Durant les darreres dècades, Palma ha anat canviant el seu paisatge fins a fer gairebé irreconeixibles alguns espais que abans eren zones sense urbanitzar. Ara, però, és possible fer un viatge enrere i veure com ha evolucionat la ciutat des dels anys cinquanta fins avui gràcies a un visor ortofotogràfic interactiu impulsat per l’Ajuntament i l'Institut Municipal d'Innovació (IMI).

Les dinàmiques i tensions entre territoris urbans i no urbans, entre espais més o menys ruralitzats, han anat canviant notablement al llarg dels anys. Això s’ha manifestat de moltes i diverses maneres: densitats de persones, densitats i provisió de serveis, més o menys contacte amb la natura, mobilitat forçada i voluntària, preu dels habitatges, homogeneïtat o diversitat dels habitants, nivells divergents de seguretat, despesa heterogènia d’aigua o energia, problemes d’aïllament, solitud o salut mental derivats o no del lloc on es viu, o simplement el fet de poder o no generar vincles de comunitat amb qui et rodeja. Les ciutats han tingut tradicionalment l’avantatge de viure com cadascú vol i pot, però acompanyat d’estranys, mentre que els pobles i espais rurals potencien més vincles de confiança, amb el risc, però, de l’embafament. 

L'antic poblat de pescadors de Binibèquer Vell, un dels majors reclams turístics de Menorca, ja només es podrà visitar a partir del proper dimecres 1 de maig entre les 11 i les 20 hores.

La notícia va arribar a final de desembre amb la notificació de la Comissió Europea a l’Estat:el màxim organisme executiu de la Unió Europea ha presentat la primera denúncia contra Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per no haver resolt el problema de la manca de clavegueram en algunes urbanitzacions (29) i de tractament deficient de les aigües residuals a altres (259). Aquest procediment judicial és només una petita part de l’embolic d’expedients que hi ha a Europa sobre les greus deficiències de l’urbanisme dels darrers 25 anys a Espanya, i les Balears no en són cap excepció. La Comissió té expedients d’incompliments de la normativa en matèria de tractament d’aigües a les Illes, però de vegades no s’ha aconseguit ni tan sols obrir el procediment sancionador. 

El Consell de Menorca ha anunciat una inversió de 4,7 milions d'euros amb l'objectiu de millorar els serveis de les urbanitzacions turístiques de l'illa. Els doblers s'executaran en els pròxims tres anys i inclouen accions en medi ambient, eficiència energètica i competitivitat.

Els ajuntaments de Menorca presenten aquestes setmanes els projectes corresponents al Pla Insular de Cooperació (PIC), un mecanisme de l'Administració que serveix per fer projectes de millora als municipis. Aquestes inversions transversals també es destinen a les urbanitzacions turístiques, amb una línia específica d'1,2 milions d'euros per a aquests nuclis. Els tràmits estan en fase de revisió i presentació d'esmenes, i es podrien aprovar en el ple de maig, el darrer de la legislatura. Els ajuntaments tenen fins al 30 de desembre per iniciar les obres.

El batle de Palma, José Hila, ha manifestat aquest divendres que és "impossible" que "una ciutat que creix en habitants no creixi en territori", després que el departament d'Urbanisme del Consell de Mallorca hagi publicat un informe en què qualifica de "poc justificades" les urbanitzacions previstes al Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) a Son Sardina, Son Castelló Sud i Son Cladera.

El Consell de Govern ha declarat inversió d’interès autonòmic el projecte de construcció d’un institut a la urbanització Maioris Decima de Llucmajor. En concret, la declaració d’inversió d’interès autonòmic implica un impuls preferent i ràpid en els diferents tràmits administratius.

“No em penso moure d’aquí!”, va cridar rotund l’arqueòleg Miquel Oliva davant una màquina excavadora que estava destruint un tram de la muralla de la ciutadella de Roses. “No? Ja ho veurem, vaig a trucar a la Guàrdia Civil!”, li va respondre empipat l’operador. “Aquella nit van acabar, el Miquel i el meu pare, Francesc Reixach, dormint al calabós. Fins que l’endemà el Miquel va trucar a la Direcció General de Bellas Artes, que va ordenar que els deixessin en llibertat”, recorda la filla de Reixach, Mercè Ferrer, que també va treballar com a arqueòloga a la ciutadella, entre altres jaciments. Era el setembre del 1961 i aquesta va ser una de les moltes topades que va tenir Oliva amb els propietaris dels terrenys de la ciutadella, l’empresa MasDal, i que li van costar diversos maldecaps als jutjats, que va acabar resolent el Tribunal Suprem. Aleshores encara no se sabia que sota terra s’hi amagaven 25 segles d’història, que haurien quedat sepultats per sempre sota el ciment si no fos per un conjunt d’arqueòlegs, historiadors i polítics que se la van jugar per evitar que el jaciment acabés convertit en una urbanització de xalets i zones verdes.

El batle de Llucmajor, Éric Jareño, ha delegat funcions de gestió als regidors no adscrits i exmembres de Vox José Pastor i Raúl Domínguez perquè es facin càrrec d'àrees que fins ara no tenien responsable. Pastor gestionarà les àrees de Participació Ciutadana i Atenció a la Ciutadania a les Urbanitzacions, i Domínguez, les de Mobilitat i Transports. Aquestes àrees eren gestionades pels dos regidors de Llibertat Llucmajor que Jareño va destituir ara fa tres mesos.

L'Ajuntament de Llucmajor, el Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell i les diferents associacions de veïns de les urbanitzacions arriben a un acord per arrencar el projecte de construcció de noves rotondes a la carretera del Cap Blanc. Després de reunir-se dilluns, es va aprovar la inversió de quatre milions d'euros per part del Consell durant la legislatura present.

El 2018 s’ha tancat amb un augment dels robatoris als domicilis. La situació s’ha accentuat en algunes zones, com a diversos municipis del Maresme i a la segona població amb la renda més alta d’Espanya, Matadepera (Vallès Occidental). L’onada de robatoris ha fet créixer la sensació d’inseguretat dels veïns, que han viscut un canvi d’any amb la mirada fixada en qui passa pels seus carrers i què fa. Els lladres fan assalts ràpids per endur-se joies i diners en efectiu, segons admeten els Mossos d’Esquadra. La dificultat de la policia per frenar-los s’explica per diversos motius. Un d’ells és que detenen persones que havien arribat aquí amb avió, havien intentat robar a una casa i ja tenien el bitllet per tornar al seu país. “Venen amb un bitllet low cost, actuen i l’endemà o al cap de dos dies marxen. Són molt àgils”, va descriure la cap de la regió policial metropolitana nord dels Mossos, la comissària Cristina Manresa, sobre els detinguts que porten a sobre un bitllet d’avió d’anada i tornada, normalment a països de l’Europa de l’Est. Fa unes setmanes, en una trobada amb els veïns de Matadepera, Manresa va exposar que aquest modus operandi fa que sigui més complicat detenir els lladres i encara més que entrin a presó, perquè “són joves i no tenen antecedents”. Però des dels Mossos diuen que aquest no és l’únic modus operandi dels grups que actuen a Matadepera i a altres punts, ja que no hi ha un perfil estàndard i tampoc tots es mouen amb avió. En altres casos, les bandes s’estableixen a Barcelona o a altres localitats de l’àrea metropolitana i es traslladen per robar.