L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu que la tardor a les Balears sigui més càlida del que tocaria i amb precipitacions dins la mitjana. Així ho ha explicat la delegada de l’Aemet a les Illes, María José Guerrero, en una roda de premsa aquest dijous on ha fet balanç d’un estiu més calent del que és habitual i ha avançat les previsions dels pròxims mesos.

Ara ja queden lluny els dies més calorosos de l’estiu, i la tardor, encara lluny del fred més rigorós de l'hivern, pot ser la millor època per sortir a l’exterior i practicar qualsevol mena d’activitat física. Gaudir de la frescor del matí amb el sol acabat de sortir i els carrers i camins encara endormiscats o sortir als vespres mentre es va enfosquint i calmant la jornada són moments molt agradables i que promouen la nostra motivació per practicar, la tan necessària i saludable activitat física.

La nova edició dels Concerts de Tardor ja és aquí. El cicle d'enguany, que conformen vuit concerts, es durà a terme a diversos espais de Manacor i Portocristo i tindrà la participació de reconeguts artistes locals i internacionals. La programació és la següent:

Ja tenim aquí la tardor, estació que aquest 2024 dona el tret de sortida oficial el diumenge 22 de setembre a les 14.44 h. És just en aquest moment quan es produeix l’equinocci de tardor, però, a diferència del que la majoria de la població creu, no és el dia en què tenim exactament les mateixes hores de dia que de nit.

Després d'un estiu càlid marcat per les plogudes fortes i irregulars, la calor encara no se'n va i les precipitacions tampoc. Tot i que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha anunciat que la tardor a les Balears serà "més càlida de l'habitual" i amb precipitacions "normals", la primera meitat del trimestre estarà marcada per les plogudes torrencials, el calabruix i les ràfegues de vent que podrien arribar a originar caps de fibló. A partir del novembre, les precipitacions seran moderades.

La tardor meteorològica ha començat aquest mes de setembre amb pluja, i l’estiu també ens va deixar una important DANA que a mitjans d’agost va provocar molts estralls a les Balears. Uns episodis que han arribat puntuals, i encara queda tota la tardor per davant, l’època més plujosa de l’any a gran part del país i que cada cop està acompanyada de fenòmens meteorològics més extrems a causa de la crisi climàtica.

Més cabells al raspall, enganxats a la jaqueta, al coixí o al desaigüe de la dutxa. A la tardor solem notar un augment de la caiguda de cabells, un fenomen que es repeteix cada any: “És un procés que té a veure amb la renovació natural i és molt més evident en aquesta etapa de l’any”, assegura Alícia Santamaria Orleans, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC i farmacèutica. Segons Santamaria, es tracta d’un procés que en la majoria de casos és “inevitable i reversible”, ja que al cap de tres o quatre mesos la major part dels cabells que han caigut tornen a sortir. I així ho ratifica l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venerologia (AEDV), que des de fa anys insisteix en la idea que els cabells no cauen, sinó que es renoven: “Forma part de la nostra herència com a animals mamífers. Els cabells tornen a néixer passats uns mesos sense necessitat de recórrer a vitamines ni locions per evitar-ne la caiguda”, asseguren des de l’AEDV. 

Coneixeu la síndrome de Stendhal? Es pot catalogar com una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, palpitacions i una forta emoció quan ens exposem a obres d'art, especialment quan són considerades extremadament belles. Molta gent diu haver-la experimentat quan visita la ciutat de Florència, però el cert és que aquesta sensació d'emmalaltir davant la bellesa es pot viure també davant d’un paisatge natural. Probablement, parlar d’aquesta síndrome és exagerat, però el cert és que plantar-se davant un paisatge quan la paleta de colors l’ha fixada la tardor és tota una experiència sensorial i emocional. Boscos on manen infinits tons ocres i vermellosos que conviden al silenci, l’observació i la reflexió. Tot plegat resultat d’un procés tan natural com és el fet que els arbres de fulla caduca tallin els nutrients a les fulles en un procés que els prepara per a l’hivern i la manca de llum. En aquest camí, les fulles perden vitalitat i formen aquests colors tan característics, just abans de morir i caure a terra, encatifant el bosc de groc i vermell.

