La cantant mallorquina Maria Jaume ha publicat aquest divendres Sant Domingo Forever (Halley Records), un homenatge al seu poble natal, Lloret de Vistalegre, i al seu patró, Sant Domingo: "Cada vegada trob a faltar més Mallorca", ha afirmat en una entrevista amb Europa Press. Es tracta del seu quart àlbum d'estudi i és el "més personal" i més conceptual fins ara, amb 15 cançons que mesclen pop i sons tradicionals amb la nit de festa major com a fil conductor, ha explicat la cantat.

La Guàrdia Civil ha intervingut 48 kg de pop pescat de manera il·legal a Menorca i traslladat en vaixell al port d'Alcúdia, per la seva posterior posada en venda a restaurants. Segons ha informat el cos armat, els fets tingueren lloc el 29 d'abril passat quan el vehicle desembarcà del vaixell, aleshores, els agents aturaren el cotxe i identificaren i registraren el turisme.

Oscar D'Aniello (Barcelona, 1977) i Helena Miquel (Barcelona, 1972) tornen a ser Delafé y las Flores Azules per últim cop. Després del disc De ti sin mí/De mí sin ti (2013) van seguir camins separats fins que es van retrobar als escenaris el 2022. I ara s'acomiaden amb Amor (2025), una carta de devoció i estima als fills, l'art i la vida. Juntament amb Ramir Kulyela, Dani Vega, Chris Carmichael i el mateix fill de D'Aniello —autor de la portada del disc—, el grup emprèn un viatge sonor que flueix entre el pop, el lirisme i l'spoken word, i que culmina en un àlbum d'una sola cançó de 31 minuts de durada. La gira de Delafé y las Flores Azules passarà el 4 d'abril pel Festival Strenes de Girona i la Sala Apolo de Barcelona el 24 de maig.

Des de ben petita Marta Ros (la Roca del Vallès, 1996) va haver de conviure amb la síndrome de la bona nena. Anys més tard, i farta d’interpretar aquest paper, va néixer Ouineta, una diva popstar irreverent i festiva disposada a capgirar-ho tot. “No seré més el que se m'ha imposat ser”, va ser la reacció de Marta Ros. Coneguda per posar la sintonia al programa de 3Cat La Turra i per senzills com Bikini Kill i DMs, l’univers musical de la cantant és un viatge a l’adolescència inspirat en les icones pop de finals dels 2000 i la cultura urbana. Ouineta farà aquest any una gira que començarà el 19 d’abril al Festival Ítaca (l’Escala). Posteriorment, actuarà al Festival Embassa't de Sabadell (17 de maig), al Sónar (12 de juny), al Magnífic Fest de Lleida (13 de juny), al Festival Itaca de l’Estartit (23 de juny) i al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú (3 de juliol).

L'autora del llibre Sa i variat (Cossetània Edicions), Laura García, explica com preparar a casa una recepta que consisteix en una cocció suau, en què la pell del pop aguanta sense trencar-se, i que tan bon punt està feta es pot menjar com a primer plat o reservar el pop cuit per a altres receptes.

Per a Shakira, el 2022 va ser un any dolorós. Dècades de senzills exitosos i col·laboracions trencadores de pop llatí no van protegir l’estrella colombiana de les crisis personals. Sota el focus que il·lumina les parelles famoses, va trencar amb el futbolista Gerard Piqué, la seva parella durant onze anys i el pare dels seus dos fills, Milan i Sasha. El pare de Shakira va ser hospitalitzat dues vegades per una caiguda que li va causar un traumatisme cranioencefàlic, i el 2023 es va haver de sotmetre de nou a una operació cerebral. 

Say so, de Doja Cat; Break my heart, de Dua Lipa; Savage, de Megan Thee Stallion, o As it was, de Harry Styles, tenen una cosa en comú: haver-se fet virals a TikTok gràcies a les coreografies que els usuaris fan amb elles. Actualment, aquesta xarxa social d’origen xinès i que es basa en vídeos curts marca la pauta de la indústria musical, però aquesta tendència no acaba d’agradar a tothom: diverses veus del pop ja han començat a manifestar-se en contra que la seva carrera estigui dictada per la capacitat de convertir-se en virals a TikTok.

