La setmana ha començat amb una dana que s'ha format a l'oest de la Península i que fins dimecres deixarà plogudes localment forts a l'àrea mediterrània peninsular i a l'Arxipèlag, segons la predicció del portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Rubén del Campo.

L'Ajuntament d'Eivissa ha remès a la Delegació del govern de les Balears una actualització de l'informe de danys ocasionats pels temporals Alice i Ex Gabrielle (es diu així perquè originalment va ser un cicló tropical anomenat Gabrielle), que eleva la valoració econòmica fins als gairebé 29 milions d'euros.

El mes d’octubre de 2025 ha estat més càlid del que tocava a les Illes Balears, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). A Mallorca, la temperatura mitjana va ser de 19,4 °C, gairebé un grau per damunt del normal, i es van registrar fins a 11 nits tropicals a Capdepera, més de les habituals.

“Les zones inundables tenen el mal costum d’inundar-se”. Ho ha dit durant anys Alfredo Barón, que va ser cap del Servei d’Estudis i Planificació de Recursos Hídrics del Govern i una autoritat en la matèria. La seva sentència s’adreçava als poders públics, que durant dècades varen permetre la construcció en àrees que es consideraven inundables, fins i tot molt després que els estudis i les primeres normatives començassin a entrar en vigor. La setmana passada, la força de la natura va tornar a envestir a Eivissa, i la sort va fer que només s’haguessin de lamentar danys materials. La lliçó més significativa d’aquest episodi es pot aprendre si se superposa la zona inundada amb la cartografia de zones inundables (vegeu fotografies principals):són un calc.

La darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

El Govern no preveu que les plogudes que cauran aquest dimecres a les Balears provoquin inundacions, però ha alertat que les tempestes aniran acompanyades d'aparat elèctric, els llamps del qual podrien provocar algun incendi. Segons les previsions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), les pròximes hores seran d'inestabilitat i el primer moment crític de la jornada s'ha previst entre les 12.00 h i les 18.00 h. S'espera que un front d'aire fred xoqui amb les masses d'aire càlid i això provoqui tempestes fortes, amb plogudes de fins a 50 litres per metre quadrat, que podran anar acompanyades l'aparat elèctric i possible calabruix, a més d'un lleuger descens de la temperatura, segons ha recollit Europa Press.

El Govern ha netejat més de 310 quilòmetres de torrents de les Balears en els dos darrers anys per fer front a les inundacions provocades per fenòmens com les danes que, segons ha indicat la presidenta, Marga Prohens, seran "cada vegada més habituals i més intenses". Prohens ha explicat aquestes dades durant la seva visita al torrent de l'Avenc, a Campos, on actualment es desenvolupen tasques de neteja i conservació. Dels quilòmetres netejats, 253 han estat a Mallorca; 25, a Menorca, incloses les intervencions derivades de la dana de l'any passat–, i 37, a Eivissa. Només en el primer semestre d'enguany s'han duit a terme tasques en més de 50 quilòmetres.

¿Les absències del president valencià, Carlos Mazón, van influir en la constitució tardana del comitè d'emergències de la DANA del 29 d'octubre passat i en l'enviament, igualment a deshora, de l'ES-Alert? I si, com defensa el Partit Popular, la participació del cap del Consell no va ser clau, per què va conversar telefònicament amb l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, un minut abans que ella dictés el contingut del missatge i un abans de difondre'l? Aquests són dos dels principals interrogants que la instrucció de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra no ha pogut respondre quan es compleixen vuit mesos de la catàstrofe que va arrasar bona part del centre del País Valencià i que es va saldar amb la mort de 228 persones. Entre les preguntes que la investigació sí que ha estat capaç de contestar hi ha que la Generalitat hauria menystingut els avisos que alertaven d'una gota freda extremadament perillosa i que la seva resposta sempre hauria estat tardana i insuficient.

"La solidaritat de la gent ens va salvar". Sembla una frase massa bonica. Un titular de premsa excessivament rodó. Però, segons Batiste Rubio, un pastisser de 42 anys del municipi de Picanya, un dels més afectats per la DANA, això és el que realment ha fet possible la recuperació del Forn Baixauli, el més antic del País Valencià, que el 29 d'octubre passat va quedar completament destrossat pel desbordament del barranc de Poio.

LA DANA no va marxar de València amb l’última torrentada del 29 d’octubre. La depressió continua allà mateix, centrada sobre el País Valencià, causant estralls sobre la nostra vida política i la nostra moral col·lectiva. I aquesta depressió porta, encara, el nom de Carlos Mazón. Mentre el que era màxim responsable de la seguretat dels valencians continuï a la presidència, set mesos després que morissin 228 persones, moltes de les quals s’haurien salvat amb una gestió responsable de les previsions del temps, la ràbia i la vergonya no marxaran.

