Llegim a l’ARA que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (aquest que els experts en lleis anomenen "el Tejúe") ha dictaminat que “el complement a la pensió per fills que va destinada especialment a les mares discrimina els homes”. Així és. Una mare pot cobrar un plus mensual de 35,90 euros per fill (fins a quatre) de manera automàtica, mentre que un pare haurà de complir –explica la notícia– el següent requisit: “Haver vist estroncada la seva vida professional pel fet d'haver tingut un fill o més, i per exemple haver estat almenys 120 dies sense treballar durant els nou mesos previs al naixement o durant els tres anys posteriors”.

El desembre del 2016 el conductor d'un camió de recollida de residus de l'empresa eivissenca Ca Na Negreta va patir un accident de treball. Va patir una fractura al peu i, quan es va començar a recuperar, l'empleat va demanar que el destinessin a un lloc adaptat a aquelles seqüeles. La companyia va acceptar la sol·licitud i el conductor va passar a fer una feina que requeria menys temps al volant. En paral·lel, va iniciar una disputa amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, que en un principi li va denegar la incapacitat laboral permanent. No va aconseguir aquest estatus fins al 2020. I onze dies més tard, l'empresa li va notificar l'extinció del seu contracte. Estava sent acomiadat.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest divendres que les corts espanyoles no haurien hagut d'haver obligat Le Monde i un dels seus periodistes a pagar una elevada indemnització perquè això "té el risc de dissuadir la premsa" de fer la seva feina i vulnera de manera "manifesta" la llibertat de premsa. "Quan la indemnització és manifestament desproporcionada amb relació al deteriorament de la reputació [...] té el risc de provocar un efecte dissuasiu sobre la cobertura mediàtica d'assumptes semblants en el futur", diu el dictamen de la màxima instància de la justícia europea.

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó als eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín i ha demanat anul·lar la negativa inicial de l'Eurocambra a entregar-los l'escó per no jurar la Constitució. També proposa revocar la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que es posa del costat del Parlament Europeu i considera que la "impossibilitat" d'acceptar-los l'acreditació no és cosa seva, sinó de "l'aplicació del dret espanyol". En tot cas, l'opinió del lletrat no és vinculant ni definitiva, si bé sol coincidir amb la sentència final del màxim tribunal europeu, que s'haurà de pronunciar durant els pròxims mesos.

A l’espera que a finals de febrer el ple del Congrés dels Diputats aprovi definitivament el dictamen de la proposició de llei d’amnistia i es traslladi al Senat, on es preveu que durant dos mesos es lliuri una tan cruenta com estèril batalla per deixar-la sense efecte, la disputa sobre la futura llei té a hores d’ara diferents escenaris a nivell intern i europeu. A escala domèstica el contenciós polític el lideren la dreta i la ultradreta, amb l’ajut inestimable dels habituals corifeus mediàtics, i el judicial l’encapçalen jutges i fiscals que no han paït que el legislador pugui deixar en paper mullat els seus excessos en forma d’acceleracions miraculoses d’instruccions o d’imputacions delirants de terrorisme. I és que la dreta ultramuntana espanyola, al marge de muntar saraus al carrer, ha dissenyat tot un pla per fer que l’itinerari d’aprovació de la llei sigui el més tortuós possible: reformes del reglament del Senat per eludir els terminis d'urgència, peticions d’informes que ni són preceptius ni molt menys vinculants, presentació de retorçades esmenes a la totalitat amb text alternatiu, intents per fer decaure la proposta per no assolir en primera instància la majoria absoluta...

L'Associació d'Usuaris Financers a Espanya espera que la banca "es posi en marxa" per tornar les despeses cobrades per clàusules abusives als seus clients, després de la nova sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que declara que el termini per reclamar aquestes despeses no començarà a córrer abans que un consumidor conegui el caràcter abusiu d'una clàusula contractual.

Totes les dones que fugen de la violència masclista poden obtenir l'estatus de refugiada o de protecció subsidiària a la Unió Europea. Així ho ha dictaminat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que considera que les dones en el seu conjunt formen part d'un grup social que quan, per raó de sexe, estan exposades al seu país d'origen a actes de violència física o psíquica, fins i tot a actes de violència sexual i domèstica, tenen dret a rebre aquesta protecció. "Especialment quan corren un perill real de mort o de violència", remarca l'escrit emès pel tribunal europeu.

