La prostitució a Palma és cada vegada més deslocalitzada i digitalitzada. Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada tècnica 'Prostitució deslocalitzada: abordatges locals a un problema global' que ha estat organitzada per l'Ajuntament de Palma i que ha tingut lloc aquest dijous. Es tracta de la primera acció programada per abordar aquesta problemàtica “cada vegada més present i invisibilitzada”, ha informat la Fundació Empresa Universitat de les Illes Balears.

Com a lectora sempre m’ha sorprès la quantitat de prostitutes que apareixen en els llibres escrits per homes. Diria que els autors de la meva generació i més joves ja no representen amb tanta normalitat aquesta figura tan present en l’imaginari masculí. Com si fos la cosa més normal del món pagar diners per comprar relacions sexuals. Per descomptat que sempre hi busquen alguna cosa més que sexe, en les explotades: hi busquen poder i dominació, fer-ne el que volen sense haver de donar explicacions ni haver de respondre als requeriments de la persona amb qui s’han enllitat. És a dir, que molts paguen per poder-se desfer de la humanitat que tenen la mania de tenir les femelles humanes. Si encara no s’ha fet, algú hauria de dedicar una tesi doctoral a estudiar la figura de la puta en la literatura. Anava a dir en la literatura espanyola (i catalana), però un repàs mental per autors famosos de tots els continents deixa la trista conclusió del seu abast universal i transcultural. Ja sigui en aquell personatge de García Márquez que va decidir regalar-se una adolescent verge als noranta anys o el pare de família de Naguib Mahfuz que consumia ballarines de la dansa del ventre mentre tenia la dona tancada a casa, passant per tots els qui durant el franquisme no escrivien més que sobre les mares (santes) o les meuques, fins a un personatge de Chirbes que descriu amb repulsió les pobres marroquines de qui se serveix per satisfer-se. No és només que escriguin sobre prostitutes, és que sovint les representen amb un menyspreu vomitiu, un menyspreu que coincideix amb el que senten molts homes reals quan fan servir aquesta mena de serveis. Se senten atrets per les prostitutes però les odien perquè es venen, com si no fossin ells els que les compren i, per tant, els responsables de la degradació de les consumides. Són ells els que haurien de sentir vergonya per la immoralitat i la falta d’ètica que suposa fer servir una dona que no els desitja ni gaudeix de la relació, una dona que sovint o ha estat violada per ser convertida en puta o parteix d’una situació de necessitat extrema. No en tenen prou de violar-les a canvi de diners sinó que sovint són ells els qui contribueixen a fomentar el seu estigma social. Només cal veure com, en alguns diaris, es titlla les víctimes de la trama Koldo i companyia com a “senyoretes de dubtosa moral”. La moral dubtosa no és més aviat de qui es val del seu poder per tenir a disposició dones joves com si fossin mercaderies? L’estigma no hauria de recaure sobre els qui són capaços d’intercanviar-se éssers humans sense cap mena d’escrúpol?

Semblen fetes a qualsevol punt de Nova York per la cèlebre Diane Arbus. O podrien ser fotogrames d’alguna de les pel·lícules del cineasta nord-americà Paul Thomas Anderson, com The Master. Però no. Són imatges captades a l’antic ‘barri xino’ de Palma per un gran fotògraf suec que visità Mallorca a finals dels anys 50 quan feia de guia turístic d’un grup de compatriotes. A les fotografies que Christer Strömholm (Estocolm, 1918-2002) va fer a la Gerreria s’hi respira tant el fum dels cigars que omplia la vida nocturna de Ciutat com la complicitat amb els personatges que hi retratava. Són una petita finestra oberta a un temps i a un lloc que resulten propers i coneguts i alhora subjectius i imaginaris: l’art fotogràfic en estat pur.

El plor barrejat amb rialles resumeix l’experiència de Paola (nom fictici) quan embasta el relat de la seva vida. És el dolor d’ahir enfront de l’esperança d’avui. Colombiana de 36 anys, va fugir d’una situació de violència extrema –estructural al seu país–, d’un sistema que va assassinar el marit i va posar la seva vida en perill. Va arribar a Espanya fa poc més d’un any i es va veure abocada a exercir la prostitució. Ara enfila un nou camí gràcies a les oportunitats que li brinda Casal Petit, entitat de la congregació de germanes oblates que atén dones en la seva situació o víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.

Ara que és Setmana Santa i ens ve al cap Maria Magdalena, recordem que la ministra espanyola d’Igualtat, Ana Redondo, va anunciar que el govern espanyol presentaria pròximament una proposició de llei per penalitzar la persona o societat que proporcioni un indret per exercir la prostitució. Es tira endavant com a “primer pas, no definitiu, però sí important” d’un full de ruta que té com a objectiu final l’abolició de la prostitució. “Com a socialista que soc no els negaré que l’abolicionisme és un fi”, va dir.

