Mallorca ha commemorat aquest diumenge els 123 anys de la primera lectura pública de La Balanguera, el poema de Joan Alcover que amb el temps es convertiria en l’himne oficial de l’illa. L’acte ha tingut lloc a Caixafòrum Palma, l’antic Gran Hotel, el mateix espai on Alcover va recitar el poema per primera vegada el 15 de febrer de 1902.

La mallorquina Maria Forteza va ser pionera del cinema sonor a l'estat espanyol, i des d'aquest dimarts té una placa en el seu honor a l’Hort del Rei. És el lloc on estava situat el Teatre Líric, on Forteza va iniciar la seva trajectòria com a cupletista. La placa ha estat descoberta en un acte en què han participat tinents de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, i Justícia Social, Feminismes i LGTBIQ+, Alberto Jarabo.

Avís per a camells sense fato. Els Reixos no duen tot el que demanes. Massa vegades els Reixos no toquen vores. Tant xumar per les cases. Més que professionals del regal semblen professionals de la dipsomania. Anem als Reixos de licor 6 de gener del 1971. Llegim el Diario de Lérida. Secció moble bar confidencial: «Para ciertos ‘intelectuales’ ha causado sorpresa el éxito de Guillem Viladot o el tenido hace unos días por Vallverdú. Lo bueno de estos ‘intelectuales’ es que sólo son conocidos en su ‘propia salsa ’». Vas a taula. El premi Josep Pla del 1970 té com a finalista l’escriptor d’Agramunt Guillem Viladot. I el del 1969, l’escriptor de Lleida Josep Vallverdú (feia poc havia guanyat Josep Maria Folch i Torres). Sorprèn aquest regal repetitiu, escleròtic d’alguns Reixos de casa nostra: sempre ser finalista i sempre no ser prou. Fins i tot quan ser finalista és ser molt. Però per a alguns, alguns mai no som prou.

Una exposició que ocuparà dues sales del castell de Bellver i unes jornades d'estudis a la UIB són les dues grans activitats que es promouen des de Cort per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies. L’Ajuntament s’adherí als actes d’aquest 500è aniversari de la mà de la Comissió Cívica Germanies 500, i també devuit ajuntaments més, el Consell de Mallorca i el Parlament de les Illes Balears, en el ple de gener.

L'escriptor anglès Robert Graves va viure al número 45 del carrer Guillem Massot de Palma entre els anys 1951 i 1957. Des d'aquest dimarts, una placa commemorativa, que s'ha col·locat a la casa, ho recordarà. Ha estat la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura la que ha volgut dedicar-li la placa "pel treball cultural que va desenvolupar a les Illes Balears com a referent internacional".

El Dijous Llarder (7 de febrer) de 1521 s’alçaren els Agermanats, homes i dones, pagesos i menestrals, contra l’oligarquia, les desigualtats i el mal repartiment dels impostos comesos per part de les autoritats ciutadanes. La rebel·lió, que va fallar, va omplir de sang Mallorca durant els dos anys que va durar. Aquest diumenge es compleixen 500 anys d'aquell alçament, i els pobles de l’illa ara tornen a agermanar-se. La comissió cívica creada per organitzar la commemoració d’aquest fet històric va impulsar la lectura d’un manifest commemoratiu. Un acte simbòlic (així ho imposen els temps del covid-19) al qual s’han sumat la majoria de pobles i ciutats de Mallorca, 46 de 53. La Fundació Darder Mascaró, l’Obra Cutural Balear (OCB) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca formen part d’aquesta comissió, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

El centenari de l’inici de les excavacions arqueològiques de la muntanya d’Olèrdola i el 150è aniversari del naixement del pintor Hermen Anglada Camarasa són dues de les commemoracions que el departament de Cultura ha anunciat que tindran activitats. També se celebrarà el 150è aniversari del naixement del cineasta Segundo de Chomón i el centenari de la pedagoga i escriptora Teresa Juvé i Acero. “Aquestes commemoracions són fruit de les aliances i del treball compartit de moltes entitats i tenen sentit precisament per aquesta raó, perquè ocupen, a nivell de territori, tot el país”, ha dit la consellera de Cultura, Àngels Ponsa.

El Govern ha aprovat quins seran els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració per la Generalitat l'any 2021. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i de personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. La proposta ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i de proposar els esdeveniments i les personalitats que han de ser objecte de commemoració. En total, celebrarem 17 efemèrides.

L'Obra Cultural Balear ha presentat aquest dimecres el seu pla per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies, que va ser el 7 de febrer de 1521. D'ara a final d'any l'entitat farà una crida per intentar ampliar les institucions i persones adherides als actes que es començaran a fer a partir del 2021. L'OCB ha incidit en el paper dels ajuntaments, els instituts i les escoles com a eines per crear consciència entre la ciutadania i fer una explicació fidedigna dels fets.

Ja és aquí l'espot dels actes de commemoració del Tricentenari de 1074, una vídeo dirigit per Lluís Danes i on apareix l'actriu Silvia Bel, que posa la veu a les imatges.

El 19 de desembre de l'any 1961 el primer recital públic dels Setze Jutges a la Institució Cultural del CIC de Barcelona va donar el tret de sortida al que es va anomenar la Nova Cançó. Avui, 50 anys després i en el mateix escenari, la interpretació al piano de diverses peces dels Setze Jutges per part del mestre Francesc Burrull, una taula rodona i una exposició gràfica han servit per reconèixer la importància d'aquell concert i aquell grup de cantants, que, per molts, va suposar el punt d'inflexió que necessitava la música catalana per evolucionar en plena dictadura franquista i la "llavor" del bon moment que viu actualment la música en català. A banda de commemorar l'efemèride, l'acte també ha servit per recordar Enric Barbat, el sisè jutge, que va morir el passat 10 de desembre a Menorca als 68 anys.