L'infrahabitatge augmenta a les Illes al mateix temps que els negocis immobiliaris es dupliquen. D'una banda, un 9,3% de les cases de les Illes tenen manca d'espai (al conjunt de l'Estat, un 6,6%), mentre que un 1,7% són de menys de 30 metres quadrats (a l'Estat, un 0,9%) i en un 10% pateixen amuntegament (un 7,4%, a l'Estat). D'altra banda, en canvi, el negoci de les immobiliàries s'han duplicat: han passat de 3.775 el 2008, a l'inici de la Gran Recessió, a 7.732 el 2022. Aquestes són algunes de les xifres i conclusions que desprenen de la publicació Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears, elaborada per l'Observatori Social de les Illes Balears i presentada aquest dimecres.

El problema de l’infrahabitatge a les Illes es torna a agreujar amb la recuperació turística, després de dos anys a mig gas a causa de la pandèmia. Fonts de la Direcció General d’Habitatge del Govern afirmen que “la situació actual és equivalent a l’inici de la temporada de 2019” amb relació als casos que han detectat. A més, la imminent temporada està fent activar les alarmes pel que podria passar aquest estiu amb l’arribada de treballadors turístics, que es poden veure especialment afectats per aquesta problemàtica a causa del preu disparat dels habitatges.

"Les dones són el col·lectiu de la societat més afectat per les conseqüències negatives de la pandèmia", segons la consellera insular de Presidència, Teresa Suárez. Un informe elaborat per la Universitat de les Illes Balears permet afirmar que, a Mallorca, la doble jornada de les dones s'ha vist agreujada arran de la crisi del coronavirus. No només han teletreballat més (un 16,9% d'elles ha estat en aquesta situació) que els homes (un 12,8%), sinó que més del 50% assegura que s'han ocupat elles principalment de les tasques de la llar.

Almenys 320.000 ciutadans illencs estan sota el llindar de la pobresa i 34.000 pateixen pobresa severa, segons el primer Informe sobre els impactes del covid-19 a les Illes Balears de l'Observatori Social de les Illes Balears. Aquestes xifres s'han duplicat respecte de l'any passat a causa de la pandèmia del coronavirus i l'estimació és "optimista", ha assegurat la directora de l'Observatori, Maria Antònia Carbonero, que ha coordinat l'informe amb David Abril, del grup de recerca Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques (DGPP) de la UIB.