L’alumnat de l’IES Clara Hammerl (Port de Pollença) ha fet públic un manifest on condemna el genocidi a Gaza i se'n solidaritza amb els infants víctimes. El text, redactat col·lectivament pels estudiants, denuncia la violència i les desigualtats que pateixen milers de nins, i reclama una educació que fomenti la pau, la convivència i l’empatia. “Cap infant no hauria de patir ni perdre la vida pel lloc on ha nascut”, asseguren al manifest. Els alumnes reflexionen sobre com seria la seva vida si haguessin nascut a Gaza i posen en valor els drets i privilegis que tenen pel simple fet d’haver nascut a Mallorca, un indret del món ben diferent. Aquesta presa de consciència els ha duit a exigir una escola que no sigui indiferent davant el sofriment global, sinó que eduqui per entendre’l i transformar-lo.

La Conselleria d’Educació ha comunicat als instituts que, a partir d'enguany, hauran de tancar les actes d’avaluació ordinària abans del 5 de juny, la qual cosa implica fer abans els exàmens finals. Aquest avançament permetrà fer les proves de recuperació (avaluació extraordinària) durant el mes de juny i tancar les actes definitives abans del 26 del mateix mes, eliminant així les proves de setembre. Segons les instruccions enviades als centres, els alumnes hauran de continuar assistint obligatòriament a classe fins al darrer dia de curs (dia 19), fins i tot si ja han estat avaluats. Els claustres hauran d’organitzar activitats de reforç, tutories i proves extraordinàries per a l’alumnat amb assignatures pendents, com també propostes específiques.

L’Ajuntament d’Algaida posarà 11.200 metres quadrats de terrenys a disposició de la Conselleria d’Educació per a la construcció del nou IES d’Algaida. La junta de govern va aprovar la reagrupació de parcel·les dels terrenys de la zona del Porrassar que ha d’acollir el futur centre d’educació Secundària i Batxillerat del municipi.

El nou CEIP Tramuntana entrarà en funcionament el pròxim curs escolar a Palma i acollirà els 450 alumnes que actualment estudien al CEIP Felip Bauzà. A banda, es crearan 225 places, fins a les 675 que tindrà la nova escola. Per tant, només el 33% seran noves. El centre, previst durant el govern del Pacte d'Esquerres, està ubicat al solar on estava l’antiga fàbrica de La Femu (Son Oliva), una barriada amb moltes mancances de places escolars públiques. De fet, el que ara podria passar afectarà especialment els centres de Secundària de la zona, que són els més massificats de Palma: IES Josep Maria Llompart, Joan Maria Thomàs, Ses Estacions i Son Pacs.

“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.

Sovint, quan un adolescent ha d’afrontar el dol, no se’l sap acompanyar. En el seu dia a dia, així ho viu Sofia Dengra, psicòloga i voluntària d’AVES, una entitat que dona suport als qui viuen la situació i ho necessiten. Per a Dengra és especialment important oferir un “espai per plorar” i “temps" per fer el dol. No fer-ho així pot paralitzar el procés i deixar que, anys després, una circumstància sobrevinguda el destapi en forma de patologia física (migranyes, insomni…) o fins i tot mental. “És important que el dol es faci quan s’ha patit la pèrdua”, assenyala Dengra, per evitar que amb els anys no es confongui amb altres patologies com la depressió. 

A Palma hi ha instituts que estan massificats perquè en els darrers 20 anys la població escolar ha augmentat, però no s’ha construït cap centre des del 2003 ni cap escola des del 2005. L’IES Josep Maria Llompart té prop de 1.460 alumnes, entre tots els torns (diürn- nocturn) i etapes (ESO, Batxillerat, FP). Per fer-se una idea de la dimensió del Llompart cal tenir present que hi ha municipis amb ajuntament, regidors, serveis de neteja i habitants que es podrien apuntar tots a la vegada al centre palmesà. En total, són set, tots de Mallorca.

Només ell i un altre company, a qui segurament ja li compraran aquest Nadal, no tenen mòbil a la seva classe de primer d’ESO. Ell en voldria un, però la seva mare ho està endarrerint, sobretot per evitar que accedeixi a les xarxes socials. La mare, la Carme, considera que amb dotze anys el cervell del seu fill encara no és prou madur per "tenir un ordinador a la butxaca". Admet que és dur i dubta si val la pena resistir-s'hi. "Tots els altres tenen mòbil menys jo, sé que ho fas per mi, però et preocupes massa, no soc estúpid, no em passarà tot això que expliquen en els documentals", li diu el seu fill.

D’anar a una escola amb 75 alumnes, a anar a un institut amb 1.500. Aquest és un dels canvis que va representar per a Laia Gelabert, alumne de primer d’ESO, el pas de Primària a Secundària. Anava al CEIP Galatzó, l’escola d’Es Capdellà, i va passar a l’IES Calvià, que rep alumnes de diferents localitats del municipi. Amb 11 anys els alumnes passen de ser els més grans a l’escola, a ser els més petits a l’institut on, en molts casos, les formes d’aprenentatge i les metodologies canvien radicalment respecte al que coneixen.

El col·lectiu de netejadores d'instituts públics de les Balears s'ha manifestat aquest dijous horabaixa a Palma per protestar contra la sobrecàrrega de treball i els danys físics i psicològics perquè es cobreixin les baixes laborals. "Duen un bagatge de càrrega física i psíquica des de fa anys perquè han d'assumir la feina d'altres persones", ha assegurat a l'ARA Balears la delegada de personal laboral de CCOO, Lina Trías. Les treballadores han protestat també davant la seu de la Conselleria de Presidència i Funció Pública del Govern contra l'externalització del servei de neteja, els conflictes entre els treballadors públics i privats i la inacció de les administracions.

Les notes dels estudiants de secundària dels Estats Units han millorat els últims anys. Però, en lloc de convertir-se en un motiu d'orgull per al país, s'ha convertit en un maldecap per a la comunitat educativa. Els mateixos estudis que indiquen aquest augment d'A (excel·lent) davant de B (notable) també assenyalen un empitjorament del rendiment acadèmic; amb menys esforç els alumnes aconsegueixen treure millors notes. És el que molts experts han batejat com a grade inflation (inflació de notes) i des de la pandèmia no ha deixat de disparar-se.

El pla pilot d'elecció de llengua de la conselleria d'Educació de les Balears arribarà a les aules el curs vinent. El projecte, fruit de l'acord entre el PP i Vox per aprovar els pressupostos autonòmics del 2024, no agrada a la major part de la comunitat educativa i el teixit cultural, que el considera un atac a l'escola en català, sobretot en un moment en què la competència lingüística dels alumnes està en clar declivi. Malgrat tot, amb aquest pla, que és voluntari, Educació es fixa l'objectiu d'assegurar el coneixement de les dues llengües oficials. Al projecte pilot i a l'elecció de llengua al primer ensenyament, s'hi destinaran fins a 20 milions d'euros per aplicar-los durant el primer trimestre del curs 2024-2025. Uns diners que es podrien destinar a construir centres o abaixar les ràtios a les aules, dues de les principals necessitats que té el sistema d'ensenyament balear, denuncia la comunitat educativa.

Sal Khan, director general del grup educatiu sense ànim de lucre Khan Academy, va oferir una apassionant xerrada la primavera passada en què va predir que els xatbots d'intel·ligència artificial (IA) aviat revolucionarien el sistema educatiu. "Estem a la cúspide de l'ús de la IA per al que potser és la transformació més gran i important que hagi passat a l'educació", va afirmar Khan, que ha fet classes en línia a milions d'estudiants. "I ho farem oferint a tots els estudiants del planeta un increïble tutor personal d'intel·ligència artificial".

A partir del curs que ve, els centres educatius catalans “seran espais lliures de mòbils”, llegim a l’ARA. “A les escoles cap infant podrà fer servir el mòbil i als instituts només es podrà utilitzar en casos excepcionals o per a un ús educatiu específic autoritzat".

