El Producte Interior Brut (PIB) de les Balears "s'ha accelerat" i ha crescut un 5,9% en el primer trimestre de 2023, en comparació amb el mateix període de l'any passat. El Govern ha destacat que l'economia de les Illes és la que més creix a tot l'Estat els tres primers mesos de l'any.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha reclamat un increment "històric" dels salaris a l'Arxipèlag després d'una recuperació econòmica capdavantera a l'Estat i que ha deixat xifres millors a les registrades abans de l'inici de la pandèmia. Durant el berenar informatiu organitzat per l’agència de notícies Europa Press a Madrid, Armengol ha defensat les millores salarials per als treballadors de les Illes Balears, ha reivindicat el poder del diàleg social per crear escuts socials com el de les Illes i ha reclamat a l’Estat més fons europeus per continuar aprofundint en la millora del model econòmic illenc.

El ple de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible ha aprovat avui el Pla Anual d'Impuls del Turisme Sostenible per al període 2023, per un import de 138,8 milions. El Govern pot recuperar, així, "l'Impost de Turime Sostenible amb les seves finalitats" originals, ha destacat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela.

La CAEB ha fet públic aquest dijous l'Informe d'Evolució Econòmica corresponent al primer trimestre del 2022, que indica que l'economia de les Balears va experimentar un creixement d'un 13,9%. Una taxa que accelera l'avanç del trimestre anterior (13,5%) i que aconsegueix situar el 'forat' prepandèmia per sota dels 10 punts percentuals. Amb aquest comportament, les Illes arriben als nivells normals d'activitat i ocupació anteriors a la irrupció del coronavirus.

Les Illes Balears rebran més de 50 milions d'euros del Pla territorial de sostenibilitat turística en destinacions. La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto ha explicat aquest dilluns, durant la seva intervenció en el VI Fòrum El Económico, "Mirades de guerra", que el govern espanyol manté l'aposta pel canvi del model turístic i ha anunciat que la partida pressupostaria que rebrà l'Arxipèlag d'aquest pla superarà els 50 milions d'euros.

Abans que finalitzi el 2022, l'Estat transferirà a les Balears la competència de Costes. Aquest ha estat el compromís al qual han arribat aquest dijous la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, l'encarregada de formalitzar les transferències a les comunitats, després de reunir-se al Consolat de Mar. "Estam compromesos amb la cogovernança, amb l'extensió de l'Estatut d'Autonomia, i em compromet a treballar els pròxims sis mesos per fer efectiva la transferència", ha afirmat. "Ens consta la teva preocupació –a Armengol–, i si és teva també és nostra", ha indicat.

La represa de l'activitat econòmica l'any 2021 va tenir els seus efectes en la riquesa de les famílies, que van situar la riquesa financera neta sense ànim de lucre al servei de les llars (ISFLSH) als 2,69 bilions d'euros, és a dir, un 7% més en comparació amb el 2020, segons ha fet públic el Banc d'Espanya aquest dimarts als Comptes Financers de l'Economia Espanyola. La dada equival al 223% del PIB espanyol.

Tot i que en diverses ocasions s'ha parlat del 2022 com l'any de la recuperació econòmica plena, les previsions de la CAEB no van pel mateix camí. Segons han explicat al seu informe de l'Evolució Econòmica de les Balears trimestral, preveuen que no serà fins "al 2023 o el 2024 que es vegi una recuperació completa".

El meu primer record de refugiats creuant fronteres és la dels 180.000 que ho van fer cap a Àustria l’any 56 arran de la invasió soviètica d’Hongria. Avui contemplem astorats una invasió que ve del mateix lloc. La primera prova a la qual s’enfrontarà Europa (la UE i el Regne Unit) serà la d’acollir els nous refugiats amb decència. Es va fer el 56 i no podem fallar ara.

“Pluja, sol, i guerra a Sebastopol” era la dita dels pagesos esperant una pujada del preus dels cereals fa un segle i mig. Ara també quedaran afectats els preus dels cereals, perquè Ucraïna i Rússia representen un terç de les exportacions mundials de blat. Molts més productes es veuran afectats, el gas i el petroli fonamentalment (Rússia és el tercer productor mundial de petroli), però també metalls importants per a l’aviació, electrònica, bateries i semiconductors com el níquel, el titani, el pal·ladi, l’alumini, i el gas neó, de què Rússia és un productor molt rellevant (40% de l’oferta mundial de pal·ladi, per exemple). Espanya importa d’Ucraïna bàsicament oli de girasol i blat de moro. El preus de futur del gas es disparen inicialment un 50% avançant disrupcions del subministrament perquè les canonades del gas passen per Ucraïna, o per possibles sancions en el sector energètic per part d’Occident, fins ara curosament evitades. Europa depèn del petroli rus en un 20%, i del gas rus en un 40% aproximadament, i Alemanya en més del 50%. Les cadenes de producció d’automòbils es veuran afectades no només pels components fabricats a Ucraïna sinó, per exemple, per les factories russes de Renault -que venen un terç del total de cotxes de Rússia- i Stellantis -que exporta un volum rellevant de Rússia a Europa-. El sector financer es veurà afectat directament, amb bancs com Société Générale i Unicredit que fan a l’entorn d’un 5% del seu benefici a Rússia.

