Sebastià Portell:"Va escriure contra corrent. Va ser una pionera"

El novel·lista i dramaturg Sebastià Portell sent que, com ell mateix, "Maria Antònia Salvà va escriure contra corrent. Va ser una pionera. Va escriure des d'un lloc difícil, com a dona en aquella època i des de la ruralia de Mallorca. I així i tot va tenir un reconeixement notable en el territori de parla catalana i va influir en altres autores. Encara que fos conservadora, escrivia d'una manera desacomplexada. Jo l'he reivindicada i la reivindic molt".

]]>

Maria Antònia Salvà és un pont entre les primeres poetes mallorquines encara avui desconegudes i poc estudiades com Margalida Caimari, Manuela de los Herreros i Victòria Penya; les escriptores coetànies, amigues i deixebles com Emília Sureda, Maria Mayol i Maria Verger, i les companyes literàries de principi del segle XX més reconegudes com Rosa Leveroni, Clementina Arderiu i Cèlia Viñas, que transformaren la poesia catalana i la catapultaren a la modernitat fins a arribar a les dècades dels anys setanta amb Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló.

]]>

Maria Antònia Salvà gaudí en vida de la rara fortuna de ser una de les escriptores més estimades de la literatura catalana, i ho va ser tant a casa seva, a Mallorca, com al continent. Per alguna cosa el seu arxiu personal està ple de cartes d’escriptors catalans, espanyols i estrangers, i de sensibilitats tan dispars com Josep Carner, Carles Riba, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Josep Palau i Fabre. També va ser aplaudida per tots els crítics literaris coetanis; Manuel de Montoliu, Joaquim Folguera, Joan Teixidor i Josep Carner en són només alguns.

]]>

“Satisfacció sens fi”, “muntada en un camell, em veig dins els arenals del desert, entre piràmides, davant l’Esfinx! Els ulls no es cansen de contemplar, voldrien endur-s’ho tot d’un cop de vista... Oh! La jornada d’avui és inoblidable”. Així de fascinada es mostra Maria Antònia Salvà en el diari escrit sobre el mateix terreny durant el viatge a Orient del 1907.

]]>

El 4 de novembre del 2019 es complia el 150è aniversari del naixement de la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà Ripoll. Poeta sobretot, però no únicament: va ser també una magnífica traductora -en vers i en prosa- de l’occità, el francès i l’italià, i autora d’uns lluminosos llibres memorialístics. Una veritable dona de lletres que va dedicar, literalment, la seva llarga vida (va morir el 29 de gener de 1958) a escriure. Perquè Maria Antònia Salvà, atacada d’una sordesa progressiva des de la joventut i vivint sobretot a Llucmajor, es va relacionar amb el món -des del més proper al més llunyà, de les amistats més íntimes a la intel·lectualitat més destacada del seu moment- sobretot a través de la correspondència, escrita amb una prosa de primera categoria, vivaç i rica de llenguatge: milers de cartes que són una font riquíssima de coneixement de l’autora i del món en què va viure. I a través de la qual es dibuixa la seva personalitat, de múltiples facetes, sovint contradictòries.

]]>

Aquest mes de novembre deixam enrere un any dedicat a amplificar la figura de Maria Antònia Salvà i també la seva obra, amb un doble objectiu cultural i lingüístic, perquè creim que fomentant la lectura dels seus escrits contribuïm a l’aprenentatge de la nostra llengua i també de la nostra història.

]]>