Li direm Felicity perquè el seu nom real no es pot publicar per raons de seguretat. Ni tampoc la seva edat. Malgrat tot, la Felicity, nigeriana en la trentena, s'asseu i diu que se sent forta per poder "compartir" la seva història, la d'una supervivent del tràfic per a l'explotació sexual. La jove va ser captada al seu país per una xarxa criminal que li va prometre que a Europa hi hauria feina per a ella i que, en un any, podria viatjar, guanyar diners, tenir papers i fer tot el que a Nigèria no podia ni somiar. "Em van enganyar, però jo me'ls vaig creure perquè es van fer els meus amics", diu en una trobada amb periodistes. En el seu relat evita i obvia els detalls del dolor i dels abusos. Els mafiosos la van portar a Barcelona el 2017 i dos anys després va aconseguir sortir-se'n i contactar amb els serveis socials de Barcelona i passar a ser atesa en la pionera UTEH, la Unitat Municipal de Tràfic d'Éssers Humans, que s'encarrega de donar una atenció integral a les supervivents del tràfic. En una aliança amb l'Hospital de la Vall d'Hebron, ofereix atenció i acompanyament psicològic i psiquiàtric per tractar els traumes i el dolor de tants abusos.

Després d'estar ingressada gairebé 45 dies a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Pilar, la mallorquina de 12 anys que va quedar crítica a causa del covid-19, ha superat la malaltia gràcies a la tècnica capdavantera de l'oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO), segons ha informat el centre sanitari en una nota. La nina, que patia síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (SIM-Ped), una malaltia molt poc freqüent i associada al coronavirus en edats infantils que pot provocar la fallada de diversos òrgans -sobretot, i de manera greu, del cor- estava ingressada a l'UCI de l'hospital de Son Espases en estat greu i en aturada cardíaca fulminant. Un avió de l'Exèrcit la va haver de traslladar a Barcelona.

Poder detectar de forma eficient si un fetge és apte per ser trasplantat i fer-ho a través de l'anàlisi de fotografies. És l'avenç que han presentat aquest dimecres investigadors del Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que han desenvolupat un algoritme d'intel·ligència artificial que permet conèixer els nivells de greix del fetge. La tecnologia, basada en fotografies de l'òrgan fetes amb un telèfon mòbil, ajudarà a conèixer de forma més eficient si un fetge és apte per al trasplantament. El fetge és el segon òrgan que més es trasplanta, per darrere dels ronyons, amb més de 1.000 intervencions cada any a l'Estat. Ara bé, en moltes ocasions, els fetges candidats han de descartar-se perquè no són aptes, i una de les causes, com recull l'ACN, és l'esteatosi o acumulació de greix.

Nou cas de violència masclista. Un home va atacar ahir al migdia una dona i la seva filla de 5 anys amb sosa càustica a la via pública a Sant Feliu de Guíxols, segons han informat els Mossos d'Esquadra. No es tractava d'un desconegut. La dona l'havia denunciat feia un mes per un delicte de coaccions però en aquell moment el jutge que portava el cas, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, va desestimar una ordre de protecció contra la víctima perquè no es donaven els requisits, han explicat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mare i filla van ingressar a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona amb cremades provocades per aquest producte. Ara un altre jutjat de Sant Feliu, que també porta els casos de violència masclista, ha ordenat protegir la mare i la nena i ha emès una ordre de crida i cerca contra l'home.

El càncer de pàncrees s’ha enfilat els últims anys fins a les primeres posicions com a causa de mort en malalties oncològiques. I ho ha fet per un doble motiu: l’augment progressiu de la supervivència en moltes altres formes de càncer –aquesta és la part positiva– i perquè la biologia i la manifestació clínica d’aquest tumor segueixen sent extraordinàriament complexes, cosa que ha fet fracassar bona part dels tractaments que s’han experimentat fins avui dia, inclosos els basats en la immunoteràpia. Un nou estudi, en què han participat investigadors de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), ha trencat la tendència negativa amb una combinació de quimioteràpia i immunoteràpia que ha aconseguit resultats positius per primera vegada al món. Els resultats es publiquen avui a la revista Nature Medicine.

La Beatriz té les galtes vermelles de tant jugar. És un cul inquiet, riu molt i li agrada entorpir les converses amb el seu balbuceig. És una nena de nou mesos sana, tot i que va néixer amb atròfia muscular espinal, una malaltia degenerativa hereditària i minoritària sense tractament. Ara, però, l'Hospital de la Vall d'Hebron ha aconseguit tractar amb èxit el seu cas amb una tècnica genètica pionera a l'Estat, que aquest any ha estat aprovada per l'Agència Espanyola del Medicament i pel ministeri de Sanitat, i autoritzada pel CatSalut. La Beatriz s'ha convertit, així, en la primera pacient amb atròfia muscular espinal infantil a Espanya que no ha presentat els símptomes de la malaltia, ni l'ha desenvolupat, gràcies a aquesta nova teràpia.

L’estrès posttraumàtic produeix ansietat, insomni i alteracions de l’estat d’ànim. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Hospital de la Vall d’Hebron estan convençuts que l’art pot contribuir a guarir-lo i per això han engegat un projecte pioner: 15 dones d’origen cultural divers que han patit violència sexual, domèstica i altres experiències traumàtiques, faran teràpia grupal durant deu setmanes amb algunes peces de la col·lecció. “No volem patrimonalitzar el relat de les obres, sinó fer-les servir com a punt de partida per fer aflorar els relats socials”, afirma l’artista i cap de mediació i museografia del MNAC, Lluís Alabern. En un assaig d’una sessió amb els mitjans conduïda per l’educadora Júlia Lull, van sortir múltiples lectures de l’obra que il·lustra aquest article, Planxadora, de Roberto Fernández Balbuena: es van posar en relleu el patiment del rostre de la protagonista, la mirada perduda, l’espai esquifit on treballa i el cansament que revela el to rosat de la seva pell. L’objectiu d’aquesta lectura “democràtica”, com diu Lull, és que les persones que pateixen estrès posttraumàtic puguin construir un relat prou articulat dels seus traumes. “És difícil fer aflorar el trauma i generar-ne una narrativa”, afirma el cap del servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga. “El primer benefici és que la teràpia serveixi per controlar la simptomatologia -afegeix- i després per guanyar autoestima i aconseguir més resistència a l’estrès”. En paral·lel a les quinze dones que facin teràpia al museu, quinze més en faran a l’hospital per poder comparar els resultats i desenvolupar una metodologia científica de la teràpia amb art. A més, el museu i l’hospital treballen en la creació d’un espai MNAC a la Vall d’Hebron on els tots els usuaris podran contemplar obres d’art -originals o en pantalles- i escoltar-ne una explicació.

L'Hospital de la Vall d’Hebron utilitza una tècnica mínimament invasiva per tractar la paràlisi facial que no deixa cicatrius, escurça el postoperatori i redueix les molèsties. Es tracta de realitzar només dues petites incisions, una darrere l'orella i l'altra, a l'interior de la boca del pacient, per reparar el nervi facial i permetre la recuperació de la mobilitat de la cara.