La ciència ha constatat que, molt abans que s'iniciïn els símptomes d'Alzheimer, el cervell ja presenta dos elements definitoris de la malaltia: la formació de cabdells neurofibril·lars de la proteïna Tau, que són una mena de nusos que impedeixen la comunicació entre les neurones, i l'acumulació de plaques de la proteïna beta amiloide, una substància que s'acumula en grans quantitats i que es considera un senyal inequívoc de la malaltia. Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, als EUA, han centrat els seus esforços en el primer d'aquests esdeveniments i han desenvolupat un test basat en aquests cabdells de Tau per avançar-se al diagnòstic de l'Alzheimer en, aproximadament, una dècada.

L’Hugo i la Chloe són dos germans bessons d’onze anys. A ell li van diagnosticar un trastorn de l’espectre autista (TEA) amb només un any. “Li parlaves i no et mirava als ulls, quan es concentrava molt jugant es perdia, l’havies de cridar moltes vegades, no reconeixia el seu nom, i coses com sostenir-se dret, caminar o menjar sòlid va trigar més a fer-les”, recorda la seva mare, la Marina Rodríguez. Ara l’Hugo, que té també una discapacitat intel·lectual, estudia en una escola ordinària i és un nen molt sociable. “Si al parc hi ha nens jugant a futbol ell va i els pregunta si hi pot jugar, els conegui o no”, diu.

No passa amb tots els tumors ni tampoc de la mateixa manera. Però passa i cada dia hi ha més evidència que allò que es coneix com el microbioma d’un tumor –aquell conjunt de bacteris, fongs i virus que s’hi detecten– no només viu entre les cèl·lules canceroses sinó que hi pot tenir un paper determinant. Suficient per accelerar un càncer de pulmó, fetge o pàncrees, per exemple, o per fer just el contrari, limitar-ne el creixement i guanyar temps al temps. Ara com ara no està gaire clar el perquè de tot plegat. Dos estudis publicats a la revista Cell, considerada la bíblia de la biologia molecular, i un tercer publicat a Nature revelen, no obstant això, que el microbioma dels tumors pot ser determinant per als mecanismes de creixement i dispersió que donen lloc a les metàstasis i, encara més, per als que generen resistència a fàrmacs. El fenomen s’ha descrit amb detall a Nature per als tumors de pàncrees, un dels més letals i amb menys arsenal terapèutic disponible, i s’ha constatat com a més general en les dues publicacions de Cell. La pregunta següent és si seria possible actuar sobre el microbioma per limitar l’acció destructiva d’un càncer. En models animals sembla que sí.

Tot i que una bona part de nosaltres ens barallem aquests dies amb el paracetamol, l’ibuprofèn i els xarops de la tos, en l’enèsima onada de la pandèmia, ja estem en mode vacances i podem reflexionar amb alguna dosi de calma. Avui, justament, em proposo parlar de la salut i de la crisi actual de la sanitat per fer-la possible. Vivim moments en què no sembla gaire recomanable sentir-se malament i convé seguir el consell del títol del llibre del doctor A. Sitges: Si pot, no vagi al metge. Anys de retallades no recuperades més el progressiu domini (entre els responsables i entre molts professionals) d’una medecina deshumanitzada, suposadament científica, estan portant la gestió de la salut de tots a una mena de KO tècnic. 

La factura del covid s'arrossegarà anys en la detecció de malalties comunes pels problemes d'accés al sistema sanitari que s'encavalquen des de l'esclat de la pandèmia. El càncer no n'és una excepció: encara en els últims quatre mesos del 2021, s'estima que l'atenció oncològica (detecció i tractament) va caure entre un 5% i un 50% arreu del món. Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que els últims dos anys s'han diagnosticat menys tumors perquè tots els esforços sanitaris s'han concentrat en atendre els malalts de covid i, malgrat que l'any passat ja es van poder recuperar una part important d'altres patologies, l'efecte tsunami del virus ha causat interrupcions intermitents –cada onada ha obligat a limitar l'accés al sistema– que molt sovint han ajornat el diagnòstic de casos en estadis primerencs.

Durant anys, la possibilitat que les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) presentin un trastorn psiquiàtric ha estat menystinguda tant per professionals com per gestors sanitaris, per considerar-lo menys debilitant que la mateixa discapacitat intel·lectual, o per creure que és una conseqüència d'aquesta. Així, en moltes persones amb discapacitat intel·lectual que presenten algun trastorn psiquiàtric, aquest no se'ls ha diagnosticat i, per tant, no han rebut el tractament corresponent, que els hauria pogut millorar molt la qualitat de vida, segons explica Laura Masferrer, directora general de la Fundació Granés.

El Programa de detecció de càncer de mama de la Conselleria de Salut i Consum ha atès 14.406 dones fins al mes de setembre. En concret, a 712 se'ls han fet estudis complementaris per arribar a un diagnòstic que confirmi o descarti aquesta malaltia, apunta el Govern en una nota. Aquest servei es va suspendre a causa de l'estat d'alarma, però Salut va tornar a fer aquestes proves a partir del mes de juny.

La revista científica 'The Lancet' ha publicat un article on es confirma el primer cas diagnosticat del que han anomenat 'WhatsAppitis'. Passar llargues hores teclejant o navegant amb l''smartphone' pot provocar lesions als canells i als dits, especialment si escrius molt i molt ràpid, com és habitual amb l'aplicació de missatgeria instantània WhatsApp.