capdavant de l'Ensemble Ekiyat per oferir un concert de músiques tàrtares. I l'endemà, al mateix monestir, hi serà la concertino en un concert de Les Musiciennes du Concert des Nations sobre l'esplendor del barroc instrumental.

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, 1941) ha estat nomenat aquest dimecres doctor 'honoris causa' de la Universitat de les Illes Balears (UIB) pels seus mèrits culturals i de vinculació amb les Illes. Així ho ha aprovat el Consell de Govern de la UIB, reunit en sessió ordinària. La proposta de nomenament l'ha fet el Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta en reconeixement de la seva àmplia trajectòria internacional i, en particular, pel que fa a la seva vinculació amb la cultura illenca, la recuperació i conservació del patrimoni musical i la tasca de divulgació del cant de la Sibil·la i de la figura de Ramon Llull.

Jordi Savall té una gran capacitat per reinventar-se explorant de nou territoris que ja coneix o descobrint-ne de nous. I, com sempre, amb l’habilitat del bon músic d’envoltar-se de primeres espases. En el cas que ens ocupa, Savall va presentar-nos el músic venecià per excel·lència, el prete rosso Antonio Vivaldi. Dic presentar-nos perquè a aquestes altures sembla com si l’autor de Les quatre estacions no tingués res més a dir-nos. Doncs sí, perquè la versió dirigida per Savall dels quatre concerts per a violí més cèlebres de la història va tenir la imaginació i la volada lírica suficient per constatar, complaguts, que els clàssics ho són per, com deia Borges, ser rellegits.

Abarrotada de cadires de plàstic, la plaça Bernat Calvó del monestir de les Santes Creus tenia una aparença perfectament barroca. Des de les sis de la tarda, músics i tècnics de so ultimaven els preparatius de l'actuació de Le Concert des Nations Féminin, una de les propostes més esperades del tercer Festival Jordi Savall, prevista per al vespre del diumenge 13 d’agost. Aquesta orquestra, formada exclusivament per dones de menys de 39 anys, va retre homenatge a les noies de l’Ospedale della Pietà de Venècia, que al segle XVIII van excel·lir com a intèrprets sota el mestratge d’Antonio Vivaldi. Davant un miler de persones vingudes de tot Catalunya, l’orquestra femenina de Savall va interpretar Les quatre estacions —escrites fa exactament 300 anys— i altres obres del compositor barroc amb una sonoritat especialment orgànica, sense estridències, amb l’energia de la violinista Alfia Bakieva com a concertino i solista. El feminisme, que és el fil conductor del festival d’enguany, va prendre l’escenari per “mostrar al món que no només els homes posseeixen els dons de l’art i l’intel·lecte”, com ja va escriure la compositora veneciana Maddalena Casulana al segle XVI. 

Jordi Savall va tornar al Festival de Peralada, on feia vint anys que no actuava, i ho va fer en una església del Carme plena de fidels seguidors. Acompanyat per sis músics de Le Concert des Nations, Savall va dedicar el concert a la música barroca francesa, composicions no gaire conegudes actualment, però que en el seu moment van conformar un estil seguit a tot Europa.

El 2023 està sent un altre any especial per a Jordi Savall. Té el compromís de l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat cedeixi un espai per a la seva fundació, que podria ser l’oratori de Sant Felip Neri. Ha dirigit l’òpera L’incoronazione di Poppea, de Monteverdi, al Liceu; la Missa solemnis, de Beethoven, a L’Auditori de Barcelona i a Dresden i a París, i La Creació, de Haydn, a Salzburg (on també dirigirà quatre simfonies de Beethoven els dies 7 i 9 d’agost). Ha presentat, al Festival de Fontfreda, Le Concert des Nations Féminin, una orquestra que s’ha estrenat amb un programa dedicat a Vivaldi i a l’Ospedale della Pietà, convent, hospici i escola de música de Venècia d'on van sorgir compositores com Anna Bon i Vincenta da Ponte. Aquest mateix programa es va tocar a Graz i forma part del tercer Festival Jordi Savall que comença aquest divendres a Montblanc i que tindrà cinc jornades més al monestir de Santes Creus de l’11 al 15 d’agost. En una agenda estival prou atapeïda, té també un concert al Festival de Peralada el 31 de juliol, amb repertori centrat en les músiques de les corts dels reis francesos Lluís XIII, Lluís XIV i Lluís XV; és a dir, obres de Dumanoir, Marais, Couperin i Leclair, entre d’altres. I fins a finals d’any té el calendari ben ple amb concerts arreu d’Europa, el Brasil, l’Uruguai i els Estats Units.

Màxima expectació per a L’incoronazione di Poppea al final de la temporada del Liceu. L’al·licient era constatar si funcionaria l’engranatge entre aquesta estranya parella que formen els dos directors de l’espectacle: Jordi Savall i Calixto Bieito, de tendències estètiques i formacions clarament contrastades.

Quan s'ajunten dues personalitats artístiques de la magnitud del músic Jordi Savall i el director d'escena Calixto Bieito, cal esperar que passin coses interessants, com segurament ho seran les sis funcions de l'òpera L'incoronazione di Poppea, de Monteverdi, que es representaran al Liceu del 10 al 21 de juliol. I de vegades també poden passar coses extraordinàries, fins i tot en una roda de premsa, un terreny on la complaença arracona la discrepància per por a trencar la tebior del consens. Per això, perquè és extraordinari i perquè enriqueix el diàleg artístic, cal celebrar que Savall hagi expressat públicament el seu desacord amb un aspecte concret de la posada en escena de Bieito, alhora que ha confirmat el compromís decidit amb el projecte. "Malgrat tot el meu respecte i admiració per l'original i sempre productiva imaginació del Calixto, crec que avui tinc el deure moral de manifestar honestament, amb la màxima claredat, que no comparteixo l'ús exagerat i innecessari per a mi algunes vegades de tanta violència gratuïta, que s'introdueix en tants moments a la posada en escena d'aquesta òpera", ha dit Savall, assegut al costat de Bieito, dos "titans" d'acord amb l'expressió de Víctor Garcia de Gomar, el director artístic del Liceu.

Les produccions de Jordi Savall sempre tenen el valor de grans esdeveniments culturals. Faci el que faci, agradi més o menys o l’encerti o no amb el repertori que aborda en cada concert. I és que el carisma i la capacitat d’aglutinar un públic devot i fervent admirador del mestre igualadí acostumen a generar veritables fenòmens artístics de primer ordre.

"És una obra titànica que destil·la amor, espiritualitat i màgia", diu Jordi Savall sobre la Missa solemnis de Beethoven. Aquest dijous la dirigirà a L'Auditori (19 h), en un concert en què participen dues de les seves formacions, Le Concert des Nations i la Capella Nacional de Catalunya, a més dels cantants Lina Johnson (soprano), Olivia Vermeulen (mezzosoprano), Martin Platz (tenor) i Manuel Walser (baríton). Després anirà a Dresden i París, els dies 20 i 22 de maig, respectivament. La preparació de l’obra es va fer a l’Auditori Enric Granados de Lleida entre el 24 i 28 d’abril amb assajos oberts al públic. “Molts músics no s’han vist amb cor d’interpretar-la perquè necessita uns intèrprets molt ben preparats i unes veus importants”, recorda Savall sobre una obra, efectivament, molt exigent.