Joan Ridao Martín (Rubí, Barcelona, 27 de juliol de 1967) és jurista i acadèmic. Actualment, és professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya –al llarg de la seva carrera política i jurídica ha rebut diversos premis i reconeixements. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ha estat secretari general del partit (2008-2011), diputat del Congrés i diputat del Parlament de Catalunya (1995-2008). Ridao serà a Palma aquest dijous en el marc de les jornades sobre drets lingüístics organitzades per la UIB i l'Obra Cultural Balear, les quals tindran lloc al Col·legi d'Advocats.

El Col·legi d'Advocats de les Balears acollirà els pròxims 19 i 20 de febrer unes jornades sobre la protecció dels drets lingüístics, a les quals s'han inscrit més d'un centenar de professionals del dret i de l'Administració.

Acció Cultural de Menorca i Plataforma per la Llengua han presentat, en un acte obert al públic, les al·legacions a la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca.

"Totes les persones tenim dret a la nostra llengua en el nostre país. És una qüestió de dignitat humana. I tots tenim dret a la seguretat lingüística; és a dir, a viure en la nostra llengua. Si això no passa, estem davant de situacions de dominació cultural i lingüística, i per tant també personal", afirma Vicenta Tasa Fuster (Oliva, 1974), professora de dret constitucional de la Universitat de València i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics.

Llegim a l'ARA Balears que l'Assemblea de docents de l'IES Ramon Llull, de Palma, ha fixat la seva posició després que una alumna patís una agressió lingüística dins el centre mateix. L'alumna, d'FP d'Integració Social, va demanar fer un examen en català, i com a resposta va ser qüestionada per la professora —que li va preguntar per què volia fer la prova en català i no en castellà, com els seus companys— i increpada per una part dels estudiants, que també la van arribar a insultar. Davant d'això, el comunicat dels docents és clar: “l'Assemblea de docents de l'IES Ramon Llull reitera el seu compromís amb la llengua catalana com a llengua vehicular de l'educació pública i com a llengua pròpia de les Illes Balears, i rebutja qualsevol intent d'assetjament pel fet de defensar-la”. Aquesta, com se sol dir, és l'actitud.

La situació de les llengües oficials a l'estat espanyol és d'una desigualtat flagrant, consagrada jurídicament per diversos reglaments i normatives, començant per la mateixa Constitució del 78. A la màxima llei espanyola hi queda ben clar que la llengua oficial d'Espanya és el castellà (diu castellà, no espanyol) i que tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la. Tot seguit, concedeix que “les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts”. No esmenta quines són ni com es diuen aquestes misterioses “altres llengües espanyoles”, ni a quines comunitats autònomes es parlen. De la vaguetat de l'article 3.2 se'n desprèn que evidentment no existeix cap “deure” de conèixer el català, l'eusquera i el gallec (les “altres llengües” en qüestió) i que, si de cas, als seus parlants els assisteix tan sols el dret d'usar-les als seus territoris. (El fet d'evitar concretar-ne els noms va dur a maniobres divisives com fer constar el “valencià” com a llengua oficial del País Valencià, oficialment rebatejat també com a Comunitat Valenciana al seu Estatut d'Autonomia.)

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Joan Miralles, ha traslladat aquest divendres a la presidenta del Govern, Marga Prohens, la seva preocupació pel fet que sigui Vox "qui estigui marcant el guió en política lingüística" perquè, de moment, "només s'han vist retrocessos". Segons ha recollit Europa Press, Miralles i altres representants de l'entitat han advertit a l'Executiu que l'oficina de llibertats lingüístiques que proposa Vox "només pretén arraconar els drets lingüístics dels catalanoparlants", i han afegit que la porta a col·laborar en assumptes en els quals hi hagi consensos "sempre està oberta", tot i que utilitzaran "totes les eines disponibles si es fan passes enrere".

D'ençà que ha començat aquesta legislatura, l'Ajuntament de Palma ha duplicat les notes de premsa, i no perquè en faci més. Des de l'arribada de Jaime Martínez (PP) al govern de Cort, el Consistori envia els comunicats en català i també en castellà. Aquesta només ha estat una mostra més de l'actitud que té el nou equip envers la llengua pròpia, a la qual s'afegeix ara el fet que ni tan sols els comunicats en català es respecten. Així ho demostra el comunicat que ha enviat aquest dimarts l'empresa municipal de neteja, Emaya, en què la versió que hauria d'estar en català apareix farcida de paraules en castellà.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat aquest dijous als candidats a les eleccions que treballin per un estat plurilingüe que respecti els drets lingüístics de tots els ciutadans. En un comunicat, l'Obra ha remarcat que el reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i aconseguir la reciprocitat de les emissions de les televisions i ràdios dels diferents territoris de parla catalana es troben entre les seves principals demandes.

