1. Notícia. El concepte de notícia va lligat a la novetat: coneixement d’una cosa que no se sabia. I en aquest sentit, l’enèsim cas d'incompliment dels compromisos pressupostaris de l’Estat amb Catalunya (exercici 2021) no té res de desconegut ni d’inesperat, any darrere any es repeteix la mateixa lamentable cançó, expressió d’una deixadesa que no pot ser casual ni involuntària. Forma part de les patologies estructurals d’un sistema carregat de mecanismes de resistència al reconeixement de les diferències. Si a més les dades van acompanyades d’una sinistra asimetria que fa que Madrid rebi molt més del que li tocava, no és estrany que la normalitat sigui portada dels mitjans de comunicació, perquè és escandalosa.

Probablement, el conseller Jaume Giró és l’únic que ha cregut que la negociació per a l’aprovació dels pressupostos anava, fonamentalment, de pressupostos. No ho dic en demèrit seu, sinó tot el contrari. No és un home de qui es pugui sospitar ingenuïtat política. Però tampoc no hauria acceptat una responsabilitat política tan greu com la d’Economia i Hisenda en moments tan complexos per anar-hi a fer partidisme ni populisme de cap mena. I estic segur que a l’hora d’elaborar el projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2022 hi ha posat tota la racionalitat possible per fer que el país recuperi el seu tremp econòmic i per assenyalar el millor futur de benestar i prosperitat possible, bo i tenint en compte les extraordinàries limitacions a què està sotmès i sense autoenganyar-se ni enganyar-nos. Però els fets, tossudament, tornen a mostrar que això no va principalment de gestió racional: en diuen debat pressupostari, i no ho és.

El consell de ministres ha aprovat finalment, gairebé amb un any de retard, el conveni pel qual Barcelona recupera a efectes pràctics la condició de capital cultural i científica. I ho fa amb un total de 20 milions d'euros de subvencions directes a 37 entitats de la ciutat, fruit de l'acord del febrer del 2020 entre l'alcaldessa Ada Colau i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Són 20 milions que serviran per "eixugar dèficits" en les institucions que més han patit a causa del covid. "Són diners gastats", admet el regidor de Cultura i tinent d'alcalde Jordi Martí, però avui se n'han sabut els detalls.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha criticat que cap esmena als pressupostos hagi estat acceptada al Senat. "És un escàndol absolut", ha clamat Vidal després de les jornades parlamentàries.

El Govern de les Illes Balears ha arribat a un acord amb Més per Menorca per sumar el seu suport al nou projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2021. L'acord ha arribat després que l'Executiu balear acceptàs destinar 9 milions d'euros més a diferents actuacions previstes a l'illa de Menorca.

El departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca disposarà d'un pressupost d'11,2 milions d'euros per a l'any 2021. L'àrea dirigida per Aurora Ribot prioritzarà "la reducció de residus, l'impuls a les rutes senderistes i els refugis", ha destacat la institució insular en un comunicat.

La votació de les esmenes a la totalitat als pressupostos del Govern per al 2021 ha complert el guió previst. Ni el PP, ni El Pi ni Vox no han pogut tirar endavant les seves esmenes, les quals han tingut el vot en contra del PSIB, MÉS per Mallorca, Podem i el Grup Mixt. I, com ja havia anunciat dies abans la portaveu del partit taronja, Patricia Guasp, els cinc diputats de Ciutadans s'hi han abstingut, a l'espera de negociar la incorporació d'esmenes parcials durant la tramitació que queda dels comptes de l'Executiu, la qual està previst que acabi el mes que ve. A més de les abstencions de Cs, la votació s'ha resolt amb 21 vots a favor i 31 en contra.

Ciutadans no presentarà esmena a la totalitat dels pressupostos del Govern, segons ha anunciat aquest divendres la portaveu del partit taronja, Patricia Guasp, qui ha destacat "la necessitat de tirar endavant aquests comptes". "Som coherents i responsables i no volem cap bloqueig", ha continuat, a més de subratllar que "dir que sí a la tramitació no significa dir que sí als pressupostos".

El conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern, Marc Pons, ha reconegut aquest dimecres que tant el tramvia de Palma com l'ampliació del metro fins al Parc Bit només es podran fer "si hi ha recursos de fons europeus o del govern d'Espanya". "Si no, no estam en condicions d'incrementar la nova xarxa ferroviària", ha afirmat aquest dimecres dematí davant la Comissió d'Hisenda i Pressupostos del Parlament de les Balears.

La consellera de Salut, Patrícia Gómez, ha comparegut aquest dimarts al Parlament balear per explicar els pressupostos de la seva àrea per al 2021: 1.933.200 milions d'euros, que representen el 33% del pressupost de tota la Comunitat Autònoma. Aquesta xifra suposa un augment d'un 12%. Gómez ha fet un repàs de la gestió del 2020 i ha assegurat que, efectivament, la partida per a l'any vinent està marcada per la pandèmia de coronavirus. En aquest sentit, l'àrea que més veu incrementada la seva dotació és el Servei de Salut, que tindrà 200 milions més que l'any passat (un 11,8% més), i passa a disposar de 1.895,5 milions d'euros.

Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat del 2021. Així ho ha anunciat la portaveu al Congrés, Laura Borràs, en roda de premsa des de la seu del partit, on ha denunciat una "manca de voluntat" de negociar del govern espanyol i les debilitats que tenen, segons el seu parer, els comptes de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. "És un crit d'alerta", ha clamat la portaveu del grup a Madrid, que ha enumerat una sèrie de greuges i la "insuficiència" de recursos per a Catalunya. Aquest posicionament públic expressat per Laura Borràs implica un nou punt i a part amb els quatre diputats del PDECat (que ja fan vida separada), ja que dilluns la formació de David Bonvehí va anunciar que no bloquejarà els comptes espanyols.