Trepitjar les fulles que cauen dels arbres a la tardor és un entreteniment que ens pot resultar irresistible. Al bosc, deambulem estratègicament per aquelles parts del camí més atapeïdes de fulles. A la ciutat, som capaços fins i tot de canviar de vorera per sentir el crec-crec sota els peus. Aquest delit no és exclusiu de la canalla. Els infants acostumen a no tallar-se a l'hora de jugar amb les fulles i molts adults farien el mateix, a menys que es reprimeixin per no embrutar-se –això desitjarien que fessin també les criatures– o per vergonya del què diran si els veuen xalar com quan eren petits. Però com és que ens agrada tant trepitjar fulles? Ens produeix plaer i benestar, de manera que és millor no estar-se de fer-ho.

Comença la tardor a Nova York. Escric des d’una residència al nord de la ciutat envoltada de camps d’herba i boscos que no acaben. Cada matí, un cabirol s’atura davant la finestra de l’habitació on em poso a treballar abans que surti el sol. Nou escriptors més es desperten a poc a poc a mesura que la llum retorna la verdor al dia: el cérvol fuig bosc endins, el perdo entre el fullam, i la llum descobreix el verd fosc dels pins americans, el verd clar de l’herba humida, el verd abissal d’unes pomeres que envolten la casa, el verd elèctric dels matolls que indiquen els límits de la propietat.

La temperatura mitjana aquest estiu a les Balears ha estat de 25,5ºC, mentre que la mitjana a Espanya ha estat de 23,4ºC, fet que implica que la temporada estival a l'Arxipèlag ha estat 1,2ºC més càlida que a la resta de l'Estat. Així ho reflecteixen les dades del balanç de l'estiu publicades aquest dijous per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Ara bé, si l'estiu ha estat molt càlid a les Balears, els termòmetres han marcat temperatures qualificades d'extremadament càlides a diverses zones del sud de la Península, al Cantàbric occidental i a les Canàries, que han presentat un augment d'1,6ºC respecte de la mitjana estatal.

La tardor és una d’aquelles estacions que poden semblar amb poca ànima. Després de l’estiu, que és una època esplendorosa, de vida al carrer, de fer plans, de vacances, de disbauxa, de llum, de poca roba..., de sobte, sense ni adonar-nos-en, totes aquestes coses es van esfumant. Cada dia hi ha menys llum, comença a fer fred, passem moltes més hores tancats amb horaris molt marcats i ens anem cobrint de roba. Però... què us semblaria trencar aquesta rutina uns instants?, sigui durant el cap de setmana o en algun moment del dia, i submergir-vos en un bany de colors rogencs, en jornades fresques però encara agradables, en boscos humits, en una costa solitària, en muntanyes que es van tenyint de blanc. La tardor és un dels millors moments de l’any per a la pràctica d’alguns esports que ens mantindran en contacte amb la naturalesa. Segons tots els especialistes, aquests mesos previs a l’hivern són ideals per estar actius i gaudir d’uns paisatges i d’unes llums molt especials.