La carpeta principal de les negociacions entre el PSOE i els partits independentistes és la llei d'amnistia. I, òbviament, una de les figures clau que se'n podrien beneficiar és l'expresident Carles Puigdemont, el màxim protagonista de l'1-O. Ara bé, podria tornar immediatament a Catalunya? De què dependria?

Pablo Llarena no emetrà noves euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín de manera imminent. Després de la petició de la Fiscalia aquest dilluns, que es va sumar la de l'acusació popular de Vox, el magistrat instructor ha emès una providència on resol que no prendrà una decisió fins que la justícia europea es pronunciï sobre els eventuals recursos dels eurodiputats de Junts contra la retirada de la seva immunitat. Tenint en compte que l'expresident i l'exconseller a l'exili tenen marge fins al 15 de setembre per recórrer contra la sentència i sol·licitar que se'ls retorni cautelarment la protecció, previsiblement no hi haurà noves euroordres durant les negociacions entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dijous que un banc pot estar actuant amb "mala fe" en cas que esperi a la denúncia d'un client per retornar-li els diners cobrats amb clàusules abusives, per la qual cosa l'entitat bancària pot ser condemnada a pagar les costes del judici.

En el seu moment, quan els tres parlamentaris estaven acusats per la comissió d'un delicte de sedició i un altre de malversació de cabals públics, el president de la cambra europea va tramitar la sol·licitud de les autoritats espanyoles per decidir si s'accedia a l'aixecament de la immunitat parlamentària. Es van complir els requisits legals per a la tramitació dels suplicatoris i el Parlament Europeu va acordar per majoria accedir a la petició realitzada per Espanya, obrint així la via per recórrer davant del Tribunal General de la UE, al qual li corresponia la decisió de confirmar o revocar la resolució del Parlament Europeu. Avui hem conegut que el Tribunal General confirma la decisió del Parlament Europeu. Contra aquesta resolució, que afecta drets fonamentals, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia de la UE per vulneració de drets fonamentals.

La decisió sobre la immunitat era la sentència més important que esperaven els eurodiputats de Junts: podia ser la via que, hipotèticament, els servís per intentar tornar a Espanya sense ser detinguts. Per això la decisió del Tribunal General de la Unió Europea és una galleda d'aigua freda per a la seva estratègia, malgrat que encara s'hagi d'esperar a saber el posicionament definitiu de la segona instància de Luxemburg: el Tribunal de Justícia. Amb la resolució d'aquest dimecres els eurodiputats de Junts tornen pràcticament a la casella de sortida i queden, de nou, en mans dels tribunals belgues.

Gairebé vuit anys després que esclatés l'escàndol del Dieselgate –en què grans automobilístiques van utilitzar un programari trampós per manipular el càlcul de les emissions contaminants dels seus vehicles–, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que els consumidors afectats per aquest frau tenen dret a ser indemnitzats pel fabricant de l'automòbil. La sentència, emesa aquest dimarts, fa referència a una qüestió prejudicial que va plantejar la justícia alemanya sobre un cas concret d'un particular. Aquest consumidor havia denunciat el grup Merdedes-Benz, però el veredicte de la màxima cort comunitària crea jurisprudència arreu del territori de la Unió Europea i assenyala que tots els clients europeus afectats poden rebre una compensació.

Hi ha catalans feliços com croquetes humanes arrebossant-se a la sorra d’una platja d’aquí a l’eternitat. I tot per la sentència del TJUE sobre els exiliats polítics catalans. Ens han dit que som un "grup de persones objectivament identificables". Digues-me grup, o banda, colla, penya, cercle... Som un tros, un bocí, un fragment, una porció. És a dir, perquè ens entenguem tots, fins i tot els gats marsupials, parlem, diccionari en vena, d’un "conjunt de persones o de coses formant com una unitat dins un conjunt més nombrós o complicat, pel fet d’estar més juntes, més íntimament unides, tenir certes semblances, una característica comuna". Un grup de gats marsupials. Un grup de porrons de clorhexidina. Un grup de formatges assilvestrats. D’acord, però els catalans des de quan som un "grup"?

Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'abast de les euroordres, s'han produït dues reaccions contradictòries: per una banda, l'expresident Carles Puigdemont ha conclòs que la resolució fa "inviable" a la pràctica les euroordres, mentre que la Moncloa ha assegurat, en canvi, que ara l'entrega de l'excap de l'executiu català és més a prop. ¿Qui ha guanyat, doncs, en la decisió d'aquest dimarts? Com es durà a terme a la pràctica?

És pràcticament impossible que el discurs que el rei Felip VI ha pronunciat aquest dimarts des de Barcelona hagi sigut escrit després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els exiliats catalans. Els del monarca són discursos mil·limetrats i preparats amb temps, que fins i tot supervisa abans la Moncloa perquè no hi hagi cap desajust. Sigui com sigui, les paraules que el rei ha pronunciat en la tradicional entrega de despatxos judicials –enguany 215– prenen més sentit que mai si es té en compte tot el que ha passat avui. El mateix dia que el TJUE ha entrat de ple en la dinàmica de la justícia espanyola marcant el terreny de joc per a la batalla de les euroordres, el monarca ha volgut recordar a la nova promoció de jutges que també són "jutges europeus". "No ho oblideu", ha dit, i ha insistit que han d'aplicar també el "dret de la Unió Europea".

El primer recurs que va resoldre Luxemburg a favor de l'independentisme va ser d'Oriol Junqueras. El desembre del 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va reconèixer la immunitat al llavors pres polític des del dia de la seva elecció i va considerar que el Tribunal Suprem l'havia d'haver deixat sortir per prendre possessió com a eurodiputat. Aquesta resolució també va obrir les portes a l'expresident Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí a l'Eurocambra, però va quedar en paper mullat en el cas de Junqueras: un cop condemnat a 13 anys per sedició i malversació per l'1-O, el llavors president del Parlament Europeu, David Sassoli, va considerar que no podia exercir de diputat i va declarar vacant el seu escó. Oriol Junqueras va presentar recurs i ara el recorregut d'aquest cas ha arribat al seu final: el TJUE ha desestimat la petició del republicà aquest dijous i ha donat la raó a l'Eurocambra.

La Unió Europea torna a tocar el crostó a Polònia en matèria de drets civils. Aquest dijous l'advocat general de la UE, Tamara Ćapeta, ha assenyalat que la llei polonesa que permet a un empresari negar-se a contractar un treballador per motius d'orientació sexual és contrària al dret comunitari i ha emplaçat el tribunal de Varsòvia a no aplicar en un cas en concret la legislació del seu país.

Primera resposta negativa per als exiliats al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l'espera de la sentència definitiva. Aquest dijous l'advocat general del tribunal ha emès la seva opinió –que no és vinculant però marca la tendència de la causa– sobre les prejudicials que va interposar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i, d'entrada, li dona la raó. L'objectiu del magistrat era esmenar el rebuig de l'extradició de Lluís Puig de la justícia belga i reduir el marge dels estats europeus de rebutjar una euroordre. De moment ha convençut l'advocat general del TJUE: Richard de la Tour diu que Bèlgica no pot rebutjar una euroordre pel risc de vulnerar la presumpció d'innocència –com va fer en el cas de l'exconseller Lluís Puig– si no s'ha demostrat les "deficiències sistèmiques i generalitzades" del sistema judicial espanyol d'acord amb "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades".

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) tanca la porta a indemnitzar els accionistes del Banco Popular, que va ser absorbit pel Santander el 2017 a través d'un procés de resolució d'urgència previst en la normativa europea. El tribunal amb seu a Luxemburg recorda que la directiva que regula aquestes operacions estableix que són els accionistes i els creditors els que han de suportar de manera prioritària les pèrdues que es derivin d'un procés com aquest, perquè preval la necessitat de garantir l'estabilitat del sistema financer per sobre dels seus drets com a inversors. Per tant, el Santander no ha d'indemnitzar els antics accionistes de l'entitat que van veure com les seves inversions perdien el valor.