La cantant i compositora Júlia Colom (Valldemossa, 1997) ja té data i espai per presentar el seu segon disc, Paradís, a Manacor. Serà el pròxim 7 de març a l’Auditori en el que suposarà, de fet, la seva estrena en directe a Mallorca. Les entrades ja estan a la venda.

La cantautora mallorquina Júlia Colom (Valldemosa, 1997) presenta Paradís, el seu segon àlbum que veurà la llum el pròxim 31 d’octubre. El nou treball aposta per una sonoritat lliure d’etiquetes, on el pop, l’electrònica i el folk conviuen amb "una força poètica i emocional que marca un pas endavant en la seva trajectòria". Després de l’impacte de Miramar, el seu debut discogràfic, amb Paradís, Colom obre les portes al seu "univers més íntim" i reflexiona sobre "la identitat, el futur i el dubte com a motor creatiu". El concepte de paradís adquireix un doble significat: "com a ideal que perseguim i com a paisatge emocional que sentim com a llar", han explicat fonts de la discogràfica.

Pels carrers de Valldemossa hi passegen celebrities de la talla de Dua Lipa, Catherine Zeta-Jones i Alexa Chung. És on el compositor i pianista Frédéric Chopin i l’escriptora George Sand es van allotjar durant l’hivern de 1838-1839 (experiència no del tot favorable que va quedar recollida al llibre Un hivern a Mallorca de Sand). I per aquests mateixos carrers i jardins, des de l’any 1996 hi corr i hi juga una nina a qui li encantava jugar amb insectes i caçar crancs i llagosts. És una celebrity nostrada: fa anys que es passeja per diferents escenaris cantant des de ben endins. És una de les sibil·les més conegudes de l’illa i des de sempre ha mostrat interès per la glosa. No hi ha valldemossina més inconfusible que Júlia Colom.

La carta de presentació de Júlia Colom (Valldemossa, 1997) com a artista es podria resumir (moltíssim) així: amb formació de jazz, combina el seu amor per la música d'origen popular mallorquí amb els sons urbans actuals. La seva producció camina entre passatges ancestrals i la música contemporània. I no només no es perd, sinó que agafa qui l'escolta de la mà amb fermesa i evocació. Aquest divendres, la mallorquina toca per primera vegada a l'illa el seu àlbum Miramar (La Castanya, 2023) a les 21 h al teatre Principal d'Inca. A més, acaba de publicar Miramar Live. Hem aprofitat l'ocasió per tenir una xerrada amb ella.

Quan uns guardons tenen dues vies per a ser elegits, amb uns premis escollits per un jurat i uns altres per votació popular, sovint hi ha moltes diferències entre els resultats. No ha estat el cas dels premis Enderrock de la Música Balear que s’han lliurat avui vespre al Teatre Principal i que han convertit Júlia Colom en la gran triomfadora de la nit. La cantant de Valldemossa ha recollit els premis a millor artista revelació i millor disc de cançó d’autor per part de la votació popular i el premi a millor disc de l’any segons la crítica professional. Tot això amb el seu primer disc, Miramar. Colom ha afirmat que d'ençà que ha sortit el seu disc i amb l'entrada de la dreta al govern ella s'ha vist convertida "en una artista reivindicativa" i que voldria deixar de ser-ho. "M'agradaria ser Júlia Colom de Valldemossa, que canta en català ja està"

Júlia Colom (Valldemossa, 1997) canta tonades mallorquines per fer reviure totes les persones que ja les han cantat abans. El seu nom sona des de fa anys en el panorama musical, però fins ara no havia passat per cap estudi de gravació. No li feia falta. Per a ella, la música té a veure sobretot amb l’oralitat. Aquest any ha publicat el primer disc, Miramar (La Castanya, 2023), que combina temes propis i cançons populars de Mallorca. El dijous 3 d’agost el presentarà al cicle Sala Barcelona, al castell de Montjuïc.

Una melodia de guitarra marca l’inici d’una cançó. Més que una melodia sembla un degoteig d’aigua, com un lleuger cop de vent que remena, una per una, les fulles d’un arbre. Olivera verda i grisa, més antiga que aquest món, ets l’arrel que lliga vides, ets treballs i ets amors, hi canta la veu de na Júlia Colom. 

Els mallorquins Miquel Serra i Júlia Colom i els empordanesos Cala Vento són els noms de les tres primeres actuacions confirmades per al Mobofest 2023. La direcció del festival, que fa uns dies anuncià que l'esdeveniment es trasllada de Lloret de Vistalegre a Porreres, destaca que aquests grups suposen una "bona dosi de qualitat de l’escena estatal i l’illenca". A mesura que avancin les setmanes, la direcció anunciarà més noms dels grups que actuaran els dies 28 i 29 de juliol.

Júlia Colom (Valldemossa, 1997) ha compartit aquest dijous una cançó amb els seus seguidors: Estròfica. El tema ha arribat acompanyat d'un videoclip dirigit per David Bustos.

Música, tradició i contemporaneïtat són tres elements que caracteritzen els projectes de Joana Gomila (Manacor, 1982), Clara Fiol (Palma, 1995) i Júlia Colom (Valldemossa, 1997). Totes tres són mallorquines, s’han format al Taller de Músics de Barcelona i tenen -així ho demostra la seva feina artística- un fort interès en la música tradicional de l’illa. Les seves propostes connecten amb la gent i criden l’atenció del públic contemporani, i també susciten interès entre els experts musicals: Paradís, l’últim àlbum de Joana Gomila i Laia Vallès, rebrà el premi especial del jurat de la tercera edició dels premis Enderrock de la música balear el 26 de novembre, i A trenc d’alba, de Marala, un dels projectes musicals de Clara Fiol, ha estat votat com a millor disc revelació en els mateixos guardons. El disc de Marala va rebre, fa pocs dies, el premi Ovidi Montllor a millor disc de folk al País Valencià. El procés d’investigació i recerca de les tonades de camp de Júlia Colom ha estat immortalitzat pel cineasta Joan Porcel al documental Sempre dijous, premiat recentment al festival In-Edit de Barcelona com a millor documental estatal.

Sempre dijous, el documental de Joan Porcel que narra el procés creatiu de l'artista valldemossina Júlia Colom, s'ha alçat com a millor documental estatal del festival IN-Edit 2020. El jurat que ha concedit el premi estava format per Sergi Cameron, Esteban Girón i Eva Rivera, que l'han valorat com "un retrat sincer i honest del moment vital d'una artista emergent en el trànsit cap a la professionalització, al mateix temps que recull i recupera la tradició musical mallorquina en una relectura contemporània". A més, també han considerat la valentia de l'artista en exposar la seva vida i les seves inquietuds més íntimes, així com la senzillesa amb la qual el director s'acosta a la seva quotidianitat i al seu entorn més pròxim.

Ara em trob en un punt d’inflexió. Després de tenir una rutina durant el confinament, ara és moment de recapitular i tornar a zero. Fa uns deu dies que he tornat a Barcelona i és moment de readaptació. En general, no solc tenir una estructura gaire clara en el dia a dia, però el que sí que faig sempre quan m’aixec és posar música amb un altaveu que sona ben fort i me’n vaig a dutxar. Després berén. M’he comprat una liquadora i, ara, la meva il·lusió és aixecar-me i fer-me un suc. No bec cafè perquè no m’agrada ni n’he begut mai. Així que funcion a costa de sucs i tes.