L'artista catalana Laia Rius, que lidera el projecte musical Nastallat, ha presentat aquest dimecres a Palma la seva proposta Cada casa, cada vida, un treball que fusiona la música electrònica amb el ball de bot amb l'objectiu de traslladar la tradició a nous espais escènics i públics. La iniciativa aposta per una reinterpretació contemporània de la música d'arrel, concebuda especialment per al directe i orientada a generar una experiència col·lectiva al voltant del ball, ha informat l'artista a la presentació.

“N’hi ha que pensen que aquells al·lots que veuen sortir de l’entrenament de futbol amb un xandall i unes ulleres de sol, o els que algun cap de setmana van de concerts o de discoteques, no poden ser els mateixos que omplen les places dels pobles a les ballades. I ho som, ves si ho som!”. Són paraules del binissalemer Carles Pachón Capó, conegut com a Carles des Cocó. Pachón és un dels integrants de Bergants des Tall, un grup de joves d’entre 17 i 25 anys que fa quasi dos anys es varen afegir a la històrica agrupació Tall de Vermadors, fundada fa quasi un segle. Els Bergants són només una de les nombroses proves que confirmen allò que pocs podien sospitar fa només seixanta anys: que en ple segle XXI, el ball de bot estaria de moda entre gent de totes les edats. Tant que fins i tot l’Obra Cultural Balear ha optat per celebrar enguany la Diada per la Llengua –aquest dissabte, dia 10 de maig– amb una gran ballada a Santa Maria.

Ara potser ja no es fa tant o ha passat de moda, però en els anys del boom turístic nasqueren molts de grups folklòrics que actuaven a hotels o participaven en activitats al voltant dels turistes. "Això no només va afectar la manera de viure dels individus, que obtenien uns ingressos extra, sinó que va modificar moltes expressions folklòriques. Els pagesos varen passar de cantar al camp, damunt l'era o espolsant ametlles, a fer-ho damunt els escenaris, en contextos folklòrics d'espectacle", afirma el musicòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francesc Vicens. El docent participa en un grup de treball amb experts de la Universitat de Barcelona sobre l'impacte del turisme en el folklore des d'una perspectiva històrica.

“Tenc un vídeo d’una ballada, crec que a Pollença, on es veu una nina d’uns cinc anys, sa mare i una dona més major. Són tres generacions ballant: això és molt guapo”. Ho diu Biel Frontera, el president de l’Escola de Música i Danses de Mallorca. La va fundar el folklorista inquer Bartomeu Ensenyat l’any 1975. “Abans de l’obertura de l’escola, el ball de Mallorca era un reducte a les festes particulars, com ara a les matances... però a les places no es ballava. Hi havia uns quants grups que feien ball per al turisme i festes de poble”, comenta.

“Fa dos anys vaig dir que el ball de bot seria el nou lindy hop [un ball afro-americà] aquí a Catalunya”, diu Laia Rius, una de les prop de 500 persones que dissabte 11 de juny es van aplegar a Barcelona per ballar jotes, boleros, fandangos i mateixes, en el marc del festival Bulla’n’Barna. Ha estat la primera macro ballada popular de ball de bot celebrada a la capital catalana, concretament a la plaça de la Gardunya. La participació va ser tot un èxit: “Teníem una previsió de 300 persones i, al final, n’hi havia més de 500”, celebra Jaume Gelabert, de l’associació cultural Va de Bot!, una de les quatre escoles de ball organitzadores de la jornada, juntament amb Sa Sargantana (la més longeva de les entitats, amb 25 anys de classes a l’esquena), La Barranqueta i Espai Mallorca.

L'Escola Municipal de Mallorquí ha presentat aquest dimarts l'inici del seu curs més atípic amb les mesures adaptades a la pandèmia. El centre educatiu ha ofert per primera vegada tots els cursos de català tant en format presencial com en línia. Enguany, el gran damnificat per la situació ha estat el ball de bot, ja que a causa de les restriccions sanitàries no se'n poden oferir classes. Sebastià Llodrà, delegat de Política Lingüística, i Margalida Rosselló, directora de l'Escola Municipal de Mallorquí han explicat en una roda de premsa les novetats d'aquest inici de curs.