El govern valencià premiarà els escortes del cap del Consell, Carlos Mazón, amb les medalles al mèrit policial pel seu treball durant el dia de la DANA i les jornades posteriors. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, el reconeixement l'atorgarà l’Agència Valenciana d’Emergències i serà dirigit al personal de seguretat del Palau de la Generalitat.

A partir d'aquest dilluns, 12 de maig, tots els ciutadans empadronats en municipis afectats per la DANA podran rebre una ajuda de fins a 350 euros per anar-se'n de vacances, sempre dins del País Valencià. El Bo Recuperem Turisme servirà per pagar el 100% de les despeses per reservar almenys dues nits seguides en allotjaments turístics del territori. Les escapades subvencionades es podran gaudir entre el 26 de maig i el 22 de desembre i ja es poden sol·licitar per internet.

Les protestes contra Carlos Mazón per la gestió de la DANA, que va causar 228 morts només a València, el persegueixen fins a Nova York. Una campanya contra el president valencià en una pantalla gegant a Times Square li ha donat la benvinguda a la ciutat, on ha fet parada en el marc del seu viatge oficial als EUA per avaluar l'impacte dels aranzels de Donald Trump. "Tenim 228 raons perquè no tornes", clama el missatge en català que apareix sobre una imatge de Mazón. Es tracta d'una acció pagada Compromís per recordar-li la "nefasta gestió" de la DANA de fa mig any.

"El Cecopi semblava una bombolla aïllada del món exterior". Aquestes contundents paraules de la magistrada que instrueix la causa de la DANA resumeixen una incredulitat que no deixa de créixer. I és que cada dia la jutgessa sembla més sorpresa per la "passivitat" del govern valencià durant la jornada més dramàtica de la gota freda, quan l'executiu presidit per Carlos Mazón va obviar tota la informació de la qual disposava sobre la magnitud de la tragèdia.

Les recents declaracions de l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso i la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, no han modificat el criteri de la magistrada que instrueix la causa de la DANA, que aquest dimecres ha reiterat que la responsabilitat d'avisar la població el 29 d'octubre passat era de la Generalitat Valenciana i no de l'Estat. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha aprofitat la resposta a una sol·licitud de l'acusació popular exercida per l'associació Liberum –que demanava que s'investigués l'acció del govern espanyol– per tornar a mostrar la contundència que l'ha caracteritzada des de l'inici de la investigació. Així, i després de negar la petició, ha emfatitzat que la intenció d'atribuir responsabilitats a l'executiu estatal en l'emergència "no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l'administració autonòmica, que no va saber alertar, ni a temps ni encertadament, la població".

"Hi havia tècnics que sumaven més de 100 anys d'experiència en matèria d'emergències i jo només tres mesos" i "en cap moment em van avisar que el barranc de Poio es podia desbordar". Com era d'esperar, l'exconsellera de Justícia i Interior del govern valencià Salomé Pradas ha descarregat totes les responsabilitats de la gestió de la DANA en els tècnics i càrrecs intermedis de la Generalitat Valenciana. Així ho han detallat a l'ARA diverses fonts presents aquest divendres en la declaració de l'exconsellera davant la jutgessa que instrueix la causa sobre la catàstrofe. L'estratègia de Pradas ha estat secundada pel que va ser el seu número dos, Emilio Argüeso, que ha assenyalat especialment el subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, i José Miguel Basset, excap del Consorci Provincial de Bombers.

La investigació judicial al Govern de Mazón per la gestió de la DANA continua el seu curs: la jutgessa ha citat com a investigada l'11 d'abril l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas, cessada després pel desastre de les riuades que van deixar almenys 225 morts al País Valencià. Ara bé, Pradas s'ha regirat contra aquesta decisió i ha demanat a la titular del jutjat número 3 de Catarroja que arxivi la investigació contra ella. L'exconsellera es presenta com un "cap de turc" de la tragèdia i atribueix les víctimes i els danys de la DANA a la falta d'execució de les obres de canalització de l'aigua que va desbordar el barranc de Poio. La defensa de Pradas també argumenta que tot plegat es va deure a una catàstrofe natural que, "per les seves característiques i velocitat", no es va poder preveure ni evitar. "Ningú ha atemptat contra la vida dels morts", recull el seu recurs, que demana que la causa surti de la via penal i passi, en tot cas, a l'administrativa.

El govern de Carlos Mazón "sabia perfectament" que el barranc del Poio s'havia desbordat i, malgrat això, va trigar hores a enviar una alerta massiva a la població. És el que conclou la jutgessa que investiga la gestió de la DANA de la Generalitat Valenciana i la seva presumpta responsabilitat en la mort de més de 220 persones en les riuades. La titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja ha analitzat els àudios de les trucades al 112 i ha constatat que, des de les 17.10 hores, ja hi havia persones demanant auxili. Per això conclou que l'administració valenciana estava al cas de la gravetat de la situació a aquella hora. Tot i això, l'alerta massiva a la població no es va enviar fins passades les 20.00 hores.