Superada la tradicional dependència d’El Caserío que va marcar la partida del sector fins a principis de segle, el camp de Menorca sobreviu als embats de la política internacional, a la inquietud que suposen els encariments provocats per la guerra de l’Iran i la retallada en un 22% de les ajudes europees de la PAC. La substitució de la titularitat de les terres en mans d’inversors forans, com és el cas de l’empresari Víctor Madera, ha evitat l’abandonament prematur de desenes de finques i ha accentuat l’aposta del sector per altres tipus d’explotació del camp que li han donat una nova empenta.

Com és un dia habitual per a vós al camp?

Com és un dia habitual per a vós al camp?

Menorca ha iniciat l’estiu amb les reserves hídriques en el nivell més baix de la darrera dècada. Si el juny de 2015 es trobaven al 71% de la seva capacitat, enguany amb prou feines arriben al 42%. Ja fa dos anys, des del maig de 2023, que l’illa es troba en situació de prealerta per sequera, però encara avui dia els ajuntaments es resisteixen a apujar considerablement les tarifes. Només el de Maó, que fa un any que no pot servir aigua potable a la població, ha posat en marxa restriccions en el consum.

Al capdavant de La Kosturica, Maria Giner (Barcelona, 1976) és una de les veus més reivindicatives, veteranes i determinades de la pagesia agroecològica al Vallès, des d’on ha impulsat Apacat (Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya). Pel seu costat, Toni Tur (Eivissa, 1988) va ser president de la cooperativa Ecofeixes i des de fa quasi deu anys es dedica al cultiu ecològic en una illa on cada pam de terra atreu mil interessos, cap dels quals relacionat a cultivar res.

Eixos de carros de fusta enmig d’una paret de pedra vista sostenien un portal baix i estret. Els finestrons eren petits, per resguardar la llar de la calor a l’estiu i per aïllar-la del fred a l’hivern, i n’hi solia haver almanco dos. Hi havia escudellers grossos fets de pedra que aguantaven les vaixelles de la família. Només hi havia una sala, llarga però no molt ampla. Els pagesos dormien en un llit de palla allà dalt, col·locat damunt la menjadora del parell d’animals que convivia amb ells. Les barraques s’orientaven cap al sud-est – un fet que no era casual, sinó que s’hi edificaven aposta per protegir-les del vent de Tramuntana i per aprofitar al màxim la llum solar– i estaven enmig de terrenys de tres a sis quarterades. “Xapaven finques molt grosses i, si una tenia 100 quarterades, s’hi establien 40 horts de quatre, i es deien establits. Si tenies un hort de sis quarterades ja era una gran cosa”, conta Joan Rigo, un campaner que va viure la seva infància al camp. A diferència d’ara, les terres estaven abans en mans dels més pobres, llevat de les grans possessions que els senyors tenien a foravila. Actualment els terrenys més petits on subsistien famílies de pagesos amb un hort i un parell d’arbres fruiters, s’han venut per edificar-hi xalets. “Aquestes finques que abans no valien res ara valen una doblerada”, assegura Rigo. De fet, una finca de 5.267 metres quadrats –menys d’una quarterada que en són 7.103,1– amb una caseta de 19 m2 es ven actualment per Idealista a un preu de 45.000 euros. Algunes possessions senyorials també s’han dividit i venut amb la mateixa finalitat. “Son Catlar d’Enmig: a cent quarterades han fet sis xalets”, diu Guillem Juan, amo d’una possessió de Campos.

Aviat Mallorca es quedarà sense un dels antics reclams del boom turístic, juntament amb la Seu i el castell de Bellver: l’estampa idíl·lica de camps d’ametlers florits a l’hivern. D’ençà de la irrupció el 1993 del bacteri Xylella fastidiosa, cada cop en queden menys. La història del nostre emblemàtic fruit de secà la coneix bé Antònia Morey, professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Amb el geògraf Jaume Fornés, és coautora de l’estudi El cultivo tradicional del almendro en el Mediterráneo: Baleares en el contexto español (ca. 1770-2017), publicat el 2021.