"Que bonic pot ser trobar a faltar", canta la Susana Ventura (Barcelona, 2000), Suu per a la música, al disc Karaoke (Halley Records, 2022). La cantant se submergeix de ple al pop-rock amb vuit cançons ballables sobre el desamor, l'amor no correspost i els cors trencats. Després de Natural (2018) i Ventura (2020), Karaoke converteix les ruptures i la nostàlgia en una festa amb ressons d'El Canto del Loco i La Oreja de Van Gogh. La gira de Suu començarà el 28 d'abril al Festival Viñarock de Villarrobledo (Albacete) i passarà per l'Strenes de Girona (1 de maig), el Palau de la Música de Barcelona (14 de maig, dins del Festival del Mil·lenni) i diversos festivals d'estiu.

S'encenen els llums de l'escenari i es projecten unes imatges enregistrades amb una càmera de vídeo dels anys noranta. Apareix un nin petit rialler i se sent un diàleg:

Si el gran èxit de la música popular se sustenta en parlar de les coses que ens passen, no podia passar de llarg de la litúrgia de pau i retrobament d’aquestes dates. Des que el pop és pop, el Nadal ha anat apareixent amb assiduïtat en el cançoner i s’ha convertit en una temàtica recurrent, ja sigui en l’adaptació de cançons tradicionals o en l’elaboració de nous èxits. La seva presència respon a una raó purament costumista i de celebració, però també a una altra de més prosaica, la monetària: fa vuitanta anys que el gremi es beneficia de l’excel·lent rendiment que donen les nadales adaptades a la modernitat. Des de la fundació del concepte de música pop i la consolidació de la indústria, a mitjans dels cinquanta, que la cançó nadalenca s’ha apropiat amb encert dels estils hegemònics. D’aquí que una de les nadales més escoltades d’avui sigui un reggaeton, Llegó la Navidad (2018), del cantant porto-riqueny Ozuna. Però ¿quan va ser que les nadales van començar a liderar les llistes i a aconseguir xifres milionàries? Aquesta és la història de la nadala pop, una tradició totalment vigent.

El Mallorca Live Festival continua anunciant artistes que formaran part del seu cartell. La darrera confirmació, feta aquest dimarts, és la cantant pop Christina Aguilera, que fa encara més eclèctica i variada la proposta musical. Serà la primera actuació de l'americana a les Balears i el seu primer concert a l'estat espanyol des del 2003.

Cap rapat amb cors blaus tenyits, roba de colors i ungles pintades. Marc Seguí (Palma, 1998) entra pels ulls i encara més per les orelles. Concretament, per les de gairebé tres milions de persones cada mes que l’escolten a través de Spotify. Fa només dos anys que es va iniciar en la música perquè no tenia “on caure mort”, però la quarantena va ser la clau del seu enlairament. El març del 2021 va publicar el seu primer EP, Thermomix; i ara el remix del porto-riqueny Rauw Alejandro d’un dels temes inclosos en aquest treball, Tiroteo, ha aconseguit més de 21 milions de reproduccions. Però Seguí no pensa deixar de produir: acaba d’estrenar el senzill Malas Hierbas amb Don Patricio i ja té a la recambra el seu primer disc, que enguany veurà la llum.

Sinéad O’Connor està sola, com li agrada estar. Ha suportat la pandèmia en un petit poble situat al cim d’una muntanya irlandesa, mirant programes d’assassinats, comprant quincalla en línia i mirant les notícies nord-americanes a la CNN. Parlem una tarda ennuvolada, porta un hijab blau marí al seu cap afaitat i té una cigarreta permanentment instal·lada entre els dits. Quan s’inclina damunt de l’iPad dins del seu hivernacle de vidre sembla estar abstreta hermèticament en el seu petit món interior.

