Un home estranger ha mort aquest dijous després de sofrir una caiguda des d'una altura de 30 metres en el terme municipal de Valldemossa.

Un comellar és un espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades. Aquesta és la definició més ortodoxa que ens ofereix el Diccionari Alcover-Moll (DCVB) i que ens permet raonar una part de la toponímia de la serra de Tramuntana. La ruta que us proposam és una caminada per la Comuna de Bunyola que s’inicia per l’emblemàtica possessió dels Cocons i que s’endinsa cap a l’interior d’aquest immens espai comunal, el més important de totes les Balears, pel comellar de la Cuina. Aquest topònim ens remet també a una gran balma, que visitarem durant la marxa, i que fou en el passat refugi i punt de trobada de les persones que feinejaven dins la Comuna. Aquesta àrea natural representa una de les masses forestals més extenses de Mallorca, amb una extensió de 716 ha que representa el 8,5% de la superfície de tot el terme municipal de Bunyola.

Bombers de Mallorca han evacuat aquest dimecres en helicòpter un excursionista al puig de Sant Martí, a Alcúdia, i un home de 85 anys amb una lesió al turmell a Banyalbufar.

Un mirador és un lloc alterós des d’on es pot contemplar i veure una gran extensió de terreny. Sabedor d’aquesta evidència, tan simple com extremadament complexa, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria dissenyà camins al voltant d’aquell gran i immens Miramar que va anar construint des del 1872 fins a la seva mort, el 1915, alhora que hi establia miradors; perquè aquell llibre tan instructiu i d’estampes tan formoses que era i és la naturalesa de la serra de Tramuntana havia de menester espais per a la seva contemplació. Eren aquells mateixos terra, mar i cel que havien endolcit el cor de Ramon Llull sis segles abans de l’arribada del príncep, científic i viatger, durant la seva estada el 1276 en el procés de creació de l’escola de missioners i llengües orientals en aquell mateix Miramar. Us proposam una passejada “entre la vinya i el fenollar”, pels miradors de baix de l’Arxiduc, als peus de la Talaia Vella. Una mirada projectada al voltant de la Foradada.

Aquesta setmana us proposam una caminada pel vessant marítim de ponent de la venda del cap de Barbaria. Segons descripció de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (eeif.es), Cala Saona és l’extrem occidental de la depressió situada entre la Mirada i el puig den Guillem, les elevacions principals de la parròquia de Sant Francesc Xavier. La cala estricta té com a extrems la punta del Caragol cap a ponent i l’indret conegut com la Guaita Vella cap a mestral. Per extensió, el topònim fa referència també a una vasta zona interior i costanera que abraça des de la punta Rasa (O) fins al caló den Trull (N). Sobre l’origen del nom Saona, força opac, s’han proposat algunes teories, basades o bé en la relació amb el verb ‘assaonar’, o bé amb la semblança del nom amb altres indrets mediterranis. Cal no descartar la possibilitat d’un origen antroponímic, atès que el cognom Saona es troba documentat a Mallorca el 1233.

Un excursionista de 65 anys va haver de ser rescatat aquest dissabte migdia després que es trobàs malament mentre caminava per la zona del Fumat, un dels trams més abruptes i exigents de la costa nord de Mallorca. L’home feia una ruta quan, per causes que no han transcendit, es va trobar malament i no podia continuar avançant per compte seu.

Bombers de Mallorca i la Guàrdia Civil dugueren a terme aquest dilluns passat el rescat d'un excursionista de 87 anys que s'hauria ferit mentre feia una excursió entre el mirador de les Barques i Cala Tuent.

En el següent itinerari, us proposam una tresca dolça i agradable pel foravila algaidí. Camins i paisatges amarats de caràcter i d’una bellesa singular, amb molta tradició i sentiment, que ens duran a fer una volta per les terres de Punxuat, un indret amb milers d’anys d’història. Pels habituals del transport públic, heu de saber que per arribar a Algaida disposau de les següents línies: 401, 403, 431d i 432, les dues primeres connecten amb Palma (Per a més informació sobre horaris i disponibilitat, consultau-ne el web tib.org). El punt d’inici i final de la caminada és l’aparcament de la Farinera, vora el poliesportiu del Porrassar, rere el Casal Pere Capellà.