Ni és només una feina dura de sol a sol amb pocs ingressos, ni l’espai ‘bucòlic’ a ulls dels urbanites on tot es manté igual que fa un segle. El camp illenc és també, i cada pic més, un espai per a la innovació i la investigació. Ara, una vintena de projectes volen anar més enllà i cercar rendibilitat econòmica i social a partir del desenvolupament de nous productes o de la millora dels processos de producció, reduint els impactes ambientals i augmentant la regeneració del sòl.

Compensar els costos de producció de les explotacions ramaderes de Menorca pel preu de la llet s’ha convertit en el gran repte d’administracions i patronals, que veuen atentament com, malgrat els esforços en forma de subvencions i empreses comercialitzadores, no s’arriba a uns mínims per cobrir despeses. A les dificultats pròpies de la covid-19, cal sumar-hi l’encariment de les matèries primeres, l’electricitat, el transport i els efectes de la invasió de Rússia a Ucraïna.

El Pla dels fruits secs

Pretén revitalitzar el territori agrari abandonat

La Conselleria d’Agricultura ha presentat el Pla de reestructuració del sector dels fruits secs, amb un pressupost de 28 milions d’euros, que es preveu que durarà fins al 2027. El pla està dividit en sis objectius específics i disposa per al 2021 d’un pressupost de 3,3 milions d’euros. Els objectius són: recuperar la superfície de cultiu d’ametlerar i augmentar el volum de producció d’ametles i garroves; aplicar el Pla de contenció de la Xylella i mantenir la Xarxa d’Alerta de Sanitat Vegetal; desenvolupar una estratègia de recerca i innovació; augmentar el valor agregat de la producció d’ametla i garrova; treballar en la millora dels sistemes de producció en el sector de fruits secs i enfortir les estructures organitzatives i de comercialització. És un pla que pretén revitalitzar el territori agrari abandonat. 

]]>

Un grup d'investigadors de les Illes Balears participen en una investigació per trobar la cura a la Xylella. Juntament amb altres científics valencians, andalusos, catalans i madrilenys, els illencs fa tres anys que cerquen solucions per erradicar aquesta plaga agrícola que afecta els cultius agrícoles del Mediterrani.

]]>

Vicent Tur, el trobarem a faltar

L’exvicepresident del Consell d’Eivissa va morir dia 17, a 62 anys

L’exvicepresident del Consell d’Eivissa va morir dia 17, a 62 anysNascut a Sant Llorenç de Balàfia el 1959, Vicent Tur Torres va tenir una àmplia trajectòria política. Va ser batle de Sant Joan de Labritja, vicepresident del Consell Insular d’Eivissa, conseller insular i director insular d’Agricultura, entre altres activitats destacables. Es va caracteritzar sempre per la implicació, la tasca constructiva, l’honestedat, la voluntat de diàleg i per no abandonar mai el somriure. En Vicent coneixia les realitats del camp eivissenc i hi va aportar esforços, il·lusions i treball. Era una persona capaç d’escoltar, d’aquelles que saben que la raó no es tomba mai sols d’un costat i que aviat es guanyen la confiança de la gent. La seva desaparició ens ha impactat i deixa un gran forat.

]]>

Bona anyada del vi de la terra

El balanç de producció vitícola de l’illa de Menorca ha estat positiu

La campanya vitícola a Menorca ha obtingut bons resultats. Segons les dades de l’IQUA, publicades a la web Illes Balears Qualitat, el 2020 la producció de vi de la terra de Menorca ha augmentat un 5%. L’any 2020 s’han veremat 53 ha de vinya emparades per aquesta identificació, cosa que en representa un 20% més que l’anyada anterior. La producció de raïm ha pujat un 7%, gràcies a la incorporació de 9 ha de vinya jove. Els nou cellers de la Indicació Geogràfica Protegida han elaborat 1426 hectolitres de vi: 783 hectolitres de vi blanc, 447 hectolitres de vi negre i 193 hectolitres de vi rosat. Es tracta d’un vinyet de dimensions reduïdes però que produeix uns vins de gran qualitat.

