Sense gala, sense catifes, sense fotos: els premis Ciutat de Palma 2020 varen anunciar-se a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials de l’Ajuntament de Palma. A priori no és un anunci gaire sorollós. Però n’hi ha hagut, de renou. Segurament és inevitable quan es xerra de guardons, i els Ciutat de Palma tenen una història, si més no, plena crítiques, polèmiques, queixes i històries que, massa vegades, passen per damunt les obres premiades. Aquesta edició no ha estat, evidentment, una excepció.

El món de la cultura s'ha vist molt afectat aquest 2020. Els museus han sigut un dels sectors que ho han patit més: ha vist caure les seves visites un 70%. El Museu del Prado i el Thyssen no han superat el milió de visites, mentre que el Reina Sofia sí que ho fa sumant el Palau de Cristall i el Palau Velázquez del Retiro. A Catalunya, el CaixaForum i CosmoCaixa han vist reduir el seu nombre de visitants un 70% i un 65%, respectivament.

Un castell de cartes. Un conjunt de mentides que hem acceptat inconscientment. Així es revelen les nostres certeses durant les crisis profundes. El 2020 ha semblat una marea que, un cop s'ha enretirat, ens obliga a enfrontar les veritats submergides.

La pandèmia no ho sé, però el 2020 té un final i ja hi som. Diuen que les frustracions venen donades per les expectatives i a l’any 2021 l’hem sobrepassat amb demandes. Pobre. L’imagino com si tingués vida pròpia i el veig fugint aclaparat. Amb una bicicleta de Glovo i sense lliurar cap comanda. Aquesta vegada tenim excusa: ens ha quedat molt per dir-nos, molt per veure'ns, molt per abraçar-nos, molt per ballar. Ens hem quedat aïllats. Però procurem no frustrar-nos massa. Tenim la salut mental prou tocada i excessius fronts oberts. Venim d’on venim però no sabem on anirem a parar. De tot aquest any estranyíssim n’havíem de treure un tractat. Jo encara no m’acostumo a veure tothom amb mascareta pel carrer. Hem tingut temps de trobar-nos amb nosaltres mateixos i de veure com funcionem col·lectivament quan una malaltia ens amenaça els dies i la vida. Quan ens la pren. El 2020 no té l’exclusiva de la mort. Hauria pogut servir per enfrontar-nos-hi d’una altra manera. Acceptant-la com un fet inevitable que tanca el cicle. O el cercle. Som massa tossudes i no costa tant: si vivim, morim. Costa molt, en realitat. Hem comès errors com cada any, i alguns de nous. Els errors són una font infinita d’aparicions que ens delaten. El temps no els fa inevitables. Sovint, només més persistents. Aquest any hem hagut de mirar de cara què fem amb la nostra gent gran i tornar a insistir en la importància de dotar el benestar social de tots els recursos necessaris perquè realment sigui benestar i social. L’any que arriba no tot anirà bé. Hi ha massa víctimes directes i indirectes d’una pandèmia que ens ha colpit perquè ens ha tocat directament a nosaltres. Tots els anys som a temps de pensar que hi ha els altres, sempre, i que estan pitjor. Ens podem tornar més egoistes. Cada dia som a temps d’empitjorar. Però també podem millorar i retenir l’esperit col·lectiu d’acompanyament que respiràvem aquells primers dies tancades a casa sense poder sortir-ne. Teníem por i paper de vàter. Ens vam reconèixer com a humans. Amb els defectes, les virtuts i l’estupidesa. L’humor.

No soc racista, però no sembla haver-hi manera d’acollir tothom (com a màxim entaforar gent en naus industrials o posar un comptador de nàufrags a la platja de la Barceloneta). No soc masclista, però segurament ho soc molt més del que em penso i força menys del que et penses. No soc homòfob, però tampoc soc homòfil, ni soc cap hetero heteropatriarcal. No soc de dretes, però m’agrada que la gent es pugui fer molt rica. No soc socialista, però m’agrada que tothom tingui les mateixes oportunitats. No soc conservador, però m’agrada dir “Bon Nadal” més que “Bones festes”. No soc un progre, però defenso que facis amb la teva vida (i amb la teva mort) el que consideris. No soc antiecologista, però el planeta Terra no ha de fer oblidar els terrícoles. No soc prookupa, però els desnonaments no poden ser automàtics. No soc espanyolista, però Espanya sap ficar gols i fer gales de cine. No soc supremacista, però m’agrada molt més Catalunya. Vull dir que m’agrada infinitament més Catalunya. No soc independentista màgic, però un procés d’independència sense màgia és un procés sense interès. No soc partidista, però m’agrada prendre partit. No m’agraden els peròs darrere de coses indiscutibles, com a tu. Però resulta que sempre hi ha un però.