En el següent itinerari proposam una tresca llarga i exigent per vells camins de la serra de Tramuntana, antigues rutes amb molta tradició que uneixen Alaró i Lloseta per possessions amb història, com Solleric, Tossals i els Rafals, entre d’altres, i un paisatge cultural farcit d’històries i llegendes. Tant per a l’anada com per a la tornada, recomanam fer servir el tren. Consultau-ne les rutes, horaris i disponibilitat de les diferents línies de servei públic als webs tib.org i trensfm.com.

En aquesta ruta exploram novament els límits insospitats de Can Prohom, de Sóller, la possessió més important de l’antiga alqueria musulmana de Castelló. Actualment està situada entre Son Mico (amb la qual forma una unitat arquitectònica), l’Heretat i Can Bleda. Can Prohom és el punt i final d’una ruta que iniciam a Valldemossa i que passa per altres possessions destacades com Son Moragues i el Teix. Just quan estam a punt de sortir del terme municipal de Deià, descendim vertiginosament cap a Sóller pel camí dels cingles de Can Prohom.

La cova dels Coloms és un dels llocs més visitats pels excursionistes menorquins i forans, tant per la bellesa del paratge natural on es troba, el barranc de Binigaus, com per les seves espectaculars dimensions; no debades és coneguda popularment amb el nom de la catedral. Fa uns 25 metres d’alçada, uns 20 metres d’amplària i uns 110 metres de llargada.

La mola del Fangar se situa a la part de migjorn de Manacor, a tocar amb Felanitx. Frontera natural de les comarques de Llevant i Migjorn, és una petita serra que s’ubica entre el llogaret de Son Macià, de 1919, i la possessió que li dona nom, que ja trobam documentada en el segle XIV. Considerada la més important i extensa del municipi, amb 1.000 hectàrees de superfície, el Fangar es troba històricament travessada per un dels camins públics amb més anomenada de Mallorca, precisament perquè la seva recuperació va ser fruit de la lluita esforçada i continuada de tot un poble que es resistia a deixar prendre allò que era seu. El camí del Fangar ja l’hem recorregut des de Son Macià per explorar una part de la mola. Ara reincidim en aquest mateix entorn geogràfic per completar-lo amb un itinerari que comença per la banda de la possessió del puig d’Alanar i que té com a objectiu el cim de la mola del Fangar (317 m).

Alcúdia, Pol·lèntia ‘la poderosa’ pels romans, Al-Kudi o la ciutat del pujol pels musulmans, la ‘Ciutat Fidelíssima’ que resistí la Germania en defensa de l’emperador Carles. Però, sobretot, una vila equidistant a les dues sortides naturals cap a la mar: el port Major (badia d’Alcúdia) i el port Menor (badia de Pollença). Precisament aquest darrer fou el que usà Carles V quan visità la vila el 4 de juny de 1535 per agrair el seu suport durant la revolta de la Germania (1521-1523). Probablement, al portet dels Tamarells, dit ara la punta de l’Emperador. No obstant això, Alcúdia acabà per mirar cap a llevant, cap a l’actual port, perquè oferia millor recer i calat. Des d’època romana, sabem que hi ha un port a la part de la badia d’Alcúdia. A l’edat mitjana s’habilità un nou camí que des de la Porta del Moll connecta la ciutat amb el seu port. Tot i els diferents embats patits al llarg dels segles, el naufragi del Mimi P. a la badia d’Alcúdia el 19 de novembre de 1883 va marcar una fita en la història del port i posà a prova la valentia i caràcter dels mariners alcudiencs. Un fet que motivà l’establiment d’una delegació de la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags, la primera de les Illes Balears, tal com ressenyen Antoni Domingo i Glòria Druguet en un important treball de recerca històrica.

La Guàrdia Civil ha rescatat una dona accidentada que no podia caminar a la zona de l'Entreforc, a Escorca. Segons ha informat el cos en una nota de premsa, el rescat es va produir l'horabaixa de dissabte passat després de rebre un avís a través de l'112 que informava que una dona havia patit un accident.

