Són mesos d'esdeveniments importants que marcaran el futur de la infanta Sofia. D'aquí dues setmanes arribarà a la majoria d'edat, un mes després es graduarà al UWC Atlantic College –un centre de batxillerat internacional ubicat al sud de Gal·les– i poc després haurà de decidir com vol orientar la seva vida acadèmica a partir del setembre. Fins ara les dues filles de Felip i Letícia han seguit un recorregut acadèmic calcat: passant pels mateixos col·legis i cursant els mateixos batxillerats. Però ara tot fa preveure que per primera vegada els seus camins començaran a separar-se.

Una institució fonamentada en vincles sexoafectius i paternofilials fa de mal encaixar en un ordre democràtic nascut dels principis d'igualtat entre ciutadans. La monarquia és aquest estrany vestigi, herència de l'Antic Règim, en què els qui tenen el càrrec no ho fan per concurs de mèrits ni oposicions o escollits a les urnes. El rei ho és perquè és fill del seu pare, i la reina consort accedeix a aquest lloc privilegiat i ben remunerat perquè és la persona que el rei s'estima i amb qui té un compromís anomenat matrimoni. Si resulta que aquest matrimoni és una farsa, que els seus membres fan el paperot per guardar les aparences, llavors no parlem només d'infidelitat, d'una falta en el si de la vida privada dels implicats, sinó d'un frau a tots els espanyols i a les seves butxaques. Si la relació entre Joan Carles I i la reina Sofia és, segons els àudios que es van fer públics la setmana passada, inexistent des de tots els punts de vista, què hem estat veient en els últims 56 anys (des que va néixer Felip VI)? Una pura i simple representació? Una impostura protagonitzada per un emèrit incapaç de controlar els seus impulsos i que no ha complert amb les seves obligacions, però també per la molt exemplar reina Sofia. Tertulians i opinadors han omplert tota mena de programes de televisió indignats amb el Borbó pare pel menyspreu amb què parla de la mare dels seus fills mentre a ella la pinten com una pobra víctima. Essent com és una dona ben situada, amb recursos i existint el divorci des de fa unes quantes dècades, no veig per què hem d'admirar, com s'ha dit aquests dies, que hagi "aguantat" tot el que ha aguantat. Si ho ha fet no deu ser només perquè va ser educada en uns valors que han quedat desfasats, els del matrimoni per a tota la vida, sinó perquè per damunt de tot el que volia era que el seu fill es convertís en rei. És a dir, per pur interès estamental i monetari. És a dir, una hipocresia de les de tota la vida, la d'aquelles dones que es casaven per interès i per interès seguien casades tot i que la relació fos una ficció barata.

El príncep Miquel de Grècia i de Dinamarca ha mort aquest diumenge a l'edat de 85 anys a l'hospital d'Atenes, tal com ha informat el diari grec Kathimerini. El príncep era l'últim net viu del rei Jordi I i a la vegada era el cosí segon de Sofia, amb qui va mantenir una estreta amistat fins als últims dies de la seva vida. Des de feia més de mig segle havia renunciat formalment als seus drets dinàstics al casar-se amb la burgesa Marina Karella, malgrat que la seva desvinculació amb la reialesa venia de molt enrere: una joventut marcada per l'exili a Itàlia, l'orfandat als 14 anys i un interès en la producció literària, periodística i històrica que el va acabar d'allunyar dels actes reials.

Les noves generacions de les monarquies europees veuen els joves successors com l'aire fresc que necessiten per salvar-se de la crisi de popularitat. En el cas de la monarquia espanyola s'hi afegeix la tasca de Felip com a pont entre el llegat de la Transició –i l'historial de polèmiques del seu pare, Joan Carles– i la futura successió de la princesa d'Astúries. En la direcció d'aplanar aquest camí i guanyar popularitat, Elionor i Sofia han escenificat un discurs informal i juvenil durant l'esdeveniment seriós i institucional.

La reina Sofia, de 82 anys, ha rebut aquest dimarts la vacuna contra el covid-19 en un centre públic de salut de Madrid i d'acord amb els protocols establerts per les autoritats sanitàries, segons han informat fonts de la casa reial. La mare de Felip VI ha acudit a l'ambulatori del Pardo-Fuencarral, el que queda més a prop del Palau de la Zarzuela, on li han posat la injecció. En virtut "dels protocols establerts per les autoritats sanitàries", la reina Sofia, que a finals d'any farà 83 anys, ha rebut "la vacuna que li correspon per franja d'edat", han afegit les fonts de palau, que habitualment remarquen als periodistes que ells no informen del rei emèrit però que ara sí que ho fan de la reina emèrita. En les últimes setmanes s'ha publicat que el rei Joan Carles va rebre la vacuna durant la seva estada a Unió dels Emirats Àrabs Units, tot i que la casa reial no ho ha confirmat.

Les melodies futuristes de Sofia Ramis (Palma, 1996) varen aconseguir que el jurat del concurs Pop Rock elegís anit com a guanyadora la seva proposta musical. Sofia va presentar-se amb aquest projecte personal a la categoria de músiques urbanes, però qui l'escolti tampoc hi trobarà el que avui dia s'entén com a música urbana.

L'operació de cor a què es va sotmetre el rei emèrit Joan Carles I ahir dissabte a l'hospital Quirón Salut-Madrid es va produir "sense incidències", segons l'informe mèdic emès per l'Hospital Universitari Quirónsalud a Pozuelo de Alarcón (Madrid), i aquest diumenge el matí el mateix centre ha confirmat que l'excap de l'Estat evoluciona "satisfactòriament". De moment, es mantindrà en la unitat de cures intensives de l'hospital madrileny.

Fugaç, molt fugaç, aplaudiment del president de la Generalitat, Artur Mas, i el lehendakari Iñigo Urkullu al nou rei d'Espanya. Els dos presidents s'han posat dempeus tant per rebre com acomiadar-se de Felip VI en el seu acte solemne de jura davant les Corts però només li han dedicat un petit aplaudiment protocol·lari amb els braços abaixats que ni les càmeres que feien la retransmissió han arribat a captar.