Fora vila d’Algaida ja no és aquell espai agrícola tranquil que definia el cor de Mallorca. Amb més de 1.700 residents censats —i molts d’altres que no consten al padró— i prop d’un miler de places de turisme vacacional, el territori rural del municipi s’ha convertit en un espai dens, actiu i difícil de gestionar. Aquest creixement se suma a la població dels nuclis urbans, que l’any 2024 arribava als 5.546 habitants a Algaida, 672 a Pina i 116 a Randa.

Sempre que tinc un problema em foto un trago de Dostoievski. Amb gel, eh. Només em calma això. Frases de bar de sol y sombra. Diu el paio, a Memòries del subsòl, que, a la vida (a la mort sí?), dos més dos no fan quatre. I no li van donar el premi Nobel de matemàtiques. Quanta injustícia campa per aquest món! Les xifres, els números, s’equivoquen, i molt.

Ara que des de la ciutat hem aplaudit la revolta dels agricultors i els ramaders, val la pena preguntar-nos si els aplaudíem a ells o a les nostres frustracions. És un mite, la saviesa pagesa? És un mite, l’arcàdia del camp? La ciutat fa temps, de fet fa segles, que ha idealitzat el món rural: la pau dels camps, la vida connectada als arbres, el cel estrellat. El bon salvatge de Rousseau ha fet forat, igual que la cabana de Thoureau. Qui més qui menys té el somni, a casa nostra associat a l’avi Macià i a les adossades amb jardinet, de la casa i l’hortet. Com més s’urbanitza el planeta, més desig hi ha de natura en l’ésser humà. Fa un segle i mig, des de l’idealisme científic, Ildefons Cerdà va formular la seva síntesi: «Urbanitzar el camp, ruralitzar la ciutat». S’ha avançat més en la primera part del lema que en la segona. El resultat és que els urbanites estressats que podem, fugim els caps de setmana a la recerca del somni natural, disposats a pagar com a peatge els embussos de tornada. La vida pagesa com un miratge efímer i superficial.

Des de l'elaboració de biofertilitzants fins la recuperació del patrimoni com a part d'un projecte agrícola, les propostes dels més innovadors del camp mallorquí es donaren cita aquest dimarts al Centre Bit d'Inca per rebre els reconeixements de la Fundació Mallorca Rural. Una vegada més, es va constatar que, tot i les dificultats per les quals passa l'agricultura illenca, no falten idees per cercar nous camins i, sobretot, per fer rendibles les explotacions.

Des de la seva esplèndida escena inicial, El regreso de las golondrinas mostra una combinació única de vocació realista i estilització formal. Les famílies de la Ma i el Cao, autèntics pàries (ella no pot tenir fills i té una discapacitat; ell és un pagès pobre de mitjana edat) d'una comunitat rural del nord de la Xina, pacten un matrimoni de conveniència entre els dos. L'acord es porta a terme sense tenir en compte els seus protagonistes, i el cineasta Li Ruijun filma la seva primera trobada en un únic pla que subratlla la naturalesa esquiva d'aquesta relació amorosa forçada: la parella no hi apareix junta, sinó separada per la línia vertical que marca el llindar d'una porta que el deixa a ell dins la casa i a ella fora, acariciant un ruc que es convertirà en l'autèntic coprotagonista del film.

En As bestas, magnífica tragèdia rural narrada en dos temps, el conflicte entre tradició i modernitat que sobrevola la història del cinema espanyol és conjugat en clau contemporània. El punt de partida fa recordar Alcarràs: en un poble gallec, la proposta d'instal·lació d'un parc eòlic aixeca suspicàcies en uns pocs i somnis d'abundància en molts d'altres. En As bestas, però, la resistència al canvi no procedeix d'aquells encadenats a la terra per lligams de sang sinó d’una parella francesa que hi està vinculada per voluntat pròpia. La violència que provoca la presència d'aquests intrusos en una comunitat tancada fa que el film es creui amb el western, però no hem d'oblidar que cert cinema espanyol dels setanta –Ana y los lobos, Furtivos– va utilitzar narratives similars per certificar que, en aquest país de tots els dimonis, qualsevol indici de modernitat (sobretot si ve de fora) generarà sempre una reacció sagnant.

El pressupost de les ajudes del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) del proper període 2023-2027 per a les Balears augmentarà un 6% respecte del període actual. Es tracta d’un total de 144 milions d'euros per a cinc anualitats, és a dir, 28 milions d'euros per any. En canvi, pel que fa al període 2014-2022, la despesa pública total ha estat de 22 milions d'euros per any.

Les Illes Balears rebran un total de 2.060.780 euros per part de l'Estat amb motiu del programa per al desenvolupament rural. De fet, en el còmput global, el govern estatal repartirà fins a 158.210.005 euros entre totes les comunitats autònomes per aquest mateix motiu.

Campelles és un poble del Ripollès situat a sis quilòmetres de Ribes de Freser, en un altiplà a 1.300 metres que domina la vall de Ribes i que té un horitzó que abasta des del Puigmal fins al Montseny. Actualment, hi ha censades més d’un centenar de persones, però són menys de cinquanta les que hi resideixen tot l’any.

La població rural de les Illes Balears continua en auge i segons el darrer informe del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) en els darrers 25 anys el nombre de persones que viuen lluny dels nuclis urbans ha augmentat un 41%. L'Arxipèlag és la tercera comunitat autònoma de l'Estat on s'ha registrat un major augment només per darrere les Illes Canàries (+56,5%) i Madrid (+45,1%).

El paper de les dones al sector primari encara és minoritari i així ho confirmen les dades en el Dia internacional de les dones rurals. A les Illes Balears tan sols el 33% de les dones són propietàries d'explotacions agrícoles i el 23% són treballadores, segons un estudi de l'ens públic de Serveis de Millora Agrària i Pesquera (Semilla), de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Margalida Seguí Villalonga podria ser la cara d'aquests números.

'El horizonte'

(3 estrelles)

Direcció: Delphine Lehericy. Guió: Joanne Giger a partir de la novel·la de Roland Buti. 88 min. Suïssa (2019). Amb Luc Bruchez, Laetitia Casta, Thibaut Evrard i Clémence Poésy. Estrena als cinemes

]]>

Mallorca Rural ha presentat una convocatòria de subvencions a projectes rurals per un valor total de 600.000 euros. L'entitat s'encarrega de dinamitzar la zona rural de l'illa mitjançant Leader, una línia del Programa de Desenvolupament Rural de la PAC europea. A més d'estar presidida pel Consell de Mallorca, en formen part la Conselleria d'Agricultura del Govern balear (a través del Fogaiba), els ajuntaments de la zona Leader i entitats de caràcter privat del sector agrari.

]]>