Les tasques de manteniment que Emaya farà al Gorg Blau el 27 de març convertiran aquesta zona i els torrents de la Fosca i de Pareis en un espai molt perillós per a la pràctica del barranquisme i qualsevol altra activitat d'oci. El Govern ha explicat que la setmana que ve es duran a terme les maniobres d'obertura de les vàlvules del desguàs de fons del Gorg Blau, fet que provocarà una sortida important de cabal d'aigua.

La nostra ruta se situa entre els municipis de Valldemossa i Deià, per possessions emblemàtiques com Can Costa, Son Moragues, Son Galceran, Son Gallard i Son Rutlan. En aquest entorn, entre el cel i la terra, seguint la forta empremta de Ramon Llull i l’arxiduc Lluís Salvador, travessam el bosc de les Ermites Velles. Etimològicament, ermita ve d’erm (lloc deshabitat o desert, també dit del terreny que no es conrea) i fa referència als espais que en època paleocristiana habitaven els primers anacoretes, als deserts del nord d’Egipte. Per aquest motiu, els àmbits geogràfics de gran activitat eremítica són anomenats ‘deserts’. L’ermita de Sant Nofre, a l’extrem nord del desert de la Trinitat, és un dels quatre ermitoris que tenien com a titular aquest sant. Els altres tres eren a la possessió de Son Fortesa (Puigpunyent), al puig de la Bastida (Sant Joan) i al Portitxol (Palma), aquesta ja desapareguda.

Un home de 55 anys ha mort aquest dilluns després de sofrir un infart quan feia una ruta de senderisme per la Comuna de Caimari. Els serveis d'emergències han rebut l'avís de la incidència al voltant de les 16.50 h i fins allà s'ha desplaçat personal del SAMU 061 i dotacions dels bombers dels parcs de Sóller i Inca, segons ha informat Europa Press.

En la següent ruta proposam una tranquil·la i agradable passejada pels comellars i turons que envolten la vila de Campanet. Un itinerari que discorre entre els plecs del terreny i de la història d’un dels paisatges culturals més potents de la comarca del Raiguer. Dos llibres imprescindibles per interpretar i entendre alguns dels punts d’interès d’aquesta ruta són Campanet per veure. El poble i els voltants, de Pere Rayò Bennàssar (Ajuntament de Campanet, 1994) i Antoni Despuig i Dameto. Príncep de l’Església, Príncep de les Arts,de Tomàs Vibot Railakari (El Gall Editor, 2013). Per a iniciar la caminada, disposam de transport públic que ens acosta a la vila natal de mossèn Riber, la línia 314, que uneix Inca i sa Pobla per Campanet i Búger.

Descrita com a possessió de muntanya, Son Mascord s’ubica al nord del municipi de sa Pobla. Fins al segle XVII va dependre de l’Obac. Té unes 100 quarterades amb alzinars, pinars, zones de garriga, olivars, garrovers, ametllerars i fruiters. La nostra ruta té per objectiu recórrer la muntanya d’aquesta possessió poblera, des de l’històric oratori de Crestatx fins a l’ermita de Son Marcord. “Ubicat entre les possessions de l’Obac, Son Cladera, el Fangar i Gaieta, entre d’altres, aquest petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme disposa d’una campana decorada amb nou cordons, on es pot llegir l’epigrafia ‘Alabat sian los sagraments’”. L’investigador i escriptor Josep Lluís Riera Moll (Palma, 1958) ho explica així a una comunicació presentada a les VI Jornades d’Estudis Locals de sa Pobla, publicades l’any 2020.

La Moleta Rasa i el Morralàs són dues fites inequívoques de la finca pública de Son Fortuny. Una, la primera, perquè se situa ben bé damunt la línia divisòria entre ambdues possessions, que coincideix també amb la partió de terme. L’altra, la segona, perquè són un conjunt de penyals, l’estrep nord de la serra dels Pinotells, tallats a plom, des dels quals es domina clarament el vessant marítim d’aquesta part de la Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat.