Més de cinc anys després la justícia comença a passar comptes per les 7.291 persones que van morir a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Per primer cop dos ex alts càrrecs del govern d'Isabel Díaz Ayuso hauran de declarar com a investigats en un procediment judicial, segons han informat en un comunicat dues associacions de víctimes i confirmen fonts jurídiques. Durant tot aquest temps la presidenta madrilenya ha evitat fer autocrítica per l'actuació del seu executiu durant la covid-19. Aquest moviment judicial dona empenta tant a l'oposició com als familiars de les víctimes, que han continuat pressionant la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, per demanar-li que assumeixi responsabilitats personalment.

Fa tot just un any, Isabel Díaz Ayuso aconseguia imposar-se en les eleccions autonòmiques del 28-M per majoria absoluta. Els quatre anteriors, havia governat primer en coalició amb Cs –del 2019 al 2021– i, després de trencar amb el partit taronja i avançar eleccions, amb un executiu monocolor, tot i que es va quedar a quatre escons de no dependre de ningú a l'Assemblea de Madrid. En tots dos períodes la presidenta madrilenya va necessitar el suport extern de Vox. ¿Ha canviat alguna cosa en els últims dotze mesos? El fet és que malgrat no dependre dels vots de l'extrema dreta, algunes de les normes tenen el seu segell ideològic, com la reforma de la llei trans autonòmica (que va ser aprovada pel PP en l'època de Cristina Cifuentes), que el Defensor del Poble ha portat al Tribunal Constitucional per vulneració de drets dels menors.

El nivell de confrontació entre la Moncloa i el PP va pujant de decibels a mesura que s'estreny el calendari electoral. Encara cueja el xoc d'aquest dimarts durant el Dia de la Comunitat de Madrid, en el qual Isabel Díaz Ayuso va negar al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, l'accés a la tribuna d'autoritats durant la desfilada militar del 2 de Maig. El govern espanyol ha qualificat aquest comportament d'"inèdit", en paraules d'Isabel Rodríguez, i l'ha equiparat a les maneres de fer de Donald Trump o Jair Bolsonaro, que van incitar assalts a les institucions dels Estats Units i el Brasil després de perdre a les urnes.

La Fiscalia Europea ha arxivat la investigació sobre els contractes de compra de mascaretes vinculats al germà de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. L'organisme segueix els passos de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, que l'any passat ja va arxivar també el cas per manca d'indicis. Era el contracte de subministrament de 250.000 mascaretes FFP2 i FFP3 per un import total d'1,5 milions d'euros que va adjudicar el govern madrileny i en el qual va participar el germà d'Ayuso, Tomás Díaz Ayuso. La Fiscalia Europea va començar a investigar el cas per una presumpta malversació de fons europeus.

Els mesos d'estiu han deixat un regust agredolç en el mercat laboral, per bé que l'arrencada de la tardor està dissipant els mals presagis. L'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre (del juliol al setembre), publicada fa dues setmanes, mostrava que es continua creant ocupació, però a un ritme més moderat. El context de crisi internacional marcat per l'escalada dels preus no ha passat desapercebut. Si bé s'han creat llocs de treball (77.700 més que el trimestre anterior) i s'ha superat la barrera dels 20,5 milions d'ocupats a tot l'Estat, també ha crescut la taxa d'atur (60.800 desocupats més), fins al 12,67%. El motiu principal del que pot semblar una contradicció és l'increment de la població activa, és a dir, les persones disposades a treballar que el mercat laboral no està absorbint.

El torero retirat José Ortega Cano serà un dels nou vocals del Centre d'Afers Taurins de la Comunitat de Madrid, segons ha anunciat el conseller de Justícia, Interior i Presidència del govern madrileny, Enrique López. José Ortega Cano, de 68 anys, és una de les principals figures del toreig dels anys vuitanta i noranta, ha remarcat en un comunicat el govern madrileny. La nota afegeix que, al llarg de la seva carrera, va aconseguir sortir fins a quatre vegades de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid a coll. Retirat de les places definitivament el 2017, el matador murcià sempre ha mantingut la seva vinculació amb el món de la tauromàquia, tant com a ramader des de l'àmbit de la cria del toro brau, com com a apoderat, llançant joves promeses del toreig, com en el cas del jove noveller Álvaro Burdiel, que apodera actualment.