"Ens utilitzen [a les treballadores sexuals] com a arma llancívola". Així resumeix la Janet, la portaveu del col·lectiu Putas Libertarias del Raval, el fet que a les manifestacions ultres dels darrers dies davant de la seu del PSOE se sentissin insults i proclames masclistes com "això no és una seu, és un puticlub", "Sánchez fill de puta" o "aquestes són les ministres del PSOE", tot alçant unes nines inflables. Els manifestants, la immensa majoria homes blancs, han utilitzat aquestes proclames vinculades a les treballadores sexuals per atacar el PSOE i, en particular, les seves diputades.

L'entitat Nueva Vida assegura que 692 residents a les Illes Balears es troben en situació de risc d'explotació sexual. Per tal de lluitar contra aquesta situació, i aprofitant que el pròxim 23 de setembre és el Dia Internacional contra l'explotació sexual i el tràfic de persones, des de Nueva Vida han posat en marxa la campanya 'Quan compres, saps el que pagues?', amb l'objectiu d'apel·lar a la consciència del consumidor de prostitució i elevar el compromís social enfront d'aquesta "xacra".

La Lorena (nom fictici) té 34 anys i és d’Hondures. Va arribar a Catalunya fa tres anys amb el seu marit i els dos fills. Però al cap d’uns mesos ell va marxar i no en va saber mai més res. De sobte, es va trobar sola i amb dos nens, lluny del seu país i de la família i amics, sense saber com guanyar-se la vida. “He intentat treballar de tot: fent neteja, de cambrera o cuidant gent gran. Però no tinc papers i ningú s’arrisca a agafar-me”. Va trucar a totes les portes possibles demanant alguna mena de suport i a tot arreu es va trobar la mateixa resposta: “No podem ajudar-te”. Fins que fa dos anys va haver d’entomar la decisió més difícil de la seva vida: començar a prostituir-se. “Arribava Nadal i no podia permetre que els meus fills no tinguessin ni regals. Per a ells faig això i tot el que faci falta”. Primer va estar treballant per a una agència que tenia un pis de prostitutes a Empuriabrava. “Però es quedava una part del que guanyàvem i havíem de complir uns horaris impossibles. Un dia vaig haver de treballar més de 24 hores i vaig dir prou”. 

Una gasolinera, un taller mecànic, un basar, una fusteria i un dels prostíbuls més grans d’Europa. És el retrat del polígon Mas Morató de la Jonquera on està situat el Club Paradise, conegut perquè pot acollir més d’un centenar de prostitutes. Són les cinc de la tarda, l’hora de l’obertura, i ja hi ha un grup de sis homes que s’esperen per entrar-hi. “Però com em fas això? Que tinc dona!”, respon un dels clients a la pregunta de si vol concedir una entrevista. La Generalitat considera els prostíbuls “establiments públics amb reservats annexos” i, durant tota la pandèmia, s’hi han aplicat les mateixes mesures que a l’oci nocturn. Això significa que, aquest 2021, només van poder obrir dues setmanes al juliol, fins que el 8 d’octubre es van aixecar la majoria de restriccions. Excepte per accedir-hi: tots els clients han de presentar el certificat covid o un test o una PCR negativa, com a les discoteques. El primer cap de setmana molts clients no portaven cap prova i van haver d’anar a un centre comercial del costat per fer-se-la. Per evitar perdre clientela, aquest cap de setmana el club va contractar personal mèdic que fa tests a la porta del prostíbul. Cinc membres de seguretat comproven els documents, revisen les bosses i fan passar els homes per un arc detector de metalls. “Ens ho hem passat molt bé, hi ha unes dones molt guapes!”, exclamen dos assidus de Tolosa de Llenguadoc que en surten de dins fent tentines i amb les galtes enrojolades. Ells han pagat 17 euros per l’entrada –que inclou una consumició– i uns 60 euros pel servei sexual. 

La Conselleria de Salut i Consum del Govern balear finançarà amb 102.420 euros els dos projectes de Metges del Món -entitat amb què col·labora des de fa dos anys i que té per objectiu garantir el dret de la salut a totes les persones- destinats a persones drogodependents i prostitutes, després que avui el Consell de Govern hi hagi donat l'autorització.

"Arribo abans d'hora. Espero que no sigui un problema...", es disculpa l’Andrea, que es presenta a la seu de Lafede.cat, al barri del Raval de Barcelona, vestida de manera discreta i arrossegant un carro de la compra. S'acosta amb timidesa a la taula on dues voluntàries de Metges del Món Catalunya comproven la identitat de cada dona que arriba, i espera pacientment que li omplin el carro. S'emporta el que li donin, no té manies. Així de desesperada està, necessita menjar.