Sí, trobo que fa un novembre estrany. Massa calor. Però diuen que ens hi hem de començar a acostumar. Aquells estiuets de Sant Martí, dies de plàcid sol solet, que eren una treva de la fred i les boires, ara només existeixen en el record. Tot és sempre igual: hivern i estiu. Vivim en la monotonia i en la mediocritat. L’estiuet de Sant Martí no té cap sentit com a alleujament. Només és una cosa antiga que el canvi climàtic ens fa enyorar. Tot ha canviat. Hem entrat en una nova dimensió de gairebé tot. De la naturalesa, de la vida urbana, de les relacions interpersonals, de la política. Ara, per exemple, hi ha a Catalunya una gran excitació per aquest canvi jurídic que s’anuncia. La supressió de l’anomenat delicte de sedició. Tothom està molt content. Quina gran notícia! El senyor Sánchez i el senyor Aragonès exulten. La faula de diàleg ha donat el primer fruit. No sé si el president gran és un cínic i el president petit un il·lús. Però m’ho temo. No hi haurà cap derogació, serà només allò que els espanyols en diuen “los mismos perros con distintos collares”. Canvi de nom, però molt més ambigu que l’altre; reducció de pena, però pena, al cap i a la fi. I sobretot una adequació als codis europeus que es pensen que facilitarà l’extradició d’aquells que la justícia europea protegeix. El que volen els espanyols és l’empresonament de Puigdemont. Del fugado. Que pagui per l’horror que ha comès, per ser el capdavanter de la nefasta segregación d’un territori de la pàtria. Només de pensar que això és possible ja és un delicte. Encara que desactivés la independència proclamada és reu del crim més gran que es pot cometre a Espanya. S’ha d’empresonar com sigui. Que exultin doncs el cel i la terra, l’empresonament s’acosta. De fet, encara que el PP ho dissimuli, tots estan contents. Però si Sánchez està content, el PP ha de treure foc pels queixals. És el teatre de la política.

Ara que els dies es tornen més curts, foscos i aviat més frescos, m'he començat a preocupar per les meves caminades diàries. ¿Podré continuar fent-les o no? Trobo que passejar, cosa que només tinc temps de fer a la tarda, és crucial per la meva salut física i mental, i no m’agradaria haver d’interrompre l’hàbit perquè arriben els mesos de tardor i hivern. Ara, també és cert que no em ve de gust assumir més riscos dels estrictament necessaris. Per això em sorgeixen dues preguntes: ¿és segur fer exercici quan es fa fosc?, ¿en quin punt fa massa fred per posar-s'hi?

Els dies ja curtegen i el cel es tenyeix de roig molts horabaixes. La tardor incipient ha començat a brostar, però queden dies perquè els arbres amollin les fulles i els camps s'envernissin de tonalitats rogenques.

Un sopar de cantadors a Can Tronca (Sant Joan), un concert enmig de les vinyes de Can Majoral (Algaida), una nit de cinema... La Fundació Mallorca Literària ha presentat la programació de l'edició d'enguany de Tard'Oral, que posa èmfasi en les trobades íntimes amb estímuls artístics relacionats amb l'oralitat, la cançó i la tradició. Les activitats, que s'han dividit en tres blocs, arriben a diferents indrets del Pla de Mallorca (Sant Joan, Lloret de Vistalegre, Vilafranca de Bonany, Porreres, Algaida i Montuïri) i Palma.

Per a la indústria de la moda l’any comença al setembre perquè es duen a terme les passarel·les més rellevants del món –Nova York, Londres, Milà i París– i les principals revistes de moda rivalitzen en continguts amb portades enlluernadores per captar l’atenció del públic i les vendes. Aquest mes, crucial per al sector, coincideix també amb el canvi de temporada, les noves estratègies de comercialització i l'arribada d’un seguit de tendències que simplifiquen les col·leccions de les grans firmes ja vistes a la passarel·la. Finalment, acabaran quallant al carrer, un cop les grans distribuïdores de moda adaptin aquestes tendències amb dissenys senzills de preus assumibles. Grosso modo, la temporada del fred ve marcada per dos estils contraposats: uns defensen una moda racional que perduri al llarg del temps, mentre que altres recreen universos irreals amb dissenys sumptuosos que conviden a somiar com una via d’evasió del temps present.

Pensaments, hortènsies, hibiscos o dàlies, les flors de tardor. Ara que l'estiu és un record cada cop més llunyà, entrem en un moment clau perquè les nostres plantes es recuperin definitivament dels mesos de calor. Volem tenir una primavera ben florida? Doncs hi ha processos que cal començar aquestes setmanes. Això és el que els passa a les nostres plantes durant la tardor.