Estaven tips de patir injustícies. Requeien sobre ells el gruix dels imposts, patien una representació ínfima a les institucions en proporció al seu nombre i aquestes estaven en mans de minories privilegiades, que actuaven en funció dels seus interessos, quan no saquejaven directament les arques públiques. El juliol del 1450 –fa 575 anys–, la Part Forana de Mallorca senzillament va dir ‘prou’ i va posar setge a Ciutat. Començava una revolta que es perllongaria al llarg de dos anys.

Aplaudiments, bones cares de la ciutadania i mòbils a la mà per immortalitzar el moment. Aquesta ha estat la imatge més freqüent durant el pas dels tractors per la plaça d'Espanya. Persones de totes les edats, turistes i residents han observat aquesta estampa tan insòlita al centre de Palma. Les Avingudes han quedat desertes de cotxes i busos i han donat pas als tractors, que duien lemes com "Pagesia o mort", "La nostra fi, la vostra fam" o "Menys burocràcia i més eficiència" i han fet servir el clàxon com a reclam.

Que la primera reacció de la Comissió Europea a les protestes transnacionals dels pagesos hagi estat recular en les polítiques mediambientals –particularment, en la regulació de l'ús dels pesticides– no és cap bona notícia. Ja s'entén que els pagesos europeus (francesos, catalans) no poden fer ús dels pesticides que sí que s'utilitzen al Marroc i en altres països, i això genera una competència deslleial. Però la resposta a aquest problema no ha de ser desmuntar l'Agenda 2030 que la mateixa Comissió promulga. Encara menys, en plena sequera i tocant amb les mans les evidències de l'escalfament climàtic. La política europea cedeix amb excessiva facilitat als postulats de la dreta i l'extrema dreta, i el resultat el veurem a les eleccions del juny. 

L'endemà de la mort de l'adolescent per un tret de la policia, quan les imatges dels fets gravades per un testimoni s'havien convertit en virals a Twitter, el president de la República Francesa afirmava que la mort d'un noi de 17 anys a mans de la policia era "inexplicable i inexcusable". La frase no va agradar als cossos policials, que veien com el cap de l'estat criticava públicament l'actuació d'un dels seus i situava la violència policial en el centre del focus polític i mediàtic.

La revolta del vel a l'Iran s'estén per les universitats i fins i tot els instituts. Imatges compartides a les xarxes socials mostren noies molt joves que desafien el règim dels aiatol·làs per exigir llibertat. Malgrat el risc de detenció i tortura, com la que va acabar amb la vida de la jove Mahsa Amini, que va donar origen a la revolta popular, dones cada cop més joves criden consignes com "Khamenei és un assassí, el teu regnat serà anul·lat".

L'antic palau presidencial del Kazakhstan, a la ciutat d'Almà-Atà, apareix cremat i parcialment derruït en un vídeo que circula a les xarxes socials, malgrat el bloqueig a internet imposat pel president del país. Se suma a les imatges publicades dimecres del derrocament d'una estàtua de l'expresident, Nursultan Nazarbàiev, que va governar el país amb mà de ferro des de la independència, el 1991, fins al 2019. A hores d'ara no hi ha dubte que el que va començar com una protesta social per l'encariment dels combustibles ha derivat en una revolta contra el poder polític, corrupte i autoritari, que amenaça aquest règim afí a Moscou. Nazarbàiev, que molts creuen que encara movia els fils des de l'ombra, ha fugit del país.

L'Obra Cultural Balear ha presentat aquest dimecres el seu pla per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies, que va ser el 7 de febrer de 1521. D'ara a final d'any l'entitat farà una crida per intentar ampliar les institucions i persones adherides als actes que es començaran a fer a partir del 2021. L'OCB ha incidit en el paper dels ajuntaments, els instituts i les escoles com a eines per crear consciència entre la ciutadania i fer una explicació fidedigna dels fets.

Al mes de maig, el periodista científic Toni Pou ens descobria una dada força il·lustrativa: apuntava que, en aquell moment, hi havia al món uns tres grams de covid-19 infectant persones. Més enllà de l'anècdota, aquesta dada ens mostra amb cruesa la vulnerabilitat de l'espècie humana. Tres grams de petites partícules han sigut capaços de despullar tot un sistema que es creia tan etern i infal·lible que hi ha qui, com Fukuyama o Thatcher, es va aventurar a decretar la fi de la història i la manca d'alternativa al capitalisme.