El Consell de Mallorca destina 245.000 euros a fomentar l'ús del català en el sector privat, el que suposa 85.000 euros més que la convocatòria anterior. L'administració insular, a través del Departament de Política Lingüística, ha publicat aquest dilluns la convocatòria d'enguany, que té per objectiu garantir els drets lingüístics també en l'àmbit comercial. A més, també s'obre una segona línia de 100.000 euros per a les entitats sense ànim de lucre. Així, en total, la institució insular destina 345.000 euros a fomentar el català en aquests dos sectors.

“Excepcional service from us to you. Mon-Fri 10-18”. És el text gravat a la placa que dona la benvinguda a una immobiliària del centre de Palma. Té la seu a Puerto Banús (Marbella, Màlaga), però des del novembre del 2022 també ha obert a Mallorca. A l’interior del local, crida l’atenció un jacuzzi immens –hi deuen cabre prop de deu persones. La decoració compleix amb tots els tòpics escandinaus i, de fons, sona la ràdio sintonitzada en un canal que pareix alemany. Tots aquests detalls acaben de confirmar el perfil al qual s’adrecen, que ja deixava prou clar l’aparador. A l’exterior, pengen anuncis de cases amb tota la informació en anglès, sense rastre de català ni castellà, una decisió que els pot costar milers d’euros.

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres un contenciós administratiu contra el Govern balear per impugnar les bases de la convocatòria per estabilitzar els interins al sector sanitari. Denuncia que, malgrat la reculada de l'Executiu, 15 categories sanitàries, considerades deficitàries, quedaran exemptes de presentar el requisit del coneixement del català, mentre que en unes altres 34 categories es dona un marge de dos anys per acreditar-lo. "Ara mateix, no hi ha cap garantia que els drets lingüístics seran respectats", sosté.

L'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes (ODDL) va rebre 208 casos per possibles discriminacions en el seu primer any de funcionament —de desembre dell 2020 a desembre del 2021. L'ens ha fet pública la memòria d'activitat, en què revela que el 83% de les denúncies afecten l'administració autonòmica i el 16%, l'àmbit privat. Destaca especialment el volum de queixes al Servei de Salut balear: aquest organisme públic aglutina 79 casos, el 38% del total.

El Consell Polític de MÉS per Mallorca ha acordat establir la llengua catalana com una prioritat en el futur cinquè Pacte de Progrés. La formació ecosobiranista aposta per la inclusió de clàusules lingüístiques a la contractació pública d'empreses. En aquest sentit, apunten que les administracions no poden fugir de la seva responsabilitat pel que fa al compliment de la Llei de normalització lingüística.

L'hospital Juaneda Miramar ha anunciat que farà una investigació interna contra un metge del servei d'endocrinologia, arran d'un informe que va fer el passat 23 de setembre a una usuària del centre. En concret, el document sosté que "l'anamnesi ha estat interferida per una barrera idiomàtica (contesta sempre en mallorquí)". L'anamnesi és la passa prèvia a la diagnosi, la descripció clínica de l'observació del metge.

Una de les passes necessàries per arribar a una normalització lingüística a les Balears és saber fins a quin punt està inclosa la llengua dins la llei. Fins ara, per saber si una llei tenia aspectes lingüístics, s'havia d'anar una per una, però des de fa dues setmanes ja no és així, ja que l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) ha publicat el primer recull de legislació lingüística de les Illes Balears. 

Elisa Loncón (Traiguén, Xile, 1963) és maputxe, lingüista i activista pels drets dels pobles indígenes. Des del juliol i fins fa pocs dies va ser la presidenta de la Convenció Constitucional de Xile, la institució que està redactant una nova Constitució que ha de substituir el text heretat de la dictadura de Pinochet, amb el procés obert per la revolta popular del 2017. Formada als Països Baixos i al Canadà, ha treballat a la Universitat de Santiago de Xile, i s'ha especialitzat en l'ensenyament del mapudungun. El seu discurs en la llengua originària quan va assumir la presidència de la convenció va fer la volta al món i la seva tasca –per la qual ha patit amenaces i assetjament– l'ha convertit en una de les 100 persones més influents del 2021 per a la revista Time. També Financial Times l'ha considerat una de les 25 dones més destacades de l'any al món. Aquesta setmana ha rebut el premi René Cassin de drets humans del govern basc i ha visitat Barcelona, on ha concedit aquesta entrevista a l'ARA.

No hauria d’estar passant, però ja ens estem donant garrotades de nou amb els idiomes per la raó comuna de la por a minvar o a desaparèixer com a cultura. Uns creuen que el castellà està perseguit a Catalunya. D'altres, que el català està perseguit a tota Espanya. Ambdós corrents es retroalimenten. Aprofiten qualsevol excés supremacista puntual de l’altre sector per posar el crit al cel. Ignoren voluntàriament que el supremacisme, sortosament, no és en absolut majoritari en cap dels dos sectors, malgrat que ambdós, això és ben curiós, ho creuen fermament de l’altre.