El BBVA està analitzant la condició que aquest dimarts va imposar el govern espanyol a l'opa hostil sobre el Banc Sabadell i entre les decisions que pot prendre no descarta fer marxa enrere amb l'operació. "Dins de l'anàlisi d'aquesta condició addicional [del govern espanyol] hi ha diferents alternatives, aquesta [retirar l'opa] inclosa", ha indicat el director general del BBVA a Espanya, Peio Belausteguigoitia, aquest dimecres en el marc del curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo, i que patrocina el mateix BBVA.

El BBVA ha arrencat l'any tornant a anotar un rècord de beneficis. L'entitat bilbaïna ha obtingut un benefici net de 2.698 milions d'euros els tres primers mesos d'aquest 2025 (entre gener i març), la qual cosa suposa un increment del 22,7% respecte al mateix període del 2024, tal com ha informat aquest dimarts el banc a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

"La veritat és que no em podia imaginar que em plantejaries aquesta pregunta", ha ironitzat el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, quan Miguel Ángel Díez, membre de FTI Consulting, li ha demanat sobre el moment que travessa l'entitat, i que està marcat per l'opa hostil que li ha llançat el BBVA. L'escenari del debat, a diferència del moviment bancari, era amistós: l'escola de negocis Iese. "Veig moltes cares conegudes i estimades", ha dit González-Bueno, que no ha dubtat en aprofitar la comoditat del lloc, ple de futurs estudiants que aspiren a ocupar alts càrrecs, per posar "llum i taquígrafs al rebuig de l'entitat a negociar l'adquisició plantejada pel BBVA inicialment".

"Seria una mala notícia per a Catalunya". La categòrica reflexió d'un veterà banquer arribava hores després del xoc financer que s'ha produït al migdia al saber-se que el BBVA està negociant per comprar el Sabadell. És, sí, el segon intent després de l'operació fallida de la tardor del 2020. I, segons les fonts consultades, té bones possibilitats de prosperar.

Els grans avenços científics o tecnològics sempre han estat precedits per utopies. Els humans de l’Edat de Pedra no podien imaginar com seria la seva vida a l’Edat de Ferro. Abans de la Revolució Industrial, tothom hauria titllat de boig Eiffel per voler construir la seva famosa torre. Al segle XIX imaginar un fluid elèctric circulant arreu per tenir llum i tantes coses més hauria semblat una quimera. Arribar a la Lluna era un tema literari abans de l’any 1969. I així podríem continuar amb molts més exemples.

El departament d’Energia dels Estats Units ha anunciat aquest dimarts un “assoliment científic històric” dut a terme per un grup de científics en una instal·lació federal de Califòrnia. La secretaria d'Energia, Jennifer Granholm, ha assegurat en roda de premsa que s'ha aconseguit "per primera vegada" produir amb èxit una reacció de fusió nuclear que generi guanys nets d'energia. O sigui: que ha generat més energia que no la que ha gastat. Aquest desenvolupament "és només el començament", ha aventurat, atès que suposa un pas important en la transició cap a energies més netes (sense emissions de carboni) i potencialment il·limitades. Tanmateix, els experts avisen que es podria trigar dècades a comercialitzar la fusió nuclear i, per tant, a materialitzar-la en el dia a dia de la generació elèctrica.

¿Som més a prop de crear una estrella a la Terra i aprofitar-ne l’energia de manera controlada? Això és el que pretenen els actuals experiments de fusió nuclear com el Joint European Torus (JET), que es va començar a dissenyar a principis dels anys 70 i que aquesta setmana ha anunciat l’obtenció d’una xifra rècord d’energia: s’han generat 59 megajoules en una reacció sostinguda durant cinc segons.

La recerca d'una energia segura, neta i inesgotable és un dels grans reptes de la comunitat científica, i la fusió, la font d'energia responsable de la llum i la calor procedents de les estrelles, podria ser una solució. Ara un experiment europeu acaba d'assolir un nou rècord en aquest camp.