Tal dia com avui toca fer balanç de l'any –les tradicions són les tradicions–. Del 2020, evidentment, no se'n pot fer cap lectura positiva: ha passat avall massa gent, sovint en circumstàncies horribles. Prefereixo no imaginar una persona gran morint literalment d'asfíxia en una residència. No vull pensar en les seves llargues, obscures i confuses hores finals, lluny dels seus fills. Aquest article està dedicat a la seva memòria, i per això apel·la a l'optimisme.

Pedro Sánchez menteix. Aquesta ha sigut la màxima defensada pel president del PP, Pablo Casado, en la seva compareixença de rèplica al balanç de l'any que aquest dimarts ha ofert el president espanyol. El líder del primer partit de l'oposició a l'Estat ha donat "credibilitat nul·la" a les explicacions del socialista sobre el compliment dels compromisos del seu govern. "Tot el que va prometre en campanya electoral no ho ha complert", ha dit, assenyalant els vaivens de Sánchez en la seva política de pactes. L'acord amb els "extremistes" de Podem, l'acostament a Bildu pels pressupostos i, per descomptat, l'entesa amb ERC han engreixat els retrets del popular al PSOE, i ha reblat el clau llançant una advertència en clau catalana: "Faran el que convingui perquè hi hagi un tripartit a Catalunya", ja sigui amb el PSC dins del Govern o amb el seu suport extern, ha precisat.

Quan falten pocs dies per acomiadar l’any són tradicionals a la televisió els resums que serveixen per agafar una mica de perspectiva de tot el que hem viscut. Netflix ha triat el creador de la sèrie distòpica Black mirror per condensar el peculiar 2020. A Charlie Brooker no li ve de nou aquesta tasca. Ja té experiència fent resums de l’any satírics per a la BBC, resums setmanals amb el seu Weekly wipe i fins i tot un especial sobre la pandèmia per a la mateixa cadena.

Entre les 20 pel·lícules que els crítics de l'ARA han triat com les millors del 2020 n'hi ha d'estrenades als cinemes però també a Netflix, a Disney+ i a Filmin. Els temps canvien però hi ha constants que es mantenen (Eastwood, Pixar, Costa, Fincher) i nous directors amb ganes de menjar-se el món com els Safdie, Pietro Marcello i Luis López Carrasco. El futur del cinema és seu. [Han participat en la confecció de la llista: Maria Adell, Gerard Casau, Ignasi Franch, Eulàlia Iglesias, Paula Arantzazu Ruiz, Xavi Serra i Manu Yáñez]

Té sentit fer un recull de bones notícies de l’any més desastrós i terrible de les darreres dècades? Doncs segurament més que mai, perquè, malgrat tot, aquest maleït 2020 en què un petit virus ens ha amargat les vides han passat coses extraordinàries que no podem deixar passar, començant per la fabulosa cursa contrarellotge per aconseguir la vacuna fins a la derrota de Donald Trump a les eleccions nord-americanes, passant per coses més properes com l’avanç de la legislació que defensa el medi ambient, la gestió de Cabrera o la restitució de la dignitat a les víctimes del franquisme a les Illes.

Podem estar tots d’acord que acabem un dels anys més difícils de les nostres vides. Dies dominats per l’expansió incontrolada del coronavirus, per la incertesa o la ruïna econòmica, pels canvis accelerats en la manera de treballar, per la por a la malaltia i la mort com un degoteig sinistre. En aquest context d’alarma en què tants professionals, començant pels del sector sanitari, han donat molt més de l’exigible i del suportable, no volem oblidar que el món continua girant i que al costat del pitjor s’hi troba el millor del gènere humà.

La Loteria de Nadal ha deixat a les Illes Balears 2,2, milions d'euros. Tot i que no ha tocat la Grossa, a les Balears si que ha caigut el segon premi, que ha deixat un premi d'1,2 milions d'euros a Palma. El numero 6.905 l'han cantat passades les 13 h i Loteries i Apostes de l'Estat ha confirmat que s'han venut dècims d'aquest número en el carrer Niceto Alcalá Zamora.