Campos tornarà a convertir-se en aparador de l’artesania mallorquina amb la III Fira Artesana de Primavera, que tindrà lloc diumenge 10 de maig al carrer del Convent, dins el marc de la tradicional Fira de Maig del municipi.

La flota artesanal farà vaga dilluns que ve en senyal de protesta per les noves obligacions del sector pesquer, que qualifiquen de desproporcionades i ineficaces. Amb tot, la Federació Balear de Confraries ha avançat que no es descarta una vaga indefinida.

Tomeu Salleras Lladó, sabater artesà de Porreres, ha mort aquest dimecres a 78 anys. Era un dels pocs artesans sabaters de Mallorca. Ha estat tota la vida fent feina a Calçats Salleras duent-hi a terme un ofici en el qual s'inicià a 14 anys en el taller del seu germà, Gabriel Salleras.

Cinc generacions l’estiraven cap a l’ofici de sabater, però s’hi resistia: “No anava de sabates”. Antoni Gelabert (1996) va escollir, en canvi, fer-se carnisser. Fins que la pandèmia ho va canviar tot. Va ser un dia 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, que es va adonar que s’havia contagiat de coronavirus. La malaltia el va dur a un aïllament forçat de deu dies, i s’avorria. “Ara em faré unes sabates!”, es va dir. Tenia la maquinària de son pare, temps de sobres i l’ajuda dels tutorials de Youtube. Va fer uns botins clàssics, d’estil mallorquí, i ja no n’ha deixat de fer. Ara fa feina en una gran fàbrica de sabates a Inca i, quan surt del torn, continua treballant en els seus propis models a casa.

Alaró farà aquest diumenge la 23a edició de la Fira Gremial després de dos anys d'aturada per la pandèmia. Tot el centre d'Alaró es transformarà en un gran aparador on es mostraran els oficis artesans agrupats en diferents carrers, imitant el que durant segles varen ser els gremis. Ara per ara, ja han confirmat la seva presència més de 90 parades artesanes.

L'Ajuntament d'Algaida, l'Associació de Comerç i Empresa d'Algaida, Pina i Randa i l'Associació Artesania d'Algaida, Pina i Randa han organitzat una mostra per reinventar la tradicional Fira de Tardor, que enguany s'ha cancel·lat a causa de la pandèmia.

L'Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura estima que al món es produeixen cada any més de 18 milions de tones de formatge i que el continent amb més tradició i varietat d’aquest producte és Europa. Tanmateix, les llegendes més esteses sobre el seu descobriment situen el seu origen a l’Àfrica i a l’Àsia Menor. Segons la llegenda més estesa, un mercader àrab que feia un llarg viatge pel desert va guardar llet en un recipient elaborat amb l’estómac d’una cabra. Les altes temperatures i el quall que es va originar van coagular i fermentar la llet i d’aquí diuen que va sorgir el primer formatge de la història. Altres versions asseguren que el primer a tenir la idea va ser un pastor de l’Àsia Menor o que van ser els déus de l’Olimp els que van ensenyar als humans a elaborar el formatge com un regal per als homes. Tot i que el que envolta la creació del formatge té més de rondalla que de realitat, la lògica porta a pensar que va sorgir com una manera de conservar la llet durant el neolític, quan els humans van domesticar els primers animals. Primer la cabra, després l’ovella i més tard la vaca. Hi ha referències de formatges en gravats de Mesopotàmia, a l’Antic Testament, en textos literaris com l’Odissea i en pergamins de l’Edat Mitjana, època en què aquest producte estava íntimament lligat al món monacal. I així fins avui dia, quan es fabriquen més de 2.000 varietats d’aquest producte arreu del món. Aquestes són algunes de les varietats més populars i una petita guia per comprendre millor el formatge.