A finals del 2021, l'evolució del virus, els preus de l'energia i els colls d'ampolla van obligar a prorrogar moltes de les mesures econòmiques del govern espanyol per fer front a la crisi derivada del covid-19. Moltes de les normes decauen aquest mes de febrer i, malgrat que l'economia es refà, l'executiu encara no vol desprendre-se'n. El consell de ministres d'aquest dimarts aprovarà la pròrroga d'alguns estímuls com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes –a l'espera de desplegar els expedients de la reforma laboral–, també les prestacions per als treballadors autònoms fins al mes de juny, i prorrogarà fins al setembre la suspensió dels desnonaments, que queia el 28 de febrer.

La pregunta ens la fem constantment, desconcertats per les veus que a cop de tuit dibuixen realitats diametralment oposades. La resposta no és apta per a impacients. Tampoc no és adequada per als que volen veure una realitat plana i sense matisos. L’economia s’està recuperant, sí o no? Depèn de l’angle amb què fem la fotografia, l’amplitud i la profunditat que hi vulguem donar. L’economia no és una ciència exacta, per mal i per bé. Hi ha elements per sentir-nos orgullosos de la societat en què vivim i d’altres que, en canvi, poden despertar sentiments menys agradables, com la frustració i la ràbia. Us proposo tres angles diferents des d’on enfocar el marc actual, i vosaltres decidiu la tonalitat final que agafa tot plegat. Compte: el color que us sortirà revelarà el tipus de persona que sou. El que valoreu.

L'economia espanyola va créixer un 5% l'any 2021, el ritme més alt des del 2000, tot i que això no ha sigut suficient perquè el producte interior brut (PIB) recuperi el nivell que tenia abans de la pandèmia del covid-19. Així ho ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística, que també ha detallat que en l'últim trimestre de l'any el PIB es va desaccelerar i va créixer un 2%, menys que en el tercer trimestre, quan va créixer un 2,6%. 

Després de l'any negre que va suposar el 2020 per al turisme, fruit de l'inici de la pandèmia, el sector havia posat totes les seves esperances en la recuperació de l'activitat el 2021. Finalment, el desig s'ha complert a mitges. Si bé els nivells de l'activitat han millorat, el PIB turístic continua encara un 42,8% per sota dels nivells prepandèmia, segons l'informe trimestral Perspectives Turístiques del lobi Exceltur, fet públic aquest dijous.

Una altra galleda d'aigua freda per a l'economia espanyola. El Fons Monetari Internacional (FMI) s'afegeix a la llista d'organismes que retallen les previsions de creixement de l'economia el 2021 i el 2022. De fet, l'FMI ja va alentir a la tardor el ritme de creixement per a aquest any. Ara, però, també ho ha fet per a l'any que ve. En concret, l'organisme internacional ha fixat el creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any en un 4,6%, 1,1 punts menys que les últimes previsions de l'octubre (5,7%). Pel que fa a l'any que ve, l'organisme estima que l'economia creixerà un 5,8%, en aquest cas sis dècimes menys que la xifra que havia donat fa tan sols dos mesos.

L’evolució encara incerta de la pandèmia no permet treure el peu de l’accelerador dels estímuls fiscals i les polítiques expansives; o, com a mínim, no a Espanya. En un moment en què l’economia encara no es refà –el Banc d’Espanya calcula que no es recuperarà el PIB previ a la crisi fins al 2023–; la inflació creix més del previst, fruit de l’espiral alcista dels preus de la llum, i els colls d’ampolla pel desabastiment es mantenen, el govern espanyol s’ha vist empès a prorrogar (o posar en marxa) part de les mesures fiscals, energètiques i laborals, entre d'altres, que conformen l’escut econòmic per fer front a la crisi. A aquestes mesures cal afegir-los la posada en marxa de reformes que han de permetre rellançar l’economia, i que estan vinculades als fons europeus. 

Que cap comunitat es va salvar de la sotragada que la pandèmia del covid-19 va suposar per a l'economia era un fet que aquest divendres l'INE ha corroborat. La hibernació de l'activitat econòmica i el lent retorn a la normalitat durant el 2020 es van traduir en una caiguda sense precedents del producte interior brut (PIB) de manera generalitzada, per bé que l'impacte va ser més acusat a les dues illes, Catalunya i Madrid, regions amb una forta dependència del sector turístic i de serveis, així com de l'oci.