La ReVolta, la prova femenina de la Volta Ciclista a Catalunya, torna aquest 2020 amb Sant Cugat del Vallès com a escenari de la sortida i l’arribada. Serà el dia 12 de juliol quan se celebri la segona edició d’una cursa que reunirà els equips femenins nacionals i també d’internacionals. Així ho han fet oficial avui, dia previ al Dia Internacional de la Dona, el consistori santcugatenc i l’organització de la prova.

Hong Kong vota per trencar amb l’establishment i envia un missatge clar a la Xina en les eleccions locals d'aquest diumenge, que eren vistes com un plebiscit al poder de Pequín. Els partits pro democràcia s'han imposat en 17 dels 18 districtes i obtenen 344 del 452 consellers en joc (76,1%), enfront dels 58 dels favorables a l’executiu pro xinès (12,8%), segons el South China Morning Post.

Centenars de manifestants estan atrapats al campus de la Universitat Politècnica de Hong Kong, on la policia els ha encerclat i els dispara gasos lacrimògens per evitar que puguin fugir. Desenes han estat detinguts quan intentaven escapar del cordó. Des de fa dies els joves s'han fet forts a les instal·lacions universitàries, on han aixecat barricades per evitar l'entrada de la policia. Els agents han fet una xarxa al seu voltant per detenir els activistes, que amaguen la seva identitat darrere de mocadors i màscares per no ser identificats.

Els iranians han sortit al carrer a protestar per la decisió anunciada ahir divendres pel govern de Hassan Rouhani de racionar la benzina i pujar-ne el preu un 50%. L'Iran és un dels principals productors de petroli del món, però les sancions dels Estats Units, reinstaurades per Donald Trump l'any passat després de sortir del pacte nuclear assolit amb Teheran pel seu predecessor, Barack Obama, han fet molt de mal a la indústria petroliera iraniana.

El caos i els enfrontaments violents, amb carreteres i avingudes tallades, barricades fetes de mobiliari urbà i maons arrencats i gasos lacrimògens de la policia s'han repetit aquest dijous per quart dia consecutiu a la ciutat semiautònoma de Hong Kong. Les protestes que inunden els carrers cada cap de setmana des del passat mes de juny aquest cop s'han reproduït també al llarg de la setmana i han aconseguit col·lapsar el dia a dia de la ciutat.

El sistema de metro de Hong Kong està tancat aquest dissabte i el transport a la ciutat s'ha paralitzat, després d'una nit de caos en què la policia va disparar a un adolescent i manifestants pro democràcia van atacar botigues i estacions de metro.

El cap del legislatiu de Hong Kong ha anunciat aquest dijous que torna a ajornar la votació de la llei d'extradició que ha suscitat la revolta més important dels últims anys a la ciutat semiautònoma. La mobilització de milers de hongkonguesos ahir dimecres va bloquejar els accessos als edificis oficials de la ciutat i va obligar a posposar l'aprovació de la llei, prevista per a ahir.

La revolta que al gener va acabar amb la dictadura d'Omar al-Baixir, 30 anys d'autoritarisme al Sudan, és fruit de la feina insistent de la societat civil local. Professionals de la medicina, la justícia, l'enginyeria, mestres, periodistes o farmacèutics, molts dels quals són dones, porten anys treballant gairebé en la clandestinitat i ara lideren el moviment popular i pacífic que ha sigut capaç d'acabar amb un dels règims més sanguinaris de l'Àfrica.

El Comitè Central de Metges del Sudan, un sindicat opositor, ha elevat avui a 60 el nombre de morts per l'assalt de l'exèrcit contra l'acampada opositora de Khartum i per la repressió violenta que va començar dilluns.

L'exèrcit del Sudan ha cancel·lat tots els acords signats fins ara amb la principal coalició opositora i ha convocat eleccions anticipades d'aquí nou mesos, després de la jornada de violència més greu des de la caiguda del dictador Omar al-Baixir l'11 d'abril.

Les forces de seguretat sudaneses han fet servir munició real per dispersar aquest matí els manifestants que es concentren encara al centre de Khartum, la capital del país, per reclamar a l'exèrcit que entregui el poder i que sigui un govern civil qui lideri la transició després de la caiguda del dictador Omar al-Baixir.

Una dona sola, dreta a sobre d'un cotxe, vestida de blanc amb el vel sobre el cap i cantant a la multitud. La imatge viral d'una manifestant a Khartum, gravada dilluns i difosa repetidament a les xarxes socials, ja s'ha convertit en un símbol de les manifestacions que fa quatre mesos que omplen els carrers del Sudan per reclamar la fi de la dictadura d'Omar al-Baixir.