Cinc docents comparteixen amb l'ARA en primera persona impressions sobre la seva professió i comenten alguns dels problemes quotidians que detecten, com ara la inestabilitat curricular o la falta de motivació d’alumnes però, també, dels mateixos companys de professió. Alguns diuen que els instituts són cada cop menys exigents. Altres lamenten anar a cegues amb els alumnes que tenen més necessitats, les quals acaben tenint molt de pes en el seu rendiment acadèmic.

Soc del parer que, gairebé més que els resultats de l’informe PISA, mereixen atenció les reaccions i els comentaris que ha provocat, en la major part de casos, sense haver tingut temps d’analitzar-lo a fons. Certament, dues-centes seixanta pàgines d’alta dificultat metodològica i conceptual són moltes. Però poder reduir tota la complexitat d’un sistema escolar a una xifra per passar-hi comptes és molt temptador. Tothom ha pogut escombrar els seus prejudicis cap a casa. De manera que un recull exhaustiu de les reaccions seria tant o més il·lustratiu dels problemes del nostre sistema escolar, més que no pas els mateixos resultats de PISA.

La Policia Nacional ha detingut un jove ucraïnès de 20 anys per robar el telèfon mòbil a sis companys de classe d'un institut de Palma aprofitant que estaven distrets o tenien els dispositius dins les seves motxilles. Els fets es van produir el passat mes d'octubre i l'acusat no va tornar a acudir ni a classe ni al centre educatiu després dels robatoris.

“Els infants i adolescents, l’alumne, han de ser estimats pel seu mestre. Si a un mestre un alumne li costa –sempre n’hi ha algun que et costa, no ens enganyem!– el que ha de fer el mestre és fer veure que l’estima i acollir-lo, i acompanyar-lo sense condicions.” Són paraules que Jaume Cela va pronunciar davant d’un auditori ple de gom a gom de docents novells acompanyats pels seus mentors. Eren les jornades d’inici de curs del “Programa pilot de residència inicial docent” (anomenat SENSEI) del departament d’Educació. És part d’una nova política de desenvolupament dels docents novells a Catalunya, feta a través de la inducció i buscant la millora de la qualitat educativa. Seguint els corrents internacionals, es posa l’accent en la millora de la qualitat docent especialment en els primers anys de vida professional. Jaume Cela va recomanar-los llegir els clàssics de la pedagogia: “Perquè no tot s’ha d’innovar sinó que hem d’entrar en diàleg amb la tradició”. Cela recomanà als novells que llegeixin Freinet, Dewey, Sensat, Korczak... Lectura obligatòria, va dir, la Carta a una mestra dels alumnes de l’escola de Barbiana, que és una crida a combatre un model d’escola que segrega i expulsa els alumnes amb dificultats per estudiar. Un al·legat contra el model d’escola que fa fora de la carrera escolar els pobres i els que necessiten ajuda.

La falta de professorat de llengua catalana no és un problema nou, ni a Catalunya ni a les Balears. Fa uns anys que les universitats palesen una reducció significativa en les matriculacions als graus de Filologia Catalana, així que el relleu de docents en aquesta matèria no està garantit a curt termini. Per si això no fos prou, l’especialitat de llengua catalana és la que té més places sense cobrir després dels resultats de les oposicions a docent de Catalunya, amb un percentatge d’aprovats insuficient.

El 5 de setembre, l'endemà de l'inici del curs escolar, un adolescent de 15 anys se suïcidava a Poissy, un municipi proper a París. Feia gairebé un any que uns companys de classe l'assetjaven contínuament sense que l'institut hagués pres mesures contra els autors dels fets. Els pares havien optat per canviar d'institut el jove, però el Nicolas va decidir posar fi a la seva vida davant la perspectiva d'un nou curs escolar. "Li deien que no era guapo, que ningú l'estimava, insultaven la seva mare i la seva germana", explicava el seu pare en una entrevista a France 5. L'adolescent tenia tanta por dels assetjadors que dormia amb un ganivet a sota del coixí.