]]>

Bona anyada del vi de Formentera

La producció de raïm ha pujat un 26% per les bones condicions climàtiques

El vi a Formentera manté posicions i enguany ha incrementat la producció. Segons l’IQUA, l’any 2020 a Formentera s’han veremat 14 hectàrees, una mica més que l’anyada anterior. La producció de raïm ha pujat un 26%, gràcies, sobretot, a les bones condicions climàtiques: amb una primavera amb pluges suficients (84 litres) i un estiu sec i assolellat que han fet possible un increment d’un 19% de la producció de raïm per hectàrea (2.450 kg/ha) i l’obtenció d’uns vins d’excel·lent qualitat. Els dos cellers de la Indicació Geogràfica Protegida han elaborat 195 hectolitres de vi (un 25% més que el 2019): 94 hectolitres de vi blanc (un 31% més), 82 hectolitres de vi negre (un 35% més) i 19 hectolitres de vi rosat (un 22% més).

]]>

La nostra ramaderia

El pla estratègic es farà a partir de grups de treball amb la implicació del sector

Aquesta setmana s’ha presentat a les organitzacions agràries un primer diagnòstic, fet per Semilla, de la situació de la ramaderia balear. Un bon treball que ha de servir per elaborar un pla d’actuacions i que ens posa davant una realitat impossible d’ignorar. Amb l’excepció de la producció d’ous i de carn de vedella, explicables per actuacions comercials potents que han tingut el suport d’empreses de distribució alimentària, i l’estabilitat de la cabana ovina, tota la resta va per avall o ha desaparegut del tot, com l’avicultura i la cunicultura a Mallorca. El problema determinant és la insularitat, no sols pels majors costos de producció, sinó pel seu efecte sobre els mercats alimentaris. Ara el pla estratègic de la ramaderia s’elaborarà a partir de grups de treball que comptaran amb la implicació del sector.

]]>

Mentre l’estat d’alarma paralitzava la major part del teixit empresarial de l’Arxipèlag, els agricultors, els ramaders i els industrials cercaven alternatives per reinventar-se. Una de les grans apostes dels pagesos va ser la digitalització, però no va ser suficient, ja que la seva facturació “ha caigut un 50% respecte de l’any passat i, si la situació no millora, aquesta xifra no només augmentarà, sinó que bona part es veuran obligats a deixar de produir”, assegura el president de l’Associació de Productors i Productes d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Nofre Fullana, una afirmació que constaten altres representants del sector, com el secretari d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordinas, qui té clar que aquesta pèrdua s’incrementarà “moltíssim” a final d’any.

]]>

Lluita contra les plagues

La Conselleria facilita productes fitosanitaris als pagesos

La Conselleria d’Agricultura ha posat en marxa una campanya per facilitar productes fitosanitaris als pagesos per lluitar contra els insectes que transmeten la Xylella. Lluitar contra l’insecte transmissor és una de les poques coses que es poden fer per frenar la difusió de la plaga a conreus com la vinya, l’olivera i l’ametler. Lluitar contra la plaga és imprescindible i no es pot abaixar la guàrdia. La distribució dels productes la fa l’empresa pública Semilla. La Conselleria també ha reprès la campanya de distribució de trampes per fer front a la mosca de la fruita, que afecta sobretot cítrics i altres fruiters com el melicotoner, el cirerer, l’albercoquer, la figuera, el nectariner, la perera i la pomera. Aquesta és una manera d’ajudar els pagesos amb les plagues que afecten un sector molt necessitat de suport com el dels fruiters. L’import de les dues campanyes és de 350.000 euros.

]]>