S’han de prohibir les danes a Eivissa. Trob que no ens convenen poc ni mica. Deixen aigua, sí. L’aigua fa falta? Segurament –amb xampany només ja no m’arriba per omplir la banyera: s’ha posat caríssim. Però, si falta aigua, que facin més dessaladores. Les danes són de tot punt inoportunes: l’any passat ja varen posar en risc els closings de les discoteques i enguany quasi ho tornen a fer. Ha anat de poc. No podrien passar al febrer, que no hi ha ni Déu? És obvi que les danes són contràries al progrés, a l’oci i a qualsevol intent d’ordenació. A mi m’agafen sense paraigua cada octubre –un dia d’aquests vaig a un ‘xino’ i me’n compr tres o quatre. Així estan les coses. Adam –així es deia la dana en qüestió– va deixar diumenge 18 a l’aeroport d’Eivissa 173,8 litres per metre quadrat. En un sol dia. Rècord absolut. Un cas palmari d’intrusisme en l’activitat de les dessaladores. Per què ningú no hi fa res? De qui és la culpa?

El cineasta mallorquí Jaume Carrió presenta a la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma Les imatges arribaren a temps, un curtmetratge de sis minuts que combina imatges d’arxiu i assaig documental per reflexionar sobre la pèrdua, la memòria i la manera com la societat conserva els records davant les catàstrofes naturals.

L’Hospital Universitari Son Espases ha acumulat aquest dimarts més de 60 pacients pendents d’ingrés, en una situació que el centre atribueix a les conseqüències de la dana Adam i a les plogudes de dilluns a Mallorca. A les 15.00 h, les dades del Portal de Transparència de l’IB-Salut comptabilitzaven 161 persones que esperaven ser ateses a les urgències de l’hospital de referència de les Illes.

La dana Adam ha provocat l’esfondrament parcial del sostre de l’antic cinema Iris, a Palma, i ha obligat a tancar preventivament tres aules de dues escoletes municipals. L’incident ha ocorregut aquest dimarts i no ha causat danys personals, segons ha informat l’Ajuntament de Palma.

La dana Adam continua damunt les Balears. Ha tornat a deixar plogudes a les Balears durant la nit i la matinada d'aquest dimarts, amb ruixats que han entrat per Eivissa i Formentera i han avançat cap a Mallorca i Menorca. Les precipitacions s'han deixat veure per tot l'Arxipèlag, però han estat molt destacades a Calvià (79), Andratx (72), Banyalbufar (64) i Escorca (60), on han deixat entre 79 i 60 litres per metre quadrat en una hora. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) manté activat l’avís groc per plogudes i tempestes a tot l’Arxipèlag.

El torrent de la Llavanera s'ha desbordat aquest dilluns a Vila després que la dana Adam hagi deixat 150 litres per metre quadrat en només 36 hores a la ciutat d'Eivissa, 80 dels quals han caigut des de les tres de la matinada. Les precipitacions han tornat a provocar inundacions de carrers i establiments comercials, especialment al barri del Pratet, un dels més castigats pel temporal. La situació també ha obligat a tallar nombroses carreteres, ha complicat els accessos a l'aeroport i ha posat en alerta els serveis d'emergències davant la crescuda dels torrents al nord i nord-est de l'illa.

"Ahir vespre ens varen avisar i vàrem haver de reorganitzar-ho tot en qüestió de minuts". Marta Torres, mare de dos infants de 4 i 8 anys i resident a Vila, ha començat aquest dilluns amb un maldecap afegit: combinar la feina amb la cura dels fills després de la suspensió de les classes a les Pitiüses per la borrasca Adam. Com ella, moltes famílies han hagut d’improvisar alternatives per afrontar una jornada sense escola. La decisió de suspendre l’activitat lectiva a Mallorca, Eivissa i Formentera per prevenir riscos davant les pluges intenses ha obligat pares i mares a cercar solucions d’un dia per l’altre, entre canvis d’horari, teletreball i ajuda familiar. En molts casos, l’avís ha arribat quan les famílies ja tenien organitzada la setmana laboral i no disposaven de gaire marge per modificar els plans.

El Govern activarà aquest dissabte la fase de prealerta del Pla Especial davant el Risc d’Inundacions (Inunbal), coincidint amb l’inici del període de més risc de depressions aïllades en nivells alts (dana) a les Illes.

