Poques hores després que Pedro Sánchez tornàs a ser investit president d’Espanya, la presidenta de les Balears, Marga Prohens, feia un tuit que –curiosament– no era de felicitació al renovat mandatari socialista, ni per expressar el goig que –n’estam segurs– li produeix a la primera autoritat de Balears el fet que a Madrid hi torni a haver govern, quatre mesos després de les eleccions generals del juliol. Prohens no devia poder piular abans, perquè havia passat el dia participant a la jornada La Hora de Baleares que havia organitzat el digital OK Diario, una capçalera que ve a ser al periodisme el mateix que Vox a la política, i ho deixarem aquí. Segurament, el director d’aquesta prestigiosa publicació, el mai prou ben ponderat Eduardo Inda, degué poder compartir amb la presidenta la seva teoria sobre la Nueva Mallorca, una odissea protagonitzada per un personatge de la seva creació que es deia Juan Balear, que Inda va desenvolupar en la seva etapa com a director de l’edició de Balears del diari El Mundo, amb gran èxit de crítica i públic.

L'ús del domini '.cat' a les webs institucionals de les Balears no va ser una iniciativa política de MÉS, ni tan sols del PSIB, com es podria pensar, sinó que va ser del Partit Popular, el mateix que ara n'ha iniciat amb força l'eliminació. Va ser en concret l'Ajuntament d'Inca, governat amb majoria absoluta pel PP, qui l'any 2006 va esdevenir com l'administració pionera en aquesta aposta. El batle d'aleshores, Pere Rotger, va acollir la proposta que li va fer l'Obra Cultural d'Inca, i es va aprovar amb el vot favorable dels populars, el PSOE, el PSM, els Independents d'Inca i Unió Mallorquina. "La iniciativa va passar primer per la comissió de cultura, i es va decidir elevar-la al ple municipal, que la va aprovar. Record que el primer que va sortir a protestar va ser Jorge Campos", explica qui aleshores era president de l'OCB d'Inca, Andreu Caballero, actual regidor pel PSIB a la capital del Raiguer. "Era un batle amb majoria absoluta, i ho va tenir clar", sentencia Caballero quan reviu aquells moments polítics en els quals el PP d'Inca va obrir camí en defensa d'un domini que potencia la identificació amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears segons l'Estatut.

Els milionaris fitxatges de Felipe González per Gas Natural i de José María Aznar per Endesa són d’aquells que monopolitzen les converses sobre portes giratòries. Els dos presidents espanyols van passar a assessorar dues de les principals empreses estatals quan van deixar la Moncloa, abanderant una pràctica molt estesa en política. Per les energètiques hi han passat una vintena de ministres els últims anys, desenes de secretaris d’estat i multitud de líders polítics. I no és un cas exclusivament espanyol: l’excanceller alemany Gerard Schroeder ha estat recentment en el centre de la polèmica per la seva vinculació a la principal petroliera russa. A Catalunya, l’entrada de l’expresident José Montilla al consell assessor d’Enagás va provocar que hagués de donar explicacions al Parlament.

L'expresident del Parlament i expresident del PP de Mallorca, Pere Rotger, figura entre els 183 fans que han participat en el vídeo Viva el rei, promogut per la plataforma Libres e Iguales. En el minut 6.23 de la gravació, apareix Rotger clamant "visca el rei i la monarquia constitucional", pocs segons després de l'aparició de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i instants abans que Belén Esteban també deixi palès el seu suport al monarca.