Les Illes Balears han registrat durant l'estiu del 2025 una tendència lleugerament a la baixa en la càrrega demogràfica, la primera des de la pandèmia de la covid durant els mesos de temporada alta, segons les dades avançades de l'Indicador de Pressió Humana (IPH) elaborat per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). Tot i aquesta disminució, la mobilitat i l'afluència de persones a la regió continuen essent molt elevades en el període estiuenc.

Són les sis de la matinada i els dos cavallers que veiem a la imatge estan lleugerament desorientats. És un dia qualsevol del mes de juny (qualsevol significa que no és el final de la nit de Sant Joan, ni tan sols una matinada de cap de setmana, sinó un dia feiner qualsevol) i el lloc és perfectament reconeixible fins i tot per qui no hi hagi estat mai, perquè sol sortir a les notícies i a les xarxes socials: és la primera línia de s’Arenal, a la zona de la discoteca Megapark. Aquí comença una milla daurada –mai més ben dit– de l’oci nocturn i l’oferta complementària tal com la té definida de fa molt de temps el model turístic de les Balears.

‘Massificació’. Aquesta ha estat una de les paraules que s’han fet servir més durant la temporada turística de 2022, el primer any que les Balears han tornat a experimentar de debò la pressió humana després de l’impàs que la pandèmia de coronavirus va provocar en l’arribada de turistes. Un exemple: l’1 de setembre hi va haver a les Illes 1.845.122 persones, una xifra que no s’havia assolit mai en aquest mes de l’any i que superà el rècord de 2019 (1.836.171 persones). Per primera vegada, la massificació ha passat a formar part de l’agenda de polítics i empresaris del sector turístic. I, encara que el problema s’aborda partint de perspectives diferents, que van des de la supervivència de l’actual model econòmic a la seva reconversió, el debat està sobre la taula.

La pandèmia del covid-19 ha alterat una gran varietat d'activitats i situacions tant de la vida laboral com de la personal. Una de les grans incògnites era com canviaria la manera d'entendre l'oci i de viatjar. A més de les restriccions sanitàries que canviaren el dia a dia de les persones, un dels sectors més afectats per la pandèmia va ser el turisme. Les limitacions dels vols, les restriccions de mobilitat o les reticències sanitàries dels ciutadans a l'hora de viatjar han reduït notablement el desenvolupament d'aquesta activitat durant els últims dos anys i ara la incògnita és descobrir com serà el retorn al turisme de masses i si realment la pandèmia provocarà algun canvi en la manera de viatjar.

Una de les projeccions més esperades de l'edició d'enguany de la Mostra de Cinema de Muntanya és la del documental Majorca Observed, produït per la BBC i gravat l’any 1968. És un audiovisual “típic de naturalesa, d’animals, especialment d’ocells”, diu Antoni Vives Riera, professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que ha investigat la història d’aquest documental. El va veure per primera vegada durant una estada que feu a Londres. Allà, va visitar el British Film Institute, on va poder veure la cinta, que mostra “una Mallorca tradicional” i ja anuncia alguns canvis que pateix l'illa amb l’auge del turisme de masses. El documental es podrà veure dissabte, 23 d'octubre, al teatre Principal de Palma.

Des de fa pocs dies (es va inaugurar el passat dia 10, coincidint amb la presentació de la XXV Diada de la vela llatina), el Club Nàutic de Cala Gamba té un petit, però magnífic, museu dedicat a la vida marinera, a la vela llatina, a la història recent de la zona (Coll d’en Rabassa, es Carnatge) i del mateix club i als seus personatges més destacats. L’han anomenat EcoMuseu Marítim del Club Nàutic de Cala Gamba, i no és exagerat qualificar-lo com una petita joia de la divulgació de la història del món mariner a Mallorca.

L'Arenal és una platja de cinc quilòmetres entre els municipis de Palma i Llucmajor. Per a Miquel, un palmesà de seixanta anys, constitueix la seva infantesa. “Era –diu– preciós, com la platja del Trenc de Campos. El meu pare ens hi solia dur els meus dos germans i a mi en cotxe a fer-hi un capfico. Hi havia unes dunes espectaculars. A la dècada dels setanta, però, anaren desapareixent per donar pas al passeig d’ara. Allò ens va saber molt de greu. Mon pare ja no ens hi dugué mai més. S’estimà més que anàssim a nedar a Cala Blava”.

Els alemanys tornen a les Illes Balears per Pasqua, i l'espectacle Souvenir torna als escenaris . La comparació no és forçada: aquesta obra de teatre fa un retrat "fred" i "mordaç" del "destructiu model econòmic" de les Illes, el turisme. Dirigida per Joan Fullana, Souvenir és una proposta escènica de creació col·lectiva de la companyia Souvenir d'Espectacles, coproduïda pel teatre Principal de Palma. Vivim o malvivim del turisme? Aquesta és la pregunta clau del muntatge.

“Mallorca s’enfonsa (...); si no posam ordre farem tots un esclafit”, cantava Tomeu Penya l’any 2018 per alertar, des de la simpatia que el defineix, dels perills de la massificació turística de Mallorca. Amb l’arribada del covid-19, ara semblen lluny aquells estius en què els habitants del centre de Palma es despertaven sentint el renou de les rodes de les maletes de turistes anant a l’apartament llogat per Airbnb, una imatge que obre la novel·la Alexandra Schneider und ihr casiotone, l’última de Joan Miquel Oliver. Però el Govern, tots els grups hotelers i els que viuen del sector treballen perquè el turisme de masses torni com més aviat millor. I el debat també tornarà. Obres de teatre acabades d’estrenar com Souvenir (Souvenir d’Espectacles), Rent me bitch (Las Primas de Bárbara) i Paradís (El Somni Produccions) han duit als escenaris problemes, conseqüències i perills del monocultiu turístic. Cada vegada hi ha més indicis que permeten parlar de l’existència d’un autèntic moviment cultural contraturístic, o, com a mínim, d’una tendència transversal clara que aborda el turisme massiu amb un punt de vista crític o escèptic.