El govern espanyol ha decidit passar a l'acció per tal d'eliminar la possibilitat, encara que sembli increïble, que encara avui es puguin autoritzar noves construccions en zones inundables. Després de la tragèdia del País Valencià, les comunitats autònomes com les Balears i els ajuntaments no han acabat d'imposar un criteri estricte prohibint noves autoritzacions en zones de risc, i per això l'executiu estatal prepara un reial decret nou que endureix les regles per construir en zones exposades a inundacions. En concret, fixa un límit més clar i prohibeix els usos residencials nous en les àrees de més perillositat, com les conegudes zones de flux preferent. El projecte normatiu, encara en fase d’informació pública, estableix que en les zones de flux preferent no es podran autoritzar habitatges nous, ni tan sols en sòl ja urbanitzat. Reforça, per tant, el principi que el risc d’inundació ha de condicionar l’ordenació del territori.

La setmana ha començat amb una dana que s'ha format a l'oest de la Península i que fins dimecres deixarà plogudes localment forts a l'àrea mediterrània peninsular i a l'Arxipèlag, segons la predicció del portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Rubén del Campo.

L'Ajuntament d'Eivissa ha remès a la Delegació del govern de les Balears una actualització de l'informe de danys ocasionats pels temporals Alice i Ex Gabrielle (es diu així perquè originalment va ser un cicló tropical anomenat Gabrielle), que eleva la valoració econòmica fins als gairebé 29 milions d'euros.

El mes d’octubre de 2025 ha estat més càlid del que tocava a les Illes Balears, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). A Mallorca, la temperatura mitjana va ser de 19,4 °C, gairebé un grau per damunt del normal, i es van registrar fins a 11 nits tropicals a Capdepera, més de les habituals.

“Les zones inundables tenen el mal costum d’inundar-se”. Ho ha dit durant anys Alfredo Barón, que va ser cap del Servei d’Estudis i Planificació de Recursos Hídrics del Govern i una autoritat en la matèria. La seva sentència s’adreçava als poders públics, que durant dècades varen permetre la construcció en àrees que es consideraven inundables, fins i tot molt després que els estudis i les primeres normatives començassin a entrar en vigor. La setmana passada, la força de la natura va tornar a envestir a Eivissa, i la sort va fer que només s’haguessin de lamentar danys materials. La lliçó més significativa d’aquest episodi es pot aprendre si se superposa la zona inundada amb la cartografia de zones inundables (vegeu fotografies principals):són un calc.

La darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

El Govern no preveu que les plogudes que cauran aquest dimecres a les Balears provoquin inundacions, però ha alertat que les tempestes aniran acompanyades d'aparat elèctric, els llamps del qual podrien provocar algun incendi. Segons les previsions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), les pròximes hores seran d'inestabilitat i el primer moment crític de la jornada s'ha previst entre les 12.00 h i les 18.00 h. S'espera que un front d'aire fred xoqui amb les masses d'aire càlid i això provoqui tempestes fortes, amb plogudes de fins a 50 litres per metre quadrat, que podran anar acompanyades l'aparat elèctric i possible calabruix, a més d'un lleuger descens de la temperatura, segons ha recollit Europa Press.

El Govern ha netejat més de 310 quilòmetres de torrents de les Balears en els dos darrers anys per fer front a les inundacions provocades per fenòmens com les danes que, segons ha indicat la presidenta, Marga Prohens, seran "cada vegada més habituals i més intenses". Prohens ha explicat aquestes dades durant la seva visita al torrent de l'Avenc, a Campos, on actualment es desenvolupen tasques de neteja i conservació. Dels quilòmetres netejats, 253 han estat a Mallorca; 25, a Menorca, incloses les intervencions derivades de la dana de l'any passat–, i 37, a Eivissa. Només en el primer semestre d'enguany s'han duit a terme tasques en més de 50 quilòmetres.

¿Les absències del president valencià, Carlos Mazón, van influir en la constitució tardana del comitè d'emergències de la DANA del 29 d'octubre passat i en l'enviament, igualment a deshora, de l'ES-Alert? I si, com defensa el Partit Popular, la participació del cap del Consell no va ser clau, per què va conversar telefònicament amb l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, un minut abans que ella dictés el contingut del missatge i un abans de difondre'l? Aquests són dos dels principals interrogants que la instrucció de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra no ha pogut respondre quan es compleixen vuit mesos de la catàstrofe que va arrasar bona part del centre del País Valencià i que es va saldar amb la mort de 228 persones. Entre les preguntes que la investigació sí que ha estat capaç de contestar hi ha que la Generalitat hauria menystingut els avisos que alertaven d'una gota freda extremadament perillosa i que la seva resposta sempre hauria estat tardana i insuficient.

"La solidaritat de la gent ens va salvar". Sembla una frase massa bonica. Un titular de premsa excessivament rodó. Però, segons Batiste Rubio, un pastisser de 42 anys del municipi de Picanya, un dels més afectats per la DANA, això és el que realment ha fet possible la recuperació del Forn Baixauli, el més antic del País Valencià, que el 29 d'octubre passat va quedar completament destrossat pel desbordament del barranc de Poio.