“Una bona nena somriu, saluda i diu gràcies”, reflexiona Taylor Swift al documental Miss Americana (Netflix). La cantant, formada en el món del country, explica com durant bona part de la seva carrera es va emmotllar a una imatge pública que passava per no expressar opinions pròpies sobre temes que poguessin ser sensibles, com ara la política. A Miss Americana, dirigit per la realitzadora feminista Lana Wilson, la cantant comparteix com el cas d'assetjament sexual que va patir el 2013 i el judici posterior –que va guanyar– li van fer obrir els ulls i decidir-se a expressar el seu parer sobre la situació política als Estats Units malgrat que els seus assessors li aconsellaven no fer-ho (com es pot veure al film). Amb el documental, Taylor Swift no només mostra la seva professionalitat sinó que deixa clar que vol trencar el relat que s'ha construït sobre ella, primer enaltint-la i després injuriant-la per qüestions com les seves relacions sentimentals.

Daft Punk pengen els cascos definitivament. El duo francès ha anunciat aquest dilluns que posen fi a la seva carrera amb Epilogue, un vídeo de 8 minuts publicat a la seva web i canal de YouTube que ja conté extractes de la pel·lícula que el duo va produir el 2006, Electroma. El missatge "Daft Punk (1993-2021)" tanca una trajectòria brillant amb discos tan influents en la història de la música dance com el debut de la banda, Homework (1997), o el popular Random access memory (2013), que els va fer guanyar cinc premis Grammy.

Imagineu, només un segon, aquesta història tan poc original: un noi en crisi existencial coneix una noia i hi estableix una relació que li canvia la vida. Ara imagineu-vos que la noia no és humana sinó un pop. Aquest gir de guió tan senzill però alhora tan grotesc, que probablement no es veurà mai a Hollywood, es pot veure ara a Netflix. El més interessant, però, és que la situació no es produeix en cap pel·lícula ni sèrie de ficció sinó en un documental que narra una història real. Perquè, encara que sembli increïble, a Lo que el pulpo me enseñó (My octopus teacher), el realitzador sud-africà Craig Foster explica la seva relació amb un pop amb qui es va veure cada dia durant gairebé un any i amb qui va establir una clara dependència emocional. Més enllà d’això, que ja és desconcertant, un dels mèrits principals de la peça és aconseguir que l’espectador arribi a percebre algunes escenes de contacte home-pop com a sensuals.

Fa set anys que Antònia Font van decidir separar-se. A la seva manera, sense estridències i amb un tuit publicat a quarts de deu d’un dijous. “Davant els rumors d’avui dematí, esperant el comunicat oficial, us comunicam la dissolució del grup”. No era un adeu qualsevol, representava la dissolució de la banda de pop més important i influent en llengua catalana des de principis de segle. Un mèrit que corroborarà la perspectiva que dona el temps, però que avui dia només poden discutir els Manel. El buit deixat va ser proporcional a la seva llegenda. Passat un temps, Mallorca no ha donat cap altre gran grup de masses com aquell, però a canvi s’ha format una rica i talentosa escena que ha crescut amb la seva influència i exemple.

Fa set anys que Antònia Font van decidir separar-se. A la seva manera, sense estridències i amb un tuit publicat a quarts de deu d’un dijous. “Davant els rumors d’avui dematí, esperant el comunicat oficial, us comunicam la dissolució del grup”. No era un adeu qualsevol, representava la dissolució de la banda de pop més important i influent en llengua catalana des de principis de segle. Un mèrit que corroborarà la perspectiva que dona el temps, però que avui dia només poden discutir els Manel. El buit deixat va ser proporcional a la seva llegenda. Passat un temps, Mallorca no ha donat cap altre gran grup de masses com aquell, però a canvi s’ha format una rica i talentosa escena que ha crescut amb la seva influència i exemple.