La festivitat de Tots Sants sol ser un moment en què giram la mirada cap als cementeris, espais que, massa vegades, associam a moments trists, de record, d’emocions, de pena. També n'hi ha que hi troben reconfort i benestar. És aquest, també, un espai on treballen persones en el seu dia a dia i que conviuen amb les penes i moments difícils de totes les famílies dels nostres pobles.

El Govern ha arrencat aquest dimecres la segona fase d'excavacions a la fossa de la platja de la Coma a la qual se cercaran restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil en una superfície total de 300 metres quadrats durant quatre o cinc dies.

Identifiquen per primera vegada a Eivissa les restes de tres víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. Així ho ha anunciat aquest dimarts el Govern de les Illes Balears, que ha detallat que els cossos han estat localitzats al cementeri de Ses Figueretes a Eivissa i que es tracta de Mariano Castelló Castelló, Bartolomé Costa Serra i Josep Vidal Ramon. D'altra banda, des de l'Executiu han informat també de la identificació d'una nova víctima al cementeri de Sant Francesc, a Formentera. En aquest cas, són de les restes de José Corvacho Sánchez.

Els germans Joan i Miquel Monserrat Parets van ser assassinats pels feixistes a Son Coletes, a Manacor, després d’haver passat mesos tancats al castell de Bellver, un dels primers dies de 1937. Teniu els detalls de la seva història a la crònica d’en Toni Mateu en aquest mateix diari. El passat dilluns horabaixa, 26 de juny de 2023, les seves restes van ser duites i enterrades al cementeri de Llucmajor, la seva vila natal, en un acte solemne i commovedor. Els van rebre els seus nets, perquè els seus fills i les seves dones van morir esperant-los: les autoritats franquistes mai no els van voler comunicar que els havien assassinat, perquè condemnar les famílies dels represaliats a una vida de dubtes, desesperança i tristesa formava part de la seva voluntat de fer mal. Joan i Miquel Monserrat van ser morts per les armes d’una colla de feixistes covards un dia fred d’hivern, però han tornat a casa seva un horabaixa lluminós d’estiu, gràcies a la feina de moltes persones demòcrates i valentes. Persones que, com ells, creuen en el bé de la comunitat. Per creure en això, en el bé comú, els assassinaren.

L'equip d'Aranzadi podria haver complert el seu objectiu principal a l'exhumació del cementeri d'Inca, trobar el soldat republicà Joan Mut Jaume, artiller de la caserna General Luque d'Inca, nascut a Llucmajor i condemnat a mort i afusellat a 19 anys. Ara, els tècnics han localitzat les restes d’un individu que podria ser Mut, atesa la posició del cos, l’edat i la indumentària militar, tot i que falta confirmar la hipòtesi completant les mostres d'ADN.

La segona fase d'excavacions al cementeri de Son Coletes continua donant resultats. Memòria Democràtica ha informat que s'han descobert sis fosses més, tres de les quals són noves, mentre que les altres tres són una continuïtat de les descobertes l'any passat. Durant aquesta fase s'han recuperat un total de 21 restes articulades i s'espera que es puguin identificar 16 restes més a dues de les concentracions de restes d'una altra de les foses.

El Govern ha informat aquest dissabte que l'equip tècnic de l'empresa ATICS, encarregada d'executar el segon Pla de fosses del Govern de les Balears, ha finalitzat les tasques d'excavació per localitzar una possible fossa al cementeri de Valldemossa amb les restes d'Andreu Sastre Ferragut, que va ser assassinat la matinada del 14 d'agost de 1936.

Segons consta a la fitxa tècnica inclosa en el Mapa de Fosses de la Repressió a Mallorca, al cementeri de Valldemossa hi ha una fossa amb les restes d'Andreu Sastre Ferragut. El seu cos sense vida es va trobar dia 16 d'agost del 1936 en un tram de la carretera de Palma a Valldemossa. La causa judicial indica que el cadàver va ser enterrat al cementeri de Valldemossa "en una fossa d'1,80 metres de llarg, 75 centímetres d'ample i 1,20 metres de profunditat, situada al quadrant de la fossa comuna, a l'angle del fons i a l'esquerra entrant per la porta principal del cementeri".

Comencen les excavacions del cementeri municipal de Bunyola aquest dilluns. L'objectiu és localitzar la fossa comuna en la qual varen ser enterrades les 15 víctimes de la repressió franquista. La previsió inicial és que la intervenció acabi dia 10 de setembre, segons ha informat l'Executiu en una nota. Aquesta serà la tercera actuació inclosa dins el Pla de fosses del Govern, després de les excavacions duites a terme als cementeris de Sencelles i de Son Coletes, a Manacor.