És sabut que la competència a la baixa que exerceix la Comunitat de Madrid i de què es vanta la Sra. Ayuso té poc cost per al contribuent alt i mitjà. Sí, en canvi, per als grups més fràgils de madrilenys que depenen més de l’ajut públic, i que veuen ara com el seu pes electoral va a la baixa, diluïts per la deslocalització cap a Madrid de contribuents rics procedents d’altres indrets. Els que esperen només de la intervenció pública bones infraestructures, que ja paga l’Estat, i pocs impostos, ja que no necessiten serveis públics, estan avui pletòrics. Amb poca pressió fiscal ja fan. I si a més pispen així les bases fiscals dels veïns, l’operació esdevé d’un gratis total des de la vel·leïtat de la ideologia liberal. Contrasta la situació d’un Estat que no impedeix l'autonomia fiscal exercida a la baixa amb el que sí que impedeix a altres, per responsabilitat fiscal, el sistema de concert, ni que es plantegi com a solidari. És a dir, plena autonomia i pacte fiscal conveniat. L’argument aquí és que el concert foral no és extrapolable a altres comunitats perquè la generalització impediria l’anivellament, sense ni considerar la potencial contribució a la solidaritat abans al·ludida. La competència fiscal a la baixa no s'impedeix, tot i que és sabut que aquesta cursa portaria a la ruïna col·lectiva. La capacitat fiscal de Madrid és certament molt alta, fet que aparenta després una gran solidaritat en el finançament autonòmic. Tot això és fake en la situació actual i porta a confusió als analistes, als de The Economist inclosos, en un article recent. 

Els 13 diputats de Vox van servir a Isabel Díaz Ayuso per ser investida per segona vegada presidenta de la Comunitat de Madrid i ara haurien de servir perquè tirés endavant els seus primers pressupostos –els de l'any passat els va prorrogar–. Però el partit d'extrema dreta de moment es fa pregar, perquè ja ha anunciat que presentarà esmenes al projecte que ha presentat aquest dimecres el conseller d'Economia madrileny, Javier Fernández-Lasquetty. "És normal que Vox vulgui presentar les seves propostes, però no hi ha línies vermelles i buscarem l'entesa", ha afirmat Lasquetty en roda de premsa. Això sí, ha recordat que els populars tenen 65 escons, que han de servir per satisfer "polítiques concretes", per davant dels 13 de Vox.

Mentre que en la majoria del territori espanyol la campanya de vacunació contra el coronavirus va com un coet, hi ha una comunitat on no acaba d’aixecar el cap: la de Madrid. La capital espanyola és a la cua en tots els indicadors. És la que té un estoc més important de dosis sense administrar, més d’1,3 milions, cosa que representa el 21,4% de les emmagatzemades a l’Estat. Però tot i tenir una important concentració de recursos sanitaris per metre quadrat, és també en la que menys persones han rebut almenys una dosi entre la població de més de 40 anys: un 85,7%, mentre que la mitjana espanyola és del 88,8% i la catalana del 86,4%. Més acusat és a la franja de la trentena, en què Madrid és també a la cua amb només un 24,7% de dosis administrades, mentre que Catalunya gairebé arriba al 45%, segons l'últim informe del ministeri de Sanitat.

Toni Cantó no va poder formar part de les llistes del PP a les eleccions del 4 de maig perquè es va empadronar a la Comunitat de Madrid fora de termini, però Isabel Díaz Ayuso li ha acabat trobant un forat al seu equip de govern. La presidenta madrilenya ha decidit impulsar un òrgan de nova creació i situar-hi l'exdiputat de Ciutadans al capdavant. Es tracta de l'Oficina de l'Espanyol, que dependrà de la conselleria de Cultura, Turisme i Esports després que aquest dimecres n'hagi aprovat la creació el consell de govern de la Comunitat de Madrid.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha confirmat aquest dilluns l'absolució de l'expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes pel cas Màster, en contra de la petició de la Fiscalia que reclamava que es repetís el judici. Segons la sentència de la sala civil i penal, el tribunal que va absoldre l'exlíder popular "no va incórrer en un dèficit de motivació ni el seu discurs era irracional ni va ometre raonaments sobre alguna prova important", tal com indicava el ministeri públic.

