Se’m fa inevitable, al complir-se l’any de l’atac rus a Ucraïna, revisar la visió il·lusòria de la tardor de 2022 pensant –jo també ho vaig pensar– que l’ofensiva ucraïnesa permetia albirar el final de la guerra i qui sap si el final de Putin. Amb tot, em resisteixo a acceptar que el que estem vivim no passa de ser el final del començament del conflicte. Crec que en qualsevol moment les diferents variables que hi intervenen podrien agafar velocitat –la Xina ha presentat un pla de pau– i posar-nos davant, almenys, d’un alto el foc. En tot cas, si hi ha un element que continua planant sobre l’escenari bèl·lic és el quadre de condicions que podrien dur a negociar: 1) Crimea és territori rus i s’ha de quedar a Rússia; 2) Ucraïna ha de renunciar a entrar a l’OTAN i accedir a la neutralitat, tot i poder ser membre de la Unió Europea; 3) caldria fer nous plebiscits al Donbass sota control internacional per decidir el futur de la regió.

"La República Francesa us expressa tota la seva gratitud i amistat, i us desitja un feliç aniversari", ha dit el president de França, Emmanuel Macron, al filòsof Edgar Morin, que avui, 8 de juliol, fa cent anys. Ho ha celebrat en una cerimònia més austera de les que sol organitzar l'Elisi per motius de seguretat sanitària i només hi han assistit uns cent convidats, entre els quals hi havia diferents autoritats i familiars i amics de l'homenatjat. Macron, que s'ha fet una bona abraçada amb Morin a l'acabar el seu discurs, ha sigut el primer a intervenir i, com la resta, s'ha desfet en grans elogis cap al pensador. Ha resseguit la seva vida d'un segle: des del seu naixement el 8 de juliol del 1921 fins als dies d'avui, passant per la resistència francesa de la qual va formar part, l'enrolament al Partit Comunista Francès, l'oposició a la guerra algeriana (1954-1962) i tots els anys d'estudi en una multitud de disciplines, també sobre els dies actuals, marcats la pandèmia del covid. "Voilà, fa 100 anys que vas arribar al món, ets un home secular", ha dit amb un somriure Macron.

De l’interviu de Fèlix Pujol (Barcelona, 1943-2021) a Edgar Morin (París, 1921) publicat a 'La Vanguardia' (3-IV-1981) a propòsit d’una de les seves estades a Barcelona. Avui és el centenari d’aquest filòsof i sociòleg, autor de L’esprit du temps. Essai sur la culture de masse (1962), obra determinant en l’embranzida dels nous estudis de comunicació a Catalunya.

El pensador francès Edgar Morin ha estat guardonat amb el II Premi Mediterrània Albert Camus. Nascut a París l’any 1921, Morin és sociòleg, filòsof i escriptor. A més, fou membre de la Resistència, director d’investigació en el Centre Nacionale de la Recherche Scientifique i reconegut amb més de 30 honoris causa. La primera edició del premi s’atorgà a l’artista libanesa Mona Hatoum.