Iberia i Air Europa mantenen les negociacions i allargaran durant aquesta setmana les converses per arribar finalment a un acord de fusió entre totes dues companyies, en una negociació que dura ja dos anys. Aquesta, segons ha informat Europa Press, pot ser una setmana clau per tancar l'operació més gran de la història de l'aviació espanyola, ja que encara que aquest dilluns acabàs el termini, tot sembla indicar que les negociacions encara continuen.

CaixaBank ja és la primera entitat financera d'Espanya. És el titular del que des d'aquest divendres pot presumir la companyia catalana, que ha tancat l'absorció de Bankia amb la inscripció de l'operació en el registre mercantil de València després que dimarts la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) autoritzés la integració. El resultat és un banc amb 20 milions de clients, el 25% del mercat espanyol, 50.000 empleats, 640.000 milions en actius, una xarxa comercial amb presència física en 2.200 municipis i tres seus: una de social a València, i dues d'operatives a Barcelona i Madrid.

Globalia i Barceló han anunciat la fusió de les seves agències de viatges -Avoris i Halcón Viajes-Travelplan-, la qual estava congelada des de l'inici de la pandèmia. La crisi sanitària i del sector turístic va frenar l'acord, però finalment l'han ratificat aquest divendres.

Llum verda dels accionistes de CaixaBank a la fusió per absorció amb Bankia, una operació que converteix l'entitat catalana en el nou gran banc d'Espanya amb prop del 25% del mercat estatal en crèdit i dipòsits. Tot i que es tracta de la 85a absorció feta per la companyia, l'aprovada avui "és una de les grans fites en la història de l'entitat", segons ha emfatitzat l'encara president Jordi Gual.

La fusió fulminant entre CaixaBank i Bankia va convèncer el món financer català que el Banc Sabadell seria absorbit de manera imminent, abans que s’acabés el 2020. Però la situació ha canviat i ara per ara el pronòstic en què coincideixen les diferents fonts consultades ja és un altre: l’operació no es produirà fins a l’any vinent.

Fa només dues dècades podia sonar a utopia o ximpleria imaginar que La Caixa d’Estalvis i Pensions es pogués convertir en la primera entitat financera d’Espanya. L’afirmació ja és una realitat. “Avui és un gran dia per a nosaltres”, afirmava José Ignacio Goirigolzarri, investit com a president de CaixaBank en potència, en l’anunci de la macrooperació de fusió entre CaixaBank i Bankia.

Hi ha acord. Després de dues setmanes de recta final negociadora, CaixaBank i Bankia han decidit aquest dimecres que celebraran demà els seus respectius consells d'administració per anunciar la proposta de macrofusió.

La Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) creu que és un error allargar els ERTO només fins a final de gener del 2021. L'associació assegura que l'executiu central hauria de fer un esforç per mantenir-ne la vigència un mínim d'un any amb revisions trimestrals. D'aquesta manera dotarien de més estabilitat les empreses i seguretat els treballadors.

Contra tot pronòstic, el conglomerat automobilístic Fiat Chrysler (FCA) va retirar dimecres la seva proposta de fusió amb Renault. El fabricant de la marca del rombe va responsabilitzar del fracàs de les negociacions el govern francès, el principal accionista del grup, propietari del 15,1% de les seves accions.

Després de mesos de rumors, finalment el consell d'administració del banc alemany Deutsche Bank ha confirmat que l'entitat ha iniciat les negociacions per fusionar-se amb el seu gran rival, Commerzbank.

L'automobilística francesa Renault i la japonesa Nissan han començat converses per fusionar-se i crear un nou fabricant gegant al sector, segons publica aquest dijous el servei de notícies de la nord-americana Bloomberg citant fonts del sector.

Els accionistes del Banco Mare Nostrum (BMN) han aprovat aquest dijous la seva fusió amb Bankia, una operació que ja va autoritzar Europa el passat mes de juny. El 95% dels presents a la junta extraordinària de BMN, titulars del 95% del capital de l'entitat, han votat a favor d'aquesta decisió.