Isabel Díaz Ayuso ja torna a ser oficialment presidenta de la Comunitat de Madrid. Aquest dissabte ha pres possessió del càrrec en un acte que s'ha celebrat a la seu del govern autonòmic i en el qual l'han acompanyat el president del PP, Pablo Casado, i tots els presidents autonòmics del partit. Ayuso ha promès el càrrec en un acte solemne després que aquest divendres fos investida per l'Assemblea de Madrid amb els vots del PP i Vox, en un debat en què va estendre la mà a l'extrema dreta per "col·laborar" al llarg de la legislatura.

Isabel Díaz Ayuso ha revalidat el càrrec com a presidenta de la Comunitat de Madrid, després d'obtenir aquest divendres 77 vots de l'Assemblea de Madrid. Els diputats del PP i de Vox han permès la seva investidura i ara s'obre una curta legislatura –d'aquí dos anys tornarà a haver-hi eleccions autonòmiques– en què les dues formacions de la dreta governaran de bracet. No serà un executiu de coalició, però Ayuso ha acceptat de paraula la "mà estesa" que li ha ofert la portaveu ultra, Rocío Monasterio, que ha tingut part de protagonisme en la sessió amb les acusacions llançades contra el diputat d'Unides Podem Serigne Mbayé.

Isabel Díaz Ayuso serà reelegida demà divendres presidenta de la Comunitat de Madrid amb els vots de Vox. La líder popular va assegurar que convocava eleccions anticipades perquè no hi hagués tuteles de cap banda al seu govern –en referència a Ciutadans–, però tot i l’àmplia majoria segueix depenent de l’extrema dreta. N’ha deixat constància aquest dijous durant el discurs d’investidura, pensat per tornar a reeditar el govern d’aquí dos anys, quan de nou hi hagi eleccions autonòmiques, i girar full a la gestió del covid després que justament ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE) donés a conèixer que Madrid és la comunitat que de lluny va tenir més excés de mortalitat, un 41,2%, el 2020.

El ple de constitució de l'Assemblea de Madrid ha servit per visualitzar el que serà molt probablement la tònica dels pròxims dos anys: l'aliança entre el PP i Vox. El primer acord a què han arribat les dues formacions ha sigut per al repartiment dels set membres de la mesa de la cambra autonòmica, que han sigut escollits aquest dimarts. Així, els populars han pactat amb l'extrema dreta tenir quatre llocs a la mesa i Vox, un. A canvi, el PP s'ha compromès a estudiar una reducció del nombre de diputats del Parlament madrileny, una petició que havia fet el grup de Rocío Monasterio durant les negociacions —es necessitaria una majoria de 90 diputats perquè la proposta tirés endavant—. "Amb aquest acord hem decidit donar-nos suport per configurar la mesa, i el PP cedirà un lloc a Vox perquè tingui representació", ha explicat la presidenta madrilenya en funcions, Isabel Díaz Ayuso, abans de començar el ple. "Esperem que n'hi hagi moltíssims", ha proclamat, al seu torn, Monasterio.

Ni toc de queda, ni limitacions de reunió a l'espai públic durant la nit i una hora més d'obertura per a bars i restaurants, de les 23 h a les 00 h. Així quedaran les restriccions a la Comunitat de Madrid un cop s'aixequi l'estat d'alarma. Després de l'àmplia victòria en les eleccions del 4 de maig, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, continua amb la política de mantenir el mínim de mesures a la capital espanyola. Per bé que es manté el confinament perimetral de diferents àrees bàsiques de salut –les que tenen una incidència superior a 250 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies– tot i no haver-se demostrat que sigui eficaç, Madrid continuarà sense confinament perimetral com fins ara, amb la novetat que no està previst que Castella i Lleó i Castella-la Manxa el sol·licitin. Per tant, per primer cop en sis mesos –exceptuant el parèntesi de Nadal– es podrà circular lliurement per les comunitats veïnes.

Entre el 1981 i el 1983, enmig d’una de les moltes improvisacions d’aquella transició que havia decidit construir un estat de les autonomies sense saber ni quantes ni quines (només per contrarestar els autogoverns català i basc), algú resolgué que la província de Madrid seria també una comunitat autònoma. Certament, no ho van decidir els madrilenys –que no foren consultats en absolut–, ni tampoc ho dictà la història, ni un sentiment diferencial previ, ni cap reivindicació autonomista de les forces polítiques implantades a la demarcació. És prou sabut que tots els símbols de la nova entitat política (bandera, escut, himne...) van haver de ser inventats de cap i de nou, perquè hom mancava de qualsevol tradició prèvia.